SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 3
Descargar para leer sin conexión
EDITA:
                                                                          ASSOCIACIÓ CATALANA PER A UNA PESCA RESPONSABLE
                                                                          Av. Roma, 113 2on C 08011 BARCELONA
                                                                          Tel. Fax Contestador 902 120 298
  Nº 38 - Febrer de 2011                                                  a/e info@acpr.cat
                                                                          www.acpr.cat




                 La convivència
            amb el sector professional
               no es sempre fàcil.
  Reproduïm un escrit que ens ha fet arribar un soci que ha tingut una desagradable experiència amb una embarcació de pesca
professional



D    iumenge 2 de gener de 2011, varies embarcacions recreatives es troben pescant a la sípia. Al voltant de les 9 del matí
     una embarcació de pesca professional (de les vàries que es troben a la zona faenant), realitza una aproximació teme-
     rària cap a una de les embarcacions recreatives fent senyes i cridant que han de marxar d’allà, que no poden estar a
menys de 300 metres de les xarxes; que estan molt molestos ja que els trenquen les xarxes i l’amenacen de denunciar-lo.

   El patró de l’embarcació recreativa informa a la resta d’embarcacions dels fets ocorreguts per ràdio a través del canal
9 VHF; conversa que es escoltada per la Guardia Civil, que es personen al port per assabentar-se del succeït, informant a
l’afectat que si vol presentar denuncia per la maniobra està en el seu dret de fer-ho; acció que es refusa en tant que es
tracta de dues embarcacions (esportiva i Professional) amb mateix port base i evitar majors confrontaments.

  Dues setmanes més tard es torna a repetir la situació amb dues embarcacions recreatives més que també pesquen a la
zona, produint-se un intercanvi de paraules, en tant que es pensava que les embarcacions professionals no podien faenar
en cap de setmana fins diumenge a les 16 hores.

  Uns dies mes tard es rep una trucada al Club Nàutic des de la Direcció General de Pesca sol·licitant una reunió amb el               1
Gerent, per tal de conèixer la versió dels fets, davant les queixes rebudes per la embarcació professional i de la consulta
del Seprona als inspectors sobre la problemàtica ocorreguda.

  A la reunió es personen dos funcionaris de la Generalitat de Catalunya, els que directament s’identifiquen com a inspec-
tors de pesca i sol·liciten la versió dels fets per part del representant del Club dels pescadors esportius afectats.

  Fetes les explicacions per part d’uns i altres sobre les situacions ocorregudes, procedeixen a informar sobre l’existència
de l’Ordre AAR/476/2008 de 6 de novembre (DOGC 5256 de 12/11/2008), per la que es deroguen els horaris per a faenar
les embarcacions professionals en aigües interiors, pel qual i davant la llacuna generada, poden pescar les 24 hores del dia,
els 365 dies de l’any (en aigües interiors); així mateix es recorda l’obligació de no interferir amb les embarcacions de pesca
que es trobin treballant i de respectar la distància de 300 metres de l’embarcació, essent l’ incompliment d’aquesta una
falta tipificada com a greu amb els imports de sancions que hi corresponen.

  La reunió, en tot moment cordial, tot i que el regust que queda i amb la lectura de l’acta que s’aixeca, el fet és
que han vingut a informar que els pescadors professionals han presentat una denúncia
                                                           contra una embarcació recreativa, que amb aquest acte
                                                           estem avisats i que si es reprodueixen els fets, pot donar
                                                           lloc a la intervenció per part dels inspectors i sancionar
                                                           als recreatius. Finalment, els mateixos inspectors propo-
     ATENCIÓ SOCIS:                                        sen convocar una reunió amb el President de la Confraria
                                                           i el patró de l’embarcació professional amb el fi d’arribar
     ¡¡assegurances                                        a acords que finalitzin amb aquestes discrepàncies.


     d´embarcació!!                                                Sembla mentida que en la situació de penúria en que es troba
                                                                els recursos pesquers es derogui una mesura de precaució i s’au-
            Us recordem que abans de renovar                    toritzi la pesca sense fi. Per sort tan sols es d’aplicació en aigües
    l’assegurança de la vostra embarcació consulteu a:          interiors ja que en aigües exteriors hi ha la obligació de deixar
            info@pescarecreativasponsable.es                    descansar el mar 48 hores. Cal pensar que tots tenim dret al re-
    Estem aconseguint descomptes a partir d’un 20%              curs pesquer, que es un bé públic.
     sobre preus anteriors, demaneu un pressupost.                 Si mai us trobeu amb problemes d’aquesta mena, us recordem
                                                                que l’associació te un conveni de col·laboració amb un despatx
                                                                d’advocats especialitzats.
M.Mercè                                                           Científics
    Santmartí i Miró                                                     qüestionen
                                            Directora general        la regulació de la
                                          de Pesca i Assumptes
                                          Marítims                    pesca sostenible

