Presentació per a la sessió plenària de FACTOR HUMÀ - Barcelona, 29 de març de 2011

1. La necessària reinvenció dels RH: De gestionar Recursos a gestionar Identitats i Converses 29 març 2011 Laura Rosillo

2. “LES CRISIS” Víctor Gil

9. TIPUS D’ENTORN COMPLEXE COMPLICAT PràctiquesEmergentsBonesPràctiques Mon BETA CAÒTIC SIMPLE Noves PràctiquesMillorsPràctiques Harold Jarche– 2009 - El futurdelsDepartaments de Formació

10. Gestionar el que importa: LA COL·LABORACIÓ ConeixementTàcit CONVERSA PràctiquesEmergents COL·LABORACIÓ COMPLEXITAT ConeixementExplícit DOCUMENTACIÓ Millorspràctiques FORMACIÓ APLICACIÓ Harold Jarche– 2009 – El futurdelsDepartaments de Formació

11. ser autèntic PARLES No venguis, deixa’t vendre: en xarxes socials el marketing directe no funciona. Fes servir el marketing indirecte compartint informacions d’interés i ajudant a solucionar dubtes i problemes d’altres usuaris. No comuniquis, conversa: les xarxes socials no serveixen únicament per a distribuir les teves notes de premsa. Tingues en compte que la comunicació ha d’anar en ambdues direccions. Enfòca’t en aportar valor afegit en el 80% dels teus missatges i ser autèntic per què el 20% de missatges de comunicació corporativa tinguin bona recepció. No justifiquis, explica: una empresa que es mou en xarxes socials ha d’asumir que la criticaran. Si alguna cosa ha anat malament, ho has d’admetre i explica com donaràs solucions als afectats. Carlos Bravo

12. Què vol el “jo” contemporani? La càmera ha creat una cultura de la celebritat, els ordenadors, de connectivitat. Quan la web ha permès la convergència entre ambdues i les xarxes socials han estès la connectivitat, les dues cultures s’han unit: la celebritat i la connectivitat són formes de ser coneguts. I això és el que vol l’ésser contemporani: SER VISIBLE

13. Manuel Gross 2009

14. ¿Porqué utilizan los españoles las redes sociales? 14/01/2011 por Joaquín López según GlobalWebIndex 44% Investigar cómo hacer cosas 43% Estar al día de eventos, noticias, … 43% Entretenimiento 42% Estar en contacto con amigos y familiares 40% Búsqueda de trabajo 40% Formación 36% Investigación sobre productos para comprar 34% Por hacer algo en los momentos de ocio 33% Buscar películas y programas de televisón 32% Buscar música 32% Buscar ideas inspiradoras 30% Hacer networking para buscar trabajo 27% Tener a mis amigos al tanto de lo que hago en mi vida 22% Compartir contenido 20% Exponer mi opinión 20% Expresarme 17% Jugar 16% Promover algún producto 14% Conocer gente nueva 13% Organizarse la vida 11% Cambiar el comportamiento de otras personas 5% Adoptar una personalidad diferente a la real

16. GESTIÓN DE LA INFORMA-CIÓ US MÉS ADEQUAT DE CADA EINA COMUNI-CACIÓ DIFUSIÓ COCREACIÓ COCREACIÓ COMUNICACIÓ INFORMACIÓ DIFUSIÓ APRENENTATGE

20. El treball ha canviat Artesans - Xerarquíes - Xarxes Fuente: H Jarche - 2011

21. AprenentatgeOrganitzacional Aprenents - Formació – Col·laboració

22. @odilas

23. Incrementar el rendiment econòmic de l’organització a través de les persones, incrementant la satisfacció i, per què no, l’orgull de les persones de pertànyer a l’organització.

24. FORMACIÓ EN GESTIÓ DE LES EMOCIONS

27. XARXES SOCIALS INTERNES GESTIONADES PER RH

29. Compartim el CONEIXEMENT TÀCIT a través de la CONVERSA

30. Ser una persona és tenir una història que contar Gracias a @aureamemotech

31. Està la teva organització preparada per rebre la 'generació C'?

34. DE L’ INTIMITAT A L’EXTIMITAT

35. No existeix un mon real i un altre virtual: ambdós són reals però ocupen diferents espais Tu mateix en un altre escenari LORENA FERNÁNDEZ

36. Les noves tecnologies han modificat la nostra intimitat, els límits entre el públic i el privat i les relacions interpersonals. Les noves tecnologies han facilitat, dins de l’immens flux d’intercanvi de dades, una interdependència entre les esferes del privat i públic, entre interior i exterior, portant-nos a una cada cop més natural divulgació de les nostres experiències, pensaments i sentiments, ampliant el cercle de la intimitat fins el punt de compartir la nostra vida interior amb l’audiència invisible i abstracta dels usuaris d’Internet. El que és personal es converteix en col·lectiu, el que és aliè es fa propi i la intimitat ja no és quelcom que es preserva, que es manté en els cercles més interns, si no que es projecta en un moviment excèntric en totes direccions. La intimitat passa a ser així extimitat, fent servir el terme creat per Jacques Lacan per definir la existència, dins l’àmbit més íntim del jo, d’un "cos estrany", allò que és extern a l’individu i amb el que s’identifica. Necessitem compartir la nostra intimitat perquè el que som es defineix tant des de la nostra subjectivitat com des de el que ens envolta.

