SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 31
Descargar para leer sin conexión
Unitat 2: REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES (1789-1871)
Júlia López Valera
Júlia López Valera (Institut Banús)
REVOLUCIÓ LIBERAL BURGESA
Època de profundes transformacions
polítiques a Europa propiciades per les idees
il·lustrades i pel creixement econòmic del
segle XVIII.
Havien iniciat el canvi:
el sistema polític
anglès i la revolució
americana.
La Revolució
Francesa de 1789
Va assentar el
concepte de nació.
va proporcionar els
programes dels partits
liberals .
Intent de restaurar
l’absolutisme
1830-1870: El
liberalisme va aconseguir
imposar-se a la major
part d’Europa i moltes
nacions es van formar en
aquest període
E. DELACROIX: La llibertat guiant el poble. 1830. Romanticisme
1.LIBERALISMEINACIONALISME
Júlia López Valera (Institut Banús)
1.1. EL LIBERALISME, UN NOU SISTEMA POLÍTIC
LIBERALISME: corrent ideològic i també doctrina
política econòmica sorgida a partir de les idees de
pensadors com John Locke o dels il·lustrats francesos.
Societat com un
conjunt d’éssers
lliures(ciutadans) que
gaudeixen d’uns drets
i d’unes llibertats
fonamentals que
l’Estat ha de garantir.
PRINCIPIS BÀSICS:
SOBIRANIA NACIONAL
SEPARACIÓ DE PODERS
CONSTITUCIÓ
DRET A LA PROPIETAT
1.LIBERALISMEINACIONALISME
Júlia López Valera (Institut Banús)
1.2. LES REVOLUCIONS LIBERALS
1.3. ELS IDEALS NACIONALISTES
 La burgesia va fer seves les idees dels il·lustrats i del liberalisme i va impulsar les
revolucions liberals burgeses. Van posar fi a l’absolutisme.
Origen de l’Estat liberal
No va significar el triomf de la democràcia perquè:
1. Es va imposar el sufragi censatari (ciutadans més
rics).
2. La democràcia es va anar instaurant al llarg del s.
XIX quan es va reconèixer el sufragi universal.
Ideologia política que
defensa el dret de les
nacions a exercir la
seva sobirania i a crear
el seu propi Estat
Nació: conjunt d’individus que tenen una sèrie de
llaços culturals propis (religió, llengua, tradicions,
passat...) i que volen viure en comú.
Estat: organització política i administrativa
formada per diverses institucions que exerceixen el
poder sobre un territori determinat.
1.LIBERALISMEI
NACIONALISME
Júlia López Valera (Institut Banús)
 A l’Europa de l’Antic Règim i de l’absolutisme, molts pobles vivien sotmesos al domini
d’una gran imperi o estaven fragmentats en diversos estats.
 El sorgiment del liberalisme va anar acompanyat de l’expansió del nacionalisme, que
defensava una Europa de nacions lliures.
 Els moviments nacionalistes podien ser: caràcter disgregador o unificador. En els
imperis plurinacionals van sorgir moviments independentistes i altres territoris lluitaven
per aconseguir la unificació en un únic Estat.
2.ELSINICISDELAREVOLUCIÓ
FRANCESA(1789-1792)
2.1. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ
 França estava sumida en una crisi econòmica i social:
1. Males collites que van provocar l’alça del preu dels aliments i el consegüent
descontentament popular
2. La burgesia estava descontenta davant la seva marginació política.
3. La monarquia estava sumida en una crisi financera (elevades despeses de
l’Estat i de la cort i de l’ajut a la independència dels Estats Units).
 La solució passava per una reforma fiscal (aristocràcia pagar impostos) però el
monarca no es va atrevir.
2.ELSINICISDELAREVOLUCIÓFRANCESA(1789-1792)
Júlia López Valera (Institut Banús)
2.2. L’ESCLAT REVOLUCIONARI
 La Revolució Francesa es va iniciar el 1789 amb una revolta dels privilegiats que es van
negar a acceptar el pagament de nous impostos i van exigir a Lluis XVI que convoqués els
ESTATS GENERALS, l’únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal.
 COM FUNCIONAVEN?
1. El rei plantejava la seva petició.
2. Cada estament es reunia i discutia per
separat.
3. Cada estament disposava d’un sol vot.
 Els privilegiats no van acceptar una major
representació del Tercer Estat i tampoc que el vot fos
per persona.
Els diputats de l’estat popular van
abandonar la reunió dels Estats
Generals.
Eren una assemblea d’origen medieval on estaven representats
els tres estaments socials de l’Antic Règim:
1r estament: CLERGAT 291 representants
2n estament: NOBLESA 270 representants
3r estament: TERCER ESTAT 578 representants
2 VOTS
1 VOT
Júlia López Valera (Institut Banús)
2.ELSINICISDELAREVOLUCIÓFRANCESA(1789-1792)
 Reunits en un pavelló de Versalles es van erigir en Assemblea Nacional (representants de
la nació) i es va comprometre a elaborar una constitució que reflectí la voluntat de la
majoria dels francesos.
 El poble de la ciutat de París va sortir al carrer per donar suport a les propostes.
 El 14 de juliol una multitud va assaltar la presó de la Bastilla per apoderar-se de l’arsenal
d’armes que s’hi custodiava.
 El moviment es va estendre al camp, en forma de revolta antisenyorial.
 Es va fer evident el descontentament popular i el suport als diputats del Tercer Estat. La
tardor del 1789, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de l’Assemblea Nacional Constituent.
Júlia López Valera (Institut Banús)
2.3. LES FASES DE LA REVOLUCIÓ2.ELSINICISDELAREVOLUCIÓFRANCESA(1789-1792)
 S’inicia el procés de transformar França en un sistema liberal. Es va desenvolupar en
diferents fases:
FASES REVOLUCIÓ
FRANCESA
Monarquia Constitucional
(1789-1792)
Suport de la burgesia
conservadora
República democràtica
(1792-1794)
La burgesia radical va proclamar la
República. Transformació més
profunda de la societat (sufragi
universal masculí i lleis socials)
República burgesa
(1794-1799)
Davant la radicalització de la Revolució, la
burgesia moderada va implantar el
liberalisme censatari
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.ELPERÍODENAPOLEÒNIC(1799-1815) 4.1. NAPOLEÓ : DE CÒNSOL A EMPERADOR
 L’any 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el
Consolat (1799-1804).
 Es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució del
1800: no separació de poders, no declaració de drets.
 Objectiu: posar fi a la revolució i establir un sistema polític que consolidés algunes de les
conquestes revolucionàries.
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.ELPERÍODENAPOLEÒNIC(1799-1815)
 Napoleó es proposà donar estabilitat a França. Com? Amb un govern que representés els
interessos de la burgesia.
 Napoleó se sentia tan poderós que el 1802 es va fer nomenar cònsol vitalici i el 1804 es
corona emperador.
• Va restablir el liberalisme econòmic
(protecció de la iniciativa privada i els
interessos de la burgesia).
• Va crear el Banc de França amb l’objectiu
d’impulsar la indústria i el comerç. Va
emetre bitlles bancaris.
• Va buscar la reconciliació dels francesos
amb el retorn del exiliats que acceptessin el
nou ordre.
• Va firmar un Concordat amb l’Església.
• Va elaborar una sèrie de codis (civil, penal
i de comerç).
• Va reordenar l’administració de l’Estat:
centralització amb la creació de prefectures
(feien complir les ordres de govern).
• Va reformar la Hisenda i el sistema
d’ensenyament amb la creació dels liceus
(escoles) de l’Estat.
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.ELPERÍODENAPOLEÒNIC(1799-1815) 4.2. LA CONQUESTA DE L’IMPERI
