CAPÍTOL 5: JFK CONTRA OBAMA.DEL PLANIFICADOR ESTRATÈGIC AL TRANSMEDIASTORYTELLERYolanda Fernández VilaplanaAnàlisi de Camp...
1. JFK O LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA DEL MISSATGE EN LA ERA DELAS COMUNICACIONS MASSIVESComençaments de la televisió massi...
2. OBAMA I LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA DEL RELAT DURANT LAINFÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ DE PERSONA EN PERSONAEra d’Internet 2...
3. DE “EMISSORS” A CREADORS DE RELATS, DE “RECEPTORS” AUSUARIS DE RELATSINTERNET 2.0 à El millor relat guanya.•  Som proa...
4. L’AUGE DEL STORYTELLING EN LA COMUNICACIÓ COMERCIAL I LAPOLÍTICAExemple: Multinacionals com Microsoft contracten a guio...
5. PERQUÈ UN RELAT TÉ TANT POTENCIAL DE VIRALITAT?•  Resposta: Perquè és una eina de comunicació estructurada de tal maner...
5. PERQUÈ UN RELAT TÉ TANT POTENCIAL DE VIRALITAT?•  Un relat engloba un o varis conflictes à El conflicte connecta amb l...
6. EL “TEST ÀCID” AL QUE SOTMETRE EL NOSTRE RELATCas Peter Guber (preguntes que s’han de fer els planificadors):1.    Teni...
7. ELS CUATRE RELATS QUE QUALSEVOL MARCA HAURIA DE PODERNARRAR4 TIPUS (els utilitzem freqüentment):1. Qui sóc? à Relat de...
8. LA “CADIRA DEL TEMPS” DEL SEU RELATMetàfora de “la cadira del temps” de H.G Wells.•  Existeixen relats que generen expe...
9. ELS REPTES DEL ÚS DEL TRANSMEDIA STORYTELLINGTres grans reptes ha tenir en compte:•  1. Explicar sempre la veritat:Exem...
10. EL CINEMA, LES TELESERIES I LA CULTURA POP COM A FONT DEINSPIRACIÓ PER EL TRANSMEDIA STORYTELLER•  Durant anys, el cin...
11. LA VOLTA A LA COMUNICACIÓ “SALVATGE” DE LA FOGUERA TRIBAL•  Conclusió:La comunicació digital actual (interecció en xar...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Del Planificador Estratègic al Transmedia Storytelling

297 visualizaciones

Publicado el

JFK contra Obama.

Publicado en: Tecnología
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
297
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Del Planificador Estratègic al Transmedia Storytelling

  1. 1. CAPÍTOL 5: JFK CONTRA OBAMA.DEL PLANIFICADOR ESTRATÈGIC AL TRANSMEDIASTORYTELLERYolanda Fernández VilaplanaAnàlisi de Campanyes
  2. 2. 1. JFK O LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA DEL MISSATGE EN LA ERA DELAS COMUNICACIONS MASSIVESComençaments de la televisió massiva:•  20/01/1961 à Discurs del nou President dels EEUU, John Fitzgerald Kennedy.Primer debat televisat: 1.364 paraules (13 minuts i 59 segons).Estratègia: Kennedy guanya a Nixon gràcies a la seva planificació(juntament amb el seu redactor Ted Scrensen) de:- La posta en escena per ser vist a televisió.-  Els missatges principals.-  El to i la personalitat del discurs inaugural.Per tal de aconseguir el major èxit à es va reunir amb la cadena CBS iva acordar tipologia de plans (Primer pla del seu rostre durant frasesconcretes.
  3. 3. 2. OBAMA I LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA DEL RELAT DURANT LAINFÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ DE PERSONA EN PERSONAEra d’Internet 2.0:•  2008 à Campanya presidencial demócrata de Barack Obama.Relat Ashley Baia - difós in situ en xarxes socials i blogs (rècord de tràfic)Missatge clar: remontar davant la crisi econòmica / escrit per la sevapropagació en els diversos mitjans de comunicació de persona a persona(connectar emocionalment i fer viralitat). à els usuaris ja no són passius.Obama té en compte la fragmentació dels mitjans i propaga la campanyaper tot arreu personalitzant el missatge (cosa que no va fer Kennedy). àCapacitat de persuasió a través del storytelling*.*Storytelling à art de crear i narrar relats amb el propòsit persuasiu.
  4. 4. 3. DE “EMISSORS” A CREADORS DE RELATS, DE “RECEPTORS” AUSUARIS DE RELATSINTERNET 2.0 à El millor relat guanya.•  Som proactius: Usuaris de relats que compartim informació constantment mitjançant el nostre telèfon mòvil, la tablet, etc. Per tant, ja no som tansols receptors d’informació, sinó que la fem servir i la expliquem a la nostre manera (a més, també som creadors d’informació nova: pengem videos, fotos…).--- EL CICLE DE VIDA DELS MISSATGES ÉS INCONTROLABLE.El missatge passa a ser un relat obert (la barrera del emissor i receptores trenca).Exemple: Obama va fer circular 2.000 videos oficials sobre la sevacandidatura però els usuaris es van fer eco del tema gravant 442.000videos més (innvevitablement a Obama se li va escapar el control).
  5. 5. 4. L’AUGE DEL STORYTELLING EN LA COMUNICACIÓ COMERCIAL I LAPOLÍTICAExemple: Multinacionals com Microsoft contracten a guionistes decinema com a Robert McKee per ensenyar als seus executius acomunicar de manera més persuasiva.--- MILLORAR LES SEVES HABILITATS DE COMUNICACIÓ.•  El storytelling està fent que les marques comencin a entendre’s com un relat (han de actualitzar-se i sorprendre diàriament).En consecuència d’això à Es consoliden les primeres consultores decomunicació especialitzades en storytelling.
  6. 6. 5. PERQUÈ UN RELAT TÉ TANT POTENCIAL DE VIRALITAT?•  Resposta: Perquè és una eina de comunicació estructurada de tal manera que apel·len en les nostres emocions (té un sentit especial per a nosaltres).Avantatges:•  Els relats tenen una significació “No son hechos, detalles o razones inconexos”, no es necessita informació adicional.•  Els relats són fàcils d’explicar (fragmenten un missatge) à Ashley Baia té un context esperançador davant una situació de crisi econòmica.•  Els relats tenen una carga emocional à emoció = notorietat. Un relat emocional capta millor la nostra atenció.
  7. 7. 5. PERQUÈ UN RELAT TÉ TANT POTENCIAL DE VIRALITAT?•  Un relat engloba un o varis conflictes à El conflicte connecta amb la audiència i genera participació (debats).--- CONCLUSIONS:És molt important seguir aquests pasos perquè… à Es comparteixi i es parli en les xarxes socials.•  NO à Racionalitat. S’ha de ser crític.•  NO à Saturació de informació. S’ha de ser breu i concís.•  NO à Imposició d’una manera de pensar. S’ha de deixar que l’usuari extregui les seves pròpies conclusions.
  8. 8. 6. EL “TEST ÀCID” AL QUE SOTMETRE EL NOSTRE RELATCas Peter Guber (preguntes que s’han de fer els planificadors):1.  Tenim un relat autèntic? à No falsificar. Narrar relats sobre experiències viscudes.2.  Implica als destinataris? à Explicar-ho obertament, llenguatge coloquial.3.  S’ajusta al moment? à Ex: Obama relataba la història d’Ashley Baia segons el lloc on estava (petits canvis).4.  Està vinculat a una idea superior? à A.Baia: sacrifici, igualtat...5.  S’ajusta al mitjà? à No es pot narrar de la mateixa manera a televisió, premsa, etc. S’han de vigilar els temps (no es pot eliminar informació).
  9. 9. 7. ELS CUATRE RELATS QUE QUALSEVOL MARCA HAURIA DE PODERNARRAR4 TIPUS (els utilitzem freqüentment):1. Qui sóc? à Relat de presentació.Serveix per construir credibilitat davant d’altres persones i fer possibleuna comunicació més propera.Obama: Es presentava parlant dels seus origens multiracials.2.  Perquè estic aquí? à Ser transparent (no mentir).3.  Relat visionari (persuasius) à Ex: Kennedy “home a la lluna” i Microsoft “PC a cada taula”.4.  Relat de valors en acció (explicar: Que es pretèn?) Ex: Greenpece (no caçar balenes); Obama (guanyar vots).
  10. 10. 8. LA “CADIRA DEL TEMPS” DEL SEU RELATMetàfora de “la cadira del temps” de H.G Wells.•  Existeixen relats que generen expectatives i ilusions.à 2 tipus1. Relats que ens fan pensar en el futur (thrillers).Pregunta clau: Que passarà a continuació?2. Relats que ens fan pensar en el passat (exemple: una novela policíaca que comença la història amb un assassinat).Pregunta clau: Com hem arribat fins aquí?Cas Obama vs McCain:Obama va realitzar el seu discurs mirant cap el futur (McCain ho va fermirant cap el passat).
  11. 11. 9. ELS REPTES DEL ÚS DEL TRANSMEDIA STORYTELLINGTres grans reptes ha tenir en compte:•  1. Explicar sempre la veritat:Exemple de mentida: La versió de Bush sobre la invasió de Irak vs laversió dels mateixos soldats explicada en grans trets a Internet. à gran crítica en els blogs.•  2. Un relat pot ser fictici però ha de contenir una veritat fàcilment identificable pels usuaris (a més, s’ha d’incloure l’autor del relat).•  3. Acceptar que no es pot controlar la informació.Els usuaris expliquen cada relat a la seva manera, el manipulen iafegeixen o eliminen informació segons els seus interessos.
  12. 12. 10. EL CINEMA, LES TELESERIES I LA CULTURA POP COM A FONT DEINSPIRACIÓ PER EL TRANSMEDIA STORYTELLER•  Durant anys, el cinema ha estat las font d’inspiració i l’estudi de la forma i els recursos creatius de la comunicació comercial i política.•  Ara: Les teleseries (molt presents) pels planificadors estratègics i els departaments creatius.Exemple: els guionistes de series com HBO, Globo o Showtimeestructuren la informació i dosifiquen els conflictes d’un relat en llargsperíodes de temps. à Causen intriga! Gran coneixement del storytelling Exemple de més èxit: 24 hores (serie de la Fox News).
  13. 13. 11. LA VOLTA A LA COMUNICACIÓ “SALVATGE” DE LA FOGUERA TRIBAL•  Conclusió:La comunicació digital actual (interecció en xarxes socials, blogs…) ésuna retroalimentació de l’era prehistòrica à compartir històries.L’autor diu: “Hemos resucitado el relato y el ancestral espíritu de lahoguera” como herramienta de comunicación”.Per tant, els comunicadors estratègics han de fer servir metàfores,mites, arqueotips… per tal d’arribar a una major audiència.“Si tenemos algo que decir, ¡será mejor que lo contemos!”

×