1. L'EVOLUCIÓ DELS
ÉS S ERS VIUS

2. L'origen de la diversitat biològica
Les estimacions dels biòlegs sobre la quantitat d’espècies que poblen el nostre planeta és molt imprecisa. Actualment es dona una
gama molt àmplia d’estimacions de la biodiversitat del planeta, que van des dels 40 milions als 80 milions d’espècies. La
majoria de la gent es pregunta el per què de tantes espècies, com han sorgit, o bé si han evolucionat.
Fixisme
El fixisme és una teoria segons la qual tot allò que existeix, incloent els éssers vius, no ha variat amb el pas del temps i
s'observa, el dia d'avui, en la mateixa forma que ha presentat en el passat i que continuarà mostrant en el futur. A í, el fixisme
ix
descriu la natura com una realitat definitiva i acabada en la qual els éssers vius constitueixen formes inalterables. A questa
ideologia va sorgir a la primera meitat del s. XIX. El fixisme s'oposa a l'evolucionisme.
Aquesta forma de pensament defensava que:
Les espècies són immutables.
Les espècies actuals són descendents sense variació de les primeres que van aparèixer sobre la terra.
Els fòssils pertanyen a espècies extingides a causa de catàstrofes naturals.

3. Charles Bonnet va dir que la Terra havia patit una sèrie de catàstrofes naturals que van provocar la desaparició de
moltes espècies animals i vegetals que la poblaven. Les espècies no haurien desaparegut per el fet d'evolucionar
en espècies noves sinó per culpa d'un d'aquest esdeveniments catastròfics.
Aquesta teoria sembla explicar alguns fet s com ara la extinció dels dinosaures fa 65 milions d'anys.

4. Creacionisme
El creacionisme és una creença religiosa segons la qual l'univers i totes les coses han estat originats per un acte creador. El
creacionisme va ser acceptat pràcticament fins a finals del segle XIX i fins i tot, en el dia d'avui, compta amb seguidors.
Entre les files creacionistes existeixen dos tipus d'adeptes:
Els teistes, els quals creuen en els llibres sagrats revelats i en la intervenció de Déu en les qüestions humanes a través de
profetes i missatgers.
Els deistes, els quals rebutgen la religió organitzada i argumenten que Déu és el creador del m ón però que no intervé de forma
alguna en els quefers del m ón.
El creacionisme recorria als relats bíblics i a partir d'aquests textos suposaven que:
L'edat de la Terra es remuntava a uns 6000 anys.
Segons els Gènesi, les espècies havien estat
creades per Déu i s'havien mantingut immutades.

5. L'evolucionisme
L'evolució biològica és el conj de transformacions o canvis a través del temps que ha originat la diversitat de formes
unt
de vida que existeixen sobre la Terra a partir d'un avantpassat com ú.
La hipòtesi que les espècies es transformen contnuament va ser postulada per nombrosos cientfics dels segles XV i
í í III
XIX, als quals Charles Darwin va citar en el primer capítol del seu llibre L'origen de les espècies. No obstant això, va
ser el mateix Darwin, el 1 859, qui va sintetitzar un cos coherent d'observacions que van consolidar el concepte de
l'evolució biològica en una veritable teoria cientfica.
í
Els mecanismes que expliquen la transformació i diversificació de les espècies, en canvi, es troben encara sota intensa
. investigació. Dos naturalistes, Charles Darwin i A lfred Russel Wallace, van proposar en forma independent el 1 858 que
la selecció natural és el mecanisme bàsic responsable de l'origen de noves variants fenotpiques i, en última
í
instància, de noves espècies. Actualment, la teoria de l'evolució combina les propostes de Darwin i Wallace amb les
lleis de Mendel i altres avanços posteriors en la genètica, per això la hi denomina síntesi moderna o «teoria
sintètica». Segons aquesta teoria, l'evolució es defineix com un canvi en la freqüència dels allels d'una població al
·
llarg de les generacions.
Les evid ències del procés evolutiu són el conj de proves que els cientfics han reunit per demostrar que l'evolució és
unt í
un procés caracterstic de la matèria viva i que tots els organismes que viuen a la Terra descendeixen d'un ancestre
í
com ú. Les espècies actuals són un estat en el procés evolutiu, i la seva riquesa relativa és el producte d'una llarga
sèrie d'esdeveniments d'especiació i d'extinció.

