SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 21
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

 Unitat 13
                                        Índex general
 0.-INTRODUCCIÓ

 1.- UN SISTEMA MUNDIAL

 2. – LA GLOBALITZACIÓ PEL QUE FA A LA MANERA DE VIURE

 3. – TECNOLOGIA, COMUNICACIÓ I GLOBALITZACIÓ

 4. – COMUNICACIÓ I SOCIETAT GLOBAL

 5. – GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTATS

 6. – CAUSES DE LA DESIGUALTAT EN UN MÓN GLOBAL
0.- INTRODUCCIÓ




                  LA GLOBALITZACIÓ: És una acceleració
                  de la interdependència de les economies
                  nacionals


                  La globalització no és sols econòmica,
                  sinó també política, social i cultura,
                  i imposa el model occidental dels països
                  rics a tot el món


                  Els països ja no són lliures per a fer la
                  política econòmica que consideren més
                  convenient, ja que depenen de la resta
1.- UN SISTEMA MUNDIAL
                     És un fenomen caracteritzat per la interdependència
      LA
                     econòmica, política, social i cultural de tots els països del
 GLOBALITZACIÓ
                     món.


                              Increment de les relacions entre els diferents
                              països de tot el món produint un continu flux
                              de la població,diners, mercaderies,etc



                              Afecta totes les estructures econòmiques,
                              socials i polítiques

  Característiques
                              Interdependència econòmica. L’evolució dels
                              països depèn de com funcionen els altres




                              La comunicació es directa e immediata en quasi
                              tota al terra. Gràcies a la revolució tecnològica
                              i l’aparició de nous mitjans com Internet.
GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA


 Creixement vertiginós del nivell d’intercanvi a escala mundial, controlat pels
 tres centres de poder econòmic i polític: Estats Units, Unió Europea i el
 Japó, amb l’afegit actual de la Xina



                        -Liberalització del comerç i lliure competència que
                        beneficia als països desenvolupats

                        -Concentració de capital, que proporciona finançament a
                        les grans empreses internacionals per a poder afrontar
                        grans inversions.
característiques
                        -Normativa comuna a l’hora de fabricar determinats
                        bens i de fixar controls de qualitat

                        -Liberalització dels moviments de capitals a nivell
                        internacional, el que afavoreix l’aparició de moviments
                        especulatius a les borses i els mercats financers
2. – LA GLOBALITZACIÓ PEL QUE FA A LA MANERA DE VIURE
                   Els mitjans de comunicació han imposat, fonamentalment
        LA
                   entre els joves, les pautes culturals (modes, roba,
  GLOBALITZACIÓ
                   música, menjar, etc) i els valors del model de vida
     CULTURAL
                   occidental, particularment del món anglosaxó (americà)


                   •Hi ha dificultats per a produir o vendre un mateix
                   producte a tot el si existeixen diferencies culturals
                   (gustos, modes, etc..)


                   •Per què funcioni com un únic mercat, es necessari que
                   els gustos de tots aquells que conformen siguin
                   similars.
      Procés
                   •La progressiva evolució dels mitjans de comunicació i
                   dels transports ha possiblitat un acostament entre les
                   diferents pobles del món fet que comporta que en
                   molts llocs es compren els mateixos productes, es
                   miren les mateixes pel·lícules...


                    •Duu a l’homogeneïtzació en el món, que limita la
                    diversitat i imposa un únic model cultural
ELS RISCOS DE LA GLOBALITZACIÓ

  Desaparició de les cultures més febles i/o minoritàries

  Les malalties infeccioses, que poden propagar-se a una velocitat molt alta
  gràcies als mitjans de transport, orginant pandèmies com la SIDA


  Terrorisme, ja que els grups violents es poden comunicar i moure més
  rapidament, fent més dificil el seu seguiment i més perilloses les seves accions

  Pensament únic: el control dels mitjans de comunicació més importants en unes
  poques mans origina una informació sesgada i manipulada
3. – TECNOLOGIA, COMUNICACIÓ I GLOBALITZACIÓ

                      La competitivitat empresarial es basa en la
 DESENVOLUPAMENT      investigació i desenvolupament tecnològic pel que fa
 TECNOLÒGIC           a la creació de nous productes com a innovacions
                      en el procès productiu per abaratir-lo



                     Desenvolupament de la investigació científica i
                     les seves aplicacions pràctiques (R+D)


                     Els resultats de les investigacions queden
                     protegits per les patents

  CARACTERÍSTIQUES
                     Només les empreses multinacionals i els països
                     desenvolupats tenen prous recursos per la
                     investigació


