1. les religions orientals

3. Països on es troba:

7. EL TRIMURTI
És l’agrupació de tres divinitats
considerades aspectes de Brahma:
- Brahma, el qui crea
- Vixnu, el qui conserva
- Xiva, el qui destrueix

8. Brahma, el qui crea

9. Brahma

11. Vixnu, el qui conserva

12. Visnú i Lakxmī, temple de Khajuraho

13. Xiva, el qui destrueix i el qui genera

14. Xiva,
balla per representar el final d'un època
i el començament d'una altra

17. La vida està governada pel SAMSARA:
- cicle de les reencarnacions
(néixer, morir, tornar a néixer)
-determinades per el Karma,
- fins arribar a un grau d’alta perfecció. (MOKSA)
Karma
La bona o mala
conducta

19. SÍMBOLS

20. roda de l'existència

21. ESVÀSTICA
Deriva del Sánscrito "svasti".
Representa al sol i la seva energia radiant.
Aquest símbol sol trobar-se en entrades
i parets de temples,
i s'associa a fortuna i bona sort.
Es repeteix en els cants hindús.
Els braços de la creu, apunten als quatre punts
cardinals, que igual que en molts antics rituals
cèltics, il·luminava amb torxes les quatre adreces.
Quan apareix girant a la dreta, en el sentit horari,
simbolitza l'energia creativa del sol.
A l'esquerra en canvi, indica dolenta sort.
Els hindús lamenten amb ràbia, juntament amb la resta de la humanitat,
de l'ús diabòlic que el règim nazi d'Hitler va donar a aquest sagrat símbol,
que ha passat a la història com imatge de destrucció i mort quan era un inofensiu element
de culte i tradició nascut en la nit dels temps.

22. El BINDI és un cercle de color que
també es dibuixa al front.
Considerat un símbol de la deessa Parvati
significa l'energia femenina amb el desig
de protecció per a la dona i el marit.
També és un senyal que la dona que el
porta està casada.
HENNA
La marca de color al front de les dones es
diu TIKA encara que actualment també
es prefereix aquest terme per als homes
al de Tilak que seria el tradicional
masculí. La seva finalitat pot es esperar
una benedicció, bona sort o salutació.
Per als seguidors de Shiva són tres barres
horitzontals. En canvi per als vishnuitas
són tres verticals, la del centre
normalment en vermell i representa la
radiant Lakshmi, esposa de Vishnú en
avatar Narayan

26. La Puja

27. MANDIR
temple, lloc de culte
Temple de Chidambaram, Tamil Nadu, India
MURTI
imatge d’una deïtat

29. temple de Durga
Temple de Chindambaram

30. Temples hinduistes
Khajuraho. Temple de Lakshmana

31. Khajuraho. Temple de Kandariya Mahadeo.

35. Ciutats santes: BENERÉS

42. Molts matrimonis encara són concertats pels
pares; el grau de participació dels fills depèn
de les famílies.
El matrimoni és sagrat per a molts hindús,
doncs consideren que aquest es perllonga més
enllà de la mort.
Les noces s'acompanyen de grans
celebracions, despeses i festes.
Les cerimònies solen ser elaborades
i varien àmpliament d'una regió a una altra.
En moltes cerimònies hindús el nuvi i la núvia
intercanvien guinardes i promeses abans de
girar entorn d'un foc set vegades per a
solemnitzar el matrimoni. Robes brillants,
joies i flors formen part de gairebé totes les
cerimònies. Els pares de la núvia solen lliurar
un dot, en forma de diners o terres,
a la família del nuvi, encara que aquesta
pràctica és il·legal.

45. La cremació,
ritu funerari de l’hinduisme
- Els hinduistes,
després d’haver rentat, perfumat i vestit
amb honor el cos del difunt,
el dipositen en una llitera feta de canya de bambú
í el cobreixen amb una tela blanca.
- Tota la família el condueix fins al crematori,
que normalment és a la vora d’un riu sagrat.
- Quan hi arriben, els homes de la família, que han
transportat el cadàver a pes de braços, fan tres voltes
a la pira funerària sostenint el difunt, en memòria del cicle
de la vida, la mort i el renaixement.
- Tot seguit, col·loquen el cos sobre la pira, i el més jove
continua resseguint el cercle amb una torxa encesa a la ma;
hi fa dues voltes més,
fins que s’atura davant del cadàver í encén la pira.
- Mentre crema, els familiars
entonen cants i himnes sagrats.
- Al cap d’uns quants dies, la família aplega
les cendres del mort i les envia riu avall.

