Butlletí prosocial 2

880 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
880
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
632
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Butlletí prosocial 2

  1. 1. 2º Butlletí Prosocial Eina que informa sobre les novetats de l’associació, sobre els esdeveniments més importants dins l’àmbit social a les illes, i que aporta una visió crítica sobre aquests fets.1) Notícies i novetats • Visita de Prosocial a Dasc (defensem lacció social i comunitària) a Barcelona • Participació de Prosocial a la manifestació de la Cimera Social • Comunicat del tancament d’Alas2) Articles d’opinió • La moralitat d’una acció. Gori Estarellas • Estudi de la situació dels serveis social a la part forana. Comissió de dades3) Entrevista • Entrevista a Lorena Herrero. Coordinadora del Programa dInformació, Orientació i Acompanyament per a la Inserció Sociolaboral de la Població Penitenciària del GREC 1- NOTÍCIES I NOVETATS VISITA DE PROSOCIAL A DASC BARCELONA La visita als companys de DASC (defensem lacció social i comunitària) ha estat una passa més que profitosa en el que és el creixement de PROSOCIAL. Un dels trets identitaris de la nostra associació és la voluntat de treballar amb altres, sabem que sols no podem. Daquí el viatge a Barcelona o sense anar més enfora la convocatòria conjunta amb el CEESIB i el COTSIB per a la manifestació del 15 de setembre. DASC en un principi nasqué com una reunió de treballadors de plans comunitaris de Barcelona, però molt prest les contínues agressions al sector social feren que DASC es convertís en un punt de trobada de treballadors de làmbit social preocupats per les seves condicions i per l impacte en la població de mesures antisocials. Unitat i transversalitat per aglutinar al sector social. Es reuneixen cada 15 dies en un centre cívic del barri de Sants, ho fan mitjançant una assemblea oberta. Fins al moment han participat en les grans mobilitzacions ciutadanes, entenent que la nostra lluita està emmarcada en un conflicte més ampli,Vàrem explicar els orígens de PROSOCIAL, la seva conversió en associació, les raons, la nostra organització en
  2. 2. comissions, la nostra política daliances i quines són en aquest moment les nostres prioritats.No podem fer més que agrair la rebuda i hospitalitat.En aquest moment estan realitzant un mapa dels sectors afectats, per valorar l impacte de lesretallades. Els elements que els interessen són: quines empreses acomiaden, quines empresespaguen malament, processos de privatització entre altres. DASC a la tardor sha proposatrealitzar una jornada de reflexió per tal de clarificar objectius i estratègies de cara la cursvinent.Què hem acordat? Informar-nos mútuament de les nostres accions, mantenir un contactepermanent.Participar a les futures jornades de reflexió de les dues entitats.Contactar amb les "mareas naranjas" dAragó, Madrid i Andalusia.Aquesta és el primer contacte dels molts que haurem de fer per tal de que cresqui la lluita. MANIFESTACIÓ DE LA CIMERA SOCIALEl passat dissabte 15 de setembre Prosocial participà de forma activa en la manifestacióconvocada per la Cimera Social de les Illes Balears, unint la veu de la nostra comunitat a lesmanifestacions d’arreu del país, contra les retallades. La Cimera Social de les Illes Balearsaglutina una quarantena d’entitats entre sindicats, associacions i organitzacions de la societatcivils. Sota el lema “Volen arruïnar el país. Per a la defensa del futur” es volia posar demanifest el desacord davant les contínues, i cada cop més preocupants, retallades realitzadespels nostres governants, que afecten directament als serveis més necessaris per als ciutadans.De forma conjunta, Prosocial, el Col·legi Oficial d’Educadors i Educadores de les IllesBaleras(CEESIB) i el Col·legi Oficial de Treballadors i Treballadores Socials ens varem unir a lamanifestació afegint-nos a la convocatòria a nivell nacional de la Marea Taronja, que convidavaals professionals dels serveis socials a vestir d’aquest color, per identificar-nos i denunciar lesretallades en el nostre sector. Reclamam una compromís real dels governants per defensar elsserveis per als que més ho necessiten.Sota el lema de la pancarta: “ – serveis socials, + desigualtat”, els integrants de la MareaTaronja avançàrem de forma conjunta amb la resta de ciutadans, per reclamar entre tots elfinal d’aquestes retallades injustes, sense sentit, que l’únic que fan és perjudicar als mésafectats per la crisi.
