Ciudades y monumentos de la Hispania Romana: Segobriga, Italica, Lucus, Clunia, Ceasaraugusta... (En catalán)

1. HISPANIA ROMANA -II-

2. Hispània en el Baix Imperi

3. Vies romanes a la Península Ibèrica

4. Vies principals

5. Via del Nord

6. Via Argentea

7. Via Atlantica

8. Via Augusta

9. SAGVNTVM

10. L’any 226 a.C., Roma i Cartago, les dues grans potèncias de la Mediterrània, signen el Tractat de l'Ebre , pel qual aquest riu servia de límit de les respectives conquestes. Per a Sagunt –situada en zona de domini púnic– no estava assegurada la independència, malgrat ser ciutat aliada de Roma. Fou destruïda uns anys més tard –219 aC– pel cartaginés Anníbal, després d'un dur i llarg setge de vuit mesos. La conquesta de la ciutat saguntina serà el detonant de la segona guerra púnica entre Roma i Cartago.

11. L'any 214 aC , la ciutat és conquerida per Cneu i Publi Escipió i restaurada per Publi Cornel.li Escipió , fill i nebot dels anteriors. Va començar així un procés de reconstrucció i esplendor.

12. Teatre

15. SEGOBRIGA Segobriga

16. Cap a la meitat del segle I a.C. Segobriga ja existeix i comença a desenvolupar el seu urbanisme amb la construcció d’una part de la muralla. Al llarg del ss I i II d.C., es fan noves construccions, entre les quals els edificis públics més rellevants. Una part de les obres van ser a càrrec de particulars, com ho testimonien diverses inscripcions.

19. Teatre

22. Amfiteatre

24. Carrer

25. Basílica

27. Fòrum

28. Temple

29. Termes

31. CARTHAGO NOVA

32. Teatre

35. SEXI FIRMVM IVLIVM (Almuñécar)

36. Aqüeducte

37. Termes

38. Factoria de salaons

39. ‘ Cueva de los siete palacios’

40. CARTEIA

44. BAELO CLAUDIA Baelo Claudia

45. Baelo Claudia neix a finals del segle II a.C . El seu origen i desenvolupament van molt lligats al comerç amb el nord d’Àfrica, essent port d’unió amb l’actual Tanger. No obstant, va ser la industria de salaons de peix i de les salses derivades d’ell ( garum ), les seves principals fonts de riquesa. Aquestes circunstàncies fan que la ciutat adquireixi certa importància, sobretot sota l’emperador Claudi (41-54 d.C.), el qual li atorga la categoria de municipi romà.

51. ITALICA

52. Publi Cornel.li Escipió “Africà“ va fundar Itálica l’any 206 a.C en plena guerra contra Cartago i, si bé en un principi fou sobretot un hospital de campanya pels ferits de guerra, crescè ràpidament adquirint gran importància.

53. 1. Muralles 2. Casa de l’exedra 3. Casa de Neptú 4. Casa del Pati Rodi 5. Casa d’Hilas 6. Casa dels Ocells 7. Traianeum 8. Casa del Planetari 9. Termes Majors 10. Amfiteatre

55. A Itàlica nasquè Marc Ulpi Trajà (53-117) , primer emperador procedent d’una província romana. Ell va engrandir la ciutat, sobretot amb la construcció de l’amfiteatre. El seu succesor, Publi Aeli Adrià (76-138), va ser educat parcialment a Itàlica , ciutat a la qual va honorar amb la creació d’un nou barri.

56. Decumanus maximus

57. Atrium d’una domus

58. Mosaic d’una domus

60. Amfiteatre

64. Teatre

65. Termes

66. Recreació temple

67. CORDVBA

68. Temple

69. Pont

71. Porta

72. EBORA

73. Temple

76. Termes

77. SEGOVIA

78. Aqüeducte

85. CLVNIA SVLPICIA

87. Reconstrucció del fòrum

88. Termes

89. Termes

90. Teatre

92. Cases

95. LEGIO

96. Perímetre de les muralles, que segueixen el traçat de l’antic campament de la Legio VII Gemina , la qual donà nom a la ciutat.

97. Muralla

100. ASTVRICA AVGVSTA

101. Muralla

104. Mines de ‘LAS MÉDULAS’

105. Las Médulas constitueix una gegantina obra de l’enginyeria romana per extreure or. Aquí, els romans remogueren milions de tones de terra mitjançant el procediment conegut com " ruina montium ". Muntanyes senseres foren reduïdes a fang i or.

107. Sembla que els romans remoguèren una 100 milions de m 3 de terra, amb un contingut d’uns 2 grams d’or per tona de terra.

