SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 23
Descargar para leer sin conexión
J. LOCKE I L‘EMPIRISME
             Filosofia Moderna
      Apunts extrets del web alcoverro.info
LA FILOSOFIA MODERNA:
  CARACTERÍSTIQUES GENERALS
 S‘extén de Descartes fins a Hegel
 Antropocentrisme/heliocentrisme
 Humanisme
 Subjectivisme (preocupació per la manera de conèixer)
 Preocupació pel mètode (regles per saber les veritats)
 Matemàtica com a model de ciència
 Racionalisme i empirisme
2. RACIONALISME
 Innatisme de les idees

 Exaltació de la raó humana com a facultat cognoscitiva

 Menyspreu del coneixement sensible

 Admiració per la matemàtica

 Projecte d‘elaboració d‘una ciència universal (mathesis universalis)
L‘EMPIRISME

El moviment empirista clàssic, tal com es desenvolupa a les Illes Britàniques als
segles XVII i XVIII, s‘estructura al voltant d‘unes idees bàsiques que apareixen tant
en Locke com en Berkeley i Hume:
 1.-L'experiéncia és alhora la font i el límit del coneixement
 2.- En conseqüència neguen l'existència de les idees innates. Tots els
continguts mentals s'adquireixen
 3.- Es rebutgen les nocions metafísiques de substància, ànima i
essència, (i específicament tot el que Descartes considerava provat com a idees
innates) perquè no estan fonamentades en l‘experiència sensible. Per a Locke la
substància existeix però és indefinible. Hume, en canvi, nega radicalment que pugui
existir cap substància.
 4.- L’únic criteri de veritat és la sensibilitat. Només el que és concret,
mesurable, sensible... és real. Tot el que sé, ho conec en un temps concret i ningú
no em garanteix que demà no pugui canviar. D‘aquí que un empirista sigui quasi
inevitablement escèptic.
 5.- No hi ha cap criteri de veritat que pugui oferir-nos validesa
universal. Com que la realitat és canviant, també ho són les nostres impressions i
idees.
 6.- La veritat, doncs, no està establerta d’una manera
indubtable (excepte en matemàtiques) i d‘aquesta manera s‘obre la possibilitat de
l‘escepticisme.
 7.- La ment recull i elabora les impressions i sensacions per construir
idees. Tot coneixement és una construcció que fa la ment a partir de les
experiències diverses que ella rep.
 8.- El coneixement que podem tenir és, doncs, una
construcció a partir de l’experiència sensible. Ningú no pot
establir com és ‗realment‘ el món: l‘únic que sabem és ‗com el
percebem‘.
 9.- El model de ciència més coherent per a la majoria dels
empiristes és l’inductiu. Tota ciència comença per analitzar casos i a
partir de comprar-los elabora lleis. Només Hume discrepa d‘aquesta
tesi.
 10.- A partir d‘aquesta epistemologia es defensa una ètica
emotivista (la moral és basada en els sentiments) i una política
liberal (si no hi ha un coneixement universalment cert fora de les
matemàtiques, cal deixar una absoluta llibertat de pensament).
L‘EMPIRISME EN LA
          FILOSOFIA POSTERIOR
 Per considerar que el coneixement s‘origina (i té el límit) en l‘experiència,
l‘empirisme ha estat acusat de reduccionisme:.
L’empirisme aporta a la filosofia posterior una forta càrrega
antimetafísica a dos nivells:
 1.- Per primer cop en filosofia es deixa de pensar les coses en termes de la
seva ―substància‖ per passar a comprendre el coneixement com un procés
progressiu de construcció de la realitat a partir de l‘experiència.
 2.- A més, la ment deixa de ser vista com un instrument de coneixement
indubtable de la veritat (perquè l‘experiència sempre és provisional) per passar a
ser considerada com una mena de ―contenidor‖ d‘experiències, capaç d‘elaborar-
les i de convertir les impressions i sensacions en idees que s‘expressen a través del
llenguatge.
CAL TENIR EN COMPTE
 L‘empirisme NO és una teoria filosòfica segons la qual l‘experiència és més
important que la raó. Més aviat al contrari, sense raó (capacitat racional) no hi hauria cap
tipus de coneixement. Afirmen que la raó es construeix a partir de l‘experiència sensible i
que la raó valdrà el que valgui l‘experiència sobre la qual es fonamenta.
Cal diferenciar l’empirisme com a teoria filosòfica de l’actitud empirista, molt
més genèrica.
 1.- L‘actitud empirista és la forma de comprendre el món que posa la pràctica al
davant de tota altra consideració en el coneixement. Aristòtil, Tomàs d‘Aquino i
d‘Ockham mantenen aquesta actitud.
 2.- Com a filosofia estricta, l’empirisme és una teoria del coneixement i un
intent d’explicació de la relació entre la ment i el món. Per als empiristes l‘origen (la
gènesi) del coneixement està en l‘experiència. En la ment no hi ha cap tipus de
coneixement que hi preexisteixi.
TEORIA DEL
                       CONEIXEMENT
 L‘empirisme és la filosofia que considera la percepció sensible com a criteri de
validesa del coneixement racional i la pràctica com a criteri de l‘acció social i moral.
 Per a un empirista la raó no és autònoma d‘una manera total i absoluta i no
existeixen idees innates, sinó que el coneixement depèn de la percepció, és a dir, de
l‘experiència sensible.
Axiomes centrals: la “tabula rasa” i el “principi de la còpia”.
 Locke inicià la teoria empirista proposant el principi de la “tabula rasa”, que ja
havia estat usat per Aristòtil (De Anima,III.4): la ment és un quadre en blanc, una
pissarra buida i, en conseqüència, no hi ha en ella cap coneixement a priori — res no
preexisteix a l‘experiència.
 Hume establirà el principi de la còpia com a únic criteri de veritat, segons el qual tota
idea ha de provenir directament d‘una impressió, ja sigui interna o externa.
JOHN LOCKE
John Locke era metge i va viure entre 1632 i 1704.
Va viure de primera ma els canvis intel·lectuals i polítics de
l‘època, especialment a partir dels quaranta anys, quan
abandonà Òxford per vincular-se a la casa de Lord Ashley
Cooper, futur comte de Shaftesbury, fundador del partir
liberal [whig]. Va ser amic del físic Robert Boyle (1627-
1691), del gran metge Thomas Sydenham i d‘Isaac
Newton.
Finalment es va exiliar a Holanda, on va
escriure tres textos majors: la CARTA SOBRE LA
TOLERÀNCIA, els DOS TRACTATS SOBRE EL
GOVERN CIVIL i, especialment, la seva obra més
important: ASSAIG SOBRE L‘ENTENIMENT HUMÀ
sobre els fonaments filosòfics del coneixement.
L’ORIGEN DE LES NOSTRES
                 IDEES

