2. El postimpressionisme és el terme que s’aplica als estils pictòrics de finals del segle XIX
posteriors al impressionisme.
És un moviment que neix del trencament del grup impressionista perquè hi ha artistes
que volen anar més enllà.
Més que un estil, és un grup de pintors que partint de l’impressionisme, el superen i amb
els seus plantejaments personals prefiguren l’art del segle XX.
CARACTERÍCTIQUES MÉS IMPORTANTS:
Volen anar més allà de la mera captació de la llum i l'atmosfera: També volen
plasmar l’expressivitat de les coses i les persones il·luminades.
Al igual que els impressionistes basen les seves obres en el ús del color però de
manera subjectiva: Utilitzen el color com element expressiu no per representar
fidelment la naturalesa sinó, una visió més subjectiva del món.
Recuperen la importància de la forma. Es mostren contraris a la dissolució
qued'aquestes realitzaven els impressionistes.
Utilitzen colors vius i intensos, aplicats de manera compacta i amb una pinzellada
perfectament visible. Júlia López Valera
3. Entre las diversos artistes que configuren El POSTIMPRESSIONISME cal destacar les
figures de:
VAN GOGH: LA NIT ESTELADA (1889) ELS JUGADORS DE CARTES (1893)
Vincent VAN GOGH, Paul CÉZANNE, Paul GAUGUIN i Henri TOULOUSSE-LAUTREC.
GAUGUIN: DONES DE TAHITÍ (1891) EL SALÓ DE LA RUE MOULINS (1894)
Tots ells recullen en les seves pintures moltes de les troballes tècniques i estilístiques del
impressionisme, però les seves pintures presenten uns matisos personals que els
convertiran en els precursors de les primeres avantguardes del segle XX.Júlia López Valera
4. VINCENT VAN GOGH
La seva obra transmet una gran càrrega passional, mitjançant la llum i el color
Van Gogh empra colors purs
amb pinzellades corbes i
sinuoses
La pintura està aplicada amb
pinzellades ràpides i plenes de
pasta.
Utilitza colors intensos, de gran
lluminositat, on reflecteix els
seus sentiments i el seu caràcter
impulsiu.
Remarca el contorn de les
figures amb una línia de tons
obscurs.
Júlia López Valera
5. La utilització simbòlica del color i la forma, així com l'ús d’una pinzellada vigorosa i
empastada converteix a Van Gogh en precedent clar del FAUVISME una de les primeres
avantguardes del segle XX.
VAN GOGH: La iglesia de Auvers (1890) M. BLAMINCK: cases a Chatou (1904 )VAN GOGH: Pintor camino del treball (1888) A. DERAIN: Muntanyes a Collioure (1905 )
VINCENT VAN GOGH
Júlia López Valera
6. PAUL CÉZANNE
Comença amb el impressionistes però aviat abandonarà els pressupòsits d’aquest
moviment per arribar a ser un dels precursors més importants dels moviments
pictòrics del segle XX .
Cézanne creu que els impressionistes
són massa superficials i el vol arribar a
l’essència dels objectes i les persones,
allò que roman i no varia.
Per a ell aquestes formes essencials
seran les figures geomètriques: el cub
l’esfera, el cilindre, la piràmide ...
Pensa que tota la natura es pot reduir
a volums geomètrics.
Per això estilitza geomètricament tots
els objectes, personatges i paisatges.
Podem observar com en aquesta pintura de La muntanya Sainte-Victoire descompon les
forma en molts quadrats de color( l’essència de la forma ).Júlia López Valera
7. Cézanne Concep la pintura com una construcció realitzada a partir de cossos
geomètrics: piràmides, prismes, cons, esferes... amb els quals intenta destacar el
volum dels elements representats
Cézanne utilitza el color
per subratllar les formes de
les coses, en comptes de
diluir-les com feien els
primers impressionistes.
Per modelar els objectes i
ressaltar el seu volum no
utilitza el clarobscur ; sinó
que fa servir el color i els
contrastos de tons càlids i
freds.
Per la seva singular
manera concebre la pintura,
Cézanne està considerat ...
com el pintor de l’espai, el
volum i les formes.
PAUL CÉZANNE
Júlia López Valera
8. Aquesta recerca de l’essència de les coses , no la seva aparença és clarament visible en
la seva obra “ Els jugadors de cartes” (1893).
En aquest quadre
s’evidencia de forma clara
la construcció geomètrica
de les figures que hi son
representades.
Per una altra banda
també s’evidencia la
utilització del color com a
element clau per
ressaltar les formes i el
volum dels elements
representats.
PAUL CÉZANNE
Júlia López Valera
9. El fet de que Cézanne prescindís en els seus quadres de l’obligació de copiar amb precisió
naturalista els colors i les formes el convertí, en una de les figures principals que va assentar
les bases de la revolució que al segle XX van representar per la pintura l’aparició de les
primeres avantguardes.
Per la seva capacitat de descompondre
la realitat en figures geomètriques se’l
considera antecessor del CUBISME que
més tard, al segle XX liderarien Picasso
i Braque.
BRAQUE: Cases a l’Estaque (1908)
També influí en el FAUVISME i
l’EXPRESSIONISME, ja que no copià
colors i formes de la realitat, sinó que
els transformà segons la seva recerca i
interessos.
FRANZ MARC: Cavall blau II (1911)
En síntesi podem dir que la gran
aportació de Cézanne és:
“L’Art és una creació mental, s’ha de pensar..
No és pot limitar a ser una mera representació
de l’aspecte fugisser de les coses”
Júlia López Valera