38. ELS NADIUS DIGITALS NO DISTINGEIXEN ENTRE IDENTITAT DIGITAL O ANALÒGICA

40. GESTIONAR LA IDENTITAT DIGITAL

42. De la Jerarquia a la xarxarquia Jon Husband

43. Harold Jarche

46. Coopetència Convivència entre “competència” i “cooperació”, ja sigui d’empreses, organitzacions i institucions. Aquesta col·laboració ha de basar-se en estratègies de comunicació: intercanvis d’informació, aprenentatge conjunt, cooperació amb institucions públiques, interacció amb corporacions acadèmiques, defensa d’interesos comuns, foment de la innovació, millora del clima competitiu, propiciar economies d’escala, realització de projectes conjunts per a introduir-se en nous mercats, perfeccionar productes i serveis, etc.

49. Isaac Mao

50. Sharisme, la cultura dels bens compartits Una enquesta en l’Usa Today diu que el 61% dels joves de 13 a 25 anys es senten personalment responsables de canviar el mon. És hora de posar en marxa la intel·ligència col·lectiva per veure com fer per què els productes i serveis compartits siguin més atractius que la propietat. L’accés és millor que la propietat: no volem les coses sinó les experiències que les coses ens poden proporcionar. La generació “me” s’està substituint per la generació “we”, amb valors molt més enllà del material. Cada cop més tu, cada cop més jo, cada cop més Nosaltres Dolors Reig – El Caparazón

51. Isaac Mao Isaac Mao autor del "sharisme", un concepte que es funda en la neurociència i és una nova filosofia d’Internet que pretén convertir el mon en un cervell social emergent: les persones com neurones en xarxa conectades entre sí per la sinàpsi del software. Una actitud sòcio-psicològica que busca transformar un mon ampli i aïllat en un Cervell Social intel·ligent. Els que comparteixen estan acumulant capital social i una superabundància de respecte per part de la comunitat. El sharisme proposa una reorientació dels valors personals. Ho veiem en el Contingut Generat per l’Usuari. És la promesa de CreativeCommons. Està en els plans de les iniciatives culturals orientades al futur. El sharismeés també una pràctica mental que tothom pot provar, una actitud sòcio-psicològica que busca transformar un mon ampli i aïllat en un Cervell Social super-intel·ligent.

53. Gracias a @aureamemotech

55. LORENA FERNÁNDEZ “No és “el teu” perfil en Facebook. És el perfil de Facebook sobre tu” LeifHarmsen

56. Del contingut al contacte

57. IDENTITAT DIGITAL: Kit de supervivència en internet : Aprendre a buscar: La “sintaxi” de Google. Administrar una correcta dieta d’informació: RSS Què i on guardar la informació Monitoritzar la xarxa: Què diuen de mi, de la meva marca, de la meva competència? Posicionament i reputació. Networking i desenvolupament professional. Branding Personal: Creació i gestión de la identitat digital. Crowdsourcing: La força de les multituds.

58. Extensió de marca a les persones

59. PERSONAL BRANDING Adriana Francia Desenvolupar una marca personal no és només obtenir visibilitat i mostrar solidesa professional, implica conèixer-se millor a si mateix, plantejar fites i objectius, comprometre’s amb la millora continua, desenvolupar la pròpia identitat i mostrar des d’aquesta posició una aventatje competitiva. El professional que està disposat a desenvolupar la seva marca personal comença por fer-se les preguntaes crucials: Qui soc? Què sé fer? Què és el que faig millor? Què tinc per oferir? Quins son els meus valors personals? Com ho comunico?

60. Jo soc jo: la diferenciació com estratègia professional El futur on tot –productes, serveis, empreses, persones- serà marca està ja aquí. Un entorn laboral cada cop més inestable requereix que les persones actuem com marques, defininint els nostres valors i comunicant-los, amb l’objectiu de diferenciar-nos davant el nostre “públic objectiu” (el nostre entorn laboral). Ja no és suficient amb “ser conegut”: importa també el “ser conegut com” (com “un editor meticulós”, “un redactor molt creatiu”,...). La marca permet singularitzar-nos als ulls dels altres, expressant els nostres valor personals.De la marca a la reputacióLa nostra marca personal no és igual a la nostra reputació. En què es diferencien? En la font. La meva marca personal es basa en els valors que JO percebo en mi i en la forma como crec que ho he de transmetre. La meva reputació depén del que ELS ALTRES pensen de mi. La meva marca està en les meves mans. La meva reputació, no, encara que puc influenciar-la fins a cert punt comunicant la meva marca.

61. APRENEntatge2.0 Vía: Trina Milán

62. Edumorfosis

63. FOROS VÍDEOS BLOGS 20/06/2010 63 CONVERSAR INFORMAR ELS EXPERTS OPINEN BIBLIOTECA

67. FORMADORS: DE MESTRES A DJ Pablo Garaízar

75. Soci del Negoci.

76. Arquitecte de l’Estratègia.- Execució Operativa. Estudi de Competències de Recursos Humans, HRCS per David Ulrich de la Universitat de Michigan

78. TALENT COMUNITAT APRENENTATGE RRHH Laura Rosillo 2011

79. http://lrosilloc.blogspot.com lrosilloc@gmail.com ¡GRACIES! lrosilloc@gmail.com @lrosilloc