                    De sensació (d‘un o més sentits)

          Simples   De reflexió (estats de consciència)
Idees

          Complexes       Elaborades per la ment amb
                            l‘ajuda de les idees simples
LES IDEES SIMPLES

 Les idees simples són els àtoms de coneixement. «Blanc» o «dolç» són idees
  simples, en el sentit que són predicats de coses que apareixen a la vista o al
  gust.
 Les idees simples poden ser «de sensació» (les que provenen de l‘experiència
  externa. Com ara ‗groc‘, ‗blanc‘, ‗calor‘, ‗fred‘, ‗tou‘, ‗dur‘, ‗margant‘, ‗dolç‘...) o
  «de reflexió» (el coneixement que té la ment dels seus propis actes i
  operacions, com ara ‗percebre‘, ‗pensar‘, ‗dubtar‘, ‗creure‘, ‗voler‘...). Dins les
  idees de sensació hi ha idees de «qualitats primàries» (figura, gruix, etc.) i idees
  de «qualitats secundàries» (colors, olors...).
IDEES COMPLEXES
 Les idees complexes procedeixen de la combinació d‘idees simples. En el
coneixement de les idees simples la ment és passiva, mentre que en el coneixement de les
complexes la ment (o enteniment) és activa. En paraules de Locke: «fins i tot les nostres
idees més abstractes, per llunyanes que dels sentits o de les operacions de la ment , no
són, tanmateix, sinó nocions que l‘enteniment forma repetint i unint idees que posseeix».
 Hi ha tres idees complexes: substàncies, modes i relacions.
         1 . La substància no és una idea simple sinó una amalgama complexa d‘idees de qualitats
         (de diverses «idees simples») que són «designades per un sol nom», que es prenen per
         representar coses particulars que subsisteixen en si mateixes (per exemple, ‗préssec‘ o
         ‗taula‘).
         2. Els modes es refereixen a coses que no subsisteixen per si mateixes sinó en altres (per
         exemple, la gratitud).
         3. Les relacions són el resultat de comparar una idea amb una altra (per exemple,
         ‗anterioritat‘, ‗posterioritat‘, ‗identitat‘, ‗causalitat‘).
CRÍTICA DE LA IDEA
      COMPLEXA DE SUBSTÀNCIA




La idea de substància no té cap referent empíric i, per tant, no
la podem afirmar
EL PSICOLOGISME DE LOCKE
Si l‘experiència (interna o externa) és l‘única font del nostre coneixement,
aquest està triplement limitat, en el seu orígen, extensió (límit) i certesa.
Plantejades així les coses no hi ha més que un camí possible per al
coneixement: agafar les nostres idees complexes (per ex, la idea que
tenim d‘una rosa), descompondre-la fins trobar les idees simples de les
quals procedeixen (la seva forma, el seu color, la seva fragància...) i
estudiar els mecanismes psicològics d‘associació i combinació d‘idees.
Conèixer és, doncs estudiar els mecanismes psicològics de l‘associació i
la combinació d‘idees. És una visió psicologista del coneixement.
 La conseqüència del psicologisme és que mai podem conèixer
directament la realitat. El que coneixem no són les coses reals, sinó la
manera com la nostra ment les elabora.
EL CONCEPTE D‘‗IDEA‘
 És un dels conceptes centrals en tota la filosofia del racionalisme i de
l‘empirisme. Per a Locke les idees són «el que hi ha en la ment [de l‘home]
quan pensa» (Assaig, II, I, 1), una mena d‘àtoms mentals que constitueixen el
contingut del pensament. Aquest contingut –perquè les idees són l‘únic
contingut de la ment– pot ser expressat en noms, adjectius, verbs, que
s‘expressen com a subjecte o predicat en una frase. Les idees vindrien a ser
conceptes o representacions, és a dir, maneres de concebre les coses, coses
que la ment és capaç de pensar i de diferenciar.
 Locke se separa radicalment de Descartes en la qüestió de l‘origen i el
valor del coneixement humà que fa derivar completament de l‘experiència.
 Les idees són «les observacions que fem sobre els objectes exteriors o
sobre les operacions interiors de la nostra ànima, (…) [les que] forneixen al
nostre esperit els materials de tots els nostres pensaments» (II, 1, 2).
EL MÓN I L‘HOME
 La nostra manera de concebre el món, i de concebre‘ns a nosaltres mateixos,
està determinada per les nostres idees. Sense idees no hi ha ment Si d‘alguna
cosa no en podem tenir una idea, llavors senzillament, allò que creiem conèixer
seria en realitat una ficció.
 No hi ha idees impreses en l‘ànima des del moment del naixement perquè si
n‘hi hagués les tindria tothom, àdhuc els infants i els folls, cosa que no és el cas.
 Locke no és tampoc dualista en la seva concepció de l’home. Per a
Descartes el pensament («cogito») és essencialment diferent de la matèria («res
extensa»). En canvi, en la tradició empirista la ment per a un empirista no
disposa d‘una idea clara i distinta de la matèria, perquè la matèria no la podem
conèixer directament sinó a través de les percepcions sensibles. La substància
simplement és incognoscible: l‘únic que tenim són les percepcions.
LA FILOSOFIA
 Locke deia que la seva era una «paupertina philosophia», una filosofia
pobreta, més centrada a desfer els embolics provocats per la teoria de les
idees innates que no pas a explicar definitivament com és el coneixement
humà. Però la seva obra inaugura una nova manera de pensar: l‘empirisme.
 Podem definir l‘empirisme com l‘afirmació que si bé no podem
conèixer la realitat en ella mateixa, sinó només a través de les nostres idees,
la ment necessita l‘experiència per elaborar-les.
 Substitueix la metafísica de la substància i la tesi de les idees innates per
una explicació psicologista de l‘origen de les idees.
 Obre dos fronts de debat en teoria del coneixement: s‘oposa
imultàniament a l‘escolàstica, aristotèlica i medieval, i al racionalisme
cartesià.
TEXT
«tot aquell qui no es conformi amb la capsa de les almoines i no
content amb viure peresosament de les sobres de les opinions rebudes
com un captaire, posi la seva ment a treballar amb la finalitat de
descobrir i de seguir la veritat, trobarà la satisfacció del caçador, sigui
el que sigui el que trobi; a cada moment de la seva recerca
recompensarà el seu esforç amb alguna delícia i tindrà tota la raó de
pensar que el seu temps no fou malgastat, tot i que no pugui presumir
de grans troballes»
CONTRA L‘ESCOLÀSTICA
 Crítica a la noció de substància. La substància —un concepte
elaborat per l‘aristotelisme i que Descartes va assumir—, segons
Locke no és res més que el suposat (però desconegut) suport [el que
està per sota –sub/estare] de les qualitats que són el que realment
existeix. En la teoria del coneixement aquest primer qüestionament de
la substància obre el pensament contemporani.
 Contra les restes de l‘escolàstica Locke descriu el coneixement en
termes que enceten el psicologisme contemporani: no coneixem per
analogia (per similitud o proporció) sinó mitjançant una construcció
que la ment elabora a partir de les qualitats primàries i secundàries de
les coses. És la capacitat de la ment per construir conéixer.
CONTRA DESCARTES
 Nega les idees innates i invoca l‘experiència. Només les nostres
vivències (la nostra experiència) ens resulta immediatament coneguda.
I totes les experiències són particulars. Que altra gent pugui tenir
vivències iguals a les meves és una hipòtesi que no pot ser
demostrada. Si els humans tinguéssim idees innates, les tindria tothom
(també els deficients psíquics i els nens), cosa que no és el fet.
        «Em sembla una contradicció dir que existeixen veritats impreses en
        l‘ànima si la paraula ‗imprimir‘ no significa quelcom diferent de fer
        que es percebin determinades veritats. Però imprimir quelcom en
        l‘ànima sense que aquesta ho percebi, em sembla difícilment
        intel·ligible».
EL PROBLEMA DE
                 MOLYNEUX
«Suposem un home cec de naixement, que ara és adult i que ha après
a distingir, mitjançant el tacte, un cub d‘una esfera (d‘ivori, per
exemple) aproximadament de la mateixa grandària, de manera que
quan els toca sap dir quin és el cub i quin és l‘esfera. Suposem ara que
el cub i l‘esfera estan

