Presentació de la recerca: Anàlisi de la motivació al canvi en subjectes que han realitzat un programa formatiu de violència domèstica. Sessió d'investigació: Intervenció en el mar de l'execució de mesures penals en la comunitat. CEJFE, 15 d'octubre de 2013

1. Sessió d’investigació
Intervenció en el marc
de l’execució de mesures
penals a la comunitat
Barcelona, 15 d’octubre de 2013
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la
comunicació del material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
(Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement–
No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca .

2. Anàlisi de la motivació al canvi
en subjectes que han realitzat un
programa formatiu en violència
domèstica
Núria Civit Bel
Núria Iturbe Ferré
Ana Martínez Catena
Alba Muro Marquina
Thuy Nguyen Vo

3. Agraïments
Equip de Mesures Penals Alternatives de Girona
Entitats ADIPS i TD3
Fundació INTRESS
Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i
de Justícia Juvenil
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada

4. Introducció
La violència contra la parella
La violència contra la parella és un fenomen mundial i
multicultural (OMS, 2002).
Hi ha hagut una gran proliferació d’estudis sobre el perfil
psicopatològic (Browne, 1989; Echeburúa i Redondo, 2010).
o Permet la individualització dels tractaments
o Associació de certes característiques personals al desistiment del
comportament delictiu (Huss i Ralston, 2008; Walker, Bowen i Brown, 2012)
o Classificació dels agressors (Holtzworth-Munroe i Stuart,1994; Loinaz, Echeburúa i
Torrubia, 2010; etc.)
Organització institucional
Maximització de l’eficàcia dels tractaments
Avaluació del risc

5. Introducció
Intervencions terapèutiques i educatives
Els programes formatius en violència domèstica
Són una mesura penal alternativa de caire psicoeducatiu.
Objectius: evitar la reincidència i dotar d’habilitats per establir
relacions de parella saludables.
Programa marc dels programes formatius i de tractament de la
violència de gènere.
Utilitzen el grup com a eina terapèutica.
Les intervencions psicològiques han mostrat un nivell d’eficàcia
moderat (d= 0,09 a d= 0,34) (Babcock, Green i Robie, 2004).
Diversos estudis indiquen una relació positiva entre la
motivació per al canvi i l’eficàcia dels tractaments (Barbaree i Marshall,
2006; Harkins i Beech, 2007; Tierney i McCabe, 2004).

6. Introducció
Motivació per al canvi
Motivació per al canvi: probabilitat que una persona iniciï,
continuï i mantingui un procés de millora en la seva vida
(Miller,1985).
Model transteòric de Prochaska i DiClemente (1979)
El canvi de conducta és un procés dinàmic.
S’avança a través dels estadis de canvi.

7. Estadis de canvi
El subjecte no és conscient de tenir un
problema que hagi de resoldre.
Introducció
Ja ha aconseguit
canviar el seu
comportament
problemàtic.
RECAIGUDA
Adquireix consciència de les
dificultats i comença a pensar
seriosament a fer-hi alguna
cosa.
Ha iniciat conductes
dirigides a resoldre el
seu problema i ha
obtingut algunes millores.

8. Objectius
Objectius
Avaluar la motivació per al canvi en una mostra
d’agressors de parella que realitzen el programa formatiu
en VIDO i en els que no fan cap intervenció.
Analitzar les necessitats criminogèniques, especialment
les característiques psicopatològiques, de la mostra i la
seva relació amb la motivació per al canvi.
Valorar si el nivell de risc dels subjectes de la mostra
es relaciona significativament amb la seva disposició
per al canvi.

9. Mètode
Mètode
Disseny experimental: intrasubjectes i intergrups
Període d’avaluació pretractament
Període d’avaluació posttractament
Grup de tractament (GT1)
Grup de tractament (GT2)
Grup de control (GC1)
Grup de control (GC2)

10. Mètode
Participants
Total de la mostra
116 homes condemnats a una
mesura penal alternativa de
PF VIDO
Grup de
tractament
48 agressors
Grup de control
23 agressors

11. Instruments
Mètode
Protocol de recollida de dades sociodemogràfiques i
criminològiques
Escala de motivació per al canvi (URICA) (McConnaughy, Prochaska,
i Velicer, 1983)
Inventari d’avaluació de la personalitat (PAI), versió
abreujada (Morey, 1991; adaptat per TEA Ediciones, 2011)
Validesa
Inconsistència
Infreqüència
Impressió (-)
Impressió (+)
Clíniques
Clíniques
Queixes somàtiques
Queixes somàtiques
Ansietat
Ansietat
Trastorns relacionats amb l’ansietat
Trastorns relacionats amb l’ansietat
Depressió
Depressió
Mania
Mania
Paranoia
Paranoia
Esquizofrènia
Esquizofrènia
Trets límit
Trets límit
Trets antisocials
Trets antisocials
Problemes amb l’alcohol
Problemes amb l’alcohol
Problemes amb les drogues
Problemes amb les drogues
Resposta al tractament
Resposta al tractament
Agressió
Agressió
Ideacions suïcides
Ideacions suïcides
Estrès
Estrès
Manca de suport social
Manca de suport social
Rebuig al tractament.
Rebuig al tractament.
Relacions Interpersonals
Relacions Interpersonals
Dominància
Dominància
Afabilitat
Afabilitat

