1. El Noucentisme
Institut
Ribera del
Sió

2. • Definició
• Característiques
• Cronologia
• Gèneres
• Eugeni d'Ors
• Guerau de Liost
• Josep Carner

3. 1- Definició
Moviment cultural i polític de la burgesia catalana nacionalista i conservadora
El noucentisme va ser un corrent cultural i polític que es va iniciar amb la creació
de Solidaritat catalana i es a acabar amb el cop d’Estat de Primo de Rivera.
La cronologia: 1906 – 1923.
1906
Celebració del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (es posen les bases per
a l’estudi científic de la llengua)
Eugeni d’Ors comença a publicar, a La Veu de Catalunya, el seu Glossari. Des d’aquesta
secció, d’Ors jugarà el paper de definidor i teoritzador del moviment.
Es publiquen dues obres clau dins l’estètica noucentista: Horacianes, del mallorquí Costa i
Llobera; i Els fruits saborosos, de Josep Carner. Per què diem que es tracta de dues obres
clau dins l’estètica noucentista? Doncs, fonamentalment, per l’adopció d’uns plantejaments
estètics de signe classicitzant.
En aquestes dues obres, com en el Noucentisme, classicisme és
a) a nivell estètic: sinònim de formalisme, de perfecció formal, de rigor formal; tot el
contrari, per tant, de la poètica maragalliana o espontània.
b) a nivell ideològic, per als noucentistes classicisme és seny, ordre, harmonia, mesura,
contenció, equilibri; és a dir, un classicisme apol·lini, no el classicisme dionisíac dels
modernistes de tendència parnassiana; és a dir, un classicisme que vehicula una visió del
món típicament burgesa.

4. La cronologia: 1906 – 1923.
1923
Primo de Rivera amb la dictadura del 1923 al 1930 oferia una cosa molt
clara: la pau social, és a dir, la repressió de l’obrerisme i la persecució
de la llengua catalana i la repressió de qualsevol signe, ja no de
catalanisme polític, sinó simplement del catalanisme cultural.
Rivero Gil, La Libertad, 13-9-1930

5. 2- Característiques
e o l og i a p ol í t i c a
Culturals id
1914 creació
Mancomunitat
classicisme de Catalunya
Enric Prat
mediterranisme de la Riba

6. Creació d’ una infraestructura
normalitzadora de la llengua i la
cultura catalanes:
 Institut d’Estudis Catalans (1907)
 Escola Catalana d’Art Dramàtic (1913)
 Biblioteca de Catalunya (1914)
previsió  Escola de Bibliotecàries (1915)
 Xarxa de Biblioteques Populars
ordre
 1906- I Congrés Internacional de la
raó Llengua Catalana
voluntat

7. IEC Secció Filològica (1912)
 Normes ortogràfiques (1913)
 Diccionari ortogràfic (1917)
 Gramàtica (1918)
 Diccionari la llengua catalana (1932)
POMPEU FABRA

12. 5- Eugeni d'Ors (Barcelona 1881-1954)
dista
rio As sagista
Pe
ic
Crít t Filòsof
d' ar

13. Glossari
1906 La Veu de
Catalunya
Xènius

14. 1911
La Ben Plantada
Teresa:
TERESA DE BALADIA
- representant de la pàtria
- dona catalana
catalanisme estètic i moral
mediterranisme
arbitrarisme

15. Eugeni d'Ors i l’estètica del Noucentisme
D’Ors 
justific Noucentism isme
motiu a
s: per el nom
e
lògic, e l Noucentraó, la
nivell ideoa imposició de la e i la
r ef er e un amb
(1400) nt directea banda t diversos A al r
italian i el C del Qua robem el
D’Ors s. Noucen inquecentottrocento
represent la serenitat, l’ord
adject diu que tisme ve (15 precisió,. Manifesten una respecte al
nou é iu cro
nolò nouce
ntis
de 19 00)
00. claredat rància de la línia expressiva.
segle s el contra gic. Per alt ta és un prepondefensen la sobrietatl liberalisme,
noves nou, amb ri de vell. Sra banda,
vell. que trenq propostes ’inicia un color i de acció en contra deisme, el
uen a
mb el de canvi És una reticisme, el natural posa a
que e
ra el roman e i el laïcisme. S’oa exigència
positivismoviments amb uns públics, un
aquests mionista en els afer a major
intervenc spiritualisme, i unen contra de
• Arbitrarisme renovat e cia de la voluntat ra més la
importàn és empírica. Valo ilitat. El
Cl la dada m ncia que la sensib s amb les
intel·ligèsme coincideix mé stes que
as Noucenti més mediterraneiaquell
• Civiltat si doctrines nant a França en des en
ci s’estan do Doctrines originane i després
sm moment.oc per l’écoleroma nne i la
primer ll ortacions de Céza it nouveau.
• Imperialisme e per les ap lassicista de l’espr
retòrica c