  3. 3. COMUNICADO OFICIAL DE LA SITUACIÓN ACTUAL DE ALAS (10-AGOSTO-2012) Debido a la coyuntura económica actual, el retraso en los pagos de las subvenciones por partede la CC.AA Illes Balears y la falta de liquidez, la Asociación de Lucha Antisida de las IslasBaleares (ALAS), se ha visto obligada a paralizar sus servicios y programas en funcionamiento.La entidad ha ido realizando ajustes en infraestructura, en equipo humano y de servicios a lolargo de todo el ejercicio 2011 y en el primer semestre del 2012, aunando esfuerzos pormantener la atención directa a la persona que vive con VIH/SIDA, así como a toda la poblacióngeneral.Sin embargo, estos esfuerzos han resultado insuficientes y la actual situación de la asociaciónno ha permitido el mantenimiento de los servicios más fundamentales. Es más, se ha tenidoque prescindir completamente de todos los profesionales que trabajaban en ALAS y cambiarsea un local aún más económico para no continuar acumulando más deuda de la ya existente.La situación actual de ALAS es la siguiente: • Nueva dirección: C/ General Riera, Nº 3, 2º-A • Teléfono de contacto: 680 73 03 03 • Mail: alas@alas-baleares.comSe está trabajando para que a partir de septiembre se puedan poner en marcha algunosservicios, con un horario de atención establecido. Hasta el momento, se responderán consultasde información vía mail y/o teléfono. Rogamos utilizar estas vías para contactar con ALAS.En breve, podremos comunicar qué servicios estarán disponibles en la nueva sede, entre ellosretomar la realización de pruebas rápidas de detección de VIH, primeras acogidas, atenciónpsicológica y reparto de material preventivo. Cabe recordar que, según datos epidemiológicos de la Conselleria de Salud, Familia yBienestar Social del Govern Balear, la tasa de SIDA en las Islas Baleares es de 28 casos pormillón de habitantes, situando al archipiélago con la segunda mayor tasa del país, sólosuperada por la de la Comunidad de Madrid. Además, durante el pasado año se diagnosticaron149 nuevas infecciones por VIH en las islas, manteniendo una tasa de 134,7 casos por millónde habitantes, la más alta del país.Estando en un momento histórico de crisis, desde ALAS valoramos que también hace falta unareflexión ante la respuesta al VIH. Las organizaciones no lucrativas que trabajamos en temaVIH, nos hemos caracterizado durante todo este tiempo por ser un movimiento organizado,con años de experiencia y con importantes logros conseguidos. Hasta ahora, hemos sido partede la solución y, pese a las adversas condiciones, vamos a seguir asumiendo nuestrocompromiso por continuar trabajando en mejorar la calidad de vida de las personas que vivencon VIH. En último lugar, sirva la presente comunicación para agradecer los numerosos apoyosrecibidos a lo largo de estos últimos meses por parte de compañeros/as, voluntarios,profesionales y entidades. Especial mención a los profesionales con los que ha contado ALASen sus años de historia y que, en no pocas ocasiones, han soportado estoicamente los vaivenesde tiempos inestables y de cambios, sostenido la entidad con profesionalidad y sin descuidar lacalidad de los servicios prestados. Así mismo, la aportación del voluntariado en términos deesfuerzo e ilusión ha sido, y sigue siendo, encomiable. Joan Lluis Llull Sarralde. Presidentede ALAS
  4. 4. 2- ARTICLES D’OPINIÓ GORI ESTARELLAS. LA MORALITAT D’UNA ACCIÓAquest estiu Sánchez Gordillo i altres el mínim per viure dignament, el que femsindicalistes andalusos han protagonitzat és aclucar els ulls. Mirar cap a una altrauna acció cridanera i de molt rebombori banda; desconèixer o bé negar la realitat ésmediàtic. Em refereixo a l’”assalt” d’un un mode de procedir que es jutja per sisupermercat, d’ on se’n dugueren mateix.queviures. Ha estat una acció molt Més dubtosa és la moralitat d’aquellpolèmica. Fins i tot intel·lectuals, diguem- (subjecte o institució) que malaveja pal·liarne d’esquerres, l’han criticada. I els seus la situació donant el que “sobra”, totarguments han estat de caire moral. articulant sistemes (banc d’aliments;El que s’ha afirmat per rebutjar l’acció: “El repartiment d’aliments a parròquies i altresfi no justifica els mitjans”. Aquesta màxima organitzacions, etc.) per donar menjar akantiana ha estat invocada per criticar i des qui ho necessita (sovint el que no ens falegitimar de forma contundent l’acció de falta, el que ha caducat, inclòs amb el segellSánchez Gordillo