SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 21
Descargar para leer sin conexión
Balls tradicionals de la comunitat valenciana
Ballant…

• La dansà
• Seguidilles
• Fandango i
  Malaguenyes
• Jotes
• Balls de saló o escola
La Dansà
QUÈ ÉS LA DANSÀ ?
              La Dansà és la
        manifestació folkòrica més
         antiga de les comarques
        que formaven l'antic Regne
               de València.

           En cada comarca, a la
         seua variant se la coneix
          per un nom concret tal
          com : Les Danses, Ball
            de Carrer, Ball de
              Plaça, Ball del
            Cremaller, Ball del
               Tedero, etc.
• És un ball ritual que pot tenir l'origen en les danses paganes
  que ballava el poble en honor d'algun déu de la
  fertilitat, fecunditat, etc. coincidint amb el final de les collites
  com acció de gràcies. Al cristianitzar-se , totes les festes
  paganes passaren a oferir-se en honor d'un sant , la festa del
  qual coincidix amb la collita o replega de fruits del poble en
  concret.
ESTRUCTURA DE LA DANSÀ
És una comitiva o processó formada per parelles dirigides
des del cap o la cua.
Aquesta comitiva pren la forma del lloc on es
balla, allargada si és un carrer o rodona si és una plaça.
Seguixen el ritme del tabalet, i en iniciar la dolçaina la
melodia fan evolucions o mudances.
VARIANTS
                               L'evolució més generalitzada dins
Els homes en una               de la dansà és la formació de
filera, front a les            quadres formats per dos parelles
dones ; aquesta potser la      alternades.
disposició més primitiva i
s'ha conservat en algunes
comarques. Cada poble ha
introduït variants, que fan
que la dansà sia igual en
estructura bàsica i diferent
en aspecte segons llocs on
es balla.
LA DANSÀ HUI




• L'estructura triada per donar una visió lo més completa
  possible, segons les variants que hui en dia es ballen en les
  nostres comarques, consistix en una "Eixida", unes "Danses"
  i un "Final".
L'Eixida

• Serveix per a formar la comitiva i col·locar-se al lloc del ball.
  Consta de dos parts:



La primera s'executa una Jàquera popular, de melodia, ritme i
pas senzill, i la segon ,que s'interpreta una vegada estan tots
els dansadors al lloc del ball, és una Jàquera d'escola que
servix per acabar aquest primer apartat de la dansà.
Les Danses


• S'agrupen en dos parts per tal de donar cabuda a les formes
  primitives i les evolucionades, són : "La Cadena" i "El Ball de
  Comptes" separats per un "Fandanguet".

  En la primera part les parelles van canviant-se entre
  elles, dins de la comitiva, per formar una "cadena", per a la
  qual cosa utilitzen la "dansa plana". S'acaba aquesta part en
  una melodia anomenada "Fandanguet", on la parella o el
  quadre es rodeja marcant el pas de vals. El "Fandanguet"
  servix per separar els dos tipus de danses.
• En la segona part "El Ball de Comptes" s'interpreten
  al só de les melodies elaborades passades pròpies de
  boleros i fandangos (balls de comptes) , al ritme del
  tabalet i per caminar es fa el "passeig pla". Acaba
  aquesta part en un avis de la dolçaina que dona pas al
  "Final".
El Final
• La melodia tocada va accelerant-se progressivament, aquesta
  melodia es coneguda en la major part dels nostres pobles com
  al "fandango". Així es tanca el conjunt de danses que
  coneixem com a Dansà.
Ritual
• Durant el ball les parelles es canvien entre si per formar "La
  Cadena" com a signe de bona convivència social dins del poble.
• Al "Ball de Comptes" els dansadors fen passades comptades, de
  considerables dificultat, fan una demostració de saber , de
  destresa del ball, davant dels demés ciutadans .
• El "Final" de la dansà es planteja com una competició entre la
  resistència dels dolçainers i l'agilitat dels balladors.
• La Dansà es solia ballar al voltant del foc , en alguns pobles
  encara es balla. El foc es un element màgic molt utilitzat pels
  valencians , aquest contribuix a reforçar el sentit ritual de la
  Dansà, les fogueres al mig de la plaça o el foc dalt del
  "cremaller" o "alimara", li donaven aquesta carrega màgica a
  més de enllumenar la vistositat del ball.
Balls tradicionals de la comunitat valenciana
Indumentària



