poema

2.  Potser només ets l'ombra rient i
fugitiva
 d'un desig obstinat a habitar dins la
ment,

3. i t'he cenyit entorn amb carn de
pensament
 i amb sang de mes batalles t'he fet
encesa i viva.

4.  Amor, potser el suau sospirar que de tu
 ve a mi, és tan sols la folla ressonança

5.  d'aquell desig fet música, i és, damunt ta
semblança,
 ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.

6.  No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i
eterna;
 fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí

7.  serà allò meu que no mor, que morirà amb
mi,
 -que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-
ne.

8. Potser només ets l'ombra rient i fugitiva
d'un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t'he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva.
Amor, potser el suau sospirar que de tu
ve a mi, és tan sols la folla ressonança
d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,
ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.
No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;
fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí
serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,
-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.
Carles Riba, del Primer Llibre Estances