                                          F     inalment s’ha     Per Lowana Veal
                                                fet el nome-
                                                nament      de      REIKIAVIK, ene (IPS) Diversos especialistes qüestionen els ar-
                                          la persona que          guments científics sobre els que es basen les pràctiques de la
                                          substituirà al Sr.      industria pesquera acceptades com sostenibles.
                                          Martí Sans i Pairutó
                                          al capdavant de la        Des de fa dècades, es considera adequat protegir els pei-
                                          Direcció general de     xos joves i explotar els adults i utilitzar els nivells tròfics per
                                          pesca de la Genera-     controlar la salut de la pesqueria.
                                          litat de Catalunya.
                                                                    Com que els peixos joves solen ser més petits i pesen
                                            Des de l’Associa-     menys que els adults, les polítiques de pesca per avaluar la
                                          ció Catalana per a      població es basen sobre la biomassa.
                                          una pesca respon-
                                          sable l’ hi desitgem      A Islandia, per exemple, es tanquen àrees amb una gran pro-
sort i èxits en la seva feina.                                    porció de peixos petits i es protegeixen zones fresa i criança.

  Nascuda a Berga l’any 1963, és llicenciada en Veterinària
per la Universitat de Saragossa (1981-1986) i llicenciada en
grau per la mateixa universitat al juliol de 1986.

   Ha treballat per a l’Administració Pública de la Generalitat
de Catalunya en el Departament d’Agricultura, Ramaderia                                                                                2
i Pesca; la Direcció General de Pesca Marítima; en el De-
partament de Sanitat i Seguretat Social; la Direcció General
de Salut Pública i en el Departament de Benestar i Família.
D’altra banda, ha realitzat diversos cursos relacionats amb
les seves especialitats.

  De la seva trajectòria política destaca el seu nomenament
com a responsable per a la igualtat a les Terres de l’Ebre de
CDC, càrrec que ocupa des de 2005 fins l’actualitat.

  Com a docent ha participat també en diversos cursos,
programes de postgrau i seminaris, i ha col·laborat en es-
tudis i publicacions.


                                                                    Peró el Professor George Sugihara i el seu equip de l´Institut
                                                                  Scripps d’ Oceanografía critiquen aquest model acceptat des
                                                                  de fa dècades perquè pot alterar la piràmide d´edats.

                                                                     El sistema pot modificar la composició de la població
                                                                  d´una determinada espècie, com el peix carboner, al elimi-
                                                                  nar els pocs exemplars adults, que composen la part alta de
                                                                  la piràmide d´edat i deixar una amplia base de joves petits
                                                                  en ràpid creixement.

                                                                    “No s’han de salvar als joves, sinó als més vells i grans”,
                                                                  assenyalà Sugihara. “Els adults no solament ofereixen esta-
                                                                  bilitat i habilitats als seus descendents, sinó que permeten
                                                                  una major i millor qualitat de les cries, explicà.

                                                                    El perill, segons Sugihara, es que les polítiques actuals es
                                                                  basen sobre la biomasa i ignoren el tamany del peixos cor-
                                                                  rent el risc de desestabilitzar tota una població, cosa que
                                                                  pot afectar a tot l’ecosistema.
Branch i el seu equip basen els seus resultats en un gran
                                                                 nombre d’enquestes que consideren la quantitat i tipus de
                             Segueix                             peixos que realment viuen als ecosistemes, així com dades

                             el nostre
                                                                 de captura, per qüestionar el model acceptat.

                              Twitter                              El sistema actual te dues grans falles, assenyalà Branch.

                                                                   “En primer lloc, en poc menys de la meitat dels ecosiste-
  xttp://twitter.comAssCatPesRes                                 mes, la mida de la captura augmenta quan aquest empitjora
                                                                 o baixa, quan millora. En segon lloc, la mida pot ser constant
  Les noticies a l´instant                                       encara que estiguin en crisi una major quantitat d´especies
                                                                 en un ecosistema, explicà.