• Per remarcar encara més el sentit ritual de la dansà, els
  dansadors ho manifesten vestint-se de manera especial.
  Aquesta plasmació li ajuda a donar més caràcter mític al ball.
• Molts pobles han conservat el costum de utilitzar peces
  d'indumentària especials per a la dansà, com a signe ritual.
• Així l'ocasió requerix anar molt mudats per tal de donar
  l'aspecte de ball especial a la Dansà, tal com és.
Sugerència


• Per a veure la següent dansà com Déu
mana, surt de la presentació i ficat un altre
                    cop.
              • Gràcies 
Balls tradicionals de la comunitat valenciana
Seguidilles
• Es tracta d'un dels ritmes de caràcter popular més antics
  i que entronca, segons pareix, amb la tradició musical del
  sud espanyol. D'esta manera musical s'han trobat menys
  exemples però probablement degué d'existir al voltant de
  tota la província. Com a mostres d'este tipus de balls
  podem citar els Seguidilles de la Foia i els Seguidilles de
  Benimantell."
Fandango i Malaguenyes

• El Fandango és un cant i un ball d'origen incert i era conegut a
  finals del segle XVII i principis del XVIII. En la província
  d'Alacant el u o Fandango modifica la seua estructura original
  i es transforma en un tipus de fandango denominat 'alicantino'
  o de cobla partida. En ell, la cobla es dividix en dos mitats
  separades per una breu melodia que l'home aprofita per a
  rondar a la seua parella.

• Són exemples d'este tipus de ball: la Pedreguera de Benissa, el
  Fandango de Banyeres, el Fandango de Castalla, el Fandanguet
  d'Ibi, el u de Xixona, la Malaguenya d'Onil, el Ball Xafat de
  Crevillent, el Vetlatori... De vegades hem trobat fandangos
  difícils de classificar. Pensem que podrien ser d'escola, com el
  Fandango d'Onil o el Fandango Rodat
Jotes
• La jota és un cant quasi sempre ballable, que apareix a finals del
  segle XVIII i s'estén al llarg del XIX per totes les comarques
  espanyoles, arraconant a altres balls més antics. Alguns moviments
  bàsics d'este ball són les passades, el valseo (amb la parella solta o
  agafada) i les rondes.
• Hi ha diferents formes d'emparellament de ballarins i ballarines:
  quadros, parelles soltes i ball de tres. La dona és la protagonista del
  ball i per iniciativa seua canvien el pas lliurement. L'home ha d'estar
  molt atent per a executar degudament els canvis que la dona li
  marque i farà el ridícul si no és capaç de seguir-la o si és enganyat
  per la seua companya amb voltes, un canvi de pasada... inclús és
  possible que algú li passada la parella.
• Com a exemples de jotes populars podem citar la Jota de
  Banyeres, Jota de Xixona, Jota Coliveria, Jota Bonica, Jota del
  Castellut, Jota de Sella, Jota de Benimantell..."
Balls de saló o escola
• En les comarques de València s'imposa en el segle XIX
  entre les gents més acomodades la moda dels 'maestros
  d'escuela' que creguen els seus balls mesclant elements
  populars (jotes, fandangos, etc.) amb altres de la seua
  pròpia creació. Sorgixen així els boleros valencians i
  altres balls que prenen molt auge mentres que els balls
  més populars (de gents més senzilles) tendixen a
  desaparéixer. A Alacant, en canvi, no pareix haver-hi
  tradició d'escola, d'acadèmia (o s'ha perdut) i per això el
  folklore d'Alacant resulta més fresc, menys elaborat que
  el de València. Com a exemples de balls d'escola tenim el
  Bolero Vell, Bolero de Castelló, Bolero de Carlet, Bolero
  Creuat..."