                     La dependència de les innovacions augmenta
                     les diferències entre països rics i pobres
Element indispensable de la globalització. La possessió,
 COMUNICACIÓ I
                       control i transmissió instantània d’informació es un
  INFORMACIÓ           instrument de poder

                   Els mitjans de comunicació actuals són instantanis i tenen
                   un abast mundial (telefonia, ràdio, televisió, internet)


                   La informació i l'entreteniment generen riquesa i
                   influeixen en l'opinió pública


CARACTERÍSTIQUES   Només existeix el que surt als mitjans de comunicació.
                   Per aquest motiu els poders polítics i econòmics lluiten pel
                   control de la informació


                   Internet es un element que ha democratitzat la
                   informació, però que no assegurar la veracitat de les
                   dades
4. – COMUNICACIÓ I SOCIETAT GLOBAL

                   En funció de la seva difusió els principals mitjans de
                   comunicació són:
 ELS MITJANS DE             -Televisió
 COMUNICACIÓ                - Ràdio
                            - Internet
                            - Revistes i diaris
LA             El principal mitjà d'informació i d'entreteniment, encara que
TELEVISIÓ          Internet representa un competidor molt important.




                     Gràcies a la televisió per satèlit i a Internet es un
                     mitjà amb un abast global


                     Les principals cadenes són les americanes, i
                     difonen a tot el món l’estil de vida occidental

CARACTERÍSTIQUES
                     La publicitat és la principal font d’ingressos de la
                     televisió


                     La incidència econòmica, social i política de la
                     televisió fa que les principals empreses
                     multinacionals i els governs lluitin per controlar els
                     continguts
El desenvolupament de Internet ha representat
                           una revolució pel que fa als mitjans de comunicació
INTERNET                   i les relacions socials, econòmiques i polítiques a
                           nivell mundial


Democratització de la informació: gran part de la població té accés a Internet
i pot donar a coneixer informació i la seva opinió sobre tot el que pasa al món.


Fiabilitat de la informació: gran part de la informació que apareix a Internet
no es contrastada per demostrar la seva veracitat


Economia: Internet obre un gran camp a les empreses per poder publicitar i
ofertar els seus productes directament al consumidor a nivell mundial. Això
significa un gran estalvi en tota la xarxa de distribució

Les xarxes socials: han transformat les relacions socials ja que les
comunicacions són constant i instantànies i fiquen en contacte persones que
d’altra ciutats, regions i països diferents
5. – GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTATS

  CONSEQÜÈNCIES DE LA GLOBALITZACIÓ PELS PAÏSOS POBRES

                           Els preus dels béns industrial, produïts al primer món,
  COMERÇ                   són molts superiors als dels béns del sector primari,
  DESIGUAL                 els quals són més dominants als països pobres
                           (creixement empobridor)


                           Les patents o drets de propietat intel·lectual deixen de
                           costat als països menys desenvolupats, defensa escala
 LES LLEIS                 mundial les patents industrials, les marques comercial i
 COMERCIALS
 INTERNACIONALS            les creacions intel·lectuals. Aquesta protecció es massa
                           cara per a adquirir-la els països pobres




 PODER DE LES              Les grans empreses acumulen un mercat immens on
 EMPRESES                  poden acabar amb les menudes i amenaçar la lliure
 MULTINACIONALS            competència


        En lloc de disminuir augmenten les desigualtats entre els
        països rics i els països pobres
Índex que es confecciona a partir d’uns indicadors
ÍNDEX DE           bàsics i que indica les diferències pel que fa al
DESENVOLUPAMENT    desenvolupament i al benestar entre els països
HUMÀ (IDH).        pobres i els països rics


                  ESPERANÇA DE VIDA

   INDICADORS
     BÀSICS       EDUCACIÓ


                  NUTRICIÓ
A l’edat que arriba el 50% de la població. És el
ESPERANÇA DE
                            principal indicador del desenvolupament pel que fa
    VIDA                    al sector sanitari

 L'esperança mitjana de vida al moment de néixer en 69 anys a nivell mundial,
 però amb grans diferències entre països i classes socials

 Als països rics la mitjana és d'uns 80 anys, mentre que als països pobres se
 situa al voltant dels 55

 Als països subdesenvolupats existeixen grans diferències en funció de la
 riquesa i el sexe

 La mortalitat infantil també és un indicador fiable del desenvolupament ja que
 els nadons necessiten una atenció mèdica especialitzada
Factor fonamental pel desenvolupament personal i
L’EDUCACIÓ                 col·lectiu al món actual

Als darrers anys i gràcies als esforços dels organismes internacionals (ONU i la
Declaració dels Drets de la Infància) el 84% de la població mundial es troba
alfabetitzada


El principal problema d’accès a l’educació el trobem a l’Africa (Nigèria: 28%
d’alfabetització)