6. Retrat de Darwin

7. L'evolució lamarckiana o transformisme
El lamarckisme fou la primera teoria de l'evolució, també coneguda com transformisme.
Fou proposada pel naturalista Jean-Baptiste Lamarck. La seva hipòtesi era que quan uns éssers vius pateixen un canvi clim àtic o de
qualsevol tipus aquests s'adapten mitj çant la variació, la utilització i la transformació dels òrgans. Els òrgans m és utilitzats
an
durant l'adaptació es desenvolupaven de forma favorable per a l'individu mentre que els no utilitzats s'atrofiaven. Aquesta llei d'ús
i desús dels òrgans es pot sintetitzar en l'aforament "la funció crea l'òrgan". Segons Lamarck aquests canvis es transmetien per
via sexual als descendents.
Durant molts anys s'ha considerat que aquesta teoria és errònia, j que, la modificació de l'òrgan per mitj de la seva utilització no
a à
queda "gravada" a l'A L'any 2009 el genetista J
DN. oseph H Nadeau va publicar els resultats d'uns experiments en animals que
suposadament demostraven l'herència de caràcters adquirits.
Lamarck pensava que unes espècies es transformaven en altres d'una manera continuada al llarg del temps. La seva teoria es basava
en tres punts:
Els organismes evolucionen des de formes senzilles cap a formes complexes.
Els canvis que tenen lloc en l'entorn fan que els éssers vius s'adaptin al medi modificant certs òrgans depenent de l'ús o desús que
en facin.
D'aquesta manera els caràcters originaris van sent substituïts lentament per un seguit de caràcters adaptatius o caràcters adquirits.

8. L'evolució darwinista
Darwinisme és un terme amb el qual es descriuen les idees de Charles Darwin, especialment en relació a l'evolució
biològica per selecció natural. El darwinisme no és sinònim de evolucionisme, aquest últim és anterior a Charles Darwin:
les teories darwinistes són evolucionistes, però la seva aportació clau és el concepte de selecció natural considerat
determinant per explicar la causa de la evolució i que en el seu posterior desenvolupament, amb nombroses aportacions
i correccions, permetrà la formulació de la teoria de l'evolució actual o Síntesi evolutiva moderna. Per tant és igualment
equivocat usar el terme 'Darwinisme' quan ens referim a l'actual teoria de l'evolució j que aquesta no es redueix nom és
a
a les idees postulades per Charles Darwin.
En el darwinisme hi ha tres eixos teòrics que expliquen diferents aspectes de la realitat biològica.
El transformisme, que és la noció que les espècies van canviant les seves caracterstiques al llarg del temps d'una manera
í
fonamentalment gradual. .
La noció que les espècies es diversifiquen, per adaptació a ambients o maneres de vida diferenciats.
L'adaptació a l'ambient que motiva el canvi evolutiu, segons havia estat j proposat amb anterioritat per altres autors, com
a
Lamarck, havia de tenir el seu mecanisme en la selecció natural, concebuda com a resultat de dos factors.

9. La selecció natural
La selecció natural és el factor principal responsable de l'evolució de les espècies i per això es considera el motor de l'evolució.
Per a que la selecció natural pugui actuar, en les poblacions hi han de aparèixer caràcters nous i que aquests siguin heretables.
Aquest caràcters nous heretables es poden donar lloc de dues maneres diferents:
- Per mutació.
- Per noves combinacions de gens, que són degudes a l'encreuament entre individus amb genotips diferents
Les mutacions o combinacions seràn beneficioses si determina un caràcter que permeti una bona adaptació al medi, i seran
perj
udicials si la dificulta.
La selecció natural actua tant sobre les beneficioses com sobre les perj
udicials.
L'actuació de la selecció natural depèn de si el caràcter nou es beneficiós o perj
udicial.
-Si és beneficiós, l'individu tindrà m és possibilitats per sobreviure i reproduir-se i per tan deixarà una descend ència m és nombrosa.
Rots els descendents tindran el nou caràcter.
-Si és perjudicial, l'individu tindrà menys possibilitats per sobreviure i reproduir-se i llavors no tindrà tants descendents. Com no hi
haurà tanta descend ència amb el caràcter nou, anirà desapareixen en les següents generacions.
La selecció natural afavoreix els caràcter beneficiosos i elimina els perj
udicials.