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Antologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia CatalanaAntologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia Catalanapucetes2
 
Elements del paisatge
Elements del paisatgeElements del paisatge
Elements del paisatgejgutier4
 
La nit de la puríssima
La nit de la puríssimaLa nit de la puríssima
La nit de la puríssimajoanmolar
 
Auca De Sant Jordi
Auca De Sant JordiAuca De Sant Jordi
Auca De Sant Jordijtalarn
 
La música tradicional valenciana
La música tradicional valencianaLa música tradicional valenciana
La música tradicional valencianaedukador
 
Elements d'un riu. El riu amaçones.
Elements d'un riu. El riu amaçones.Elements d'un riu. El riu amaçones.
Elements d'un riu. El riu amaçones.Joan Piña Torres
 
El cant gregorià
El cant gregoriàEl cant gregorià
El cant gregoriàpauettt
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaMarigregor
 
Evolució del delta de l’ebre
Evolució del delta de l’ebreEvolució del delta de l’ebre
Evolució del delta de l’ebrejordifolot
 
Les formes del relleu terrestre
Les formes del relleu terrestreLes formes del relleu terrestre
Les formes del relleu terrestremabad6
 
Visions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. morenoVisions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. morenodepcattor
 
El PREDICAT. REPÀS DE SUBJECTE I PREDICAT.
El PREDICAT. REPÀS DE SUBJECTE I PREDICAT.El PREDICAT. REPÀS DE SUBJECTE I PREDICAT.
El PREDICAT. REPÀS DE SUBJECTE I PREDICAT.mllfl
 
Les categories gramaticals3r
Les categories gramaticals3rLes categories gramaticals3r
Les categories gramaticals3rSílvia Montals
 
5 Les Costes
5 Les Costes5 Les Costes
5 Les Costesmalbert1
 

La actualidad más candente (20)

Antologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia CatalanaAntologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia Catalana
 
Elements del paisatge
Elements del paisatgeElements del paisatge
Elements del paisatge
 
La nit de la puríssima
La nit de la puríssimaLa nit de la puríssima
La nit de la puríssima
 
Auca De Sant Jordi
Auca De Sant JordiAuca De Sant Jordi
Auca De Sant Jordi
 
Rius d'europa
Rius d'europaRius d'europa
Rius d'europa
 
La música tradicional valenciana
La música tradicional valencianaLa música tradicional valenciana
La música tradicional valenciana
 
Elements d'un riu. El riu amaçones.
Elements d'un riu. El riu amaçones.Elements d'un riu. El riu amaçones.
Elements d'un riu. El riu amaçones.
 
Caps i golfs de catalunya
Caps i golfs de catalunyaCaps i golfs de catalunya
Caps i golfs de catalunya
 
El paisatge
El paisatgeEl paisatge
El paisatge
 
El cant gregorià
El cant gregoriàEl cant gregorià
El cant gregorià
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
 
Trobadors i joglars
Trobadors i joglarsTrobadors i joglars
Trobadors i joglars
 
Evolució del delta de l’ebre
Evolució del delta de l’ebreEvolució del delta de l’ebre
Evolució del delta de l’ebre
 
Les formes del relleu terrestre
Les formes del relleu terrestreLes formes del relleu terrestre
Les formes del relleu terrestre
 
Nombres romans
Nombres romansNombres romans
Nombres romans
 
Visions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. morenoVisions i cants s. buñuel i a. moreno
Visions i cants s. buñuel i a. moreno
 
Trote fin
Trote finTrote fin
Trote fin
 
El PREDICAT. REPÀS DE SUBJECTE I PREDICAT.
El PREDICAT. REPÀS DE SUBJECTE I PREDICAT.El PREDICAT. REPÀS DE SUBJECTE I PREDICAT.
El PREDICAT. REPÀS DE SUBJECTE I PREDICAT.
 
Les categories gramaticals3r
Les categories gramaticals3rLes categories gramaticals3r
Les categories gramaticals3r
 
5 Les Costes
5 Les Costes5 Les Costes
5 Les Costes
 

Destacado (20)

Folclore De Madrid
Folclore De MadridFolclore De Madrid
Folclore De Madrid
 
Bailes tradicionales.
Bailes tradicionales.Bailes tradicionales.
Bailes tradicionales.
 