a sobre d‘una taula i que el cec recupera la vista; la pregunta és: ¿podrà
ara distingir-los a través de la vista abans de tocar-los i dir quin és
l‘esfera i quin és el cub?»
RESPOSTA DE LOCKE
No, perquè el cec té l‘experiència del tacte però no la de la vista. És a dir, tacte
i vista són sentits diferents que proporcionen experiències diferents. Judici i
percepció no tenen perquè donar-se necessàriament units.

Aquest problema és central en l‘empirisme. Si la resposta de Locke i Molyneux
és correcta, llavors ni el coneixement que ens arriba a través de la vista, ni la
capacitat mateixa de veure són ‗a priori‘. Res no és innat. Si existissin idees
innates aquestes, en quan tingués la primera experiència visual,
proporcionarien al cec un coneixement

immediat i conscient del cub i de l‘esfera, cosa que no és del cas.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Hume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiquesHume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiquesDaniel Fernández
 
David Hume (1711 1776)
David Hume (1711 1776)David Hume (1711 1776)
David Hume (1711 1776)jcalzamora
 
Aproximació a la filosofia
Aproximació a la filosofiaAproximació a la filosofia
Aproximació a la filosofiaGuidacardona
 
historia de la filosofia
historia de la filosofiahistoria de la filosofia
historia de la filosofiaPepe Cornet
 
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNimaFedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNimarosasabates
 
Racionalisme Descartes
Racionalisme DescartesRacionalisme Descartes
Racionalisme Descartesrosasabates
 

La actualidad más candente (20)

Hume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiquesHume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiques
 
Hume Coneixement
Hume ConeixementHume Coneixement
Hume Coneixement
 
Descartes10[1]
Descartes10[1]Descartes10[1]
Descartes10[1]
 
L’empirisme de John Locke (innatisme 1)
L’empirisme de John Locke (innatisme 1)L’empirisme de John Locke (innatisme 1)
L’empirisme de John Locke (innatisme 1)
 
David Hume i l´empirisme
David Hume i l´empirismeDavid Hume i l´empirisme
David Hume i l´empirisme
 
David Hume (1711 1776)
David Hume (1711 1776)David Hume (1711 1776)
David Hume (1711 1776)
 
Presentació Hume
Presentació HumePresentació Hume
Presentació Hume
 
Filosofia (Xavier Ruberts De Ventos)
Filosofia (Xavier Ruberts De Ventos)Filosofia (Xavier Ruberts De Ventos)
Filosofia (Xavier Ruberts De Ventos)
 
Aproximació a la filosofia
Aproximació a la filosofiaAproximació a la filosofia
Aproximació a la filosofia
 
Hume principis coneixement
Hume principis coneixementHume principis coneixement
Hume principis coneixement
 
David Hume i els conceptes metafísics.
David Hume i els conceptes metafísics.David Hume i els conceptes metafísics.
David Hume i els conceptes metafísics.
 
historia de la filosofia
historia de la filosofiahistoria de la filosofia
historia de la filosofia
 
Hume
HumeHume
Hume
 
8 filosofia-empirista1
8 filosofia-empirista18 filosofia-empirista1
8 filosofia-empirista1
 
David Hume i la realitat externa.
David Hume i la realitat externa.David Hume i la realitat externa.
David Hume i la realitat externa.
 
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNimaFedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
 
2 escoles psicològiques 2011
2 escoles psicològiques 20112 escoles psicològiques 2011
2 escoles psicològiques 2011
 
Racionalisme Descartes
Racionalisme DescartesRacionalisme Descartes
Racionalisme Descartes
 
Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)
 
David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.
 

