Art grec

1. El Partenó d’Atenes El món clàssic Art grec http://www.dearqueologia.com/grecia_clasica_arquitectura_intro.htm http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/graecia/graecia.htm

2. Mapa de la civilització hel·lènica

4. Entaulament Part superior d'una construcció que consta de tres elements: cornisa, fris i arquitrau. Columna Element arquitectònic de suport, generalment de secció circular. Consta de tres elements: base (menys el dòric), fust i capitell

5. Ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti frontó entaulament columna estereobat

6. Parts de l’ordre dòric estilobat estereobat fust estries d’aresta viva capitell arquitrau cornisa frontó columna entaulament fris (tríglif i mètopes) timpà

7. Els tres ordres grecs

9. pronaos opistòdom n ao o cel·la Les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit). Generalment als costats laterals, el nombre de columnes era igual al doble més una del nombre de la façana. perípter teulada a dos vessants hexàstil tetràstil octàstil dístil tholos Temple grec Sunion

10. Arquitectes: Ictinos i Cal.lícrates Cronologia: 447-432 a C Localització: Acròpolis d’Atenes Estil: grec clàssic Materials: marbre i fusta Sistema constructiu: arquitravat Dimensions: 69,5 m x 31 m; columnes, 19,5 m (alt) x 1,8 diàmetre base 31 m 69,5 m 10,5 m alt 1,8 m diàmetre base EL PARTENÓ

11. L’Acròpolis d’Atenes

12. L’Acròpolis d’Atenes. Reconstrucció

14. El Partenó: Elements de suport i suportats Columnes dòriques i murs Entaulament compost d’arquitrau, fris i cornisa que recorre tot el perímetre (horitzontal) Coberta inclinada de dues aigües (2 façanes) i frontons triangulars

15. Espai exterior del Partenó Temple octàstil (8 columnes façana principal) amb dos pòrtics hexàstils (segona filera de 6 columnes a cada façana). Perípter (tot envoltat de columnes) amb 17 columnes als laterals. Concebut per ser vist des de fóra

16. Espai exterior : l’entaulament i les columnes dòriques

17. Claseshistoria Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata Conjunt proporcionat Dimensions mitjanes (home mida de totes les coses) Equilibri massís i buit (creació d’un ritme harmònic ) Búsca la perfecció a través de les matemàtiques: un mòdul Refinaments òptics Entaulament i Grades corbes Éntasi central Intercolumnis Diferent tamany Cantons: columnes més gruixudes, triglifs als extrems, Ús de carreus regulars (isòdomos) en unió viva (sense argamassa y units amb grapes). Marbre pentèlic Plataforma o krepis (últim esglaó estilòbat) pels quatre costats, i dos estereòbats Columnes y entaulament dòric Columnes formades por tambors units por un vástago metàlic central Ictinos, Calícrates y Fidias Partenón Pintat en colors vius Arquitectura arquitravada

18. Espai interior del Partenó Cela-la Sala gran (nao o cel.la) Opistòdom (tresor) Estàtua d’Atena http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/atena/atena_act.htm

21. Claseshistoria Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata Ictinos, Calícrates y Fidias Partenón Partes del templo Pronaos (pórtico delantero abierto) Naos o cella Características del templo: Rectangular (los circulares se llaman tholos), orden dórico exterior, anfipróstilo (columnas en fachada principal y trasera), períptero (columnas alrededor: 17 laterales) y octástilo (8 columnas en parte frontal) Tres naves separadas por dos filas de columnas jónicas a dos nivelesen forma de U Era la sala de la diosa (Palas Athenea). Los cultos se realizaban fuera, al aire libre Opistodomo Sala posterior aislada de la cella. Se guardaba el tesoro de la ciudad Ubicado en la acrópolis, recinto sagrado, estásu fachada principal se orienta de espaldas a los propíleos (entrada de la acrópolis), hacia el Este (nacimiento del sol). Decoración: Tímpanos: Nacimiento Atenea y elección patrono del Ática. Metopas: gigantomaquia, centauromaquia, Amazonamaquia y Guerra de Troya. Friso del muro exterior: Procesión de las Panateneas Cuatro Columnas jónicas Perfecta integración en la naturaleza

22. ELS MARBRES DEL PARTENÓ Quan es va fer el Partenó, entre el 447 i el 432 a.C., es van crear tres grups d’escultures per guarnir-lo: les mètopes , el fris i els frontons . D’aquests, les mètopes i el fris formaven part de l’estructura del Partenó mateix. No van ser tallats i després col·locats en el lloc que els corresponia, sinó que es van fer en les mateixes parets del Partenó, un cop que havia estat construït. INTERPRETACIÓ

23. INTERPRETACIÓ El Partenó era profusament decorat amb escultures de Fídies o dels seus deixebles Els marbres del Partenó Façana principal (est) “Naixement d’Atena” Frontó occidental “Disputa Atena i Posidó”

24. Estàtues dels frontons Naixement d’Atena (frontó oriental) Disputa d’Atena i Posidó pel domini de l’Àtica (frontó occidental)

26. Tenia una blancor enlluernadora, que realçava la policromia de les parts altes (capitells, tríglifs, mètopes, frontons i frisos) Són també importants en la interpretació els efectes òptics, ja que cercaven crear un ambient sagrat amb les proporcions perfectes, també sagrades.