108. L’aigua es canalitzava des dels rius transportant-la a dipòsits (" piscinae " o " stagna "), situats en la part alta de la muntanya, fins omplir-los. En el moment oportú, l’aigua es deixava anar de sobte i, al seu pas per les galeries obertes en les entranyes de la muntanya, es conseguia l’erosió i el derrumbament de terres.

113. LVCVS AVGVSTI

114. A fi de materialitzar aquest compromís sagrat Paulus Fabius Maximus, per ordre d’August, funda noves ciutats i nomena Lucus Augusti , Bosc Sagrat d’August , capital del territori de la Gallaecia, iniciant immediatament els treballs de construcció de la nova ciutat. Any 12 a.C .: August envia Paulus Fabius Maximus a la Gallaecia per signar un pacte amb ells, mitjançant el qual s’establia que en endavant es mantendrien lleials i en pau, que habitarien establement les ciutats i campaments romans, i que en elles residiria el consell del poble i una d’elles seria la capital.

115. Termes

118. Pont sobre el Miño

119. Insula

121. Muralla

125. CAESARAVGVSTA

126. Termes

127. Teatre

128. Port fluvial Situades en un angle del fòrum, les instalacions portuàries s’extenien per la riva dreta del riu i contaven amb un gran edifici-magatzem, que s’obria al riu per una bonica façana d’arqueria. Des d’aquesta arqueria s’accedia a una escala que comunicava les instalacions portuàries amb el fòrum. En època romana, el riu Ebre era navegable des de Dertosa (Tortosa), fins Vareia (Logroño), i es desenvolupava un intens comerç que donà lloc a l’aparició de ports fluvials en varies ciutats. El de Caesaraugusta era el principal distribuidor de mercaderies procedents de l’interior (blat, fusta, ferro, pells, llí, etc.) i de la costa (vi, salaons, ceràmica, marbre, joies, etc.).

129. El conjunt portuari es va construir al voltant del canvi d’era (es conserven les marques de les legions fundadores -IV Macedònica, VI Victrix i X Gemina- en alguns dels sillars). Es completen les instal.lacions a finals del s. I o començament del segle II d.C. amb la construcció d’un mercat ( macellum ). L’abandonament és de la meitat del segle VI d.C., quan es ceguen les grans arqueries que miraven al riu, potser per fer front a l’assetjament dels francs de l’any 541. L’activitat portuària continuà durant els segles següents, mantenint Zaragoza com a centre econòmic distribuïdor en la vall mitjana de l’Ebre.

130. Muralla

133. CELSA

137. ALTRES MONUMENTS

138. Aqüeducte de Penyacortada

139. Va ser construit a finals del segle I i començament del s. II d. C., probablement per tal de portar l’aïgua cap a Sagunt . Es troba al nord-oest de la província de València, prop de Chelva i Calles.

141. Pont de Salamanca

142. Pont de Villa del Río

143. Pont de Capera

144. Pont de Luco Jiloca (Aragó)

145. Pont d’Alcàntara

147. Teatre de Bílbilis

148. Teatre d’Acinipo (Ronda)

149. Teatre de Malaca

150. Teatre de Gades

151. Circ de Toledo

153. Temple de Vic

154. Via del Puerto del Pico

158. Mil.liaris Neró Claudi, fill del diví Claudi, Cèsar, August, Germànico, Pòntífex màxim, amb el poder tribunici per vuitena vegada, l’imperi per novena i el consulat per quarta. Des de Pisoraca cent vuitanta milles.

159. Via de Capera

160. Via de Capsacosta

165. Arc de Medinaceli

166. Arc de Capera

167. Torre d’Hèrcules

169. Va ser construïda pels romans com a far de navegació (segle II d.C.) segons indica una inscripció que n’hi ha als peus de la torre i les referències documentals que sobre la ciutat de Brigantium revelen l’existència d’un far de l’època de Trajà. La torre segurament va perdre el seu ús marítim durant l’Edad Mitjana en convertir-se en fortificació. Serà en el s. XVII quan el Duque de Uceda – 1682 – encarregui la seva restauració a l’arquitecte Amaro Antune, el qual construí dues petites torretes per soportar els fanals.

170. Termes de Gigia

172. Termes d’Alange

174. Termes de ‘Los Bañales’ (Uncastillo, Zaragoza)

175. Termes (Caldes de Malavella)

176. Termes de Baetulo

177. Termes de Caldes de Montbui

178. Necròpolis de Carmo (Carmona)

180. Muralla de Caurium (Coria, Càceres)

182. Porta i muralla de Norba Caesarina

184. Castra (prop de Norba Caesarina)

185. Castra de Petavonium (Zamora)

186. Temple d’Augustòbriga (Talavera la Vieja, Cáceres)

187. Teatre de Pollentia (Majorca)

188. Teatre de Regina (Casas de Reina, Badajoz)

190. Iuliobriga (Cantabria)

191. Lucentum

192. Ercavica (Cuenca)

193. Muralla