Similar a Johnlocke 130212070222-phpapp02

Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaGuidacardona
 
E1_racionalisme_del_segle_XVII_(3). PPTX
E1_racionalisme_del_segle_XVII_(3). PPTXE1_racionalisme_del_segle_XVII_(3). PPTX
E1_racionalisme_del_segle_XVII_(3). PPTXManuelMorilloMiranda
 
David Hume 2022-2023.pptx
David Hume 2022-2023.pptxDavid Hume 2022-2023.pptx
David Hume 2022-2023.pptxxavierledesma4
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1Marc Otero
 
71john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp0171john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp01rosasabates
 
7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixement7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixementfiloinfanta
 
Hume tractat natu human
Hume tractat natu humanHume tractat natu human
Hume tractat natu humanrosasabates
 
Què és-la_filosofia_power_point
Què  és-la_filosofia_power_pointQuè  és-la_filosofia_power_point
Què és-la_filosofia_power_pointEulalia_Salazar
 
Molt bona presentació
Molt bona presentacióMolt bona presentació
Molt bona presentacióHomeformiga
 
Comentari Resolt
Comentari ResoltComentari Resolt
Comentari Resoltguest0827ac
 
El pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista DescartesEl pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista DescartesManuelMorilloMiranda
 
Curs filosofia 1 bat 2011 12
Curs filosofia 1 bat 2011 12Curs filosofia 1 bat 2011 12
Curs filosofia 1 bat 2011 12filosofiaxavier
 

Similar a Johnlocke 130212070222-phpapp02 (20)

Hume
Hume Hume
Hume
 
David Hume
David HumeDavid Hume
David Hume
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
 
David hume
David humeDavid hume
David hume
 
E1_racionalisme_del_segle_XVII_(3). PPTX
E1_racionalisme_del_segle_XVII_(3). PPTXE1_racionalisme_del_segle_XVII_(3). PPTX
E1_racionalisme_del_segle_XVII_(3). PPTX
 
David Hume 2022-2023.pptx
David Hume 2022-2023.pptxDavid Hume 2022-2023.pptx
David Hume 2022-2023.pptx
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Rene descartes racionalisme
Rene descartes racionalismeRene descartes racionalisme
Rene descartes racionalisme
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
71john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp0171john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp01
 
7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixement7_John Locke: teoria del coneixement
7_John Locke: teoria del coneixement
 
Hume tractat natu human
Hume tractat natu humanHume tractat natu human
Hume tractat natu human
 
Filosofia
FilosofiaFilosofia
Filosofia
 
Què és-la_filosofia_power_point
Què  és-la_filosofia_power_pointQuè  és-la_filosofia_power_point
Què és-la_filosofia_power_point
 
Molt bona presentació
Molt bona presentacióMolt bona presentació
Molt bona presentació
 
Immanuel Kant
Immanuel KantImmanuel Kant
Immanuel Kant
 
Comentari Resolt
Comentari ResoltComentari Resolt
Comentari Resolt
 
René (1).pdf
René (1).pdfRené (1).pdf
René (1).pdf
 
El pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista DescartesEl pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista Descartes
 
Curs filosofia 1 bat 2011 12
Curs filosofia 1 bat 2011 12Curs filosofia 1 bat 2011 12
Curs filosofia 1 bat 2011 12
 

Más de lesperlesnegres

Unitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humàUnitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humàlesperlesnegres
 
Kant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raóKant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raólesperlesnegres
 
Kant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raóKant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raólesperlesnegres
 
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIAUnitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIAlesperlesnegres
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´lesperlesnegres
 
5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervell5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervelllesperlesnegres
 

Más de lesperlesnegres (12)

Fotofilo bau 2014
Fotofilo bau 2014Fotofilo bau 2014
Fotofilo bau 2014
 
John locke política
John locke políticaJohn locke política
John locke política
 
Unitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humàUnitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humà
 
La igualtat de gènere
La igualtat de gènereLa igualtat de gènere
La igualtat de gènere
 
Kant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raóKant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raó
 
Kant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raóKant, el filòsof de la raó
Kant, el filòsof de la raó
 
Esquema hume
Esquema humeEsquema hume
Esquema hume
 
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIAUnitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
Unitat 1. iNTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA
 
6 felicitat i justicia
6 felicitat i justicia6 felicitat i justicia
6 felicitat i justicia
 
6 felicitat i justicia
6 felicitat i justicia6 felicitat i justicia
6 felicitat i justicia
 
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
Concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà´
 
5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervell5 el problema ment cervell
5 el problema ment cervell
 

Johnlocke 130212070222-phpapp02

  • 1. J. LOCKE I L‘EMPIRISME Filosofia Moderna Apunts extrets del web alcoverro.info
  • 2. LA FILOSOFIA MODERNA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS  S‘extén de Descartes fins a Hegel  Antropocentrisme/heliocentrisme  Humanisme  Subjectivisme (preocupació per la manera de conèixer)  Preocupació pel mètode (regles per saber les veritats)  Matemàtica com a model de ciència  Racionalisme i empirisme
  • 3. 2. RACIONALISME  Innatisme de les idees  Exaltació de la raó humana com a facultat cognoscitiva  Menyspreu del coneixement sensible  Admiració per la matemàtica  Projecte d‘elaboració d‘una ciència universal (mathesis universalis)
  • 4. L‘EMPIRISME El moviment empirista clàssic, tal com es desenvolupa a les Illes Britàniques als segles XVII i XVIII, s‘estructura al voltant d‘unes idees bàsiques que apareixen tant en Locke com en Berkeley i Hume:  1.-L'experiéncia és alhora la font i el límit del coneixement  2.- En conseqüència neguen l'existència de les idees innates. Tots els continguts mentals s'adquireixen  3.- Es rebutgen les nocions metafísiques de substància, ànima i essència, (i específicament tot el que Descartes considerava provat com a idees innates) perquè no estan fonamentades en l‘experiència sensible. Per a Locke la substància existeix però és indefinible. Hume, en canvi, nega radicalment que pugui existir cap substància.
  • 5.  4.- L’únic criteri de veritat és la sensibilitat. Només el que és concret, mesurable, sensible... és real. Tot el que sé, ho conec en un temps concret i ningú no em garanteix que demà no pugui canviar. D‘aquí que un empirista sigui quasi inevitablement escèptic.  5.- No hi ha cap criteri de veritat que pugui oferir-nos validesa universal. Com que la realitat és canviant, també ho són les nostres impressions i idees.  6.- La veritat, doncs, no està establerta d’una manera indubtable (excepte en matemàtiques) i d‘aquesta manera s‘obre la possibilitat de l‘escepticisme.  7.- La ment recull i elabora les impressions i sensacions per construir idees. Tot coneixement és una construcció que fa la ment a partir de les experiències diverses que ella rep.
  • 6.  8.- El coneixement que podem tenir és, doncs, una construcció a partir de l’experiència sensible. Ningú no pot establir com és ‗realment‘ el món: l‘únic que sabem és ‗com el percebem‘.  9.- El model de ciència més coherent per a la majoria dels empiristes és l’inductiu. Tota ciència comença per analitzar casos i a partir de comprar-los elabora lleis. Només Hume discrepa d‘aquesta tesi.  10.- A partir d‘aquesta epistemologia es defensa una ètica emotivista (la moral és basada en els sentiments) i una política liberal (si no hi ha un coneixement universalment cert fora de les matemàtiques, cal deixar una absoluta llibertat de pensament).
  • 7. L‘EMPIRISME EN LA FILOSOFIA POSTERIOR  Per considerar que el coneixement s‘origina (i té el límit) en l‘experiència, l‘empirisme ha estat acusat de reduccionisme:. L’empirisme aporta a la filosofia posterior una forta càrrega antimetafísica a dos nivells:  1.- Per primer cop en filosofia es deixa de pensar les coses en termes de la seva ―substància‖ per passar a comprendre el coneixement com un procés progressiu de construcció de la realitat a partir de l‘experiència.  2.- A més, la ment deixa de ser vista com un instrument de coneixement indubtable de la veritat (perquè l‘experiència sempre és provisional) per passar a ser considerada com una mena de ―contenidor‖ d‘experiències, capaç d‘elaborar- les i de convertir les impressions i sensacions en idees que s‘expressen a través del llenguatge.
  • 8. CAL TENIR EN COMPTE  L‘empirisme NO és una teoria filosòfica segons la qual l‘experiència és més important que la raó. Més aviat al contrari, sense raó (capacitat racional) no hi hauria cap tipus de coneixement. Afirmen que la raó es construeix a partir de l‘experiència sensible i que la raó valdrà el que valgui l‘experiència sobre la qual es fonamenta. Cal diferenciar l’empirisme com a teoria filosòfica de l’actitud empirista, molt més genèrica.  1.- L‘actitud empirista és la forma de comprendre el món que posa la pràctica al davant de tota altra consideració en el coneixement. Aristòtil, Tomàs d‘Aquino i d‘Ockham mantenen aquesta actitud.  2.- Com a filosofia estricta, l’empirisme és una teoria del coneixement i un intent d’explicació de la relació entre la ment i el món. Per als empiristes l‘origen (la gènesi) del coneixement està en l‘experiència. En la ment no hi ha cap tipus de coneixement que hi preexisteixi.