  El perill es especialment major quan es tracta de recu-           El significat dels resultats es fonamental, remarcà Branch,
perar les reserves, remarcà Sugihara. “Les normes basades        perquè “s’utilitza molt la mida com a indicador per deter-
només sobre objectius de biomassa son incomplertes.              minar la salut dels ecosistemes marins”. Per exemple, el
També han de tenir en compte l’estructura edat-tamany de         Conveni sobre Diversitat Biològica usa el promig del nivell
les poblacions”, afegí.                                          tròfic de la captura, com a paràmetre principal de la diver-
                                                                 sitat marina.
   “Les polítiques actuals i les pressions de la industria
per suspendre les prohibicions de pesca tan bon punt es            El document de 1998 fou tremendament influent en la
recupera la biomassa, peró no la edat o el tamany, son ar-       recollida de dades sobre captures i nivells tròfics i, també,
riscades”, va alertar Sugihara.                                  alertà dels impactes de la pesca sobre els ecosistemes”,afegí
                                                                 Branch.
  Un altre pràctica acceptada a l´industria, es utilitzar les
tendències en els nivells tròfics del peixos, per mesurar la        “Les noves dades basades en enquestes de pesca
salut dels mars.                                                 d’arrossegament i avaluacions de poblacions de pei-
                                                                 xos ens mostren que les captures no eren suficients”,
  El nivell tròfic d´un organisme es refereix al lloc que ocupa   remarcà.
dins la cadena alimentaria. Així les algues microscòpiques
estan al lloc u, mentre que els grans depredadors, com els          “En el futur tindrem que posar en el punt de mira als
taurons, es situen al quatre.                                    recurssos limitats de la millor forma, concentrant-nos           3
                                                                 en les especies més vulnerables a la pesca, creant indica-
  Al 1998 es desenvolupà una anàlisi integral, amb               dors que reflexin l´abundància, la biodiversitat i la salut de
dades de captura global, avaluacions de reserves, en-            l´ecosistema marí”, apuntà.
questes de xarxes d’arrossegament, entre d´altres, per
medir la salut mundial dels ecosistemes a travès de les            Solament amb aquest esforç podrem avaluar l’impacte
tendències en els nivells tròfics dels peixos, al llarc de       humà”, subratllà Branch.
quatre dècades.

  Al seu moment, el sistema fou considerat una innovació.

  Dotze anys desprès, la confiança en aquest mètode
d´avaluació perd adeptes.

  Un estudi realitzat per Trevor Branch, de la Universi-
tat de Washington, juntament amb científics d’Australia,
Canadà, Estats Units i la Gran Bretanya exposa els pro-
blemes d´analitzar la salut del ecosistema pels canvis als
nivells tròfics de la captura.




      Desé aniversari

U      n patrocinador de l´ACPR ens comunica que celebra
       el seu desé aniversari.

       Es tracta de SUBPROf,S.L., que a més ho celebra amb
l´inauguració d´un nou magatzem més gran degut al crei-
xement de les vendes per internet. Sens dubte és una gran
noticia en aquest moment i per el nostre sector. Felicitem
l´equip que gestiona aquest negoci.

www.subprof.com

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Info 44cat acpr
Info 44cat acprInfo 44cat acpr
Info 44cat acprkruskis
 
Info 32 cat
Info 32 catInfo 32 cat
Info 32 catkruskis
 
Info 46 cat acpr
Info 46 cat acprInfo 46 cat acpr
Info 46 cat acprkruskis
 
Info 45cat acpr
Info 45cat acprInfo 45cat acpr
Info 45cat acprkruskis
 
Info 21 Cat ACPR
Info 21 Cat ACPRInfo 21 Cat ACPR
Info 21 Cat ACPRkruskis
 
Pesca responsable Abril 09
Pesca responsable Abril 09Pesca responsable Abril 09
Pesca responsable Abril 09kruskis
 
Info 12 Cat ACPR
Info 12 Cat ACPRInfo 12 Cat ACPR
Info 12 Cat ACPRkruskis
 
informatiu acpr nº10
informatiu acpr nº10informatiu acpr nº10
informatiu acpr nº10guest0ef1d7
 
Via Brava de Calella Llafranc
Via Brava de Calella LlafrancVia Brava de Calella Llafranc
Via Brava de Calella LlafrancVies Braves
 
TONYINES A LA COSTA
TONYINES A LA COSTATONYINES A LA COSTA
TONYINES A LA COSTAkruskis
 
Via Brava Sant Feliu de Guixols
Via Brava Sant Feliu de GuixolsVia Brava Sant Feliu de Guixols
Via Brava Sant Feliu de GuixolsVies Braves
 
Escola Pesca Tremp 2010
Escola Pesca Tremp 2010Escola Pesca Tremp 2010
Escola Pesca Tremp 2010kruskis
 

La actualidad más candente (14)

Info 44cat acpr
Info 44cat acprInfo 44cat acpr
Info 44cat acpr
 
Info 32 cat
Info 32 catInfo 32 cat
Info 32 cat
 
Info 46 cat acpr
Info 46 cat acprInfo 46 cat acpr
Info 46 cat acpr
 
Info 45cat acpr
Info 45cat acprInfo 45cat acpr
Info 45cat acpr
 
Info 21 Cat ACPR
Info 21 Cat ACPRInfo 21 Cat ACPR
Info 21 Cat ACPR
 
Pesca responsable Abril 09
Pesca responsable Abril 09Pesca responsable Abril 09
Pesca responsable Abril 09
 
