2. LA LLUM ÉS UNA FORMA
D’ENERGIA
• L’energia lluminosa del
Sol fa possible la vida
sobre la Terra.
• Les plantes capten
l’energia lluminosa del
Sol i la transformen en
energia química en forma
d’aliment que va passant
a totes les piràmides
energètiques.
3. • Les persones
transformen l’energia
lluminosa del Sol en
altres tipus d’energia,
com en el cas dels
plafons solars, les
cuines solars o les
centrals solars
4. PROPAGACIÓ DE LA LLUM
• La llum es propaga:
en línia recta
En totes direccions
A gran velocitat,
depenent sempre del
medi. A l’aire la llum
viatja a 300.000
Km/seg
5. VELOCITAT DE
SUBSTÀNCIA PROPAGACIÓ DE LA
LLUM EN Km/seg
Aire 300.00
Gel 227.270
Aigua 225.563
Alcohol 220.425
oli 198.019
6. LA REFLEXIÓ DE LA LLUM
• És el canvi de direcció
que experimenten els
raigs de llum quan
xoquen contra la
superfície dels cossos.
• Les superfícies
irregulars reflecteixen la
llum en totes direccions i
la dispersen
• Les superfícies llises i
brillants reflecteixen la
llum en una sola direcció
8. • Quan un raig de llum incideix en una
superfície llisa i polida, l’angle d’incidència és
igual a l’angle de reflexió
9. ELS MIRALLS
• Són superfícies llises
i polides, que
reflecteixen tota la
llum que hi arriba, per
això formen imatges
clares dels cossos
que se situen al seu
davant
10. TIPUS DE MIRALLS
• Miralls plans: no • Miralls corbs: formen
modifiquen la forma ni les imatges deformades i
dimensions dels objectes modifiquen les
dimensions dels objectes
11. LA REFRACCIÓ DE LA LLUM
• És el canvi de
direcció que
experimenta un raig
de llum quan canvia
de medi.
• La causa d’aquesta
desviació és la
diferència de velocitat
de propagació de la
llum en medis
diferents
13. LES LENTS
• Són objectes de vidre
o plàstic transparent
que tenen alguna
superfície corba.
• Quan la llum travessa
una lent, experimenta
dues refraccions: una
quan entra a la lent i
una altra quan en
surt.
14. TIPUS DE LENTS
LENTS DIVERGENTS LENTS CONVERGENTS
• Dues cares còncaves • Dues cares convexes
• Separen els raigs de llum • Concentren els raigs de
• Mirant al seu través els llum
objectes es veuen més • Mirant al seu través, els
petits objectes es veuen més
grans
16. L’ABSORCIÓ DE LA LLUM
• És el fenomen que es produeix quan, davant
d’un cos, la llum no es reflecteix ni es refracta.
Llavors l’energia lluminosa queda atrapada i es
converteix en calor.
17. EL COLOR SEGONS
L’ABSORCIÓ DE LA LLUM
• Els cossos de color negre absorbeixen més la
llum i per això s’escalfen més.
• Els cossos de color blanc no absorbeixen la
llum, la reflecteixen, per això s’escalfen menys
18. LA DESCOMPOSICIÓ DE LA LLUM
• Quan la llum blanca travessa un prisma òptic, es
descompon en 7 colors diferents (l’arc de Sant
Martí)
19. COLORS PRIMARIS
• La barreja d’aquests
colors origina els vermell
altres colors
• Observa com es
formen el groc, el cian
i el magenta, que són
els colors bàsics verd blau
20. COLORS BÀSICS
• La seva cian groc
superposició
dóna els colors
primaris
magenta
21. EL COLOR DELS COSSOS
• Quan veiem un cos
de color vermell, és
perquè, quan li arriba
la llum blanca,
absorbeix tots els
colors menys el
vermell, aquest color
el reflecteix i per això
el podem veure.
22. FUNCIÓ DE L’ULL
• L’ull és l’òrgan de la
visió.
• L’ull transforma els
estímuls lluminosos
en impulsos
nerviosos, que són
enviats al cervell
24. EL GLOBUS OCULAR
• És una estructura
esfèrica formada per
capes
• Escleròtica i còrnia
• Úvea o coroides
amb l’iris , la pupil·la
i el cristal·lí.
• Retina, amb els
cons i bastons i el
nervi òptic humor aquós humor vitri
25. • L’escleròtica és la capa més externa. És blanca
i li dóna consistència al globus ocular.
• Unida a l’escleròtica, per davant de l’ull, està la
còrnia, disc còncau transparent que travessen
els raigs de llum
26. • La coroides és la capa
mitjana. També es diu
úvea
• Per davant forma l’iris,
que té un orifici al mig,
la pupil·la, encarregada
de regular l’entrada de
llum.
• Darrera de l’iris tenim el
cristal·lí, una mena de
lent convergent
encarregat d’enfocar els
objectes
27. • La retina és la capa
més interna. Conté
unes cèl·lules que
capten les imatges i
les converteixen en
impulsos nerviosos.
• Aquestes cèl·lules
són de dos tipus:
– Els cons, que capten
els colors
– Els bastons, que
només detecten llum i
ombres
28. • Entre la còrnia i el
cristal·lí hi ha un
líquid transparent que
es diu humor aquós.
• Entre el cristal·lí i la
retina hi ha un altre
líquid més espès que
s’anomena humor
vitri
29. ELS ÒRGANS ANNEXOS
• La seva funció és protegir l’ull.
• Les celles desvien la suor del front,
perquè no arribi a l’ull
• Les glàndules lacrimals segreguen les
llàgrimes
• Les parpelles protegeixen l’ull i
reparteixen les llàgrimes perquè es
mantingui humit
• Les pestanyes protegeixen de l’excés de
llum
31. EL MECANISME DE LA VISIÓ
El procés és el següent:
1. Els raigs de llum travessen la
còrnia
2. Passen per la pupil·la
3. Travessen l' humor aquós i arriben
al cristal·lí, que modificar la seva
forma per poder enfocar el que
volem veure.
4. Travessen l' humor vitri i arriben a
la retina
5. Els cons i els bastons transformen
els estímuls lluminosos en
estímuls nerviosos
6. El nervi òptic transmet els
estímuls nerviosos fins al cervell
7. El cervell rep la informació i la
transforma en la sensació de la
visió
32. TRANSTORNS DE LA VISIÓ
• La ceguesa, o pèrdua de la
visió.
• Les cataractes, o pèrdua
de la transparència del
cristal·lí.
34. • La miopia, o
dificultat per veure
bé les coses de
lluny, perquè les
imatges es formen
davant de la retina.
Es corregeix amb
lents divergents
35. • La hipermetropia, o
dificultat per veure bé
les coses de prop,
perquè les imatges es
formen darrera la
retina, per tenir un
globus ocular curt. Es
corregeix amb lents
convergents
36. QUÈ PODEM FER PER
CONSERVAR LA VISTA?
• Llegir amb la llum adequada
• Enfocar de tant en tant la vista de lluny
• Evitar substàncies irritants
• Protegir-nos de l’excés de llum
• Alimentació rica en vitamina A
• Evitar ulleres de sol de mala qualitat
• Si ens entra un objecte estrany, no fregar l’ull i
demanar que ens el treguin amb una gasa
estèril
• Visitar l’oculista quan sigui necessari
