1. El viatge d’en Ter
Hola, em dic Ter i vaig néixer fa molts anys a
Ulldeter, al mig de belles muntanyes com el
Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona. El
lloc és preciós, però malgrat trobar-m’hi molt bé, dins
meu hi havia un rum-rum que em deia que havia
d’anar a conèixer món i, sobretot, que havia d’arribar
fins a un lloc fantàstic anomenat Mar Mediterrani.
Així que vaig començar el meu viatge muntanyes
avall. Primer, vaig seguir un recorregut de nord a sud
i després, d’oest a est, per anar a veure el mar.
El primer lloc que vaig visitar va ser un indret
anomenat Camprodon. Aquí, per primera vegada,
vaig veure uns senyors que construïen una
estructura sobre meu; jo no entenia què estaven
fent, però quan van acabar de fer allò que van
anomenar pont, em va agradar molt i avui en dia,
tothom que va a Camprodon es para al mig del pont
per veure’m passar i alguns, fins i tot, em tiren
pedres que per a mi és com si em tiressin flors.
La segona parada del meu viatge va ser el pantà de
Sau. He de dir que quan es va construir l’any 1962,
aprofitant les meves aigües, em vaig posar molt trist,
perquè van negar tot un poble, Vilanova de Sau, i
ara només treu el cap el campanar de l’església.

2. Però es veu que era necessari per a tenir dipòsits
d’aigua acumulada per si algun dia plou poc i em
quedo sec.
Quan vaig reprendre el meu viatge, vaig veure que
també m’havien construir dos pantans més a
Susqueda i al Pasteral. Tot xino-xano, vaig arribar
fins a un poble anomenat Bescanó, a prop de
Girona, on hi vaig trobar l’Estació de Tractament
d’Aigua Potable (ETAP). Aquí, tot un balneari per a
mi, hi vaig entrar una mica brut i amb residus que no
hauria d’haver tingut, però gràcies a tots els
tractaments que em van fer, vaig sortir net, polit i
fresc com una rosa. Estic molt content, perquè
l’aigua que surt d’aquí la donen per a beure a tots els
habitants de Girona, Salt i Sarrià de Ter.
Després d’aquests dies de relax, vaig arribar a
Girona, la capital de la província. És un dels llocs on
més desitjava arribar, ja que allà m’esperaven els
meus cosins: en Güell, en Galligants i l’Onyar. Vam
quedar una estona i ens vam explicar les nostres
penes i alegries: que si aquell any havia sigut molt
bo, perquè havia plogut molt; que si jo havia estat
una mica malalt per la brutícia que m’havien llençat;
que si aquest any m’havien arreglat el jardí... A més
a més, els estic molt agraït a tots tres i a altres
familiars que no us he anomenat, però que em van
donar aigua i que me’n continuen donant per arribar
amb bona salut al destí final.

3. I ja hi som al destí final, l’últim lloc del que us vull
parlar i el motiu pel qual vaig marxar de casa: el Mar
Mediterrani. No sé com explicar-vos-ho, és
impressionant, meravellós, tot i que el gust de la
seva aigua és diferent a la meva... No sé... És com
més... Més salada.
L’indret on em vaig trobar amb el Mar Mediterrani
s’anomena la Gola del Ter i es troba a Torroella de
Montgrí. Quan vaig arribar, vaig jugar una estona
amb ell, que si tu em dónes aigua de la teva, que si
sóc jo que empenyo més i te’n dono a tu de la
meva...
D’aquest primer viatge ja fa molt de temps i, em va
agradar tant, que malgrat el pas del temps, jo
continuo fent el mateix viatge i el mateix recorregut,
des d’Ulldeter fins al meu amic, el Mar Mediterrani.
Apa, ja està, un altre dia us explicaré coses diferents
del meu viatge... Adéu!!!
Irieix F. V.
c/ Sant Dionís num.16
601126721