Guia platges
Guia platgesGuia platges
Guia platges
 
Via Brava Roses
Via Brava RosesVia Brava Roses
Via Brava Roses
 
Info 12 Cat ACPR
Info 12 Cat ACPRInfo 12 Cat ACPR
Info 12 Cat ACPR
 
informatiu acpr nº10
informatiu acpr nº10informatiu acpr nº10
informatiu acpr nº10
 
Via Brava de Calella Llafranc
Via Brava de Calella LlafrancVia Brava de Calella Llafranc
Via Brava de Calella Llafranc
 
TONYINES A LA COSTA
TONYINES A LA COSTATONYINES A LA COSTA
TONYINES A LA COSTA
 
Via Brava Sant Feliu de Guixols
Via Brava Sant Feliu de GuixolsVia Brava Sant Feliu de Guixols
Via Brava Sant Feliu de Guixols
 
Escola Pesca Tremp 2010
Escola Pesca Tremp 2010Escola Pesca Tremp 2010
Escola Pesca Tremp 2010
 

Destacado (20)

Adal pres3 ppt
Adal pres3 pptAdal pres3 ppt
Adal pres3 ppt
 
O pesode deus
O pesode deusO pesode deus
O pesode deus
 
Ad1
Ad1Ad1
Ad1
 
Agua x mortalidade infantil
Agua x mortalidade infantilAgua x mortalidade infantil
Agua x mortalidade infantil
 
Photoshop olimpio
Photoshop olimpioPhotoshop olimpio
Photoshop olimpio
 
Clase Hia 2 21.10.09
Clase Hia 2 21.10.09Clase Hia 2 21.10.09
Clase Hia 2 21.10.09
 
Ad1
Ad1Ad1
Ad1
 
Info 24-cat
Info 24-catInfo 24-cat
Info 24-cat
 
Meioambiente
MeioambienteMeioambiente
Meioambiente
 
Can Cerbero
Can CerberoCan Cerbero
Can Cerbero
 
openOffice fernandomurua
openOffice fernandomuruaopenOffice fernandomurua
openOffice fernandomurua
 
IDENTIFICACIO MEDUSES
IDENTIFICACIO MEDUSESIDENTIFICACIO MEDUSES
IDENTIFICACIO MEDUSES
 
Resume-final
Resume-finalResume-final
Resume-final
 
Día paz
Día pazDía paz
Día paz
 
El Link
El LinkEl Link
El Link
 
Historia de los diarios peruanos en internet
Historia de los diarios peruanos en internetHistoria de los diarios peruanos en internet
Historia de los diarios peruanos en internet
 
Instalações elétricas residenciais parte 1 (ng)
Instalações elétricas residenciais parte 1 (ng)Instalações elétricas residenciais parte 1 (ng)
Instalações elétricas residenciais parte 1 (ng)
 
Barroco y Rococó
Barroco y RococóBarroco y Rococó
Barroco y Rococó
 
Ad1
Ad1Ad1
Ad1
 
Inclusive school and service learning
Inclusive school and service learningInclusive school and service learning
Inclusive school and service learning
 

Similar a Info 38 cat ACPR

Info 23 ACPR
Info 23 ACPRInfo 23 ACPR
Info 23 ACPRkruskis
 
Info 23 ACPR
Info 23 ACPRInfo 23 ACPR
Info 23 ACPRkruskis
 
Info 19 ACPR
Info 19 ACPRInfo 19 ACPR
Info 19 ACPRkruskis
 
Info 36 cat
Info 36 catInfo 36 cat
Info 36 catkruskis
 
INFORMATIU ACPR 11
INFORMATIU ACPR 11INFORMATIU ACPR 11
INFORMATIU ACPR 11guest0ef1d7
 
Info 33 cat
Info 33 catInfo 33 cat
Info 33 catkruskis
 
Info 34 cat
Info 34 catInfo 34 cat
Info 34 catkruskis
 
Programa 4 09 09.Cat
Programa 4 09 09.CatPrograma 4 09 09.Cat
Programa 4 09 09.Catguest0ef1d7
 
Info 35–cat ACPR
Info 35–cat ACPRInfo 35–cat ACPR
Info 35–cat ACPRkruskis
 
Info 35–cat ACPR
Info 35–cat ACPRInfo 35–cat ACPR
Info 35–cat ACPRkruskis
 
Confraria de pescadors Roses: Economia Social català
Confraria de pescadors Roses: Economia Social catalàConfraria de pescadors Roses: Economia Social català
Confraria de pescadors Roses: Economia Social catalàconfrariapescadorsroses
 