 El prestigi i el poder de Napoleó es fonamentà en la seva capacitat militar. Va derrotar els
monarques absoluts i va conquerir una gran part d’Europa.
 A tots els països annexats, els monarques absoluts van ser destronats i es van imposar les
idees revolucionàries: supressió drets senyorials, dels delmes i dels privilegis nobiliaris i la
consagració de la llibertat i de la igualtat legal. Es proclama la llibertat econòmica , el dret a
la propietat i la llibertat religiosa.
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.ELPERÍODENAPOLEÒNIC(1799-1815) 4.3. LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ
 L’aixecament contra Josep
Bonaparte (rei d’Espanya) va
marcar l’inici del declivi de
l’imperi napoleònic.
 El 1814, després de ser vençut a
Rússia i a Espanya, Napoleó
abdicà i va ser exiliat a l’illa
d’Elba.
 Tornà al poder durant Cent Dies
el 1815.
 Després de ser derrotat a
Waterloo (exèrcits britànic i
prussià) va abdicar una altra
vegada i fou desterrat a l’illa de
Santa Helena on va morir el 1821.
 Les campanyes de Napoleó van contribuir a l’expansió de les idees liberals per Europa.
 Els exèrcits francesos van sotmetre per la força les nacions ocupades i van posar al tron,
familiars de Napoleó. Van afavorir els interessos materials de França.
 Això va desencadenar sentiments nacionals contra França.
 A gran part dels territoris ocupats sorgeixen moviments de resistència a la invasió ( a
vegades s’identificaven amb els ideals antiabsolutistes i liberals).
Júlia López Valera (Institut Banús)
LAINFLUÈNCIADELAREVOLUCIÓFRANCESAAEUROPA
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.RESTAURACIÓIREVOLUCIONSLIBERALS(1815-1848) 5.1. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ
 Entre el 1814 i el 1815 els Estats vencedors de Napoleó es reuneixen amb l’objectiu:
Congrés de
Viena.
Posar fi a l’expansió de les
idees liberals i garantir la
restauració de l’absolutisme
monàrquic a Europa.
 Van reposar els monarques als seus
trons.
 Les quatre grans potències (Rússia,
Regne Unit, Prússia i Àustria) van
remodelar el mapa d’Europa. Segons els
seus interessos.
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.RESTAURACIÓIREVOLUCIONSLIBERALS(1815-1848) 5.1. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ
 S’estableixen els principis ideològics de la Restauració:
 Malgrat tot, les idees de la Revolució Francesa havien deixat la seva petjada a molts
països europeus.
 La força del liberalisme i del nacionalisme es va demostrar en tres grans onades
revolucionàries.
Legitimitat dels monarques absoluts.
Negació de la sobirania nacional.
Equilibri entre les grans potències (congressos
periòdics i dret d’intervenció).
Es va crear la Santa Aliança(1815).
1820
1830
1848
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.RESTAURACIÓIREVOLUCIONSLIBERALS(1815-1848) 5.2. LES REVOLUCIONS DEL 1830
 Després de la primera onada de revolucions el 1820 que van sufocades, es produeix un
segon esclat revolucionari entre el 1829 i el 1835.
 Van tenir un suport popular important. On van triomfar, van significar la substitució de
l’absolutisme per sistemes polítics liberals.
 Es va iniciar a França, on el juliol del 1830, es va enderrocar el monarca absolut Carles X
i es va proclamar una monarquia de caràcter liberal en la persona de Lluís Felip
d’Orleans.
 El 1831 va esclatar una revolta a Polònia, que va ser reprimida durament pel tsar de
Rússia.
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.RESTAURACIÓIREVOLUCIONSLIBERALS(1815-1848) 5.3. LES REVOLUCIONS DEL 1848
 La revolució del 1848 va significar l’aparició dels ideals democràtics (sufragi universal,
sobirania popular, igualtat social), i també el sorgiment dels treballadors com a força
política.
 Les reformes democràtiques i moltes aspiracions nacionals es van consolidar durant la
segona meitat del segle XIX.
FRANÇA:
-Un aixecament destrona Lluís Felip
d’Orleans i proclama la Segona
República.
- Mesures democràtiques: sufragi
universal masculí, llibertat de premsa,
abolició de la pena de mort i de
l’esclavitud, i reconeixement d’alguns
drets per als treballadors.
- Lluís Napoleó Bonaparte va acabar
imposant el seu poder personal i
proclamant el Segon Imperi Francès.
IMPERI AUSTRÍAC:
-Es produeixen nombrosos
esclats revolucionaris.
- La revolta té un caràcter
liberal a Viena.
- També va ser un aixecament
nacionalista contra el domini
imperial a Hongria, a Bohèmia,
al nord d’Itàlia i a la
Confederació Germànica.
Júlia López Valera (Institut Banús)
6.ELSMOVIMENTSNACIONALISTES
6.1. ELS PRIMERS MOVIMENTS NACIONALISTES
 L’expansió napoleònica despertà sentiments nacionalistes.
 El Congrés de Viena, reordenà les fronteres d’Europa sense tenir en compte la identitat
nacional.
 Les revolucions liberals acompanyades de reivindicacions nacionalistes.
GRÈCIA:
-Formava part de l’Imperi Otomà.
- Estaven sotmesos a impostos elevats, marginats dels llocs de l’administració...
- Es va anar forjant un moviment patriòtic.
- El 1821 s’inicià la insurrecció i el 1822 els grecs proclamaren la independència. Suposà
l’inici d’una cruel guerra.
- El 1827 França i Anglaterra intervenen militarment. L’Imperi Otomà reconeix la
independència grega el 1829.
BÈLGICA:
-Havia estat unida a Holanda el 1815 pel Congrés de Viena.
- El 1830 va triomfar la revolució que proclamà un sistema de monarquia liberal i la
independència dels Països Baixos.
-
Júlia López Valera (Institut Banús)
6.ELSMOVIMENTSNACIONALISTES
6.2. LA UNITAT ITALIANA
COLÒNIES ESPANYOLES DE L’AMÈRICA CONTINENTAL:
- Entre el 1808 i el 1826 es rebel·len i es declaren independents. A moltes s’imposen règims
inspirats en el liberalisme europeu i nord-americà.
 Itàlia estava dividida en diversos estats.
 El papa era sobirà d’un d’ells (els Estats
Pontificis).
 Àustria havia incorporat la Llombardia i el
Vèneto (regions riques).
 El Piemont sí que volia la unificació.
 El 1859 s’inicia el procés unificador quan
Cavour inicia una guerra contra Àustria i
aconsegueix l’annexió de la Llombardia al
Piemonte.
 A la mateixa vegada un aixecament popular
dirigit per Garibaldi, va enderrocar els
monarques dels estats del centre i del sud
d’Itàlia.
 El 1861, el primer parlament italià proclamà rei d’Itàlia Víctor Manuel II de Savoia, rei
del Piemont. El 1866 els austríacs abandonen el Vèneto, i el 1870 són annexats els
Estats Pontificis. Roma es convertí en capital.
Júlia López Valera (Institut Banús)
6.ELSMOVIMENTSNACIONALISTES 6.3. LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA
 Al començament del s.XIX, Alemanya
estava dividida en 36 estats.
 El problema para la seva unitat era la
rivalitat entre les dues potències que
volien liderar-la: Prússia i Àustria.
 Prússia, el 1834, va potenciar la unió
duanera (Zollverein) que agrupava gran
part dels estats alemanys.
 El 1848 un parlament reunit a Frankfurt
ofereix la corona al rei de Prússia però no
l’acceptà .
 El 1861, Guillem I accedí al tron prussià i
nomenà canceller Otto von Bismarck. El
1864 declarà la guerra a Dinamarca, el
1866 a Àustria i el 1870 a França.
 La victòria en tots aquests conflictes li va
permetre unir tots els estats sota el ceptre
del rei de Prússia.
 El 1871 va ser proclamat el Segon Imperi
(Reich) alemany amb Guillem I com a