10. Hi ha diferents patrons d'evolució:
-Evolució variacional: és el resultat de l'acumulació progressiva de petits canvis al llarg de moltes generacions.
-Evolució saltacional: es produeix un canvi soltat en poques generacions
-Evolució especiacional: alterna perodes d'estabilitat amb perodes de canvi.
í í

11. Proves de l'evolució
Al segle XIX es van reunir moltes proves, el que va fer que els científics acceptesin la teoria de l'evolució.
P r o v e s p a le o n t o lò g iq u e s
Les proporciona els estudi dels fòssils i ens mostren que els èssers vius d'abans eres més senzills i que
amb el pas del temps han anant agafant complexitat. També mostren l'augment de la varietat, el que
indica que els èssers vius s'han anat diversificant.
P r o v e s b io g e o g r à f iq u e s
Són les que proporciona l'estudi de la destribució geogràfica. S'ha pogut comprovar que com més
allunades están dos espècies més diferents són.
P r o v e s a n a t ò m iq u e s
Les proporciona l'estudi de l'anatomia:
-Òrgans homòlegs: tenen el mateix origen i estructura però fan diferent funció.
-Òrgans anàlegs: tenen diferent origen i estructura però realitzen la mateixa funció.
-Òrgans vestigials: són òrgans atrofiats, no realitzen cap funció.

12. P r o v e s e m b r io lò g iq u e s
Les proporcionen l'estudi i comparació dels embrions dels vertebrats, i diu que tots els embrions són
molt semblants durant les seves primeres fases però després poc a poc es van diferenciant .
La raó de la seva semblança es que tenen un mateix orígen, és a dir, que procedeixen d'un
avantpassat comú.
P r o v e s b io q u ím iq u e s
Demostren que tots els èssers vius estan constituïts per les mateixes molècules orgàniques.

13. L'adaptació biològica
Amb el pas del temps una població canvia i resulta estar més adaptada al seu
medi.
L'adaptació és conseqüència de la selecció natural que exerceix el medi ambient
sobre la variació hereditària.
La selecció natural només actua sobre la diversitat existent, si no hi ha individus
amb característiques avantatjoses la població acabarà extingint-se.
L'especiació
-Aïllament de poblacions: la població queda aïllada de la resta per una muntanya, riu....
-Diferenciació gradual: amb les mutacions i variacions que es produeixen, a més dels diferents medis
aquestes sues poblacions s'aniràn diferenciant cada cop més.
Dues espècies diferents: si durant molt temps dues poblacions están allunyades acaben formant dues
espècies totalment diferents i quan es tornin a ajuntar no podran tenir descendents o en el cas de
que els tinguesin serien estèrils.

14. Concepte de biodiversitat
L formació de noves espècies i l'extinció d'unes altres que no van poder adaptar-se a unes condicions ambientals canviants, han
a
donat lloc al recurs més valuós del nostre planeta: la diversitat biològica o biodiversitat.
La biodiversitat inclou tres conceptes relacionats:
- Diversitat genètica: és la variabilitat que existeix en la informació genètica entre els individus de la mateixa espècie.
- Diversitat d'espècies: és la varietat d'espècies existents en les diferents parts del planeta.
- Diversitat ecològica: és la varietat de boscos, llacs i altres comunitats biològiques que interactuen entre elles i amb els ambients
no vius.
Els milions d'espècies que hi ha a la Terra són el resultat de la combinació de 2 processos:
- Especiació: procés pel qual s'originen dues o m és espècies a partir d'una d'originària com a resultat de la selecció natural que
actua sobre la variabilitat.
- Extinció: procés pel qual una espècie deixa d'existir perquè no pot adaptar-se i reproduir-se en les noves condicions.