1. Rubén Corella
Irene García
Bárbara Esteve
Natalia Molinero
Borja Soriano
2º B

2. • Introducció
- Els efectes de la crisi econòmica mundial
• La Constitució de 1931 i el Bienni Reformista
- L’oposició al govern
- Les tensions socials i polítiques
• El Bienni Radical-Cedista (1933-1936)
- Radicalització de l’enfrontament polític
- Dretes
- Esquerres
• Revolució d’Octubre de 1934
• Les eleccions de 1936 i el Front Popular
- Les primeres actuacions
• L’edat de plata de la cultura espanyola (1898-1936)
- La Generació del 98
- La Generació del 1914
- Les Generacions dels anys 20
- La cultura del anys 30: La República

3. EFECTES DE LA CRISI ECONÒMICA MUNDIAL
Crac de la bosa de NY GREU CRISI
MUNDIAL
Menor en Espanya (més al 1933)
ANY 1929
3 conseqüències
Contracció del comerci exterior
Col·lapse de les inversions industrials estrangeres
Modificació als fluxos migratoris
La Segona Républica

5. Triomf
candidatures
republicanes
PROCLAMACIÓ
DE LA SEGONA
REPÚBLICA
Govern provisional
Niceto Alcalá
Zamora
Dirigir país
Corts Consituents Nou règim
La Segona Républica
LA CONSTITUCIÓ DE 1931 I EL BIENNI REFORMISTA
Republicans
Socialistes
Nacionalistes

6. LA CONSTITUCIÓ DE 1931 I EL BIENNI REFORMISTA
La Segona Républica
Govern provisional Respondre des d’un principi
Ansia general de reformes
Enfrontar-se a tot tipus de
problmese
Al mateix temps
CNT anarquista Campanya de vagues
Enfrontaments
inmediats i constants
Esglèsia
Nou govern

7. NOVA
CONSTITUCIÓ
LA CONSTITUCIÓ REPUBLICANA DE 1931
ELECCIONS A
CORTS
CONSTITUENTS
La Segona Républica
• Sobirania popular
• Sufrai universal masculi i femeni
• Declaració de drets i llibertats
• Poders de l’estat
• Dret a establir Estatuts d’Autonomia
• «Qüestió religiosa» Estat laic

8. EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)
NOU PERIODE Govern presidit per
Manuel Azaña
Republicans
d’esquerres
Socalistes
AMPLI
PROGRAMA DE
REFORMES
• Reformes laborals
Llarg Caballero
(socialista)
• Reforma educativa i cultural
• Reforma de l’ejercit (militar)
• Reforma autonòmica: l’Estatut de Catalunya
• Reforma agrària
Construcions
d’escoles i
contractació de
mestres
1932: Llei de Bases de la
Reforma agrària
• Reforma religiosa
La Segona Républica

9. La Segona Républica
LA CONSTITUCIÓ DE 1931 I EL BIENNI REFORMISTA
 Dreta tradicional
 Oposició conservadora
 Esquerra revolucionària
 Confederació Nacional del Treball (CNT)
 Partit Comunista d’Espanya (PCE)
Desargonitzada després
proclamació República
restringida
Associacions
patronals
No treva
Linia extremista
marcada per la
FAI
Linia radical
Kamitern
Stalin

10. La Segona Républica
Fortes tensions socials
-Crisi econòmica
-Linia radical propicada per la CNT
-Negativa patronal a les reformes
Intent de cop d’estat a Sevilla l’agost de 1932
Corts Aprovació
-Llei de Reforma Agrària
-Estatut d’Autonomia de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya triomfa amb Francesc Macià
LES TENSIONS SOCIALS I POLITIQUES

11. EL BIENNI RADICAL – CEDISTA (1933-1936)
LES ELECCIONS DE NOVEMBRE DE 1933: EL TRIOMF DE LA DRETA
Setembre de 1933 Azaña OBLIGAT a dimitir
Disol les Corts i fixa la data per una nova consulta electoral.
EXTREMA DRETA Diferents partits totalitaris: LA FALANGE ESPANYOLA
(Primo de Rivera)
Organització més activa
d’extrema dreta
José Antonio Primo de Rivera
La Segona Républica

12. LES ELECCIONS DE NOVEMBRE DE 1933: EL TRIOMF DE LA DRETA
Gran novetat LES DONES VOTAVEN PER PRIMERA VEGADA
POLÍTICA: Aplastant victòria de la dreta
Abstenció dels anarquistes i desencant
d’alguns sectors populars
La dreta evita la disperssió dels vots
1. CEDA (Coalició política creada al 1932 fruit de l’unió d’Acció Popular i Dreta Regional Valenciana)
2. Partit Radical
3. PSOE
Reacció anarquista Se succeí al més de decembre a
Aragó, Logroño, Barcelona, Bada
joz, Córdoba, etc.
Dones votant
La Segona Républica