kàiser (emperador).
Júlia López Valera (Institut Banús)
1.LIBERALISMEINACIONALISME
PRINCIPIS BÀSICS:
 El conjunt de ciutadans constitueix la nació, representa la sobirania nacional, i elegeix
uns representants que exerceixen el poder en nom seu (sistema representatiu). La voluntat
dels ciutadans s’exerceix mitjançant el dret al sufragi en unes eleccions i es canalitzen a
través dels partits polítics.
Conjunt de ciutadans
=
SOBIRANIA NACIONAL
ELEGEIX
REPRESENTANTS Exerceixen el
poder en nom
seu (SISTEMA
REPRESENTATIU)
COM?
DRET AL SUFRAGI
ON?
En unes eleccions.
ES CANALITZEN A TRAVÉS ...
PARTITS POLÍTICS
Júlia López Valera (Institut Banús)
1.LIBERALISMEINACIONALISME
PRINCIPIS BÀSICS:
La separació de poders. El poder executiu (aplica les lleis) recau en el Govern, el poder
legislatiu (elabora les lleis) pertany a una assemblea electiva (Parlament) i el poder judicial
(garanteix el compliment de la llei i sanciona els infractors) està en mans dels Tribunals de
Justícia, independents dels altres poders.
PODER EXECUTIU
(aplica les lleis)
PODER LEGISLATIU
(elabora les lleis)
PODER JUDICIAL
(garanteix el
compliment de la llei
i sanciona als
infractors)
TRIBUNALS DE
JUSTÍCIA
PARLAMENT
(assemblea electiva)
GOVERN
1.LIBERALISMEINACIONALISME
Júlia López Valera (Institut Banús)
 Existeix una Constitució, elaborada pel Parlament i ratificada pel poble. Garanteix els drets i
les llibertats dels ciutadans, així com la igualtat jurídica i fiscal, fixa els límits del poder i
defineix les relacions entre els poders de l’Estat i les d’aquests poders amb els ciutadans.
PRINCIPIS BÀSICS:
CONSTITUCIÓElaborada pel
Parlament
Ratificada pel
poble.
Què fa?
Garanteix els drets
i llibertats dels
ciutadans.
Igualtat jurídica i
fiscal .
Fixa els límits del
poder.
Defineix les
relacions entre els
poders de l’Estat.
Defineix les
relacions dels
poders de l’Estat
amb els ciutadans.
1.LIBERALISMEINACIONALISME
Júlia López Valera (Institut Banús)
 El dret de propietat es formula com una llibertat fonamental. L’economia es
fonamenta en el lliure mercat. L’Estat no ha d’intervenir en els afers econòmics.
PRINCIPIS BÀSICS:
DRET A LA PROPIETAT Llibertat fonamental.
ECONOMIA LLIURE MERCAT
NO intervenció ESTAT en els AFERS
ECONÒMICS.
Júlia López Valera (Institut Banús)
LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)
 La nova Assemblea Nacional Constituent inicià un procés reformista per abolir l’Antic
Règim i convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària.
2.ELSINICISDELAREVOLUCIÓFRANCESA(1789-1792)
DECLARACIÓ DE DRETS DE L’HOME
Igualtat en drets
L’assemblea Nacional Legisla: Constitució
Drets naturals:
- Llibertat individual
- Propietat sagrada i inviolable
- Seguretat
- Resistència davant l’opressió
Règim polític: Monarquia parlamentària i
limitada
Separació de poders:el parlament escollit
legisla, el rei governa, els tribunals escollits
jutgen.
Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els
propietaris que paguen impost (cens).
ALTRES REFORMES
Expropiació béns de l’església
Llibertat econòmica: llibertat de crear
empreses, de comerciar, de posar preus, etc...
Igualtat en drets
Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els
propietaris que paguen impost (cens)
l’església
Monarquia
Els grups
populars
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LAPRIMERAREPÚBLICAFRANCESA(1792-1799) LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)
 Oposició de la família reial i dels privilegiats a acceptar els canvis que es proposaven. Lluis
XVI fuig per unir-se a l’exèrcit austríac (fugida de Varennes, juny 1791).
 El rei va ser descobert i detingut, l’abril de 1792 els austríacs van envair França i arribaren
a les portes de París.
LA CONVENCIÓ GIRONDINA
 Clima de revolta. El 10 d’agost del 1792, els sans-culottes
van assaltar el palau reial “les Tulleries”, van empresonar el
monarca i van proclamar la República (setembre de 1792).
 La República va quedar en mans dels girondins. Es creà la
Convenció Nacional elegida per sufragi universal masculí.
Judici contra Lluís XVI i Maria Antonieta: acusats de
traïció, condemnats i executats a la guillotina.
 Les monarquies europees es van aliar i van formar una
coalició absolutista contra França.
 A l’interior del país van esclatar revoltes
contrarevolucionàries i conspiracions reialistes.
Són les masses urbanes, en particular les
parisenques, que van anar prenent un clar
protagonisme en el procés revolucionari.
Aquesta gent modesta no portava culotte
(maies o calzes) sinó que vestien uns
pantalons que els arribaven fins als talons.
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LAPRIMERAREPÚBLICAFRANCESA(1792-1799)
LA CONVENCIÓ JACOBINA
 El juny de 1793 els jacobins van aconseguir el
poder i la revolució va entrar en la fase més radical.
 Es va promulgar una nova constitució basada en
la democràcia social: sobirania popular, sufragi
universal directe i dret a la igualtat.
 L’executiu quedà en mans d’un Comitè de
Salvació Pública, que donà tot el poder a
Robespierre.
 Es va impulsar la política del Terror. El Comitè va suspendre
les llibertats i es va castigar amb la presó o la guillotina qui hi
estava en contra (Llei de sospitosos).
Es va organitzar un nou exèrcit (reclutament forçós dels
homes solters d’entre 18 i 25 anys)
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LAPRIMERAREPÚBLICAFRANCESA(1792-1799)
LA CONVENCIÓ JACOBINA
 El Comitè de Salvació Pública va aprovar una sèrie de lleis socials: control dels preus o dels
salaris (Llei del màxim), la distribució de béns dels contrarevolucionaris entre els indigents,
la venda de les terres del clero i a la instrucció obligatòria.
 Es van tancar les esglésies, es va iniciar un nou calendari i es va establir el culte a la deessa
Raó.
 L’estiu de l’any 1794 els perills van disminuir. La radicalització de la revolució, el Terror i el
govern dictatorial van provocar l'oposició de gran part de la població.
 El juliol del 1794, l’alta burgesia va propiciar un cop d’Estat per posar fi a la radicalització
de la revolució.
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LAPRIMERAREPÚBLICAFRANCESA(1792-1799) LA REPÚBLICA BURGESA (1794-1799)
 La burgesia va tornar a agafar el control de la revolució, volien tornar als principis del
1791.
 El liberalisme d’aquesta república se situava entre l’absolutisme i la democràcia social
dels jacobins.
 Oposició tant de l’aristocràcia (que volien restaurar la monarquia) i de les classes socials
(donaven suport als jacobins). L’exèrcit va ser l'única institució capaç d’imposar l’ordre a
l’interior del país i derrotar els exèrcits invasors.
 L’any 1799 Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop
d’Estat que va posar fi al Directori. La seva intenció era consolidar la revolució, tot i que
només en els aspectes més moderats.
Va clausurar el club dels jacobins.
Va derogar la Constitució del 1793.
Va anul·lar les lleis jacobines.
Va promoure el retorn dels exiliats
Es va elaborar una nova constitució (1795).
Poder executiu: govern col·legiat (Directori).
Poder legislatiu: Consells dels Cinc-Cents i
Consell dels Ancians.
Sufragi censatari.
Júlia López Valera (Institut Banús)
Júlia López Valera (Institut Banús)