  • 9. TEORIA DEL CONEIXEMENT  L‘empirisme és la filosofia que considera la percepció sensible com a criteri de validesa del coneixement racional i la pràctica com a criteri de l‘acció social i moral.  Per a un empirista la raó no és autònoma d‘una manera total i absoluta i no existeixen idees innates, sinó que el coneixement depèn de la percepció, és a dir, de l‘experiència sensible. Axiomes centrals: la “tabula rasa” i el “principi de la còpia”.  Locke inicià la teoria empirista proposant el principi de la “tabula rasa”, que ja havia estat usat per Aristòtil (De Anima,III.4): la ment és un quadre en blanc, una pissarra buida i, en conseqüència, no hi ha en ella cap coneixement a priori — res no preexisteix a l‘experiència.  Hume establirà el principi de la còpia com a únic criteri de veritat, segons el qual tota idea ha de provenir directament d‘una impressió, ja sigui interna o externa.
  • 10. JOHN LOCKE John Locke era metge i va viure entre 1632 i 1704. Va viure de primera ma els canvis intel·lectuals i polítics de l‘època, especialment a partir dels quaranta anys, quan abandonà Òxford per vincular-se a la casa de Lord Ashley Cooper, futur comte de Shaftesbury, fundador del partir liberal [whig]. Va ser amic del físic Robert Boyle (1627- 1691), del gran metge Thomas Sydenham i d‘Isaac Newton. Finalment es va exiliar a Holanda, on va escriure tres textos majors: la CARTA SOBRE LA TOLERÀNCIA, els DOS TRACTATS SOBRE EL GOVERN CIVIL i, especialment, la seva obra més important: ASSAIG SOBRE L‘ENTENIMENT HUMÀ sobre els fonaments filosòfics del coneixement.
  • 11. L’ORIGEN DE LES NOSTRES IDEES De sensació (d‘un o més sentits) Simples De reflexió (estats de consciència) Idees Complexes Elaborades per la ment amb l‘ajuda de les idees simples
  • 12. LES IDEES SIMPLES  Les idees simples són els àtoms de coneixement. «Blanc» o «dolç» són idees simples, en el sentit que són predicats de coses que apareixen a la vista o al gust.  Les idees simples poden ser «de sensació» (les que provenen de l‘experiència externa. Com ara ‗groc‘, ‗blanc‘, ‗calor‘, ‗fred‘, ‗tou‘, ‗dur‘, ‗margant‘, ‗dolç‘...) o «de reflexió» (el coneixement que té la ment dels seus propis actes i operacions, com ara ‗percebre‘, ‗pensar‘, ‗dubtar‘, ‗creure‘, ‗voler‘...). Dins les idees de sensació hi ha idees de «qualitats primàries» (figura, gruix, etc.) i idees de «qualitats secundàries» (colors, olors...).
  • 13. IDEES COMPLEXES  Les idees complexes procedeixen de la combinació d‘idees simples. En el coneixement de les idees simples la ment és passiva, mentre que en el coneixement de les complexes la ment (o enteniment) és activa. En paraules de Locke: «fins i tot les nostres idees més abstractes, per llunyanes que dels sentits o de les operacions de la ment , no són, tanmateix, sinó nocions que l‘enteniment forma repetint i unint idees que posseeix».  Hi ha tres idees complexes: substàncies, modes i relacions. 1 . La substància no és una idea simple sinó una amalgama complexa d‘idees de qualitats (de diverses «idees simples») que són «designades per un sol nom», que es prenen per representar coses particulars que subsisteixen en si mateixes (per exemple, ‗préssec‘ o ‗taula‘). 2. Els modes es refereixen a coses que no subsisteixen per si mateixes sinó en altres (per exemple, la gratitud). 3. Les relacions són el resultat de comparar una idea amb una altra (per exemple, ‗anterioritat‘, ‗posterioritat‘, ‗identitat‘, ‗causalitat‘).
  • 14. CRÍTICA DE LA IDEA COMPLEXA DE SUBSTÀNCIA La idea de substància no té cap referent empíric i, per tant, no la podem afirmar
  • 15. EL PSICOLOGISME DE LOCKE Si l‘experiència (interna o externa) és l‘única font del nostre coneixement, aquest està triplement limitat, en el seu orígen, extensió (límit) i certesa. Plantejades així les coses no hi ha més que un camí possible per al coneixement: agafar les nostres idees complexes (per ex, la idea que tenim d‘una rosa), descompondre-la fins trobar les idees simples de les quals procedeixen (la seva forma, el seu color, la seva fragància...) i estudiar els mecanismes psicològics d‘associació i combinació d‘idees. Conèixer és, doncs estudiar els mecanismes psicològics de l‘associació i la combinació d‘idees. És una visió psicologista del coneixement.  La conseqüència del psicologisme és que mai podem conèixer directament la realitat. El que coneixem no són les coses reals, sinó la manera com la nostra ment les elabora.
  • 16. EL CONCEPTE D‘‗IDEA‘  És un dels conceptes centrals en tota la filosofia del racionalisme i de l‘empirisme. Per a Locke les idees són «el que hi ha en la ment [de l‘home] quan pensa» (Assaig, II, I, 1), una mena d‘àtoms mentals que constitueixen el contingut del pensament. Aquest contingut –perquè les idees són l‘únic contingut de la ment– pot ser expressat en noms, adjectius, verbs, que s‘expressen com a subjecte o predicat en una frase. Les idees vindrien a ser conceptes o representacions, és a dir, maneres de concebre les coses, coses que la ment és capaç de pensar i de diferenciar.  Locke se separa radicalment de Descartes en la qüestió de l‘origen i el valor del coneixement humà que fa derivar completament de l‘experiència.  Les idees són «les observacions que fem sobre els objectes exteriors o sobre les operacions interiors de la nostra ànima, (…) [les que] forneixen al nostre esperit els materials de tots els nostres pensaments» (II, 1, 2).