12. Resultats descriptius del PAI
Resultats
Grup Control
70
60
50
40
30
20
10
0
Grup Tractament

13. Resultats descriptius de la motivació per al canvi
Resultats
Grup Control
Grup Tractament
60
60
50
50
40
40
30
30
20
20
10
10
0
0
Pre‐tractament
Post‐tractament
Pre‐tractament
Post‐tractament

14. Resultats
Comprovació de la hipòtesi 1: «Els individus que realitzen el PF
VIDO es trobaran en estadis de motivació inicials (precontemplació o
contemplació) en el moment previ a la realització del programa i se
situaran en estadis més avançats (acció o manteniment) quan hagi
acabat.»
Els resultats de la prova de Wilcoxon de comparació de
intrasubjectes no van ser significatius, tant del GC com
del GT.
HIPÒTESI REBUTJADA
Els resultats de la prova U de Mann Whitney per
comparar el GC amb el GT tampoc van ser significatius.

15. Comprovació de la hipòtesi 2: «Hi ha una relació significativa entre
Resultats
les necessitats criminogèniques i l’estadi de canvi en què es troben els
individus.»
Variables sociodemogràfiques
Edat de l’agressor (p>0.01)
Variables PAI
Ansietat (r= 0,456**)
HIPÒTESI PARCIALMENT
Trastorns relacionats amb
Situació laboral actual
ACCEPTADA l’ansietat
Mania
Nivell d’estudis (F(5)=0,533, p=0,751)
(F(3)=1,639,
(r= 0,405**)
p=0,186).
Consum de drogues (chi2 (2)= 4,616,
p=0,99)
(r= 0,341**)
Esquizofrènia (r= 0,382**)
Trets límit (r= 0,469**)
Variables criminològiques
Reconeixement del delicte
(F(2)=0,186, p=0,032)
Fets condemnats (chi2 (3)=1,152,
p=0,764)
Antecendents delictius (t(104)=-0,423,
p=0,673)
Temps de pena de presó imposada
(p>0.01)
Rebuig al tractament (r= -0,541**)

16. Comprovació de la hipòtesi 3: «Hi ha una relació significativa entre
Resultats
el nivell risc dels individus i el nivell de motivació que presenten en el moment
previ a la seva participació en el programa formatiu.»
RISC ALT
HIPÒTESI RISC
REBUTJADA
MODERAT
(n=12)
RISC BAIX
(n=35)
(n=61)
No s’aprecien diferències significatives en els estadis de canvi en
relació amb el nivell de risc que presenten els subjectes (F(2)= 1,678,
p=0,192).

17. Perfils psicopatològics de la mostra
Resultats

18. Resultats
Diferències en el nivell de motivació segons
els diferents perfils de subjectes
Taula 1. Resultats Anova
Diferència
de
mitjanes
Error típic
Sig.
Negadors
vs.
moderats
-2,32*
0,74
Negadors
vs.
realistes
-3,23*
Moderats
vs.
realistes
-0,91
Interval de confiança
95 %
Límit
inferior
Límit
superior
0,007
-4,13
-0,50
1,38
0,006
-5,72
-0,74
1,44
1,000
-3,75
1,94

19. Conclusions
Conclusions
Després de la realització del programa, els dos grups continuen
sense mostrar diferències entre ells en el seu nivell de motivació.
Això suggereix que el PF no ha produït cap efecte sobre el grau de
motivació.
Cap de les variables sociodemogràfiques i criminològiques té
relació amb el nivell de motivació dels infractors.
Però certs problemes psicopatològics (ansietat, trastorns relacionats
amb l’ansietat, mania, esquizofrènia i trets límit) s’associen a una
major motivació al canvi.
El nivell de risc dels subjectes no s’associa al seu grau de
motivació.
L’anàlisi de conglomerats va classificar la mostra en tres grups
amb perfils psicopatològics diferents: “negadors”, “moderats” i
“realistes”.
El perfil de “negadors” es presenta significativament menys motivat
per al canvi que els perfils de “moderats” i “realistes”.

20. Propostes
Propostes
Avaluar sistemàticament el nivell de motivació per al canvi
dels individus i de responsabilització dels fets abans de l’inici
de la intervenció terapèutica.
Incloent-hi indicadors de la predisposició dels subjectes al
tractament, com algunes de les escales que conté el PAI.
Dotant els professionals de MPA dels recursos i la formació
adient.
Seria necessari un treball previ a l’inici del programa
formatiu per impulsar la motivació per al canvi.
Adaptar el tractament a les característiques individuals dels
subjectes i al seu nivell de risc.

21. Gràcies per la vostra
atenció!
nuria.Iturbe@gencat.cat
a.martinez.catena@ub.edu

22. Sessió d’investigació
Recerques consultables a:
www.gencat.cat/justicia/investigacions
i a la Biblioteca del CEJFE
Després de la presentació podreu
veure-la a www.cejfe.tv
i descarregar-la a www.slideshare.net/justicia