46. Un hinduista creu que la persona segueix una trajectòria circular: neix, creix i mor
per a tornar a néixer en un altre cos; neix, creix i mor per a tornar a néixer, i així
successivament, fins que, segons la conducta que ha observat, aconsegueix l’estat
de MOKSA, d’alliberament, i no torna a néixer mai més.
El fet de néixer successives vegades en cossos diferents rep el nom de
REENCARNACIÓ. Com més s’aproximi l’anima a l’estat que els hinduistes associen a
la perfecció en aquesta vida, més aviat deixarà de reencarnar-se i aconseguirà la pau

48. GURU
Un guru és el nom que rep un mestre espiritual dins de l'àmbit de l'hinduisme:
el mot es compon de gu ("obscuritat" o, per extensió, "ignorància") i ru ("llum", per extensió "coneixença"),
designant així aquell qui ajuda a passar de la ignorància al coneixement.

49. shadus
vol dir un líder espiritual

50. LLIBRES SAGRATS
Rig Veda, en sànscrit

51. Deu es un,
però els savis el criden
amb noms diferents.
(Rigveda)

52. FESTES
MAHASHIVARATI
Nit del gran Xiva
JANMASHTAMI
Naixement de Krixna
DIVALI
L’Any Nou hindú

53. MAHASHIVARATI
Nit del gran Xiva
És una festa que se celebra el gener a el febrer
i que significa “Nit del Gran Xiva”.
Durant aquesta nit,
el deu destructor i transformador Xiva
acompleix el ball còsmic de la creació
i de la destrucció.
Molts hindús fan el dejuni.
Es fan pregàries en honor del déu Xiva
i també ofrenes de llet, que simbolitzen
el món ideal ple pau, a les seves estàtues
i al seu símbol, el lingam
(exponent masculí de la fecunditat)

54. MAHASHIVARATI
Alguns fidels passen la nit cantant lloances a Xiva
i, a vagades, llegeixen els Xiva Purana.
L’endemà, es fan celebracions als temples del déu a
tot India; molts peregrins hi acudeixen.
En general, els hindús es banyen el matí, i desprès
fan el dejuni. A la tarda van al temple portar ofrenes
(pots d'aigua, llet, farina, baies, pastissos en forma
de lotus, llànties). Les dones aboquen aigua sobre el
lingam, i posen ofrenes al seu davant.
El lingam es una pedra fàl·lica que simbolitza Xiva;
generalment, s'agafa una pedra negra, que les aigües
del Ganges han arrodonit fins a donar-li forma d'ou;
aquesta pedra, assentada sabre un suport estable
anomenat ioni, simbolitza l'estat iòguic pur, es a dir,
la unió amb Deu, la unificació harmònica de la
realitat. La ioni és el símbol femení de la fecunditat.
Desprès d'aquest ritual, la gent torna al poble i acaba
el dejuni. Aquest dia, les dones casades preguen per
la salut del marit i les no casades preguen per trobar-
ne de bo.

55. DIVALI
L’Any Nou hindú
Divali significa “garlanda de llums” i es
la festa mes celebrada de l'hinduisme.
La gent posa cassoletes d'oli,
que serveixen d'espelmes,
i les encén a dintre
o a fora de casa, al vespre.
Els rituals poden variar d'una regió a
l'altra, però generalment estan
relacionats amb un tema de la mitologia
hindú; per exemple,
el Divali pot simbolitzar la victòria de
Vixnu sobre un rei dimoni o la victòria de
l'heroi Rama i el seu retorn,
o més sovint s'associa
amb la vinguda anual de Lakxmi.
Per això, en alguns llocs, els comerciants
celebren aquesta deessa fent-li una
estàtua, pregant perquè els porti bona
sort en els negocis.

56. Alguns costums s'associen a l’època de Divali:
Els jocs d'apostes,
els dibuixos colorits,
que les dones posen a terra, a
l'entrada de les cases,
les decoracions de la llar,
les postals als amics,
els bombons ....
Un dels dies de la festa,
la gent va al temple per a la
celebració religiosa:
s'hi fan pregaries, ofrenes
d'aliments, s'encenen espelmes,
etc.
Hi ha un dia en que els germans
es conviden a casa, es desitgen
bona sort i es fan regals.

57. JANMASHTAMI: Naixement de Krixna

58. JANMASHTAMI
El Janmashtami, que significa
“vuitè dia del naixement”, commemora el naixement de Krixna,
el deu més popular de l'hinduisme,
que va tenir lloc, segons la tradició,
la vuitena nit del mes fosc de Bhadrapada
(agost-setembre).
Molts hindús fan dejuni fins a les dotze de la nit,
l'hora que va néixer Krixna.
Desprès, els fidels celebren l’esdeveniment
amb molt entusiasme
i emoció, per mostrar la seva devoció
i el seu amor respecte al déu.
En els temples i en algunes cases,
el nen diví es acollit amb cançons,
balls i ofrenes (pastissos);
a vegades, una imatge del déu
es posa dins d'un bressol.
Els pelegrins reciten pregaries tota la nit
en els temples decorats amb flors i fruita.

59. Les vaques
sagrades