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i ImperialismeT5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i ImperialismeMaria Polo
 
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...Julia Valera
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxJulia Valera
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014martav57
 
T9 Segona Guerra Mundial
T9 Segona Guerra MundialT9 Segona Guerra Mundial
T9 Segona Guerra MundialMaria Polo
 
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia Vicent Puig i Gascó
 
Revolució francesa (1789 1799)
Revolució francesa (1789 1799) Revolució francesa (1789 1799)
Revolució francesa (1789 1799) vicentaros
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 

La actualidad más candente (20)

EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
I guerra mundial
I guerra mundialI guerra mundial
I guerra mundial
 
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i ImperialismeT5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
U6. imperialisme (1)
U6. imperialisme (1)U6. imperialisme (1)
U6. imperialisme (1)
 
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
 
T9 Segona Guerra Mundial
T9 Segona Guerra MundialT9 Segona Guerra Mundial
T9 Segona Guerra Mundial
 
REGIMS TOTALITARIS
REGIMS TOTALITARISREGIMS TOTALITARIS
REGIMS TOTALITARIS
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
Les unificacions d'Alemanya i Itàlia
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Causes de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesaCauses de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesa
 
Revolució francesa (1789 1799)
Revolució francesa (1789 1799) Revolució francesa (1789 1799)
Revolució francesa (1789 1799)
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 

Destacado

REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES
REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTESREVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES
REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTESjcorbala
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
Revolucions liberals i moviments nacionalistes
Revolucions liberals i moviments nacionalistesRevolucions liberals i moviments nacionalistes
Revolucions liberals i moviments nacionalistesGemma Ajenjo Rodriguez
 
De la crisis Del Antiguo Régimen a la revolución Francesa
De la crisis Del Antiguo Régimen a la revolución FrancesaDe la crisis Del Antiguo Régimen a la revolución Francesa
De la crisis Del Antiguo Régimen a la revolución FrancesaFrancisco Ayén
 
Introducción. antiguo régimen
Introducción. antiguo régimenIntroducción. antiguo régimen
Introducción. antiguo régimenmercheguillen
 
03 Revolucions liberals i nacionalisme
03 Revolucions liberals i nacionalisme03 Revolucions liberals i nacionalisme
03 Revolucions liberals i nacionalismeAntoni Aixalà
 
Revolucions liberals, restauració i nacionalisme
Revolucions liberals, restauració i nacionalismeRevolucions liberals, restauració i nacionalisme
Revolucions liberals, restauració i nacionalismeahidalg_04
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberalsvicentaros
 
Restau nacionalismes
Restau nacionalismesRestau nacionalismes
Restau nacionalismesfinamorenoo
 
Realidad socioeconomica
Realidad socioeconomicaRealidad socioeconomica
Realidad socioeconomicapiojeins
 
Activitat pràctica de comentari de text- Història
Activitat pràctica de comentari de text- HistòriaActivitat pràctica de comentari de text- Història
Activitat pràctica de comentari de text- HistòriaEmpar Gallego
 
Revolucion francesa mapa conceptual
Revolucion francesa mapa conceptualRevolucion francesa mapa conceptual
Revolucion francesa mapa conceptualdemonyvaz
 
mapa conceptual sobre la revolucion francesa
mapa conceptual sobre la revolucion francesamapa conceptual sobre la revolucion francesa
mapa conceptual sobre la revolucion francesajuanrivasbolanos
 
Esquema Edad Media-Edad Moderna
Esquema Edad Media-Edad ModernaEsquema Edad Media-Edad Moderna
Esquema Edad Media-Edad ModernaDudas-Historia
 
Ideograma Revolucion Industrial
Ideograma Revolucion IndustrialIdeograma Revolucion Industrial
Ideograma Revolucion Industrialvirmen
 

Destacado (20)

REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES
REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTESREVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES
REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Revolucions liberals i moviments nacionalistes
Revolucions liberals i moviments nacionalistesRevolucions liberals i moviments nacionalistes
Revolucions liberals i moviments nacionalistes
 
Esquema Revolució Francesa
Esquema Revolució FrancesaEsquema Revolució Francesa
Esquema Revolució Francesa
 
De la crisis Del Antiguo Régimen a la revolución Francesa
De la crisis Del Antiguo Régimen a la revolución FrancesaDe la crisis Del Antiguo Régimen a la revolución Francesa
De la crisis Del Antiguo Régimen a la revolución Francesa
 
Introducción. antiguo régimen
Introducción. antiguo régimenIntroducción. antiguo régimen
Introducción. antiguo régimen
 
nacionalisme segle XIX
nacionalisme segle XIXnacionalisme segle XIX
nacionalisme segle XIX
 
03 Revolucions liberals i nacionalisme
03 Revolucions liberals i nacionalisme03 Revolucions liberals i nacionalisme
03 Revolucions liberals i nacionalisme
 