27. El fris , de 160 metres de llargada, estava situat sobre la línia interior de columnes; per tant no era tan visible com les mètopes. És una escultura allargada contínua en baix-relleu, que representa la processó de les Panatenees cap al Partenó. Les Panatenees era una gran festa en honor d’Atena, i es celebrava amb gran solemnitat cada quatre anys. El fris suposa un canvi en quant a la representació dels frontons. Totes les figures estaven policromades en colors vius. La part superior posseeix un relleu més profund, per afavorir la perspectiva.

28. Les Panatenees, de Fídies i els seus deixebles, és l’obra culminant del període clàssic. Gran habilitat per individualitzar cada figura.

30. Fris occidental

31. Fris septentrional Aiguaders, conductors de bous...

32. Fris meridional

33. Fris oriental Posidó, Apol.lo i Artemis

34. Les mètopes: Eren escultures individuals en relleu. N’hi havia 92, 32 a cada costat i 14 als extrems. Les mètopes es separaven per un ornament arquitectònic anomenat tríglif. S’hi representaven batalles mítiques. Avui se’n conserven 19. Escenes de la Centauromàquia (alt relleu)

35. Reconstrucció del fris i les mètopes

36. Funció Més que un temple de culte se’l ha considerat com una ofrena monumental als déus com agraïment pels seus favors. També demostrava la grandesa d’Atenes en el moment en que es construí, amb la seva acumulació de riqueses.

37. Història de l’edifici El Partenó substituí un temple anterior construït abans de les guerres mèdiques i destruït pels perses. La seva construcció fou iniciada per Pericles entre els anys 447 i 432 aC. Els arquitectes foren Ictinos i Cal.lícrates, i varen estar sota les ordres del famós escultor Fídies, autor de la decoració escultòrica i de l'estàtua d’Atena en or i marfil. L’edifici conservà el seu caràcter religiós en els segles següents, fou església bizantina i mesquita musulmana (amb minaret). L’interior s’anà modificant, però l’exterior es mantingué intacte fins el 1687 quan els turcs l’utilitzaren com a dipòsit de pólvora en la seva guerra contra els venecians, i una bomba d’aquests destruí gran part del Partenó (part central) A principis del XIX, l’ambaixador britànic a Constantinoble, lord Elgin, va treure la major part de la decoració escultòrica i la va dur a Anglaterra, venent-les al Museu Britànic

38. Context històric Els anys de govern de Pericles a Atenes (461-429 ) van tenir un esplendor mai vist. Fou una etapa de grans realitzacions intel·lectuals preocupada sobre tot per les creacions de l’esperit, en les quals l’antropocentrisme triomfà del tot. Els monuments que es varen anar construint a l’Acròpolis des de l’època arcaica havien estat relacionats amb els governants de la ciutat, ja que creien que era un lloc sagrat i especialment elegit per la deessa Atena. Pericles encarregà la direcció tots els seus projectes artístics a Fídies, preferint-lo a Miró i Policlet, que tenien molt èxit en aquell moment. Sembla que Ictinos fou el principal responsable del projecte del Partenó, i treballà associat amb Cal.lícrates. La construcció començà el 447 aC i s’acabà en 9 anys, sent el primer monument construït a l’Acròpolis, excepte l’ornamentació escultòrica, que es col·locà el 432 aC. Ictinos utilitzà els fonaments del primitiu temple d’Atena, ampliant-los. No s’anomenà Partenó fins molt més tard ( parthenos vol dir verge, i es refereix a Atena, deessa protectora de la ciutat)

39. L’arquitecte principal fou Iktinos , que va escriure un llibre avui perdut, sobre les teories desenvolupades en la construcció del Partenó. Hi desenvolupà la seva idea del que és un temple dòric i com s’ha de modelar l’espai. Al Partenó va introduir-hi novetats dins de l’ordre dòric, que es consideraren revolucionàries, com hem vist anteriorment. Després es construïren els Propíleos, el temple de Nike Àptera, i l’Erectèon, les obres el qual acabaren el 406. Fou quasi mig segle d’activitat constructiva. L’ estil segueix el de l’ordre dòric, però amb modificacions. La cel·la dividida en dues parts desiguals i la introducció de trets jònics (el fris interior dels murs de la cel·la i 4 columnes jòniques de l’opistòdom). Les esmentades correccions òptiques per compensar els efectes visuals. La policromia també comentada.