13. LA TASCA RESTAURADORA
Reacció popular Dos primers governs que es formaren presidits i integrats
per membres del Partit Radical
CEDA Va esperar a governar fins al 1934
Etapa en la que es va intentar aplicar una política restauradora o reparadora dels excessos del
bienni anterior: Radicalització de posicions de la esquerra popular
• Lley d’Amnistía
•Contrarreforma agrària
•Projecte de reforma constitucional
La Segona Républica

14. LA REVOLUCIÓ D’ASTÚRIES (OCTUBRE DE 1934)
Socialistes Plantegen Posibilitat revolució popular
Pujada al poder de Hitler a Alemanya
Prohibició de partits polítics a Àustria
Europa. Podía
ocòrrer a Espanya
REVOLUCIÓ 4 d’octubre de 1934. Detonant: nou
Govern més reaccionari que els
anteriors, amb 3 ministres de CEDA
5 d’octubre vaga general nacional
Fracàs, l’exèrcit va sofocar amb facilitat
Importància a Madrid, Vizcaya,
Barcelona i Astúries
La Segona Républica

15. Va triomfar l’insurrecció a ASTÚRIES Aliança obrera
Socialistes
Anarquistes
Comunistes
Socialitzar els
mitjans de
produccióObrers proclamaren la Revolució Socialista
dels Consells Obrers
Govern va enviar tropes del General Franco i el 18 d’octubre rebel.lió sofocada
Gir conservador
Repressió
Duressa
Arbitrarietat
Autonomía de Catalunya… SUSPESA
La Segona Républica

16. LA POLARITZACIÓ POLÍTICA
Radicalització de posicions
Esquerra
Dreta
DRETA
Calvo Sotelo: Bloc Nacional
Alternativa a la República: Monarquía
tradicional bassada en una autoritat
forta, amb participació activa de
l’Exèrcit
Unió Militar Espanyola
ESQUERRA
Creació del Front Popular
La Segona Républica

17. ESCÀNDALS I CRISI: EL FINAL DEL BIENNI
Finals de 1935 Profunda crisi política al Govern
Dissolució de les Corts i
convocatòria de noves
eleccions com a única eixida
Enfonsament del Partit Radical per grans escàndals
La Segona Républica
CAUSES

18. LES ELECCIONS DE 1936 I EL FRONT POPULAR
FRONT POPULAR pacte
Esquerra Republicana
Esquerra
Republicana de
Catalunya
POUM
PSOE
PCE
La CNT va recolzar-lo
de forma tàcita
(DRETA) coalició
CEDA
Renovació Espanyola
Por a la revolució social
Falange
PNB
VICTORIA
FRONT POPULAR
Ciutats
Provincies
DRETA
Nord
L’interior
La Segona Républica

19. Manuel Azaña
President de la República
Indalecio Prieto
Ocupara la direcció
del govern
Casares Quiroja
Republicans
d’esquerra
DEBILITAT
NOU GOVERN
La Segona Républica

20. Aministia per als represaliats de la vaga de
l’Octubre de 1934
Restabliment de l’Estatut Català
Allunyament de Madrid dels generals més
sospitosos del colpilsme
Reforma agrària
Tramitació de nous estatuts d’autonomia
Galicia juny 1936País Basc juliol 1936
Franco CanariesMolaNavarra GodedBalears
La Segona Républica

21. Mentrestant
Esquerra obrera  Postura revolucionària
Dreta Fi del sistema democràtic
Enfrontaments violents al carrer entre
Falangistes
Milíes socialistes
Comunistes
Anarquistes
CONSPIRACIÓ MILITAR
Trama
política
Gil Robles
Calvo Sotelo
J.A Primo de
Rivera
Franco
Goded
Fanjul
Varela
Emilio Mola Director del colp
La Segona Républica

22. Tinent Castillo
ASSASINAT
PELS
EXTREMISTES
12 Juliol 1936
Calvo Sotelo
ASSASINAT PER LES
FORCES DE SEGURETAT
13 Juliol 1936
17 Juliol 1936
Govern de
Casares
Exèrcit de Marroc iniciar la
rebel·lio contra la
República
DESENCADENACIÓ GUERRA CIVIL
La Segona Républica

23. Unamuno Azorín
Pío Baroja Ramiro de
Maeztu
Valle-Inclán
Antonio
Machado
Tenien la mateixa inquietut: el mal per una
Espanya que, després del desastre col·lonial,
apareixia davant els seus ulls en estat de
postració.
Aquesta situació va arrosegar al
pais a una reflexió pesimista,
sobre la realitat històrica i el
problema d’Espanya.
GENERACIÓ DEL 98
L’EDAT DE PLATA DE LA CULTURA ESPANYOLA (1898-1936)
La Segona Républica

