Veure tota la informació a www.forumdepesca.com El fòrum de pesca en català

1. EDITA:
ASSOCIACIÓ CATALANA PER A UNA PESCA RESPONSABLE
Av. Roma, 113 2on C 08011 BARCELONA
Tel. Fax Contestador 902 120 298
a/e info@acpr.cat
Nº 26 - Juliol de 2010 www.acpr.cat
Sessió de Col·laboració
divulgació cientí- amb Submon
fica a l’ Institut de Enviament especial
Ciències del Mar de
Barcelona
Per a socis i tutors de la ACPR
Dia 8 de Juliol a les 19h
l’equip
C
onvidats
vestigació de
per
d’in-
Meduses del Institut
de Ciències del Mar
del “Centro Superior
de Investigaciones
Científicas”, tindrà
lloc una sessió de di-
vulgació científica,
està destinada als
socis i tutors de l’as-
sociació en general i
es composarà de una
E n moltes de les nostres sortides tenim la sort de trobar-
nos amb cetacis de diferents espècies que viuen al mar
1
xerrada de meduses L’entitatSUBMON esta estudiant els cetacis de Catalunya
a càrrec de les investigadores d’aquest centre, una xerrada i en especial una zona concreta que correspons als canyons
de com es fa el marcatge de peixos i a continuació farem del Maresme, però el seu interès es per a tota la costa en
una visita al centre on podrem veure les zones on s’ investi- general.Ens han fet arribar un manual i un full d’albirament
ga amb peixos i medusses. que us remetem adjunt, perquè amb molt poquet esforç
podem ajudar molt a que es coneguin mes coses dels grans
A les persones interessades en assistir envieu el vos- mamífers marins que tenim la sort de tenir al nostre mar.
tre nom i DNI a info@acpr.cat ja que es fa necessari per
motius de seguretat del centre. Sempre que pugueu comuniqueu els encontres amb ce-
tacis encara que no estigueu segurs de l’espècie i serà de
molta ajuda fer una fotografia de l’exemplar, que pot ajuda
Passeig Marítim de la Barceloneta, 37-49 E a esbrinar l’espècie i en alguns cassos a identificar l’exem-
08003 Barcelona plar en concret.
www.Submon.org
Calendari de Juliol
Agost i Setembre
8 juliol: Xerrada de meduses i marcatge al Institut de Ciències
del Mar
9, 10 i 11 juliol: Desafio Garraf més info a: www.fmpr.es
*16, 17 i 18 juliol: Desafio Platja d’Aro més info a:www.fmpr.es INSPECCIÓ REGLAMENTÀRIA
25 juliol: Jornada de marcatge i albirament de meduses i ceta-
cis a Palamós D´EMBARCACIONS D´ESBARJO
27, 28 i 29 agost: desfio Roses, mes info a: www.fmpr.es
30, 31 agost: jornades de marcatge a Roses Preus especials per als associats a la
1 i 2 setembre: jornada de marcatge a roses PESCA RECREATIVA RESPONSABLE
3, 4 i 5 setembre: Gran final Desafio a Roses
18 setembre: jornada de marcatge a Palamós Per veure les condicions i tarifes podeu consultar els
25 setembre: jornada de marcatge a Cambrils web: www.eurocontrol.es o bé www.acpr.cat
*Aquesta prova s’ha avançat respecte de la previsió

2. Reunions del RAC Mediterrani
R ecentment han tingut lloc dues reunions del Consell
Consultor Regional del Mediterrani, cal dir que el sec-
tor de la pesca professional no sembla interessat en
afrontar la realitat del mal estat dels recursos.
Assemblea General a Marbella
A Marbella va tenir lloc l’assemblea i el comitè executiu del
Consell consultiu del mediterrani els dies 7 i8 de Juny, els dos
dies van ser monopolitzats per discussions al voltant de si s’au-
toritzava la entrada a un seguit d’organitzacions no vinculades
al sector professional i la discussió de les mesures tècniques
que vol imposar la Unió Europea.
Reunió mesures tècniques a Brussel·les
El dia 22 de Juny va tenir lloc a Brussel·les una altre reunió del RAC del Mediterrani, amb la presència de la Comissió Eu-
ropea i representants de diferents països, Grècia, França, Itàlia, Espanya amb un ordre dominat per dos temes , les noves
mesures tècniques que afectaran a la pes-
ca professional per a separar que es pesca
artesanal i pesca industrial. El tema sembla
poc important però té molta importància,
perquè Europa retallarà les ajudes econò-
miques a les embarcacions que no siguin
considerades artesanals. La discussió va ser
dura i encara que no es va acabar el tema
del tot, una cosa si que va quedar clara: l’ar- 2
rossegament estarà fora de la consideració
de artesanal i es va aprovar un esborrall de
document en aquest sentit.