Pla gestió gamba palamós (Associació Armadors Arrossegament Girona)
Pla gestió gamba palamós (Associació Armadors Arrossegament Girona)Pla gestió gamba palamós (Associació Armadors Arrossegament Girona)
Pla gestió gamba palamós (Associació Armadors Arrossegament Girona)Ecotendències Cosmocaixa
 
Candidatura hissem la vela del canvi
Candidatura hissem la vela del canviCandidatura hissem la vela del canvi
Candidatura hissem la vela del canviclubnauticgarraf
 
Projecte Eco-pescaturisme (F. Sarda, ICM, CSIC)
Projecte Eco-pescaturisme (F. Sarda, ICM, CSIC)Projecte Eco-pescaturisme (F. Sarda, ICM, CSIC)
Projecte Eco-pescaturisme (F. Sarda, ICM, CSIC)Ecotendències Cosmocaixa
 
Info 20 ACPR
Info 20 ACPRInfo 20 ACPR
Info 20 ACPRkruskis
 

Similar a Info 38 cat ACPR (20)

Info 23 ACPR
Info 23 ACPRInfo 23 ACPR
Info 23 ACPR
 
Info 23 ACPR
Info 23 ACPRInfo 23 ACPR
Info 23 ACPR
 
Info 19 ACPR
Info 19 ACPRInfo 19 ACPR
Info 19 ACPR
 
Info 36 cat
Info 36 catInfo 36 cat
Info 36 cat
 
INFORMATIU ACPR 11
INFORMATIU ACPR 11INFORMATIU ACPR 11
INFORMATIU ACPR 11
 
Info 33 cat
Info 33 catInfo 33 cat
Info 33 cat
 
Juguem a pescar infantil mmb
Juguem a pescar infantil mmb Juguem a pescar infantil mmb
Juguem a pescar infantil mmb
 
Dossier Juguem a pescar primaria mmb
Dossier Juguem a pescar  primaria mmbDossier Juguem a pescar  primaria mmb
Dossier Juguem a pescar primaria mmb
 
Info 34 cat
Info 34 catInfo 34 cat
Info 34 cat
 
Programa 4 09 09.Cat
Programa 4 09 09.CatPrograma 4 09 09.Cat
Programa 4 09 09.Cat
 
Info 35–cat ACPR
Info 35–cat ACPRInfo 35–cat ACPR
Info 35–cat ACPR
 
Info 35–cat ACPR
Info 35–cat ACPRInfo 35–cat ACPR
Info 35–cat ACPR
 
Confraria de pescadors Roses: Economia Social català
Confraria de pescadors Roses: Economia Social catalàConfraria de pescadors Roses: Economia Social català
Confraria de pescadors Roses: Economia Social català
 
Pla gestió gamba palamós (Associació Armadors Arrossegament Girona)
Pla gestió gamba palamós (Associació Armadors Arrossegament Girona)Pla gestió gamba palamós (Associació Armadors Arrossegament Girona)
Pla gestió gamba palamós (Associació Armadors Arrossegament Girona)
 
Candidatura hissem la vela del canvi
Candidatura hissem la vela del canviCandidatura hissem la vela del canvi
Candidatura hissem la vela del canvi
 
La pesca (mestre)
La pesca (mestre) La pesca (mestre)
La pesca (mestre)
 
Projecte Eco-pescaturisme (F. Sarda, ICM, CSIC)
Projecte Eco-pescaturisme (F. Sarda, ICM, CSIC)Projecte Eco-pescaturisme (F. Sarda, ICM, CSIC)
Projecte Eco-pescaturisme (F. Sarda, ICM, CSIC)
 
Info 20 ACPR
Info 20 ACPRInfo 20 ACPR
Info 20 ACPR
 
Ppoint pesca
Ppoint pescaPpoint pesca
Ppoint pesca
 
Ppoint pesca
Ppoint pescaPpoint pesca
Ppoint pesca
 

Más de kruskis

pesca tonyina 2012
pesca tonyina 2012pesca tonyina 2012
pesca tonyina 2012kruskis
 
Carta ministerio agricultura
Carta ministerio agriculturaCarta ministerio agricultura
Carta ministerio agriculturakruskis
 
Fira gavarres 2012
Fira gavarres 2012Fira gavarres 2012
Fira gavarres 2012kruskis
 
Info 46 cast acpr
Info 46 cast acprInfo 46 cast acpr
Info 46 cast acprkruskis
 
Comunicat 35 acpr
Comunicat 35 acprComunicat 35 acpr
Comunicat 35 acprkruskis
 
Comunicat 35 acpr
Comunicat 35 acprComunicat 35 acpr
Comunicat 35 acprkruskis
 
Comunicat 34 acpr
Comunicat 34 acprComunicat 34 acpr
Comunicat 34 acprkruskis
 
Resolución atun dgrpya 2011
Resolución atun dgrpya 2011Resolución atun dgrpya 2011
Resolución atun dgrpya 2011kruskis
 