La zarzuela
La zarzuelaLa zarzuela
La zarzuela
 
La Comunidad de Madrid
La Comunidad de MadridLa Comunidad de Madrid
La Comunidad de Madrid
 
Danzas y bailes regionales españoles
Danzas y bailes regionales españolesDanzas y bailes regionales españoles
Danzas y bailes regionales españoles
 
La zarzuela
La zarzuelaLa zarzuela
La zarzuela
 
Comunidad autónoma de Madrid
Comunidad autónoma de MadridComunidad autónoma de Madrid
Comunidad autónoma de Madrid
 
Danza folklórica
Danza folklóricaDanza folklórica
Danza folklórica
 
Hda esclavage
Hda esclavageHda esclavage
Hda esclavage
 
Zarzuela
ZarzuelaZarzuela
Zarzuela
 
Balls tradicionals
Balls tradicionalsBalls tradicionals
Balls tradicionals
 
La Zarzuela y Chueca. 3º de Primaria
La Zarzuela y Chueca. 3º de PrimariaLa Zarzuela y Chueca. 3º de Primaria
La Zarzuela y Chueca. 3º de Primaria
 
Historia de la Zarzuela
Historia de la ZarzuelaHistoria de la Zarzuela
Historia de la Zarzuela
 
Comunidad+de+madrid
Comunidad+de+madridComunidad+de+madrid
Comunidad+de+madrid
 
Bailes típicos en España
Bailes típicos en EspañaBailes típicos en España
Bailes típicos en España
 
Geografia de la Comunidad de Madrid
Geografia de la Comunidad de MadridGeografia de la Comunidad de Madrid
Geografia de la Comunidad de Madrid
 
Tema 12 - Instituciones Comunidad MADRID
Tema 12 - Instituciones Comunidad MADRIDTema 12 - Instituciones Comunidad MADRID
Tema 12 - Instituciones Comunidad MADRID
 
Bailes tradicionales españoles
Bailes tradicionales españolesBailes tradicionales españoles
Bailes tradicionales españoles
 
La zarzuela
La zarzuelaLa zarzuela
La zarzuela
 
Elementos opera
Elementos operaElementos opera
Elementos opera
 

Similar a Balls tradicionals de la comunitat valenciana

Danses catalanes
Danses catalanesDanses catalanes
Danses catalanesmasoco
 
Danses catalanes
Danses catalanesDanses catalanes
Danses catalanesmasoco
 
La nostra música tradicional valenciana
La nostra música tradicional valencianaLa nostra música tradicional valenciana
La nostra música tradicional valencianaximxel
 
Balls tradicionals
Balls tradicionalsBalls tradicionals
Balls tradicionalslacasacomun
 
Les Havaneres. Rupert
Les Havaneres. RupertLes Havaneres. Rupert
Les Havaneres. Rupertpepbertran25
 
La sardana
La sardanaLa sardana
La sardanaM T
 
Presentació cossiers
Presentació cossiersPresentació cossiers
Presentació cossiersxicoli
 
Powerpoint el baile thais pili castro
Powerpoint el baile thais pili castroPowerpoint el baile thais pili castro
Powerpoint el baile thais pili castroThais
 
Powerpoint el baile thais pili castro
Powerpoint el baile thais pili castroPowerpoint el baile thais pili castro
Powerpoint el baile thais pili castroThais
 
La sardana, joan maragall
La sardana, joan maragallLa sardana, joan maragall
La sardana, joan maragalljoanmolar
 
Ball de gitanes per carnetoltes: recuperem la tradició!
Ball de gitanes per carnetoltes: recuperem la tradició!Ball de gitanes per carnetoltes: recuperem la tradició!
Ball de gitanes per carnetoltes: recuperem la tradició!gitanesantaeuliaron
 