i els seus companys. de la Unió Europea). Per una banda, pal·liaPersonalment estic d’acord amb aquest momentàniament una situacióaxioma moral. Per la seva universalitat, d’emergència, la qual cosa convindrem queclaredat i pel seu caràcter pràctic. Vol dir és quelcom positiu; per altra, no toca laaixò que pensi que l’acció de Sánchez cosa: demà la situació continuarà igual.Gordillo i els seus companys és moralment El que la màxima kantiana hauria de jutjarrepudiable? No, no ho pens. Ho seria si de forma implacable és l’arrel de la cosa:parléssim d’un furt o un robatori. No és el uns ho passen malament perquè un altrescas. S’ha presentat com una acció tenen més del que necessiten. El sistemasimbòlica, pretensió de la qual era posar que permet, afavoreix i justifica lessobre la taula una realitat sovint amagada: desigualats és moralment reprovable. Ihi ha molta gent que passa gana. quan aquest sistema queda legitimitat, finsNo veig que els mateixos que han estat tant i tot constitucionalment, com és el cas decontundents i cridaners amb l’acció de l’estat espanyol, encara més. Recorda-Gordillo, ho siguin amb un fet de primer m’ho: fa un any es modificà la Constitucióordre que clama a la consciència moral de per tal de posar un sostre al dèficit, la qualtots i totes: la situació d’aquell que tenen cosa fa que es doni prioritat al pagamentautèntiques dificultats per menjar del deute, a fi i efecte de mantenir oadequadament. minvar el dèficit, a costa d’impedir atendreApliquem, idò, l’axioma de Kant a aquesta les necessitats (alimentació, sanitàries, etc.)realitat. Com ens hi situam? Quins de la població més empobrida. Per què no“mitjans” usam per acarar-la? Són s’alcen veus amb la mateixa cridòria quemoralment bons o més aviat repudiables? l’emprada per criticar i desligitimar l’accióO, si més no, dubtosos? dels sindicalistes andalusos?Sovint davant la situació dels que no tenen
  5. 5. ESTUDI DE LA SITUACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS A LA PART FORANA. COMISSIÓ DE DADESDes de la Comissió de Recollida de Dades i jurídica itinerant de lIbdona, oficinaDenúncia hem fet algunes entrevistes a dajuda a víctimes del delicte de Manacor.professionals varis de la part forana i n’ - Serveis d’orientació laboral, tant dehem extret algunes dades i conclusions que sindicats com del SOIB , així com cursos deconsoliden la nostra hipòtesi inicial. En formació ocupacional. GOL (serveiServeis Socials, quan la demanda creix, la dacompanyament), Oloas, El SOLSUD.oferta baixa, tot el contrari de la lògica, no - Mediació intercultural.és vera? - Es preveu pel curs escolar 2012-2013 noTots els entrevistats coincideixen que hi ha comptar amb els PISE.un nombre molt major de persones que - Convocatòria dajuts de llibres i materialacudeixen als Serveis Socials, persones en escolar per a leducació obligatòria pelsituació de vulnerabilitat i persones que 2012-2013.fins ara consideràvem normalitzades, però - PAS (Punt assessorament en salut) ique per causes exclusivament econòmiques privació a la salut pública a algunsnecessiten dels recursos de la comunitat. col·lectius.Uns recursos cada pic més escassos o - No substitució dels professionals que esinexistents. Quan més els necessitem, ens jubilen.el neguen. - INFOJOVE.En els millors dels casos, trobam els - Modificació dels barems de la valoraciómateixos professionals que hi havia als del Grau i nivell del reconeixement deserveis socials, però aquests no disposen dependència i del sistema de prestacions.de les mateixes eines per oferir als Així com també retràs en la aplicació delciutadans. Desapareixen, entre d’altres: Pla Individual dAtenció de la Dependència.- Servei socioeducatiu de medi obert. - Menor dedicació de les treballadores- RMI. Minva la partida, augmenta la familiars.demanda, manco espais de formació. Tot això, entre d’altres coses, suposa un- Partides pressupostàries per ajudes no augment de les situacions d’angoixa,tècniques. Ajuts d’urgència social del ansietat i estats depressius, conflictes iGovern Balear i Pla Municipal de Serveis tensió en els nuclis familiars, que s’han deSocials de lIMAS, com també les de la redistribuir, augment de fenòmens socialspròpia corporació per famílies amb menors com la xenofòbia, descontent de laen situació de risc i ajuts durgent i greu població...necessitat. Si en vols saber més... (i aquí l’enllaç pel- Atenció jurídica com el punt dinformació document, no?)