24. Formada por Intel·lectuals i escrioptors nascuts al segle XX
José Ortega
y Gasset
Eugeni D'Ors
Els seus pensaments ejercien una gran
influència en les jovens generacions.
En el aspecto literario destacaron
Juan ramón Jiménez Ramón Gómez de la Serna
GENERACIÓ DE 1914
L’EDAT DE PLATA DE LA CULTURA ESPANYOLA (1898-1936)
Format per
La Segona Républica

25. Es caracteritzava per
Voluntad de renovació que s’apreciava en
la literatura i en l’art
Generació del 27 Grup més conegut de l’època
Van conmemorar en 1927
el tricentenari de la mort
de Gongora
Garcia
Lorca
Gerardo
Diego
Dámaso
Alonso
Vicente
Aleixandre
Rafael
Alberti
Luis
Cernuda
LES GENERACIONS DELS ANYS XX
L’EDAT DE PLATA DE LA CULTURA ESPANYOLA (1898-1936)
La Segona Républica

26. L’EDAT DE PLATA DE LA CULTURA ESPANYOLA (1898-1936)
LA CULTURA DELS ANYS 30: LA REPÚBLICA
Aquest règim va comptar amb la millor intelectualitat espanyola.
La República va impulsar ambiciosos programes
Misions
pedagògiques
La Barraca
Manuel Azaña
Republicans
Sublevats
Miguel Hernández, Buero Vallejo, Ferrarte Mora i Julián Marías
Ridruejo, Leopoldo Panero, Torrente Ballester i López Aranguren.
La Segona Républica

28. LA II REPÚBLICA
ESPANYOLA
Govern
Provisional
Bienni
Reformista
Bienni Radical-
Cedista
Front
Popular
Convocatòria a Corts Constituents
Reformade l’exèrcit i proyecte de
reforma agrària
Negociacions amb els nacionalistes
CONSTITUCIÓ DE 1931
Reforma de l’exèrcit
Presidit per Niceto Alcalá Zamora
Reforma religiosa
Reforma agrària
Reforma territorial
Reformes educatives i socials
Paralització de les reformes
Revolució de 1931 Repressió
Reanudació del reformisme
Ofensiva radical
Violència callejera
Conspiració militar GUERRA CIVIL

29. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República, un dels moments
clau de la història contemporània. Es va formar un Govern Provisional
presidit per Alcalà Zamora i format per republicans d’esquerra i
dreta, socialistes i nacionalistes. L’ambient social es va encrespar
immediatament, junt a una campanya de vagues promoguda per la CNT
anarquista, que va provocar enfrontaments entre l’Església i el nou govern.
Al juny de 1931 van tindre lloc les eleccions a Corts Constituents, on la
victòria va ser per a la coalició republicana-socialista. La nova Constitució
reflectia les idees d’aquesta majoria. Després d’aprovar-se la Constitució, es
va iniciar un període amb un govern presidit per Manuel Azaña, format per
republicans i socialistes. Més tard, Alcalà Zamora va ser tria president de la
República. Aquest nou govern va emprendre un ampli programa de
reformes en un context econòmic desfavorable. La dreta va quedar
desorganitzada després de la proclamació de la República, on el Partit
Radical de Lerroux va dirigir l’oposició al govern en les Corts. el colp va
desencadenar la Guerra Civil.

30. L’esquerra revolucionària no va donar treva al nou govern. La crisi
econòmica va portar fortes tensions socials, amb enfrontaments freqüents i
violents. En contra de l’Estatut de Catalunya i la Llei de Reforma Agrària, les
forces conservadores van recórrer a la insurrecció militar, amb una reacció
de les forces que recolzaven el govern immediata. El govern republicà-
socialista donava mostres de desgast, i es van produïr greus incidents que
va provocar que el govern prenguera la decisió de convocar noves
eleccions. La dreta es va reorganitzar en 3 grups mentre que l’esquerra es
trobava fragmentada, i finalment, el triomf va ser per als conservadors.
Espanya es va polaritzar entre “dretes” i “esquerres”. La remodelació del
govern a l’octubre del 1934 va ser interpretat com el triomf del feixisme a
Espanya, on la radicalitzada esquerra demanava vaga general, que va
triomfar a Astúries i va generar una revolució i va portar al govern a optar
per la repressió. La crisi definitiva va arribar amb un escàndol de corrupció
que va provocar les eleccions a Corts al febrer de 1936, on la victòria va ser
per al Front Popular. Després, Azaña va ser anomenat president de la
República. Es van succeir forts enfrontaments violents al carrer, i finalment,
el 17 de juliol de 1936 l’exèrcit de Marroc va iniciar la rebel.lió contra el
govern de la República i el triomf parcial del colp va desencadenar la Guerra
Civil.