1. La separació de mescles. Les separacions de mescles són mètodes que és poden emprar per Separar diferents substàncies. Les substàncies pures que formen una mescla es poden separar mitjançant procediments físics. Les separacions de mescles només es poden fer servir per a mescles de tipus “heterogènies”, és a dir, que els components que la formen es diferencien. El que explicaré més endavant serà, enumerar i explicar més endavant els diferents procediments físics.

2. El garbellament Aquest procediment és idoni per separar mescles sòlides en què un dels components de la mescla té les partícules d’una mida molt diferent de les de l’altre component. Per exemple, per separar sorra mesclada amb grava. Quan cal utlitzar sorra formada per partícules d’una mida determinada es fa servir el garbell per seleccionar-ne la mida . Al mercat hi ha garbells de mides molt diverses.

3. La filtració Aquest procediment és l’adequat per separar un sòlid insoluble del líquid amb el qual està en contacte. Per exemple, per separar una mescla de sulfat de coure i sofre ens basem en el fet que el sulfat de coure és soluble en aigua, mentre que el sofre no ho és. Això ho podem comprovar si posem sulfat de coure i sofre en un got d’aigua; el sulfat, quan es dissol en aigua, tenyeix l’aigua de color blau. El sofre no es dissol. Un exemple de filtraci ó són les desalinitzadores

4. La cristal·lització Aquest procediment és adequat per separar un sòlid dissolt en un líquid. Per exemple, de la dissolució blava de sulfat de coure es vol tornar a obtenir el sulfat sòlid. Per aconseguir-ho, evaporem l’aigua d’aquesta dissolució i obtenim de nou els cristalls de sulfat. En general, les substàncies sòlides es dissolen més bé en calent que en fred. Si dissolem en aigua calenta la màxima quantitat possible d’un sòlid i deixem que la dissolució es refredi, quan el dissolvent s’evapori el sòlid dissolt formarà cristalls. A les salines marines, l’evaporació de l’aigua permet la formació de cristalls de sal (cristal·lització).

5. La separació magnètica Aquest procediment és indicat quan un dels components de la mescla és un metall ferromagnètic (Fe, Ni, Co), que se separa de la resta amb un infant. Si mesclem sofre amb llimadures de ferro (Fe), el ferro es pot separar amb un imant gràcies a les propietats magnètiques del ferro.

6. La decantació Aquest és el procediment adequat per separar dos líquids immiscibles (no es poden mesclar) que tenen densitats diferents. Per exemple, l’oli i l’aigua. Per dur a terme aquest procediment es fa servir un embut especial, anomenat embut de decantació, que té una aixeta a la part inferior. Quan els dos líquids estan clarament separats, l’aixeta s’obre i en surt el primer, que és el líquid que té una densitat més alta. Quan s’ha recollit gairebé tot el primer líquid, la petita quantitat final, juntament amb una petita quantitat inicial del segon líquid (interfase), es llença.

7. La destil·lació Aquest procediment és l’indicat per separar dos líquids miscibles (es poden mesclar) que bullen a temperatures molt diferents, i també per separar un líquid que conté un sòlid dissolt. La mescla s'introdueix en un recipient i s’escalfa. Quan s’assoleix la temperatura d’ebullició del primer líquid, el líquid passa a vapor; aquest vapor es fa passar per un tub refrigerant, on es refreda i es condensa. Es recull en estat líquid com a substància pura.

8. La cromatografia Aquesta tècnica s’utilitza per separar els diversos components d’una mescla homogènia aprofitant que tenen afinitats diferents per un dissolvent. Les tècniques cromatogràfiques són molt variades, però en totes hi ha una fase mòbil, que pot ser un líquid o un gas, i una fase estacionària, que sol ser un sòlid. L’inventor d’aquesta tècnica va ser Mikhaïl Tswett (1872-1919), que el 1903 la va utilitzar per primera vegada per separar els components dels pigments vegetals, com la clorofil·la. Actualment continua sent una tècnica d’anàlisi que s’utilitza molt.