Revolucions liberals, restauració i nacionalisme
Revolucions liberals, restauració i nacionalismeRevolucions liberals, restauració i nacionalisme
Revolucions liberals, restauració i nacionalisme
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberals
 
Restau nacionalismes
Restau nacionalismesRestau nacionalismes
Restau nacionalismes
 
Realidad socioeconomica
Realidad socioeconomicaRealidad socioeconomica
Realidad socioeconomica
 
Activitat pràctica de comentari de text- Història
Activitat pràctica de comentari de text- HistòriaActivitat pràctica de comentari de text- Història
Activitat pràctica de comentari de text- Història
 
Revolucion francesa mapa conceptual
Revolucion francesa mapa conceptualRevolucion francesa mapa conceptual
Revolucion francesa mapa conceptual
 
Causas Revolucion Francesa. Mapas Conceptuales
Causas Revolucion Francesa. Mapas ConceptualesCausas Revolucion Francesa. Mapas Conceptuales
Causas Revolucion Francesa. Mapas Conceptuales
 
mapa conceptual sobre la revolucion francesa
mapa conceptual sobre la revolucion francesamapa conceptual sobre la revolucion francesa
mapa conceptual sobre la revolucion francesa
 
N polis4 resumt06
N polis4 resumt06N polis4 resumt06
N polis4 resumt06
 
Esquema Edad Media-Edad Moderna
Esquema Edad Media-Edad ModernaEsquema Edad Media-Edad Moderna
Esquema Edad Media-Edad Moderna
 
Ideograma Revolucion Industrial
Ideograma Revolucion IndustrialIdeograma Revolucion Industrial
Ideograma Revolucion Industrial
 

Similar a Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Imperi napoleònic i restauració
Imperi napoleònic i restauracióImperi napoleònic i restauració
Imperi napoleònic i restauraciócsantan2
 
Imperi napoleònic i restauració
Imperi napoleònic i restauracióImperi napoleònic i restauració
Imperi napoleònic i restauraciócsantan2
 
Liberalisme i nacionalisme copia
Liberalisme i nacionalisme   copiaLiberalisme i nacionalisme   copia
Liberalisme i nacionalisme copiajcestrella
 
T2 Rev liberals i nacionalisme
T2 Rev liberals i nacionalismeT2 Rev liberals i nacionalisme
T2 Rev liberals i nacionalismeMaria Polo
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberalsIrene Ferrer
 
S XIX: França
S XIX: FrançaS XIX: França
S XIX: Françarosycalvo
 
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)Jordi1492
 
Revolucions liberals
Revolucions liberalsRevolucions liberals
Revolucions liberalssole toribio
 
EL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONS
EL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONSEL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONS
EL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONStonioinsti
 
Revolució Francesa
Revolució FrancesaRevolució Francesa
Revolució Francesakhairunisa3
 
La Revolució Francesa
La Revolució FrancesaLa Revolució Francesa
La Revolució FrancesaDavid Sancho
 
Revolució francesa 1789 1799
Revolució francesa 1789 1799Revolució francesa 1789 1799
Revolució francesa 1789 1799Marcel Duran
 
Temes 1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalisme
Temes  1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalismeTemes  1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalisme
Temes 1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalismeIES VIDRERES
 
Resum revolució liberal 4ESO
Resum revolució liberal 4ESOResum revolució liberal 4ESO
Resum revolució liberal 4ESOIsonaTllezCasals
 
Unitat Didàctica 3
Unitat Didàctica 3Unitat Didàctica 3
Unitat Didàctica 3guest651f42
 

Similar a Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871) (20)

Imperi napoleònic i restauració
Imperi napoleònic i restauracióImperi napoleònic i restauració
Imperi napoleònic i restauració
 
Imperi napoleònic i restauració
Imperi napoleònic i restauracióImperi napoleònic i restauració
Imperi napoleònic i restauració
 
Liberalisme i nacionalisme copia
Liberalisme i nacionalisme   copiaLiberalisme i nacionalisme   copia
Liberalisme i nacionalisme copia
 
T2 Rev liberals i nacionalisme
T2 Rev liberals i nacionalismeT2 Rev liberals i nacionalisme
T2 Rev liberals i nacionalisme
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberals
 
S XIX: França
S XIX: FrançaS XIX: França
S XIX: França
 
Unitat 6 Nacionalisme
Unitat 6 NacionalismeUnitat 6 Nacionalisme
Unitat 6 Nacionalisme
 
Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)
U 2. Les revolucions liberals (1789-1871)
 
Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 
Revolucions liberals
Revolucions liberalsRevolucions liberals
Revolucions liberals
 
Unitat 2. Les revolucions liberals
Unitat 2. Les revolucions liberalsUnitat 2. Les revolucions liberals
Unitat 2. Les revolucions liberals
 
Vocabulari tema 4
Vocabulari  tema 4Vocabulari  tema 4
Vocabulari tema 4
 
EL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONS
EL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONSEL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONS
EL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONS
 
Revolució Francesa
Revolució FrancesaRevolució Francesa
Revolució Francesa
 
La Revolució Francesa
La Revolució FrancesaLa Revolució Francesa
La Revolució Francesa
 
Revolució francesa 1789 1799
Revolució francesa 1789 1799Revolució francesa 1789 1799
Revolució francesa 1789 1799
 
Temes 1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalisme
Temes  1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalismeTemes  1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalisme
Temes 1 i 2[1]. antic règim, liberalisme i nacionalisme
 
Resum revolució liberal 4ESO
Resum revolució liberal 4ESOResum revolució liberal 4ESO
Resum revolució liberal 4ESO
 
Unitat Didàctica 3
Unitat Didàctica 3Unitat Didàctica 3
Unitat Didàctica 3
 

Más de Julia Valera

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansJulia Valera
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Julia Valera
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Julia Valera
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual artJulia Valera
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisJulia Valera
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Julia Valera
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleJulia Valera
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17Julia Valera
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà esculturaJulia Valera
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitecturaJulia Valera
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà contextJulia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsJulia Valera
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia esculturaJulia Valera
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaJulia Valera
 

Más de Julia Valera (20)

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 

Último

Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 

Último (8)

Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 

Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

  • 1. Unitat 2: REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES (1789-1871) Júlia López Valera
  • 2. Júlia López Valera (Institut Banús) REVOLUCIÓ LIBERAL BURGESA Època de profundes transformacions polítiques a Europa propiciades per les idees il·lustrades i pel creixement econòmic del segle XVIII. Havien iniciat el canvi: el sistema polític anglès i la revolució americana. La Revolució Francesa de 1789 Va assentar el concepte de nació. va proporcionar els programes dels partits liberals . Intent de restaurar l’absolutisme 1830-1870: El liberalisme va aconseguir imposar-se a la major part d’Europa i moltes nacions es van formar en aquest període E. DELACROIX: La llibertat guiant el poble. 1830. Romanticisme
  • 3. 1.LIBERALISMEINACIONALISME Júlia López Valera (Institut Banús) 1.1. EL LIBERALISME, UN NOU SISTEMA POLÍTIC LIBERALISME: corrent ideològic i també doctrina política econòmica sorgida a partir de les idees de pensadors com John Locke o dels il·lustrats francesos. Societat com un conjunt d’éssers lliures(ciutadans) que gaudeixen d’uns drets i d’unes llibertats fonamentals que l’Estat ha de garantir. PRINCIPIS BÀSICS: SOBIRANIA NACIONAL SEPARACIÓ DE PODERS CONSTITUCIÓ DRET A LA PROPIETAT
  • 4. 1.LIBERALISMEINACIONALISME Júlia López Valera (Institut Banús) 1.2. LES REVOLUCIONS LIBERALS 1.3. ELS IDEALS NACIONALISTES  La burgesia va fer seves les idees dels il·lustrats i del liberalisme i va impulsar les revolucions liberals burgeses. Van posar fi a l’absolutisme. Origen de l’Estat liberal No va significar el triomf de la democràcia perquè: 1. Es va imposar el sufragi censatari (ciutadans més rics). 2. La democràcia es va anar instaurant al llarg del s. XIX quan es va reconèixer el sufragi universal. Ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirania i a crear el seu propi Estat Nació: conjunt d’individus que tenen una sèrie de llaços culturals propis (religió, llengua, tradicions, passat...) i que volen viure en comú. Estat: organització política i administrativa formada per diverses institucions que exerceixen el poder sobre un territori determinat.
  • 5. 1.LIBERALISMEI NACIONALISME Júlia López Valera (Institut Banús)  A l’Europa de l’Antic Règim i de l’absolutisme, molts pobles vivien sotmesos al domini d’una gran imperi o estaven fragmentats en diversos estats.  El sorgiment del liberalisme va anar acompanyat de l’expansió del nacionalisme, que defensava una Europa de nacions lliures.  Els moviments nacionalistes podien ser: caràcter disgregador o unificador. En els imperis plurinacionals van sorgir moviments independentistes i altres territoris lluitaven per aconseguir la unificació en un únic Estat. 2.ELSINICISDELAREVOLUCIÓ FRANCESA(1789-1792) 2.1. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ  França estava sumida en una crisi econòmica i social: 1. Males collites que van provocar l’alça del preu dels aliments i el consegüent descontentament popular 2. La burgesia estava descontenta davant la seva marginació política. 3. La monarquia estava sumida en una crisi financera (elevades despeses de l’Estat i de la cort i de l’ajut a la independència dels Estats Units).  La solució passava per una reforma fiscal (aristocràcia pagar impostos) però el monarca no es va atrevir.
  • 6. 2.ELSINICISDELAREVOLUCIÓFRANCESA(1789-1792) Júlia López Valera (Institut Banús) 2.2. L’ESCLAT REVOLUCIONARI  La Revolució Francesa es va iniciar el 1789 amb una revolta dels privilegiats que es van negar a acceptar el pagament de nous impostos i van exigir a Lluis XVI que convoqués els ESTATS GENERALS, l’únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal.  COM FUNCIONAVEN? 1. El rei plantejava la seva petició. 2. Cada estament es reunia i discutia per separat. 3. Cada estament disposava d’un sol vot.  Els privilegiats no van acceptar una major representació del Tercer Estat i tampoc que el vot fos per persona. Els diputats de l’estat popular van abandonar la reunió dels Estats Generals. Eren una assemblea d’origen medieval on estaven representats els tres estaments socials de l’Antic Règim: 1r estament: CLERGAT 291 representants 2n estament: NOBLESA 270 representants 3r estament: TERCER ESTAT 578 representants 2 VOTS 1 VOT
  • 7. Júlia López Valera (Institut Banús) 2.ELSINICISDELAREVOLUCIÓFRANCESA(1789-1792)  Reunits en un pavelló de Versalles es van erigir en Assemblea Nacional (representants de la nació) i es va comprometre a elaborar una constitució que reflectí la voluntat de la majoria dels francesos.  El poble de la ciutat de París va sortir al carrer per donar suport a les propostes.  El 14 de juliol una multitud va assaltar la presó de la Bastilla per apoderar-se de l’arsenal d’armes que s’hi custodiava.  El moviment es va estendre al camp, en forma de revolta antisenyorial.  Es va fer evident el descontentament popular i el suport als diputats del Tercer Estat. La tardor del 1789, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de l’Assemblea Nacional Constituent.
  • 8. Júlia López Valera (Institut Banús) 2.3. LES FASES DE LA REVOLUCIÓ2.ELSINICISDELAREVOLUCIÓFRANCESA(1789-1792)  S’inicia el procés de transformar França en un sistema liberal. Es va desenvolupar en diferents fases: FASES REVOLUCIÓ FRANCESA Monarquia Constitucional (1789-1792) Suport de la burgesia conservadora República democràtica (1792-1794) La burgesia radical va proclamar la República. Transformació més profunda de la societat (sufragi universal masculí i lleis socials) República burgesa (1794-1799) Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va implantar el liberalisme censatari
  • 9. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.ELPERÍODENAPOLEÒNIC(1799-1815) 4.1. NAPOLEÓ : DE CÒNSOL A EMPERADOR  L’any 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804).  Es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució del 1800: no separació de poders, no declaració de drets.  Objectiu: posar fi a la revolució i establir un sistema polític que consolidés algunes de les conquestes revolucionàries.
  • 10. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.ELPERÍODENAPOLEÒNIC(1799-1815)  Napoleó es proposà donar estabilitat a França. Com? Amb un govern que representés els interessos de la burgesia.  Napoleó se sentia tan poderós que el 1802 es va fer nomenar cònsol vitalici i el 1804 es corona emperador. • Va restablir el liberalisme econòmic (protecció de la iniciativa privada i els interessos de la burgesia). • Va crear el Banc de França amb l’objectiu d’impulsar la indústria i el comerç. Va emetre bitlles bancaris. • Va buscar la reconciliació dels francesos amb el retorn del exiliats que acceptessin el nou ordre. • Va firmar un Concordat amb l’Església. • Va elaborar una sèrie de codis (civil, penal i de comerç). • Va reordenar l’administració de l’Estat: centralització amb la creació de prefectures (feien complir les ordres de govern). • Va reformar la Hisenda i el sistema d’ensenyament amb la creació dels liceus (escoles) de l’Estat.