Diccionari per a falleres - Llibret infantil de l'A.C. Falla la Vila Sagunt 2...
Diccionari per a falleres - Llibret infantil de l'A.C. Falla la Vila Sagunt 2...Diccionari per a falleres - Llibret infantil de l'A.C. Falla la Vila Sagunt 2...
Diccionari per a falleres - Llibret infantil de l'A.C. Falla la Vila Sagunt 2...FallaLaVila
 
Programa de concert 1 Novembre
Programa de concert 1 NovembrePrograma de concert 1 Novembre
Programa de concert 1 NovembreLucía Samitier
 

Similar a Balls tradicionals de la comunitat valenciana (20)

Danses catalanes
Danses catalanesDanses catalanes
Danses catalanes
 
Danses catalanes
Danses catalanesDanses catalanes
Danses catalanes
 
La nostra música tradicional valenciana
La nostra música tradicional valencianaLa nostra música tradicional valenciana
La nostra música tradicional valenciana
 
Balls tradicionals
Balls tradicionalsBalls tradicionals
Balls tradicionals
 
Aran dance
Aran  danceAran  dance
Aran dance
 
Les Havaneres. Rupert
Les Havaneres. RupertLes Havaneres. Rupert
Les Havaneres. Rupert
 
La sardana
La sardanaLa sardana
La sardana
 
Presentació cossiers
Presentació cossiersPresentació cossiers
Presentació cossiers
 
Dos o més?
Dos o més?Dos o més?
Dos o més?
 
Powerpoint el baile thais pili castro
Powerpoint el baile thais pili castroPowerpoint el baile thais pili castro
Powerpoint el baile thais pili castro
 
Powerpoint el baile thais pili castro
Powerpoint el baile thais pili castroPowerpoint el baile thais pili castro
Powerpoint el baile thais pili castro
 
La sardana, joan maragall
La sardana, joan maragallLa sardana, joan maragall
La sardana, joan maragall
 
#NitsaSantCugat 2013
#NitsaSantCugat 2013#NitsaSantCugat 2013
#NitsaSantCugat 2013
 
Ball de gitanes per carnetoltes: recuperem la tradició!
Ball de gitanes per carnetoltes: recuperem la tradició!Ball de gitanes per carnetoltes: recuperem la tradició!
Ball de gitanes per carnetoltes: recuperem la tradició!
 
Ballet
BalletBallet
Ballet
 
Alguerès
AlguerèsAlguerès
Alguerès
 
Diccionari per a falleres - Llibret infantil de l'A.C. Falla la Vila Sagunt 2...
Diccionari per a falleres - Llibret infantil de l'A.C. Falla la Vila Sagunt 2...Diccionari per a falleres - Llibret infantil de l'A.C. Falla la Vila Sagunt 2...
Diccionari per a falleres - Llibret infantil de l'A.C. Falla la Vila Sagunt 2...
 
Programa de concert 1 Novembre
Programa de concert 1 NovembrePrograma de concert 1 Novembre
Programa de concert 1 Novembre
 
Dansa I Societat
Dansa I SocietatDansa I Societat
Dansa I Societat
 
Dansa I Societat 15271
Dansa I Societat 15271Dansa I Societat 15271
Dansa I Societat 15271
 

Más de lacasacomun

Folleto comenius
Folleto comeniusFolleto comenius
Folleto comeniuslacasacomun
 
Bailes tradicionales.
Bailes tradicionales.Bailes tradicionales.
Bailes tradicionales.lacasacomun
 
Op-art. Conociendo a Vasarely
Op-art. Conociendo a VasarelyOp-art. Conociendo a Vasarely
Op-art. Conociendo a Vasarelylacasacomun
 
Receta: Tomatón de lomo
Receta: Tomatón de lomoReceta: Tomatón de lomo
Receta: Tomatón de lomolacasacomun
 
Leyenda de la cara del moro
Leyenda de la cara del moroLeyenda de la cara del moro
Leyenda de la cara del morolacasacomun
 
The legend of "The morrish face"
The legend of "The morrish face"The legend of "The morrish face"
The legend of "The morrish face"lacasacomun
 

Más de lacasacomun (6)

Folleto comenius
Folleto comeniusFolleto comenius
Folleto comenius
 
Bailes tradicionales.
Bailes tradicionales.Bailes tradicionales.
Bailes tradicionales.
 