16. nti sme
No uce
•
Rebuig del Romanticisme

17. • Imperialisme
. Els noucentistes veuen que el lloc ideal per dur a terme tots els
canvis que s’han plantejat és la ciutat. Construir una ciutat és
consolidar el perfil de la civilització moderna. La ciutat és un
espai amb canvis constants, reflex dels camins que pren la
civilització. Aquesta civilització serà el resultat final de la seva
obra. Cal crear una metròpoli que sigui exemple de
modernitat a tot el país. La revolució implica allunyar-se dels
ambients rurals i centrar-se en les ciutats, sense perdre les
tradicions del camp. La indústria i les empreses burgeses són
el motor de la nova Catalunya autònoma, i Barcelona n’és la
capital.
objectiu: aconseguir la societat ideal
marcar les intervencions polítiques
per aconseguir un estat burgès modern
per afavorir el model cultural al qual s'aspirava

18. • Arbitrarisme Desrealització de la realitat
mitjançant abstraccions per tal
d'arribar a l'ideal
objectiu: arribar a una estètica ideal
rebuig del determinisme
de la pròpia psicologia
de les tradicions
de la societat
• s'oposa totalment a l'espontaneisme, manifestació- del poder
de triar- d'aplicar les convencions artificioses que calguin

19. • Civiltat
model de vida europeu perfecte
= Ci viltat
itrarisme
Arb uc l i s
me +
n
n als
rialis
e
e ue sorgi
Imp ictes
q
confl trials
ls
zac ió de indu
s
neu tralit

20. •Classicisme
La burgesia
recorregué al món
clàssic per a fornir-se
d'uns models d'actuació
El model clàssic els
donava:
ordre
raó
seny
mesura
harmonia
principis vàlids per
aconseguir:
estabilitat social
dinamisme
cultural

21. 6- Guerau de Liost
Jaume Bofill i Mates
Olot, 1878 - Barcelona, 1933
puntal del Noucentisme
pel seu ordre
poeta mètode
civisme
polític Lliga Regionalista
periodista La Veu de Catalunya

22. ASSAIG
• La llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelona, 1916
• Les joventuts catalanes, 1919
• L'altra concòrdia, 1930
• Una política catalanista, 1933
 POESIA
• La muntanya d'ametistes, 1908
• En els somnis, 1913
• La ciutat d'ivori, 1918
• Selvatana d'amor, 1920
• Ofrena rural, 1926
• Sàtires, 1927
• Sàtires clericals, 1978

23. 7- Josep Carner a
uny
C atal
u de
a Ve
r de L Co
r ad o l·
ol·l abo lab
C or
ad
or
Diplomàtic d el
Gènova 'IE
C
Costa Rica
Le Havre
Beirut
París
Mèxic
BRUSEL·LES

24. PRETEXT POEMA

25. L'aprenentatge: el Modernisme 1896-1905
Professionalització: el Noucentisme 1906-1921
Descoberta del simbolisme 1921-1939
Poesia metafísica 1939-1970

26. L'aprenentatge: el Modernisme 1896-1905

27. Professionalització: el Noucentisme 1906-1921
Els fruits saborosos 1906,
La paraula en el vent
Auques i ventalls

28. Descoberta del simbolisme 1921-1939
 Intensa activitat literària:
• molts articles contra la dictadura
• la descoberta del Postsimbolisme
(iniciat a França i a Anglaterra)
• la traducció de poesia xinesa
El cor quiet (1925)

29. D
Poesia metafísica 1939-1970
1941
Temàtica religiosa
Nabí
 enyorament de la pàtria
 paper de l'ésser humà en el món...
Poem
a
estru narratiu
ctura
t en 1
0 can
ts
Jonà
s
Níniv
e

30. Carner assumeix tota la tradició catalana
(culta i popular) i tots els moviments
europeus
 Carner ha enriquit la llengua amb
 uns 3000 mots:
 arcaismes,
 estrangerismes
 dialectalismes
 seguint els procediments propis de la
llengua (composició, prefixació i parasíntesi)