Comunicat 33 acpr
Comunicat 33 acprComunicat 33 acpr
Comunicat 33 acprkruskis
 
Comunicat 32 acpr
Comunicat 32 acprComunicat 32 acpr
Comunicat 32 acprkruskis
 
Info cat ACPR
Info cat ACPRInfo cat ACPR
Info cat ACPRkruskis
 
NOMENCLATURA CATALANA PEIXOS
NOMENCLATURA CATALANA PEIXOSNOMENCLATURA CATALANA PEIXOS
NOMENCLATURA CATALANA PEIXOSkruskis
 
La pesca a spinning
La pesca a spinningLa pesca a spinning
La pesca a spinningkruskis
 
manual primers auxilis
manual primers auxilismanual primers auxilis
manual primers auxiliskruskis
 
El llobarro 2011
El llobarro 2011El llobarro 2011
El llobarro 2011kruskis
 
Comunicat 31 acpr
Comunicat 31 acprComunicat 31 acpr
Comunicat 31 acprkruskis
 
Info 40 acpr
Info 40 acprInfo 40 acpr
Info 40 acprkruskis
 
Serveis acpr
Serveis acprServeis acpr
Serveis acprkruskis
 
Info 39 ACPR
Info 39 ACPRInfo 39 ACPR
Info 39 ACPRkruskis
 

Más de kruskis (20)

pesca tonyina 2012
pesca tonyina 2012pesca tonyina 2012
pesca tonyina 2012
 
Carta ministerio agricultura
Carta ministerio agriculturaCarta ministerio agricultura
Carta ministerio agricultura
 
Fira gavarres 2012
Fira gavarres 2012Fira gavarres 2012
Fira gavarres 2012
 
Info 46 cast acpr
Info 46 cast acprInfo 46 cast acpr
Info 46 cast acpr
 
Comunicat 35 acpr
Comunicat 35 acprComunicat 35 acpr
Comunicat 35 acpr
 
Comunicat 35 acpr
Comunicat 35 acprComunicat 35 acpr
Comunicat 35 acpr
 
Comunicat 34 acpr
Comunicat 34 acprComunicat 34 acpr
Comunicat 34 acpr
 
Resolución atun dgrpya 2011
Resolución atun dgrpya 2011Resolución atun dgrpya 2011
Resolución atun dgrpya 2011
 
Comunicat 33 acpr
Comunicat 33 acprComunicat 33 acpr
Comunicat 33 acpr
 
Comunicat 32 acpr
Comunicat 32 acprComunicat 32 acpr
Comunicat 32 acpr
 
Info 43
Info 43Info 43
Info 43
 
Info cat ACPR
Info cat ACPRInfo cat ACPR
Info cat ACPR
 
NOMENCLATURA CATALANA PEIXOS
NOMENCLATURA CATALANA PEIXOSNOMENCLATURA CATALANA PEIXOS
NOMENCLATURA CATALANA PEIXOS
 
La pesca a spinning
La pesca a spinningLa pesca a spinning
La pesca a spinning
 
manual primers auxilis
manual primers auxilismanual primers auxilis
manual primers auxilis
 