Op-art. Conociendo a Vasarely
Op-art. Conociendo a VasarelyOp-art. Conociendo a Vasarely
Op-art. Conociendo a Vasarely
 
Receta: Tomatón de lomo
Receta: Tomatón de lomoReceta: Tomatón de lomo
Receta: Tomatón de lomo
 
Leyenda de la cara del moro
Leyenda de la cara del moroLeyenda de la cara del moro
Leyenda de la cara del moro
 
The legend of "The morrish face"
The legend of "The morrish face"The legend of "The morrish face"
The legend of "The morrish face"
 

Balls tradicionals de la comunitat valenciana

  • 2. Ballant… • La dansà • Seguidilles • Fandango i Malaguenyes • Jotes • Balls de saló o escola
  • 4. QUÈ ÉS LA DANSÀ ? La Dansà és la manifestació folkòrica més antiga de les comarques que formaven l'antic Regne de València. En cada comarca, a la seua variant se la coneix per un nom concret tal com : Les Danses, Ball de Carrer, Ball de Plaça, Ball del Cremaller, Ball del Tedero, etc.
  • 5. • És un ball ritual que pot tenir l'origen en les danses paganes que ballava el poble en honor d'algun déu de la fertilitat, fecunditat, etc. coincidint amb el final de les collites com acció de gràcies. Al cristianitzar-se , totes les festes paganes passaren a oferir-se en honor d'un sant , la festa del qual coincidix amb la collita o replega de fruits del poble en concret.
  • 6. ESTRUCTURA DE LA DANSÀ És una comitiva o processó formada per parelles dirigides des del cap o la cua. Aquesta comitiva pren la forma del lloc on es balla, allargada si és un carrer o rodona si és una plaça. Seguixen el ritme del tabalet, i en iniciar la dolçaina la melodia fan evolucions o mudances.
  • 7. VARIANTS L'evolució més generalitzada dins Els homes en una de la dansà és la formació de filera, front a les quadres formats per dos parelles dones ; aquesta potser la alternades. disposició més primitiva i s'ha conservat en algunes comarques. Cada poble ha introduït variants, que fan que la dansà sia igual en estructura bàsica i diferent en aspecte segons llocs on es balla.
  • 8. LA DANSÀ HUI • L'estructura triada per donar una visió lo més completa possible, segons les variants que hui en dia es ballen en les nostres comarques, consistix en una "Eixida", unes "Danses" i un "Final".
  • 9. L'Eixida • Serveix per a formar la comitiva i col·locar-se al lloc del ball. Consta de dos parts: La primera s'executa una Jàquera popular, de melodia, ritme i pas senzill, i la segon ,que s'interpreta una vegada estan tots els dansadors al lloc del ball, és una Jàquera d'escola que servix per acabar aquest primer apartat de la dansà.
  • 10. Les Danses • S'agrupen en dos parts per tal de donar cabuda a les formes primitives i les evolucionades, són : "La Cadena" i "El Ball de Comptes" separats per un "Fandanguet". En la primera part les parelles van canviant-se entre elles, dins de la comitiva, per formar una "cadena", per a la qual cosa utilitzen la "dansa plana". S'acaba aquesta part en una melodia anomenada "Fandanguet", on la parella o el quadre es rodeja marcant el pas de vals. El "Fandanguet" servix per separar els dos tipus de danses.
  • 11. • En la segona part "El Ball de Comptes" s'interpreten al só de les melodies elaborades passades pròpies de boleros i fandangos (balls de comptes) , al ritme del tabalet i per caminar es fa el "passeig pla". Acaba aquesta part en un avis de la dolçaina que dona pas al "Final".
  • 12. El Final • La melodia tocada va accelerant-se progressivament, aquesta melodia es coneguda en la major part dels nostres pobles com al "fandango". Així es tanca el conjunt de danses que coneixem com a Dansà.