  • 17. EL MÓN I L‘HOME  La nostra manera de concebre el món, i de concebre‘ns a nosaltres mateixos, està determinada per les nostres idees. Sense idees no hi ha ment Si d‘alguna cosa no en podem tenir una idea, llavors senzillament, allò que creiem conèixer seria en realitat una ficció.  No hi ha idees impreses en l‘ànima des del moment del naixement perquè si n‘hi hagués les tindria tothom, àdhuc els infants i els folls, cosa que no és el cas.  Locke no és tampoc dualista en la seva concepció de l’home. Per a Descartes el pensament («cogito») és essencialment diferent de la matèria («res extensa»). En canvi, en la tradició empirista la ment per a un empirista no disposa d‘una idea clara i distinta de la matèria, perquè la matèria no la podem conèixer directament sinó a través de les percepcions sensibles. La substància simplement és incognoscible: l‘únic que tenim són les percepcions.
  • 18. LA FILOSOFIA  Locke deia que la seva era una «paupertina philosophia», una filosofia pobreta, més centrada a desfer els embolics provocats per la teoria de les idees innates que no pas a explicar definitivament com és el coneixement humà. Però la seva obra inaugura una nova manera de pensar: l‘empirisme.  Podem definir l‘empirisme com l‘afirmació que si bé no podem conèixer la realitat en ella mateixa, sinó només a través de les nostres idees, la ment necessita l‘experiència per elaborar-les.  Substitueix la metafísica de la substància i la tesi de les idees innates per una explicació psicologista de l‘origen de les idees.  Obre dos fronts de debat en teoria del coneixement: s‘oposa imultàniament a l‘escolàstica, aristotèlica i medieval, i al racionalisme cartesià.
  • 19. TEXT «tot aquell qui no es conformi amb la capsa de les almoines i no content amb viure peresosament de les sobres de les opinions rebudes com un captaire, posi la seva ment a treballar amb la finalitat de descobrir i de seguir la veritat, trobarà la satisfacció del caçador, sigui el que sigui el que trobi; a cada moment de la seva recerca recompensarà el seu esforç amb alguna delícia i tindrà tota la raó de pensar que el seu temps no fou malgastat, tot i que no pugui presumir de grans troballes»
  • 20. CONTRA L‘ESCOLÀSTICA  Crítica a la noció de substància. La substància —un concepte elaborat per l‘aristotelisme i que Descartes va assumir—, segons Locke no és res més que el suposat (però desconegut) suport [el que està per sota –sub/estare] de les qualitats que són el que realment existeix. En la teoria del coneixement aquest primer qüestionament de la substància obre el pensament contemporani.  Contra les restes de l‘escolàstica Locke descriu el coneixement en termes que enceten el psicologisme contemporani: no coneixem per analogia (per similitud o proporció) sinó mitjançant una construcció que la ment elabora a partir de les qualitats primàries i secundàries de les coses. És la capacitat de la ment per construir conéixer.
  • 21. CONTRA DESCARTES  Nega les idees innates i invoca l‘experiència. Només les nostres vivències (la nostra experiència) ens resulta immediatament coneguda. I totes les experiències són particulars. Que altra gent pugui tenir vivències iguals a les meves és una hipòtesi que no pot ser demostrada. Si els humans tinguéssim idees innates, les tindria tothom (també els deficients psíquics i els nens), cosa que no és el fet. «Em sembla una contradicció dir que existeixen veritats impreses en l‘ànima si la paraula ‗imprimir‘ no significa quelcom diferent de fer que es percebin determinades veritats. Però imprimir quelcom en l‘ànima sense que aquesta ho percebi, em sembla difícilment intel·ligible».
  • 22. EL PROBLEMA DE MOLYNEUX «Suposem un home cec de naixement, que ara és adult i que ha après a distingir, mitjançant el tacte, un cub d‘una esfera (d‘ivori, per exemple) aproximadament de la mateixa grandària, de manera que quan els toca sap dir quin és el cub i quin és l‘esfera. Suposem ara que el cub i l‘esfera estan a sobre d‘una taula i que el cec recupera la vista; la pregunta és: ¿podrà ara distingir-los a través de la vista abans de tocar-los i dir quin és l‘esfera i quin és el cub?»
  • 23. RESPOSTA DE LOCKE No, perquè el cec té l‘experiència del tacte però no la de la vista. És a dir, tacte i vista són sentits diferents que proporcionen experiències diferents. Judici i percepció no tenen perquè donar-se necessàriament units. Aquest problema és central en l‘empirisme. Si la resposta de Locke i Molyneux és correcta, llavors ni el coneixement que ens arriba a través de la vista, ni la capacitat mateixa de veure són ‗a priori‘. Res no és innat. Si existissin idees innates aquestes, en quan tingués la primera experiència visual, proporcionarien al cec un coneixement immediat i conscient del cub i de l‘esfera, cosa que no és del cas.