El llobarro 2011
El llobarro 2011El llobarro 2011
El llobarro 2011
 
Comunicat 31 acpr
Comunicat 31 acprComunicat 31 acpr
Comunicat 31 acpr
 
Info 40 acpr
Info 40 acprInfo 40 acpr
Info 40 acpr
 
Serveis acpr
Serveis acprServeis acpr
Serveis acpr
 
Info 39 ACPR
Info 39 ACPRInfo 39 ACPR
Info 39 ACPR
 

Info 38 cat ACPR

  • 1. EDITA: ASSOCIACIÓ CATALANA PER A UNA PESCA RESPONSABLE Av. Roma, 113 2on C 08011 BARCELONA Tel. Fax Contestador 902 120 298 Nº 38 - Febrer de 2011 a/e info@acpr.cat www.acpr.cat La convivència amb el sector professional no es sempre fàcil. Reproduïm un escrit que ens ha fet arribar un soci que ha tingut una desagradable experiència amb una embarcació de pesca professional D iumenge 2 de gener de 2011, varies embarcacions recreatives es troben pescant a la sípia. Al voltant de les 9 del matí una embarcació de pesca professional (de les vàries que es troben a la zona faenant), realitza una aproximació teme- rària cap a una de les embarcacions recreatives fent senyes i cridant que han de marxar d’allà, que no poden estar a menys de 300 metres de les xarxes; que estan molt molestos ja que els trenquen les xarxes i l’amenacen de denunciar-lo. El patró de l’embarcació recreativa informa a la resta d’embarcacions dels fets ocorreguts per ràdio a través del canal 9 VHF; conversa que es escoltada per la Guardia Civil, que es personen al port per assabentar-se del succeït, informant a l’afectat que si vol presentar denuncia per la maniobra està en el seu dret de fer-ho; acció que es refusa en tant que es tracta de dues embarcacions (esportiva i Professional) amb mateix port base i evitar majors confrontaments. Dues setmanes més tard es torna a repetir la situació amb dues embarcacions recreatives més que també pesquen a la zona, produint-se un intercanvi de paraules, en tant que es pensava que les embarcacions professionals no podien faenar en cap de setmana fins diumenge a les 16 hores. Uns dies mes tard es rep una trucada al Club Nàutic des de la Direcció General de Pesca sol·licitant una reunió amb el 1 Gerent, per tal de conèixer la versió dels fets, davant les queixes rebudes per la embarcació professional i de la consulta del Seprona als inspectors sobre la problemàtica ocorreguda. A la reunió es personen dos funcionaris de la Generalitat de Catalunya, els que directament s’identifiquen com a inspec- tors de pesca i sol·liciten la versió dels fets per part del representant del Club dels pescadors esportius afectats. Fetes les explicacions per part d’uns i altres sobre les situacions ocorregudes, procedeixen a informar sobre l’existència de l’Ordre AAR/476/2008 de 6 de novembre (DOGC 5256 de 12/11/2008), per la que es deroguen els horaris per a faenar les embarcacions professionals en aigües interiors, pel qual i davant la llacuna generada, poden pescar les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any (en aigües interiors); així mateix es recorda l’obligació de no interferir amb les embarcacions de pesca que es trobin treballant i de respectar la distància de 300 metres de l’embarcació, essent l’ incompliment d’aquesta una falta tipificada com a greu amb els imports de sancions que hi corresponen. La reunió, en tot moment cordial, tot i que el regust que queda i amb la lectura de l’acta que s’aixeca, el fet és que han vingut a informar que els pescadors professionals han presentat una denúncia contra una embarcació recreativa, que amb aquest acte estem avisats i que si es reprodueixen els fets, pot donar lloc a la intervenció per part dels inspectors i sancionar als recreatius. Finalment, els mateixos inspectors propo- ATENCIÓ SOCIS: sen convocar una reunió amb el President de la Confraria i el patró de l’embarcació professional amb el fi d’arribar ¡¡assegurances a acords que finalitzin amb aquestes discrepàncies. d´embarcació!! Sembla mentida que en la situació de penúria en que es troba els recursos pesquers es derogui una mesura de precaució i s’au- Us recordem que abans de renovar toritzi la pesca sense fi. Per sort tan sols es d’aplicació en aigües l’assegurança de la vostra embarcació consulteu a: interiors ja que en aigües exteriors hi ha la obligació de deixar info@pescarecreativasponsable.es descansar el mar 48 hores. Cal pensar que tots tenim dret al re- Estem aconseguint descomptes a partir d’un 20% curs pesquer, que es un bé públic. sobre preus anteriors, demaneu un pressupost. Si mai us trobeu amb problemes d’aquesta mena, us recordem que l’associació te un conveni de col·laboració amb un despatx d’advocats especialitzats.
  • 2. M.Mercè Científics Santmartí i Miró qüestionen Directora general la regulació de la de Pesca i Assumptes Marítims pesca sostenible F inalment s’ha Per Lowana Veal fet el nome- nament de REIKIAVIK, ene (IPS) Diversos especialistes qüestionen els ar- la persona que guments científics sobre els que es basen les pràctiques de la substituirà al Sr. industria pesquera acceptades com sostenibles. Martí Sans i Pairutó al capdavant de la Des de fa dècades, es considera adequat protegir els pei- Direcció general de xos joves i explotar els adults i utilitzar els nivells tròfics per pesca de la Genera- controlar la salut de la pesqueria. litat de Catalunya. Com que els peixos joves solen ser més petits i pesen Des de l’Associa- menys que els adults, les polítiques de pesca per avaluar la ció Catalana per a població es basen sobre la biomassa. una