  • 13. Ritual • Durant el ball les parelles es canvien entre si per formar "La Cadena" com a signe de bona convivència social dins del poble. • Al "Ball de Comptes" els dansadors fen passades comptades, de considerables dificultat, fan una demostració de saber , de destresa del ball, davant dels demés ciutadans . • El "Final" de la dansà es planteja com una competició entre la resistència dels dolçainers i l'agilitat dels balladors. • La Dansà es solia ballar al voltant del foc , en alguns pobles encara es balla. El foc es un element màgic molt utilitzat pels valencians , aquest contribuix a reforçar el sentit ritual de la Dansà, les fogueres al mig de la plaça o el foc dalt del "cremaller" o "alimara", li donaven aquesta carrega màgica a més de enllumenar la vistositat del ball.
  • 15. Indumentària • Per remarcar encara més el sentit ritual de la dansà, els dansadors ho manifesten vestint-se de manera especial. Aquesta plasmació li ajuda a donar més caràcter mític al ball. • Molts pobles han conservat el costum de utilitzar peces d'indumentària especials per a la dansà, com a signe ritual. • Així l'ocasió requerix anar molt mudats per tal de donar l'aspecte de ball especial a la Dansà, tal com és.
  • 16. Sugerència • Per a veure la següent dansà com Déu mana, surt de la presentació i ficat un altre cop. • Gràcies 
  • 18. Seguidilles • Es tracta d'un dels ritmes de caràcter popular més antics i que entronca, segons pareix, amb la tradició musical del sud espanyol. D'esta manera musical s'han trobat menys exemples però probablement degué d'existir al voltant de tota la província. Com a mostres d'este tipus de balls podem citar els Seguidilles de la Foia i els Seguidilles de Benimantell."
  • 19. Fandango i Malaguenyes • El Fandango és un cant i un ball d'origen incert i era conegut a finals del segle XVII i principis del XVIII. En la província d'Alacant el u o Fandango modifica la seua estructura original i es transforma en un tipus de fandango denominat 'alicantino' o de cobla partida. En ell, la cobla es dividix en dos mitats separades per una breu melodia que l'home aprofita per a rondar a la seua parella. • Són exemples d'este tipus de ball: la Pedreguera de Benissa, el Fandango de Banyeres, el Fandango de Castalla, el Fandanguet d'Ibi, el u de Xixona, la Malaguenya d'Onil, el Ball Xafat de Crevillent, el Vetlatori... De vegades hem trobat fandangos difícils de classificar. Pensem que podrien ser d'escola, com el Fandango d'Onil o el Fandango Rodat
  • 20. Jotes • La jota és un cant quasi sempre ballable, que apareix a finals del segle XVIII i s'estén al llarg del XIX per totes les comarques espanyoles, arraconant a altres balls més antics. Alguns moviments bàsics d'este ball són les passades, el valseo (amb la parella solta o agafada) i les rondes. • Hi ha diferents formes d'emparellament de ballarins i ballarines: quadros, parelles soltes i ball de tres. La dona és la protagonista del ball i per iniciativa seua canvien el pas lliurement. L'home ha d'estar molt atent per a executar degudament els canvis que la dona li marque i farà el ridícul si no és capaç de seguir-la o si és enganyat per la seua companya amb voltes, un canvi de pasada... inclús és possible que algú li passada la parella. • Com a exemples de jotes populars podem citar la Jota de Banyeres, Jota de Xixona, Jota Coliveria, Jota Bonica, Jota del Castellut, Jota de Sella, Jota de Benimantell..."
  • 21. Balls de saló o escola • En les comarques de València s'imposa en el segle XIX entre les gents més acomodades la moda dels 'maestros d'escuela' que creguen els seus balls mesclant elements populars (jotes, fandangos, etc.) amb altres de la seua pròpia creació. Sorgixen així els boleros valencians i altres balls que prenen molt auge mentres que els balls més populars (de gents més senzilles) tendixen a desaparéixer. A Alacant, en canvi, no pareix haver-hi tradició d'escola, d'acadèmia (o s'ha perdut) i per això el folklore d'Alacant resulta més fresc, menys elaborat que el de València. Com a exemples de balls d'escola tenim el Bolero Vell, Bolero de Castelló, Bolero de Carlet, Bolero Creuat..."