  6. 6. 3- ENTREVISTAENTREVISTA A LORENA HERRERO. COORDINADORA DEL PROGRAMA D’INFORMACIÓ,ORIENTACIÓ I ACOMPANYAMENT PER A LA INSERCIÓ SOCIOLABORAL DE LA POBLACIÓPENITENCIÀRIA DEL GRECVos oferim un extracte de lentrevista realitzada a Lorena Herrero fa un temps, per continuaramb lobjectiu de donar a conèixer les diferents mirades de persones relacionades amb elsector social.Lorena Herrero és diplomada en Treball Social per la UIB. Ha estat Educadora i actualment éscoordinadora del Programa dInformació, Orientació i Acompanyament per a la InsercióSociolaboral de la Població Penitenciària del GREC des de 2002. Quines són les claus per realitzar una -Manca de necessitats bàsiques cobertes.bona inserció social dun reclús? -Addiccions.Suposo que les mateixes que per a la -Manca de xarxa social, de suport.inserció social de qualsevol persona: -Baix nivell formatiu-laboral.Contemplar aquesta inserció duna manera -I de manera general a qualsevol tipusintegral i entendre la persona i el seu dintervenció social i / o laboral: La situacióprocés de la mateixa manera, construint un socioeconòmica actual i concretament delprocés personalitzat. mercat laboralEs tracta dacompanyar-lo en el procés de Com es poden solucionar?"tornada" des duna relació dajuda, un No es com es poden resoldre, però sé quevincle educatiu, on la persona manté el solucionar algunes implicaria un canvi moltprotagonisme i els objectius són compartits important, que ens sobrepassa, començanti adaptats a la seva realitat. Donar-li per la pròpia concepció del sistemaopcions per millorar el seu perfil (formació, penitenciari.pràctiques, capacitació laboral, etc.), I també es el que des del nostre programaTractar problemàtiques afegides, orientar- (i altres programes i persones que treballenlo en lús de recursos comunitaris, etc. per aconseguir la re-inserció social daquestes persones), intentem fer perJo crec que en el fons, es tracta que la superar-les:persona trobi alguna cosa pel que li valgui -Una atenció integral a la persona des dela pena "lluitar" i eines amb les que pugui lacompanyament i la relació dajuda,seguir lluitant: objectius realistes, opcions respectant i entenent el procés de cadalaborals, xarxa social de suport, necessitats persona, orientant i oferint alternatives debàsiques cobertes, orientació , confiança ... capacitació (accions formatives ...).Tenir la possibilitat. -Un treball en xarxa amb els recursosAmb quines dificultats us topeu comunitaris normalitzats i específics.normalment en el treball amb els reclusos? -Una relació de col · laboració-mediació-La supremacia del control sobre el amb la institució penitenciària que estractament en el sistema penitenciari manté i millora en el temps amb objectius(encara que això ha anat millorant, forma tractamentals.part de la pròpia estructura penitenciària) -Una acció comunitària a petita escala, per-La manca de recursos de tractament exemple mitjançant la intervenció amb el(psicològic, social, mèdic ...) sector empresarial o ladministració-Etiquetatge social negatiu. El col · lectiu pública.penitenciari carrega amb molts prejudicis ino genera solidaritat social com altres.-Els efectes de la presonització.