  • 11. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.ELPERÍODENAPOLEÒNIC(1799-1815) 4.2. LA CONQUESTA DE L’IMPERI  El prestigi i el poder de Napoleó es fonamentà en la seva capacitat militar. Va derrotar els monarques absoluts i va conquerir una gran part d’Europa.  A tots els països annexats, els monarques absoluts van ser destronats i es van imposar les idees revolucionàries: supressió drets senyorials, dels delmes i dels privilegis nobiliaris i la consagració de la llibertat i de la igualtat legal. Es proclama la llibertat econòmica , el dret a la propietat i la llibertat religiosa.
  • 12. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.ELPERÍODENAPOLEÒNIC(1799-1815) 4.3. LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ  L’aixecament contra Josep Bonaparte (rei d’Espanya) va marcar l’inici del declivi de l’imperi napoleònic.  El 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó abdicà i va ser exiliat a l’illa d’Elba.  Tornà al poder durant Cent Dies el 1815.  Després de ser derrotat a Waterloo (exèrcits britànic i prussià) va abdicar una altra vegada i fou desterrat a l’illa de Santa Helena on va morir el 1821.  Les campanyes de Napoleó van contribuir a l’expansió de les idees liberals per Europa.  Els exèrcits francesos van sotmetre per la força les nacions ocupades i van posar al tron, familiars de Napoleó. Van afavorir els interessos materials de França.  Això va desencadenar sentiments nacionals contra França.  A gran part dels territoris ocupats sorgeixen moviments de resistència a la invasió ( a vegades s’identificaven amb els ideals antiabsolutistes i liberals).
  • 13. Júlia López Valera (Institut Banús) LAINFLUÈNCIADELAREVOLUCIÓFRANCESAAEUROPA
  • 14. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.RESTAURACIÓIREVOLUCIONSLIBERALS(1815-1848) 5.1. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ  Entre el 1814 i el 1815 els Estats vencedors de Napoleó es reuneixen amb l’objectiu: Congrés de Viena. Posar fi a l’expansió de les idees liberals i garantir la restauració de l’absolutisme monàrquic a Europa.  Van reposar els monarques als seus trons.  Les quatre grans potències (Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria) van remodelar el mapa d’Europa. Segons els seus interessos.
  • 15. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.RESTAURACIÓIREVOLUCIONSLIBERALS(1815-1848) 5.1. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ  S’estableixen els principis ideològics de la Restauració:  Malgrat tot, les idees de la Revolució Francesa havien deixat la seva petjada a molts països europeus.  La força del liberalisme i del nacionalisme es va demostrar en tres grans onades revolucionàries. Legitimitat dels monarques absoluts. Negació de la sobirania nacional. Equilibri entre les grans potències (congressos periòdics i dret d’intervenció). Es va crear la Santa Aliança(1815). 1820 1830 1848
  • 16. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.RESTAURACIÓIREVOLUCIONSLIBERALS(1815-1848) 5.2. LES REVOLUCIONS DEL 1830  Després de la primera onada de revolucions el 1820 que van sufocades, es produeix un segon esclat revolucionari entre el 1829 i el 1835.  Van tenir un suport popular important. On van triomfar, van significar la substitució de l’absolutisme per sistemes polítics liberals.  Es va iniciar a França, on el juliol del 1830, es va enderrocar el monarca absolut Carles X i es va proclamar una monarquia de caràcter liberal en la persona de Lluís Felip d’Orleans.  El 1831 va esclatar una revolta a Polònia, que va ser reprimida durament pel tsar de Rússia.
  • 17. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.RESTAURACIÓIREVOLUCIONSLIBERALS(1815-1848) 5.3. LES REVOLUCIONS DEL 1848  La revolució del 1848 va significar l’aparició dels ideals democràtics (sufragi universal, sobirania popular, igualtat social), i també el sorgiment dels treballadors com a força política.  Les reformes democràtiques i moltes aspiracions nacionals es van consolidar durant la segona meitat del segle XIX. FRANÇA: -Un aixecament destrona Lluís Felip d’Orleans i proclama la Segona República. - Mesures democràtiques: sufragi universal masculí, llibertat de premsa, abolició de la pena de mort i de l’esclavitud, i reconeixement d’alguns drets per als treballadors. - Lluís Napoleó Bonaparte va acabar imposant el seu poder personal i proclamant el Segon Imperi Francès. IMPERI AUSTRÍAC: -Es produeixen nombrosos esclats revolucionaris. - La revolta té un caràcter liberal a Viena. - També va ser un aixecament nacionalista contra el domini imperial a Hongria, a Bohèmia, al nord d’Itàlia i a la Confederació Germànica.
  • 18. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.ELSMOVIMENTSNACIONALISTES 6.1. ELS PRIMERS MOVIMENTS NACIONALISTES  L’expansió napoleònica despertà sentiments nacionalistes.  El Congrés de Viena, reordenà les fronteres d’Europa sense tenir en compte la identitat nacional.  Les revolucions liberals acompanyades de reivindicacions nacionalistes. GRÈCIA: -Formava part de l’Imperi Otomà. - Estaven sotmesos a impostos elevats, marginats dels llocs de l’administració... - Es va anar forjant un moviment patriòtic. - El 1821 s’inicià la insurrecció i el 1822 els grecs proclamaren la independència. Suposà l’inici d’una cruel guerra. - El 1827 França i Anglaterra intervenen militarment. L’Imperi Otomà reconeix la independència grega el 1829. BÈLGICA: -Havia estat unida a Holanda el 1815 pel Congrés de Viena. - El 1830 va triomfar la revolució que proclamà un sistema de monarquia liberal i la independència dels Països Baixos. -
  • 19. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.ELSMOVIMENTSNACIONALISTES 6.2. LA UNITAT ITALIANA COLÒNIES ESPANYOLES DE L’AMÈRICA CONTINENTAL: - Entre el 1808 i el 1826 es rebel·len i es declaren independents. A moltes s’imposen règims inspirats en el liberalisme europeu i nord-americà.  Itàlia estava dividida en diversos estats.  El papa era sobirà d’un d’ells (els Estats Pontificis).  Àustria havia incorporat la Llombardia i el Vèneto (regions riques).  El Piemont sí que volia la unificació.  El 1859 s’inicia el procés unificador quan Cavour inicia una guerra contra Àustria i aconsegueix l’annexió de la Llombardia al Piemonte.  A la mateixa vegada un aixecament popular dirigit per Garibaldi, va enderrocar els monarques dels estats del centre i del sud d’Itàlia.  El 1861, el primer parlament italià proclamà rei d’Itàlia Víctor Manuel II de Savoia, rei del Piemont. El 1866 els austríacs abandonen el Vèneto, i el 1870 són annexats els Estats Pontificis. Roma es convertí en capital.
  • 20. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.ELSMOVIMENTSNACIONALISTES 6.3. LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA  Al començament del s.XIX, Alemanya estava dividida en 36 estats.  El problema para la seva unitat era la rivalitat entre les dues potències que volien liderar-la: Prússia i Àustria.  Prússia, el 1834, va potenciar la unió duanera (Zollverein) que agrupava gran part dels estats alemanys.  El 1848 un parlament reunit a Frankfurt ofereix la corona al rei de Prússia però no l’acceptà .  El 1861, Guillem I accedí al tron prussià i nomenà canceller Otto von Bismarck. El 1864 declarà la guerra a Dinamarca, el 1866 a Àustria i el 1870 a França.  La victòria en tots aquests conflictes li va permetre unir tots els estats sota el ceptre del rei de Prússia.  El 1871 va ser proclamat el Segon Imperi (Reich) alemany amb Guillem I com a kàiser (emperador).