El segon tema es una qüestió que ha sor-
tit més vegades, els científics es queixen de
que les dades que faciliten els pescadors son
completament falses, ja que no es declaren
les captures reals i es falsegen algunes es-
pècies. Les captures amagades solen ser
especies de valor mig alt i representa del
35 al 50 per cent de les captures, per tant
els científics treballen amb dades falses i els
seus estudis son erronis i no es pot fer una
gestió correcta dels recursos pesquers.
Recordeu -vos de
ATENCIÓ SOCIS:
contestar l’enquesta
és molt important ¡¡assegurances
per a nosaltres d´embarcació!!
L a Direcció General de Pesca de la Generalitat de Cata-
lunya han iniciat un estudi tècnic que serà molt útil en
el futur de la pesca recreativa en col·laboració amb el
Centre d’estudis avançats de Blanes C.S.I.C.,
Recordem als associats que abans de renovar l’assegu-
rança de la vostra embarcació feu una consulta a: info@
pescaresponsable.es Estem aconseguint descomptes
a partir d’un 20% sobre preus anteriors, demaneu un
pressupost.
http://www.pescat.net

3. ¡¡ La pesca a Suècia
necessita canvis radicals !!
Amb l’article següent podem veure un pensament que ja comença a obrir-se camí
entre els gestors de pesca, en aquest cas dos màxims dirigents de els assumptes
pesquers de Suècia, esperem que aquesta manera de gestionar vagi fent adeptes
entre la resta de dirigents europeus per el be del mar i dels nostres recursos.
Hem fet una traducció intentant ser fidel a l text original.
E l Consell de Pesca diu en el nou informe: Només un enfocament integral
pot proporcionar una gestió pesquera creïble, aquest és un assumpte amb
que Suècia ha d’operar a la UE. En deu anys podem tenir les poblacions de
peixos similars a les naturals. Però això requereix una talla mínima de captura
significativament major i mesures en combinació amb una pesca planificada.
Això exigeix un període transitori per a la constitució de reserves, abans que
la nova estratègia es pugui aplicar plenament. A més l’assignació dels recursos
entre la pesca comercial, la recreativa i el turisme de pesca, haurà de donar
prioritat a la categoria que dóna més valor a la comunitat. La pesca comercial
també han de rebre incentius per pescar de forma responsable, escriu Axel
Wenblad i Strömblom Bengt.
Strömblom Bengt És hora d’una revisió de l’ordenació pesquera. La pregunta que hem de fer-
nos és com una gestió pesquera creïble ha de mirar tant a nivell comunitari com
nacional. La Comissió Europea ha pres nota que la política pesquera fins ara ha
fracassat. A Suècia, la desconfiança general vers els gestors, i en la capacitat institucional per prendre les decisions 3
correctes. La manca de col·laboració entre pescadors, científics i gestors dona lloc a diferents resultats de l’estat
de les poblacions de peixos. La pesca lluita per la seva credibilitat. Les organitzacions ambientals treballen activa-
ment en demostrar les insuficiències i publicar les seves pròpies guies per al consumidor.
Els requisits són clars. Els ecosistemes marins estan en perill i han de ser protegits, cal mantenir la biodiversitat
i el perill d’extinció serà evitat. La pesca recreativa ha de tenir un bon accés a la pesca i cal desenvolupar la pesca
artesanal a petita escala. La bona notícia és que ara hi ha un ampli reconeixement de que els canvis són necessaris,
tant en la indústria pesquera com en la recreativa.
Per complir amb aquests estàndards es requereixen canvis radicals en la pròxima dècada. Conclou el Consell de
Pesca en el seu informe, “la pesca en el 2020”, presentat avui.
Creiem que es necessita un enfocament integral . En deu anys es pescaran peixos més grans i els estocs seran
similars a les poblacions naturals. Al mateix temps, les captures es tindran que mantenir com a mínim al mateix
nivell que en l’actualitat. També creiem en una pesqueria on els
propis pescadors tenen la oportunitat de ser influents en la seva
pesca. Principalment s’aconsegueix fent que les possibilitats de
pesca siguin transferibles, o per quotes o per dies de pesca, i els
propis pescadors que siguin més responsables.
A més, la pesqueria que retorni major valor per a la societat ha
de ser prioritzada. Pot ser la pesca costanera artesanal, la pesca de
turisme i la pesca recreativa. També la pesca amb el menor impacte
ambiental tindrà que ser prioritària. Tenim la visió d’una gestió de la
pesca encarregada de proporcionar el marc biològic, que identifica el
tipus de pesca que es durà a terme. La resta de les activitats i els ope-
radors dins d’aquest marc podran dirigir els seus negocis i activitats
per tal de proporcionar beneficis a llarg termini.
