1. Josep Carner
Albert Montcusí
Sergi Pascual
Arnau Gallardo
José Luis Magdaleno
2. Vida
Josep Carner (Barcelona 1884/ Brucel·les 1970).
De una família de la petita burgesia.
Als 12 anys va publicar els seus primers textos a la revista “L’Aureneta”.
Al 1897 va entrar a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Dret i
Filosofia.
Al 1911 va ser designat membre de la secció filològica de l’IEC.
El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa.
Va crear un nou estil de periodisme polític.
Al 1920 es va presentar a Madrid a unes oposicions com a diplomàtic al cos
consular.
Va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, l'Havre, Hendaia,
Beirut, Brussel·les i París.
A causa de la guerra civil espanyola, el 1939 va haver d’exiliar cap a Mèxic.
Es va casar amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en
segones núpcies.
Després va anar a Bèlgica, i allí va morir l’any 1970.
Les seves restes estan al cementiri de Montjuïc.
3. Obra
Va renovar la poesia i la prosa. Prosa:
Obra poètica: - Idil·li dels nyanyos.
- Primer poeta modern de Catalunya. Teatre:
- L’ anomenaven príncep dels poetes, ja - Cop de vent.
que va posar la poesia catalana a l’ Altres camps (jocs lingüístics, articles,
alçada de l’ Europea de la època. comptes)
- Proper a la didàctica catalana del segle - Tres estels i un ròssec
XVIII.
- Uneix la tradició clàssica i trovadora de
Petrarca amb la seva professionalitat
individual que li permet aconseguir
una perfecció gramatical i jugar amb la
llengua.
Exemples:
- Llibre dels poetes
- Nabi
- 1r llibre de sonets
4. X. Les Prunes d’Or
En un incomparable triomf, Migdia mor.
Passada pel flameig, la terra s’aclivella. Aglaia sent un mot. ¿És ella o el brancam?
I l’aire es torç, ardent d’una flama frisosa,
Aglaia seu a l’ombra de la prunera vella. i la calitja parla d’una terrible fosa.
Relluen delitoses, endins, les prunes d’or. L’agost com es rebolca, tot sol, damunt del camp!
Oh cos d’Aglaia, bru com saonada fruita, Aglaia té una set que eixuga el seny, la parla…
cimat de cabellera com d’una nit mortal! Superbament s’aixeca, damnant el seu descans,
i enfonsa en la prunera les cobejoses mans
Els llavis se li baden per a la dolça lluita i enlaira tot el rostre, com si volgués besar-la.
i té en els ulls un caire brillant com de punyal.
I l’arbre, que amb un lleu serpejament de branques
Les prunes d’or a Aglaia reüllen temptadores. sembla oferir-nos l’or, la mel d’algun pecat,
Són en una illa verda, cenyida de claror; s’estremeix un moment de la ferocitat
del gran perfum impúdic i de les dents tan blanques.
en el redós, a penes hi ha fesses torbadores:
un fregadís de mates, l’insecte en bonior.
5. Comentari Les Prunes d’Or
Tema: El poema ens parla de la relació d'un fruit, les prunes, amb el fi de
l'agost i la vellesa d'una dona
Estructura: El poema s’estructura en sis estrofes:
1-L’autor fa una descripció de les prunes i l’Aglaia comparant-lo amb el final
del mes d’agost.
2, 3- Continua descrivint fisicament i moralment a la seva jove.
4-Explica el final del mes d’agost.
5- Explica com Aglaia agafa l’última pruna del pruner.
6-L’autor parla del l’ofrena de l’arbre a l’Aglaia per la seva bellesa.
Figures retòriques:
Personificació: Migdia mor, la calitja parla, L'agost com es rebolca
Comparació: bru com saonada fruita (5), cimat de Cabellera com d'una nit
mortal, i enlaira tot el rostre com si volgués besar−la.
Estructura: El poema està dividit en sis estrofes de quatre versos de dotze
síl·labes (dodecasíl·labs), per tant d'art major.
La rima és consonant i la seva estructura és ABBA per a la primera estrofa,
ABAB per a la segona i la tercera i ABBA per a quarta, cinquena i sisena
6. Cançoneta incerta
Aquest camí tan fi, tan fi, És un recer per adormir
qui sap on mena! qui passi pena?
És a la vila o és al pi Aquest camí tan fi, tan fi,
de la carena? qui sap on mena?
Un lliri blau, color de cel, Qui sap si trist o somrient
diu: -Vine, vine!- acull a l’hoste?
però: -No passis!- diu un vel Qui sap si mor sobtadament
de teranyina. sota la brosta?
Serà drecera del gosat, Qui sabrà mai aquest camí
rossola ingrata, a què convida!
o bé un camí d’enamorat, I és camí incert cada matí,
colgat de mata? n’és cada vida!
7. Comentari Cançoneta incerta
Poema del llibre El cor quiet, primer poemari escrit des
de l'estranger.
Tema: Parla dels diversos camins que té la vida i dels
dubtes que aquesta ens planteja.
Estil: Molt fàcil de comprendre, on tothom es podria
sentir-se identificat. Models populars i repertori culte.
Regularitat estròfica i de rima, metre curt i musicalitat.
Anàlisi formal: Estrofes de 4 versos, de 2 versos
octasíl·labs i tetrasíl·labs, on rimen entre si (AbAb).
Introdueix moltes interrogacions retòriques que
esmenten dilemes. També podríem destacar un
polisíndeton de conjuncions disyuntives.