pesca respon- sable l’ hi desitgem A Islandia, per exemple, es tanquen àrees amb una gran pro- sort i èxits en la seva feina. porció de peixos petits i es protegeixen zones fresa i criança. Nascuda a Berga l’any 1963, és llicenciada en Veterinària per la Universitat de Saragossa (1981-1986) i llicenciada en grau per la mateixa universitat al juliol de 1986. Ha treballat per a l’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya en el Departament d’Agricultura, Ramaderia 2 i Pesca; la Direcció General de Pesca Marítima; en el De- partament de Sanitat i Seguretat Social; la Direcció General de Salut Pública i en el Departament de Benestar i Família. D’altra banda, ha realitzat diversos cursos relacionats amb les seves especialitats. De la seva trajectòria política destaca el seu nomenament com a responsable per a la igualtat a les Terres de l’Ebre de CDC, càrrec que ocupa des de 2005 fins l’actualitat. Com a docent ha participat també en diversos cursos, programes de postgrau i seminaris, i ha col·laborat en es- tudis i publicacions. Peró el Professor George Sugihara i el seu equip de l´Institut Scripps d’ Oceanografía critiquen aquest model acceptat des de fa dècades perquè pot alterar la piràmide d´edats. El sistema pot modificar la composició de la població d´una determinada espècie, com el peix carboner, al elimi- nar els pocs exemplars adults, que composen la part alta de la piràmide d´edat i deixar una amplia base de joves petits en ràpid creixement. “No s’han de salvar als joves, sinó als més vells i grans”, assenyalà Sugihara. “Els adults no solament ofereixen esta- bilitat i habilitats als seus descendents, sinó que permeten una major i millor qualitat de les cries, explicà. El perill, segons Sugihara, es que les polítiques actuals es basen sobre la biomasa i ignoren el tamany del peixos cor- rent el risc de desestabilitzar tota una població, cosa que pot afectar a tot l’ecosistema.
  • 3. Branch i el seu equip basen els seus resultats en un gran nombre d’enquestes que consideren la quantitat i tipus de Segueix peixos que realment viuen als ecosistemes, així com dades el nostre de captura, per qüestionar el model acceptat. Twitter El sistema actual te dues grans falles, assenyalà Branch. “En primer lloc, en poc menys de la meitat dels ecosiste- xttp://twitter.comAssCatPesRes mes, la mida de la captura augmenta quan aquest empitjora o baixa, quan millora. En segon lloc, la mida pot ser constant Les noticies a l´instant encara que estiguin en crisi una major quantitat d´especies en un ecosistema, explicà. El perill es especialment major quan es tracta de recu- El significat dels resultats es fonamental, remarcà Branch, perar les reserves, remarcà Sugihara. “Les normes basades perquè “s’utilitza molt la mida com a indicador per deter- només sobre objectius de biomassa son incomplertes. minar la salut dels ecosistemes marins”. Per exemple, el També han de tenir en compte l’estructura edat-tamany de Conveni sobre Diversitat Biològica usa el promig del nivell les poblacions”, afegí. tròfic de la captura, com a paràmetre principal de la diver- sitat marina. “Les polítiques actuals i les pressions de la industria per suspendre les prohibicions de pesca tan bon punt es El document de 1998 fou tremendament influent en la recupera la biomassa, peró no la edat o el tamany, son ar- recollida de dades sobre captures i nivells tròfics i, també, riscades”, va alertar Sugihara. alertà dels impactes de la pesca sobre els ecosistemes”,afegí Branch. Un altre pràctica acceptada a l´industria, es utilitzar les tendències en els nivells tròfics del peixos, per mesurar la “Les noves dades basades en enquestes de pesca salut dels mars. d’arrossegament i avaluacions de poblacions de pei- xos ens mostren que les captures no eren suficients”, El nivell tròfic d´un organisme es refereix al lloc que ocupa remarcà. dins la cadena alimentaria. Així les algues microscòpiques estan al lloc u, mentre que els grans depredadors, com els “En el futur tindrem que posar en el punt de mira als taurons, es situen al quatre. recurssos limitats de la millor forma, concentrant-nos 3 en les especies més vulnerables a la pesca, creant indica- Al 1998 es desenvolupà una anàlisi integral, amb dors que reflexin l´abundància, la biodiversitat i la salut de dades de captura global, avaluacions de reserves, en- l´ecosistema marí”, apuntà. questes de xarxes d’arrossegament, entre d´altres, per medir la salut mundial dels ecosistemes a travès de les Solament amb aquest esforç podrem avaluar l’impacte tendències en els nivells tròfics dels peixos, al llarc de humà”, subratllà Branch. quatre dècades. Al seu moment, el sistema fou considerat una innovació. Dotze anys desprès, la confiança en aquest mètode d´avaluació perd adeptes. Un estudi realitzat per Trevor Branch, de la Universi- tat de Washington, juntament amb científics d’Australia, Canadà, Estats Units i la Gran Bretanya exposa els pro- blemes d´analitzar la salut del ecosistema pels canvis als nivells tròfics de la captura. Desé aniversari U n patrocinador de l´ACPR ens comunica que celebra el seu desé aniversari. Es tracta de SUBPROf,S.L., que a més ho celebra amb l´inauguració d´un nou magatzem més gran degut al crei- xement de les vendes per internet. Sens dubte és una gran noticia en aquest moment i per el nostre sector. Felicitem l´equip que gestiona aquest negoci. www.subprof.com