Creiem que és possible amb deu anys recórrer un llarg camí cap
a una ordenació pesquera basada en la idea dels ecosistemes.
L’objectiu final és que els recursos pesquers han de tornar a ser
similars a les poblacions naturals. Aquesta és una mesura impor-
tant per restaurar els

4. ecosistemes i el funcionament. El camí que hem escollit es basa en la idea que les espècies més
importants en un ecosistema, se’ls hi permeti créixer a la mida òptima. En realitat es tracta
d’augmentar la talla mínima en combinació amb la pesqueria modificada.
Per exemple, la pesqueria de bacallà del Mar Bàltic s’han de centrar en individus de més de
80 centímetres en comparació amb la mida actual de només 38 centímetres. Després, la pesca
pot donar bon rendiment. Mentre que en els stocks de peixos no sembla que hi hagin suficients
individus que arribin a una mida de fresa. La situació actual és que moltes poblacions de peixos
són molt explotades de manera que cal un període de transició i es fa necessària la constitució
de reserves abans de la nova estratègia es pugui aplicar plenament.
Hi ha bons exemples de que això és possible. La pesca a Hjälmaren, és un exemple on
es capturen els peixos només quan s’ha arribat a la seva longitud òptima i ha tingut
l’oportunitat de fresar diverses vegades. A més, es capturen en una pesqueria diri-
gida a individus de grans dimensions que tenen un millor preu. Òbviament això és
una situació en què tots hi guanyen, l’ecosistema i el pescador. Un altre exemple
és l’efecte quan s’ha produït una prohibició de la pesca d’arrossegament des de la
dècada de 1930 i hi han un munt de grans individus madurs. Això ha obert per a una
pesqueria de bacallà al vaixell de charter turístic, que ajuda a mantenir un ecosis-
tema amb grans exemplars madurs, i al mateix temps una rendibilitat de la pesca
artesanal que es porta a terme.
Per assignar els recursos entre la pesca comercial, la recreativa i les empreses Axel Wenblad
de pesca turisme. Fins avui en dia és la pesca comercial, que ha tingut accés pri-
vilegiat als recursos pesquers, entre altres coses, per la forma en què es regula la
política pesquera de la Unió Europea. Al mateix temps, la pesca recreativa en creixement, demanda l’autorització
per pescar en els seus termes. A més, el pesca turisme és un negoci en creixement, amb moltes ramificacions que
es consideren com una manera sostenible i rendible d’explotar un recurs pesquer. Creiem que és evident que la
categoria de pesca que atorga el major valor per a la societat també ha de tenir prioritat. En molts casos no existeix
una competència per al recurs, però en quan a les avaluacions han d’incloure el casos de la pesca socials, culturals
i recreatius.
4
A la pesca comercial viable basada en els drets transferibles. Per a la pesca comercial, l’objectiu és crear incen-
tius per als pescadors a pescar de forma responsable. Això es pot fer per una pesqueria on les possibilitats de pesca
es distribueixen entre les empreses pesqueres individuals o grups d’empreses de pesca, i on hi ha una oportunitat
perquè aquestes empreses s’estructura a través de fer front a aquestes oportunitats. Amb aquest sistema els
desguassos subvencionats han d’acabar, així com l’eliminació dels subsidis de combustible dels vaixells pesquers.
Una gestió de la pesca d’alta credibilitat. Estem convençuts que és possible combinar el bon funcionament dels
ecosistemes que proporcionen menjar saludable, deliciós i experiències comercials competitives a nivell internaci-
onal. En el nostre informe, presentem una sèrie de suggeriments sobre com aconseguir una gestió pesquera creïble
i també el que hem de fer per aconseguir-ho, el que s’ha presentat aquí són només algunes de les seves funcions.
Aquesta no és una llista de desitjos, però les propostes basades en la nostra experiència col lectiva de la gestió
actual des de la perspectiva que la majoria de les coses són possibles si volem orientat cap a metes a llarg termini.
És la nova l’autoritat marina - que el proper any substitueix a la Junta de Pesca [Fiskeriverket] i [l’Agència de
Protecció Ambiental Naturvårdsverket], amb aigües marines i el medi ambient, que proporcionen la plataforma
d’administració per a aquest treball amb visió de futur.
Però també cal que Suècia a través de la seva influència en el Consell de la UE, de pressionar en aquests temes.
I que una nova llei de pesca, realment posi l’objectiu en la conservació de peixos.
Axel Wenblad, Director General, Consell Nacional de Pesca Bengt Strömblom, Director General Adjunt
EL MILLOR SERVEI EN VENDA I POSTVENDA
PER A TOTS ELS AFICIONATS A LA PESCA
Avinguda Vall de Ribes, 1 17250 PLATJA D’ARO- GIRONA Telèfon 972 826 768
a/e: ventas@llarnautic.com www.llarnautic.com