  7. 7. Quines són les principals contradiccions Per part dels presos: que tots elsque veus en el sistema penitenciari i la professionals són "iguals", que nosocietat a lhora de reinserir un exreclús? necessiten de ningú ni res per canviar, laLa principal contradicció és laïllament manca de confiança en la possibilitat desocial que suposa un mitjà que, en funció rebre ajuda o ser escoltats sense ser jutjatsdel seu objectiu de reinserció, hauria ...danar precisament orientat cap a lentorn Les drogodependències tenen unacomunitari. Lentorn penitenciari contradiu incidència significativa en la poblacióla finalitat de reinserció: saïlla a la persona penitenciària? En quin grau?i la hi sinsereix en un mitjà contrari al En la meva experiència he vist que la majorprocés de socialització "desitjat", tal com part dels delictes estan relacionats duna oexplica Valverde en els seus llibres. La altra manera amb les drogues: ja sigui pelpersona que ingressa a la presó durant un seu abús, la seva capacitat addictiva o peltemps perllongat sadapta a un nou negoci que pot suposar el trànsit a diferentcontext social amb normes i valors propis. escala. De fet, quan vaig fer lestudi a lesPer adaptar la persona ha dassumir uns presons basques vaig aprendre que entrevalors "antisocials" que safegeixen a les un 70 i un 80% dels delictes estandificultats que pogués tenir prèviament a l relacionats amb les drogues i més del 50%entrada. És lagreujament dun procés de dels interns a Espanya tenien problemesdesadaptació social des de la perspectiva dabús.comunitària, que es relaciona en part amb Així, les addiccions o labús de substànciesel que coneixem com a efectes de la solen aparèixer en les memòries del Serveipresonització. on treball com una de les dificultatsEl sistema penitenciari pot ser educatiu pel recurrents que ens trobem a lhora deque fa a la parada que suposa i pot donar poder treballar cap als objectius dinserció.lloc a un "adonar-se", a lobligació de A més daixò, em sembla important que elplantar cara als problemes ... però falla grau dincidència no només sha de definirquant a la resposta que es dóna a aquesta pel nombre dafectats, sinó pel que afegeixoportunitat de canvi: es prioritza el control la seva situació penitenciària ja que, a méssobre els recursos tractamentals. de les conseqüències que té aquestLacció de professionals que segueixen problemàtica per a qualsevol persona, en elcreient que és obligat dotar dun sentit cas concret de els reclusos, safegeixen leseducatiu-tractamental a aquest sistema (ja limitacions tractamentals i complicacionssiguin de dins o fora) i per sobre de tot, la que pot suposar el medi carcerari: mancanecessitat-desig de canvi de les persones de recursos, de xarxa social, dentornque estan a la presó i que mantenen normalitzat, de llibertat ...malgrat totes les dificultats que handafrontar, aconsegueixen que en aquest Calen més recursos per al tractament demitjà puguem viure autèntics processos de les drogodependències?canvi i de re-inserció social. A Mallorca els recursos tractamentals sónQuines són les principals falses creences limitats pel que fa a diversitat i capacitatamb les que et trobes? datenció. Per al tractament daddiccions ésTant en la comunitat com en els propis fonamental poder oferir a la persona quereclusos es planteja un canvi, un tipus deA la comunitat: tractament dacord a les necessitats i- Letiquetatge social: la perillositat dels característiques específiques de cadapresos, la manca de valors en aquesta persona i cada procés. No només es tractapoblació, la manca de desig de canvi, la que hi hagi una comunitat terapèutica, sinóintenció permanent dengany ... que el tipus de tractament duna comunitat-La bona vida que aparentment suposa la a una altra pugui ser des dun paradigmapresó i lescàs càstig que comporten els tractamental diferent (humanista,delictes més comuns (...) psicoanalític ...).
  8. 8. Des dun punt de vista motivacional, que ell (mèdic, psicològic i social), en totes lesmateix pugui protagonitzar lelecció seves peculiaritats (personalització deldaquest tractament és ja una ajuda per tractament) i en tota la seva necessitat deseguir endavant. De la mateixa manera que referent i atenció ( mitjans humans iel sentir-se "atès" durant el tractament materials adequats a la demanda ia laajuda a mantenir aquesta motivació. A complexitat dels casos, coordinació ...).Mallorca, els mitjans per atendre els Alguns exemples de mancances són perdemandants de tractament em semblen exemple més pisos de reinserció per amolt limitats (malgrat lintens treball dels persones que surten dalgun tipus deprofessionals que treballen en aquest tractament com ara una comunitat o unàmbit) i els tipus i paradigma dels mòdul terapèutic, de centres de dia pertractaments també. preparar les persones a un procés deSense oblidar les dificultats datenció dels deshabituació ...casos més complexos en els que safegeixen Què és el que més tagrada i el que menysproblemes de salut mental (patologia dual), del teu treball?casos de desprotecció de menors, El que més: les persones amb les quenecessitats bàsiques no cobertes ... treballo i tenir loportunitat de facilitar unaGenerant la manca dun referent millora en la vida d algútractamental clar, intervencions El que menys: la part més burocràtica ...inconnexes, etc. entre altres coses, justificar amb certsPer tant, sí que crec que fan falta més nombres alguna cosa que va molt mésrecursos que permetin el tractament de les enllà.addiccions des de totes les dimensions mailto:professionalsabmitsocial@gmail.com Twitter: @assocprosocial Facebook: Grupo de profesionales del ámbito social Bloc: http://grupdeprofessionalsambitsocial.blogspot.com.es/

×