3. Fonètica catalana.
•La fonètica és la branca de la Lingüística que estudia la producció
dels sons per part de l'emissor (fonètica articulatòria), la percepció i
interpretació dels sons per part del receptor (fonètica perceptiva) i les
propietats físiques del so (fonètica acústica).
•Els sons es transcriuen entre claudàtors [ b ]
•La fonologia, en canvi, estudia el valor funcional dels sons des del
punt de vista lingüístic, és a dir, com a unitats mínimes distintives
que, commutades (intercanviades) produeixen un canvi de significat.
•Els fonemes es transcriuen entre barres inclinades / b /
4. So i fonema.
•El nombre de sons pronunciables és il.limitat, i fins i tot la mateixa persona és
capaç de pronunciar el mateix de so de formes diferents. Els sons depenen de
l'anatomia de cada persona i a més varien també segons la situació en l'espai del
nostre cos. Els sons també canvien en funció dels sons que tenen al costat.
•El so és una unitat física, doncs, i mesurable amb diversos aparells.
•El fonema, en canvi, és una unitat abstracta: la unitat mínima no significativa,
però sí distintiva, que es pot aïllar en una cadena fònica. És a dir, no té significat,
però es pot intercanviar amb altres fonemes i això provoca un canvi de significat en
la paraula:
•Els fonemes s'oposen i defineixen per trets distintius : /p/ i /b/ són oclusius i
bilabials, però són diferents - sonen diferent- perquè /p/ és sord i /b/ és sonor.
5. AFI
•L'Associació de Fonètica Internacional es va crear l'any 1886. Una de les seves
troballes principals fou la creació de l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI en
català, IPA en anglès), per ajudar a l'aprenentatge d'una llengua i fer filologia
comparada, dialectologia, etc. Si dominéssim tots els seus símbols podríem parlar
qualsevol llengua només llegint la transcripció fonètica... això sí, sense saber què
diem!
•Aquest alfabet presenta la relació entre un so i un símbol gràfic, que, evidentment,
produeix el catàleg de sons d'una llengua. Aquest catàleg pot ser molt diferent d'una
llengua a una altra, però si dues llengües comparteixen un mateix so, aquest té el
mateix símbol a cadascuna. Fixeu-vos en la diferència de so de la grafia inicial entre
el castellà i el català , i la semblança de so entre les dues "r"
6. El sistema vocàlic
Els sons vocàlics es produeixen quan l'aire que surt dels
pulmons no es troba cap obstacle en el seu camí i les
cordes vocals vibren: les vocals són sempre sonores.
Els trets distintius de les vocals són:
•Grau d'obertura (de la boca)
•Punt d'articulació ( lloc on se situa la llengua: anterior,
central o posterior, que també es pot dir prepalatal,
palatal o velar, respectivament)
•Tonicitat de la vocal (si és tònica o àtona)
7. Exemples:
He ficat els exemples dels palaures que estàn relacionant amb el tema dels rius i deltes: