10. L’any 226 a.C., Roma i Cartago, les dues grans potèncias de la Mediterrània, signen el Tractat de l'Ebre , pel qual aquest riu servia de límit de les respectives conquestes. Per a Sagunt –situada en zona de domini púnic– no estava assegurada la independència, malgrat ser ciutat aliada de Roma. Fou destruïda uns anys més tard –219 aC– pel cartaginés Anníbal, després d'un dur i llarg setge de vuit mesos. La conquesta de la ciutat saguntina serà el detonant de la segona guerra púnica entre Roma i Cartago.
11. L'any 214 aC , la ciutat és conquerida per Cneu i Publi Escipió i restaurada per Publi Cornel.li Escipió , fill i nebot dels anteriors. Va començar així un procés de reconstrucció i esplendor.
16. Cap a la meitat del segle I a.C. Segobriga ja existeix i comença a desenvolupar el seu urbanisme amb la construcció d’una part de la muralla. Al llarg del ss I i II d.C., es fan noves construccions, entre les quals els edificis públics més rellevants. Una part de les obres van ser a càrrec de particulars, com ho testimonien diverses inscripcions.
45. Baelo Claudia neix a finals del segle II a.C . El seu origen i desenvolupament van molt lligats al comerç amb el nord d’Àfrica, essent port d’unió amb l’actual Tanger. No obstant, va ser la industria de salaons de peix i de les salses derivades d’ell ( garum ), les seves principals fonts de riquesa. Aquestes circunstàncies fan que la ciutat adquireixi certa importància, sobretot sota l’emperador Claudi (41-54 d.C.), el qual li atorga la categoria de municipi romà.
52. Publi Cornel.li Escipió “Africà“ va fundar Itálica l’any 206 a.C en plena guerra contra Cartago i, si bé en un principi fou sobretot un hospital de campanya pels ferits de guerra, crescè ràpidament adquirint gran importància.
53. 1. Muralles 2. Casa de l’exedra 3. Casa de Neptú 4. Casa del Pati Rodi 5. Casa d’Hilas 6. Casa dels Ocells 7. Traianeum 8. Casa del Planetari 9. Termes Majors 10. Amfiteatre
54.
55. A Itàlica nasquè Marc Ulpi Trajà (53-117) , primer emperador procedent d’una província romana. Ell va engrandir la ciutat, sobretot amb la construcció de l’amfiteatre. El seu succesor, Publi Aeli Adrià (76-138), va ser educat parcialment a Itàlica , ciutat a la qual va honorar amb la creació d’un nou barri.
105. Las Médulas constitueix una gegantina obra de l’enginyeria romana per extreure or. Aquí, els romans remogueren milions de tones de terra mitjançant el procediment conegut com " ruina montium ". Muntanyes senseres foren reduïdes a fang i or.
106.
107. Sembla que els romans remoguèren una 100 milions de m 3 de terra, amb un contingut d’uns 2 grams d’or per tona de terra.
108. L’aigua es canalitzava des dels rius transportant-la a dipòsits (" piscinae " o " stagna "), situats en la part alta de la muntanya, fins omplir-los. En el moment oportú, l’aigua es deixava anar de sobte i, al seu pas per les galeries obertes en les entranyes de la muntanya, es conseguia l’erosió i el derrumbament de terres.
114. A fi de materialitzar aquest compromís sagrat Paulus Fabius Maximus, per ordre d’August, funda noves ciutats i nomena Lucus Augusti , Bosc Sagrat d’August , capital del territori de la Gallaecia, iniciant immediatament els treballs de construcció de la nova ciutat. Any 12 a.C .: August envia Paulus Fabius Maximus a la Gallaecia per signar un pacte amb ells, mitjançant el qual s’establia que en endavant es mantendrien lleials i en pau, que habitarien establement les ciutats i campaments romans, i que en elles residiria el consell del poble i una d’elles seria la capital.
128. Port fluvial Situades en un angle del fòrum, les instalacions portuàries s’extenien per la riva dreta del riu i contaven amb un gran edifici-magatzem, que s’obria al riu per una bonica façana d’arqueria. Des d’aquesta arqueria s’accedia a una escala que comunicava les instalacions portuàries amb el fòrum. En època romana, el riu Ebre era navegable des de Dertosa (Tortosa), fins Vareia (Logroño), i es desenvolupava un intens comerç que donà lloc a l’aparició de ports fluvials en varies ciutats. El de Caesaraugusta era el principal distribuidor de mercaderies procedents de l’interior (blat, fusta, ferro, pells, llí, etc.) i de la costa (vi, salaons, ceràmica, marbre, joies, etc.).
129. El conjunt portuari es va construir al voltant del canvi d’era (es conserven les marques de les legions fundadores -IV Macedònica, VI Victrix i X Gemina- en alguns dels sillars). Es completen les instal.lacions a finals del s. I o començament del segle II d.C. amb la construcció d’un mercat ( macellum ). L’abandonament és de la meitat del segle VI d.C., quan es ceguen les grans arqueries que miraven al riu, potser per fer front a l’assetjament dels francs de l’any 541. L’activitat portuària continuà durant els segles següents, mantenint Zaragoza com a centre econòmic distribuïdor en la vall mitjana de l’Ebre.
139. Va ser construit a finals del segle I i començament del s. II d. C., probablement per tal de portar l’aïgua cap a Sagunt . Es troba al nord-oest de la província de València, prop de Chelva i Calles.
158. Mil.liaris Neró Claudi, fill del diví Claudi, Cèsar, August, Germànico, Pòntífex màxim, amb el poder tribunici per vuitena vegada, l’imperi per novena i el consulat per quarta. Des de Pisoraca cent vuitanta milles.
169. Va ser construïda pels romans com a far de navegació (segle II d.C.) segons indica una inscripció que n’hi ha als peus de la torre i les referències documentals que sobre la ciutat de Brigantium revelen l’existència d’un far de l’època de Trajà. La torre segurament va perdre el seu ús marítim durant l’Edad Mitjana en convertir-se en fortificació. Serà en el s. XVII quan el Duque de Uceda – 1682 – encarregui la seva restauració a l’arquitecte Amaro Antune, el qual construí dues petites torretes per soportar els fanals.