PLA CERDÀ            Marta Gallardo               Laia Simón                       4tC
ILDEFONS CERDÀ   Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, 23 de desembre de 1815 – Caldas    de Besaya, Cantàbria, 21 dagost d...
DEFINICIÓ PLÀ   Els plans durbanisme són instruments operatius, que busquen el    desenvolupament de projectes dintervenc...
CONTEXT HISTÒRIC   Al llarg del segle XVIII i la primera part del XIX la situació sanitària i social de    la població de...
PLÀ CERDÀ   El Pla Cerdà va ser un plà de reforma i eixample de la ciutat    de Barcelona de 1860 que seguia criteris del...
   El plànol proposat per Cerdà per a la ciutat destaca loptimisme i la    il·limitada previsió de creixement, labsència ...
PLÀ CERDÀ
MESURES   La quadrícula de Cerdà preveia carrers de 20, 30 i 50 metres damplada.    Les mansanes tenien construcció només...
   La planificació urbanística de Madrid comparada amb Barcelona    té la gran diferència que Madrid està organitzada d’u...
   La principal diferència entre la planificació urbana de Barcelona i Paris és    que, com podem observar a la imatge, e...
FI
Pla cerdà
Pla cerdà
Pla cerdà
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Pla cerdà

462 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
462
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3
Acciones
Compartido
0
Descargas
13
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Pla cerdà

  1. 1. PLA CERDÀ Marta Gallardo Laia Simón 4tC
  2. 2. ILDEFONS CERDÀ Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, 23 de desembre de 1815 – Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 dagost de 1876) va ser un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític, va ser considerat un dels fundadors de lurbanisme modern. El seu projecte més important va ser la reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX, coneguda com el Pla Cerdà, i que va crear lactual barri de lEixample.
  3. 3. DEFINICIÓ PLÀ Els plans durbanisme són instruments operatius, que busquen el desenvolupament de projectes dintervenció dins duna ciutat. Aquests plans poden ser plantejats, previ al desenvolupament duna ciutat o després destablerta la mateixa; aquests últims són nomenats Plans de Reforma, a causa que es remodelen elements existents.
  4. 4. CONTEXT HISTÒRIC Al llarg del segle XVIII i la primera part del XIX la situació sanitària i social de la població de Barcelona shavia anat fent asfixiant. La muralla medieval que havia permès a la ciutat resistir set setges entre 1641 i 1714 representava ara un fre a lexpansió urbana. El creixement demogràfic va elevar la població de 115.000 habitants el 1802 a 140.000 el 1821 i va arribar a 187.000 el 1850. Les condicions de salubritat empitjoraven fruit de la densitat i de la manca dinfraestructures sanitàries com xarxes de clavegueram o aigua corrent. Els enterraments en fossars davant de les esglésies eren focus dinfeccions, de contaminació daigües subterrànies i depidèmies. En aquestes circumstàncies, la mitjana de vida se situava en 36 anys per als rics i de 23 per als pobres i jornalers. Barcelona, de la mateixa manera que Catalunya, havia estat castigada per la pesta als segles XV i XVI La consideració militar de plaça forta que tenia Barcelona amb la Ciutadella al seu costat condicionava la vida urbana. No tan sols signoraven els problemes de la ciutadania intramurs, sinó que els tímids moviments per expandir-se extramurs varen ser reprimits amb lenderrocament de les construccions perquè «impedien la defensa de la ciutat»
  5. 5. PLÀ CERDÀ El Pla Cerdà va ser un plà de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del plà hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. Va ser creat per lenginyer Ildefons Cerdà i la seva aprovació va anar seguida duna forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l‘Estat espanyol en contra del plà dAntoni Rovira i Trias que havia guanyat un concurs de lAjuntament de Barcelona. Leixample contemplat al plà es desplegava sobre una immensa superfície que havia estat lliure de construccions al haver estat considerada zona militar estratègica. El desplegament del plà va durar quasi un segle. Al llarg de tot aquest temps, el pla sha anat transformant i moltes de les seves directrius no es van aplicar. Els interessos dels propietaris del sòl i lespeculació van desvirtuar finalment el pla Cerdà.
  6. 6.  El plànol proposat per Cerdà per a la ciutat destaca loptimisme i la il·limitada previsió de creixement, labsència programada dun centre privilegiat, el seu caràcter matemàtic, geomètric i amb visió científica.Obsessionat pels aspectes higienistes que havia estudiat en profunditat i disposant duna àmplia llibertat per configurar la ciutat ja que el «pla de Barcelona» no tenia quasi cap construcció, la seva estructura aprofita al màxim la direcció dels vents per facilitar loxigenació i neteja de latmosfera. En la mateixa línia, va assignar un paper clau als parcs i als jardins interiors de les mansanes, tot i que la posterior especulació va alterar molt els seu pla. Va fixar la ubicació dels arbres als carrers (1 cada 8 metres) i va triar el plàtan per a poblar la ciutat després danalitzar quina espècie seria la més idònia per viure a la ciutat. Va definir una amplada de carrers absolutament inusitada, en part per fugir de la inhumana densitat que vivia la ciutat, però també pensant en un futur motoritzat amb uns espais propis separats dels de convivència social que els reservava per les zones interiors. Cerdà va desplegar el traçat sobre la columna vertebral que suposa la Gran Via.
  7. 7. PLÀ CERDÀ
  8. 8. MESURES La quadrícula de Cerdà preveia carrers de 20, 30 i 50 metres damplada. Les mansanes tenien construcció només en dos dels quatre costats, la qual cosa donava una densitat de 800.000 persones. Les dimensions de les illes vénen donades per les distàncies entre els eixos longitudinals dels carrers i la mateixa amplada daquestes vies, de manera que en establir una amplada estàndard de les vies en 20 metres, les illes estan formades per quadrilàters de 113,3 metres, truncats els seus vèrtexs en forma de xamfrà de 15 metres, cosa que dóna una superfície de mansana de 1,24 ha, contràriament a la creença popular que tenen una superfície exacta d1 hectàrea.
  9. 9.  La planificació urbanística de Madrid comparada amb Barcelona té la gran diferència que Madrid està organitzada d’una manera molt més irregular, en canvi, Barcelona té una forma quadriculada formada per illes.
  10. 10.  La principal diferència entre la planificació urbana de Barcelona i Paris és que, com podem observar a la imatge, els seus carrers acaben formant una estructura circular al mitg de la ciutat.
  11. 11. FI

×