  • 21. Júlia López Valera (Institut Banús) 1.LIBERALISMEINACIONALISME PRINCIPIS BÀSICS:  El conjunt de ciutadans constitueix la nació, representa la sobirania nacional, i elegeix uns representants que exerceixen el poder en nom seu (sistema representatiu). La voluntat dels ciutadans s’exerceix mitjançant el dret al sufragi en unes eleccions i es canalitzen a través dels partits polítics. Conjunt de ciutadans = SOBIRANIA NACIONAL ELEGEIX REPRESENTANTS Exerceixen el poder en nom seu (SISTEMA REPRESENTATIU) COM? DRET AL SUFRAGI ON? En unes eleccions. ES CANALITZEN A TRAVÉS ... PARTITS POLÍTICS
  • 22. Júlia López Valera (Institut Banús) 1.LIBERALISMEINACIONALISME PRINCIPIS BÀSICS: La separació de poders. El poder executiu (aplica les lleis) recau en el Govern, el poder legislatiu (elabora les lleis) pertany a una assemblea electiva (Parlament) i el poder judicial (garanteix el compliment de la llei i sanciona els infractors) està en mans dels Tribunals de Justícia, independents dels altres poders. PODER EXECUTIU (aplica les lleis) PODER LEGISLATIU (elabora les lleis) PODER JUDICIAL (garanteix el compliment de la llei i sanciona als infractors) TRIBUNALS DE JUSTÍCIA PARLAMENT (assemblea electiva) GOVERN
  • 23. 1.LIBERALISMEINACIONALISME Júlia López Valera (Institut Banús)  Existeix una Constitució, elaborada pel Parlament i ratificada pel poble. Garanteix els drets i les llibertats dels ciutadans, així com la igualtat jurídica i fiscal, fixa els límits del poder i defineix les relacions entre els poders de l’Estat i les d’aquests poders amb els ciutadans. PRINCIPIS BÀSICS: CONSTITUCIÓElaborada pel Parlament Ratificada pel poble. Què fa? Garanteix els drets i llibertats dels ciutadans. Igualtat jurídica i fiscal . Fixa els límits del poder. Defineix les relacions entre els poders de l’Estat. Defineix les relacions dels poders de l’Estat amb els ciutadans.
  • 24. 1.LIBERALISMEINACIONALISME Júlia López Valera (Institut Banús)  El dret de propietat es formula com una llibertat fonamental. L’economia es fonamenta en el lliure mercat. L’Estat no ha d’intervenir en els afers econòmics. PRINCIPIS BÀSICS: DRET A LA PROPIETAT Llibertat fonamental. ECONOMIA LLIURE MERCAT NO intervenció ESTAT en els AFERS ECONÒMICS.
  • 25. Júlia López Valera (Institut Banús) LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)  La nova Assemblea Nacional Constituent inicià un procés reformista per abolir l’Antic Règim i convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. 2.ELSINICISDELAREVOLUCIÓFRANCESA(1789-1792) DECLARACIÓ DE DRETS DE L’HOME Igualtat en drets L’assemblea Nacional Legisla: Constitució Drets naturals: - Llibertat individual - Propietat sagrada i inviolable - Seguretat - Resistència davant l’opressió Règim polític: Monarquia parlamentària i limitada Separació de poders:el parlament escollit legisla, el rei governa, els tribunals escollits jutgen. Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els propietaris que paguen impost (cens). ALTRES REFORMES Expropiació béns de l’església Llibertat econòmica: llibertat de crear empreses, de comerciar, de posar preus, etc... Igualtat en drets Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els propietaris que paguen impost (cens) l’església Monarquia Els grups populars
  • 26. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LAPRIMERAREPÚBLICAFRANCESA(1792-1799) LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)  Oposició de la família reial i dels privilegiats a acceptar els canvis que es proposaven. Lluis XVI fuig per unir-se a l’exèrcit austríac (fugida de Varennes, juny 1791).  El rei va ser descobert i detingut, l’abril de 1792 els austríacs van envair França i arribaren a les portes de París. LA CONVENCIÓ GIRONDINA  Clima de revolta. El 10 d’agost del 1792, els sans-culottes van assaltar el palau reial “les Tulleries”, van empresonar el monarca i van proclamar la República (setembre de 1792).  La República va quedar en mans dels girondins. Es creà la Convenció Nacional elegida per sufragi universal masculí. Judici contra Lluís XVI i Maria Antonieta: acusats de traïció, condemnats i executats a la guillotina.  Les monarquies europees es van aliar i van formar una coalició absolutista contra França.  A l’interior del país van esclatar revoltes contrarevolucionàries i conspiracions reialistes. Són les masses urbanes, en particular les parisenques, que van anar prenent un clar protagonisme en el procés revolucionari. Aquesta gent modesta no portava culotte (maies o calzes) sinó que vestien uns pantalons que els arribaven fins als talons.
  • 27. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LAPRIMERAREPÚBLICAFRANCESA(1792-1799) LA CONVENCIÓ JACOBINA  El juny de 1793 els jacobins van aconseguir el poder i la revolució va entrar en la fase més radical.  Es va promulgar una nova constitució basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat.  L’executiu quedà en mans d’un Comitè de Salvació Pública, que donà tot el poder a Robespierre.  Es va impulsar la política del Terror. El Comitè va suspendre les llibertats i es va castigar amb la presó o la guillotina qui hi estava en contra (Llei de sospitosos). Es va organitzar un nou exèrcit (reclutament forçós dels homes solters d’entre 18 i 25 anys)
  • 28. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LAPRIMERAREPÚBLICAFRANCESA(1792-1799) LA CONVENCIÓ JACOBINA  El Comitè de Salvació Pública va aprovar una sèrie de lleis socials: control dels preus o dels salaris (Llei del màxim), la distribució de béns dels contrarevolucionaris entre els indigents, la venda de les terres del clero i a la instrucció obligatòria.  Es van tancar les esglésies, es va iniciar un nou calendari i es va establir el culte a la deessa Raó.  L’estiu de l’any 1794 els perills van disminuir. La radicalització de la revolució, el Terror i el govern dictatorial van provocar l'oposició de gran part de la població.  El juliol del 1794, l’alta burgesia va propiciar un cop d’Estat per posar fi a la radicalització de la revolució.
  • 29. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LAPRIMERAREPÚBLICAFRANCESA(1792-1799) LA REPÚBLICA BURGESA (1794-1799)  La burgesia va tornar a agafar el control de la revolució, volien tornar als principis del 1791.  El liberalisme d’aquesta república se situava entre l’absolutisme i la democràcia social dels jacobins.  Oposició tant de l’aristocràcia (que volien restaurar la monarquia) i de les classes socials (donaven suport als jacobins). L’exèrcit va ser l'única institució capaç d’imposar l’ordre a l’interior del país i derrotar els exèrcits invasors.  L’any 1799 Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d’Estat que va posar fi al Directori. La seva intenció era consolidar la revolució, tot i que només en els aspectes més moderats. Va clausurar el club dels jacobins. Va derogar la Constitució del 1793. Va anul·lar les lleis jacobines. Va promoure el retorn dels exiliats Es va elaborar una nova constitució (1795). Poder executiu: govern col·legiat (Directori). Poder legislatiu: Consells dels Cinc-Cents i Consell dels Ancians. Sufragi censatari.
  • 30. Júlia López Valera (Institut Banús)
  • 31. Júlia López Valera (Institut Banús)