Als països subdesenvolupats existeixen grans diferències en funció del sexe.
Les nenes tenen més dificultats d’escolarització i són obligades abans a deixar
els estudis
Es calcula que és produeix al món el doble dels
ALIMENTACIÓ                 aliments necessaris, però 1.000 milions de
                            persones passen gana

 Causes Naturals: les sequeres, inundacions i plagues –en part causades pel
 canvi climàtic-

 Causes Econòmiques: una agricultura tradicional als països subdesenvolupats que
 limita la producció d’aliments i l’augment del preu dels productes agrícoles a
 nivell mundial

 Als països desenvolupats el problema de l’alimentació és l’obesitat, que ocasiona
 greus problemes de salut entre la població
6. – CAUSES DE LA DESIGUALTAT EN UN MÓN GLOBAL


                          Ocasiona les majors desigualtats de la història de la
 EL SUBDESENVOLUPAMENT
                          humanitat: el 20% de la població (països rics)
                          controla el 80% de la riquesa, mentre dos terços de
                          la humanitat viuen en la pobresa



                         LES CONSEQÜENCIES DE LA COLONITZACIÓ



         CAUSES

                         LA GLOBALITZACIÓ I EL DEUTE EXTERN
CONSEQÜÈNCIES DE LA COLONITZACIÓ
CONSEQÜÈNCIES DE LA COLONITZACIÓ
                   Sistemes polítics occidentals no
  Inestabilitat    adaptats a la seva realitat              Dictadures militars,
  política                                                  guerres internes
                   Falta de personal preparat



   Fronteres        Fetes segons interessos               Guerres entre estats veïns:
   artificials      de les metròpolis                     Iran/Iraq, India/Pakistan



                     Barreja ètnica, religiosa,
   Conflictes        cultural en un mateix                 Guerra civil: Biafra, Rwanda,
   Interns           estat.                                Sri Lanka...


                                                      Malnutrició
                                                      Analfabetisme
   Insuficiència
   educativa i      Poques inversions per
                    part de les metròpolis            Dependència     econòmica    i
   sanitària                                          tecnològica

                                                  Fort creixement demogràfic i
                                                  alta mortalitat
LA GLOBALITZACIÓ I EL DEUTE EXTERN
LA GLOBALITZACIÓ I EL DEUTE EXTERN

                          Tecnològica: No tenen diners per investigar i han de
                          comprar la tecnologia cara als països rics (i pagar les
                          royalties de patents)

                          Financera: depenen dels crèdits de bancs estrangers (deute
   Triple DEPENDÈNCIA     extern) i de les inversions de multinacionals estrangeres que
   dels països pobres     busquen mà d’obra barata i beneficis fiscals


                          Comercial o intercanvi desigual

 L’INTERCANVI DESIGUAL
 L’INTERCANVI DESIGUAL


          País ric                        exporta                Béns industrials

    Recursos naturals                     exporta                   País pobre

   Conclusió: els diners van dels països pobres als rics, augmentant les diferències
                 i impedint que els pobres puguin sortir de la pobresa
Possibles solucions al problema de la pobresa
Possibles solucions al problema de la pobresa

   S’ha de millorar el desigual repartiment de la riquesa, cada vegada més injust

   Augment de l’ajuda dels països desenvolupats del 0’3% del PIB al 0’7% del PIB

   Condonar el deute als països més pobres

   Fixar preus adequats als productes del Tercer Món: comerç just

   Controlar el destí de l’ajuda, evitant la corrupció i el negoci de les armes

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

8 La Globalització
8   La Globalització8   La Globalització
8 La Globalització
jordimanero
 
9 El Desequilibri Mundial
9   El Desequilibri Mundial9   El Desequilibri Mundial
9 El Desequilibri Mundial
jordimanero
 
La globalització
La globalitzacióLa globalització
La globalització
marcapmany
 
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarLa globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
Pushkin1799
 
Un món globalitzat
Un món globalitzatUn món globalitzat
Un món globalitzat
histgeo345
 
Unitat 13 2013-14 - un món globalitzat
Unitat 13   2013-14 - un món globalitzatUnitat 13   2013-14 - un món globalitzat
Unitat 13 2013-14 - un món globalitzat
jordimanero
 
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Rafael Palomero Caro
 

La actualidad más candente (19)

La globalització
La globalitzacióLa globalització
La globalització
 
UD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n BatxilleratUD1- Globalització 2n Batxillerat
UD1- Globalització 2n Batxillerat
 
8 La Globalització
8   La Globalització8   La Globalització
8 La Globalització
 
T 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzadaT 6 una economia globalitzada
T 6 una economia globalitzada
 
Una economia globalitzada
Una economia globalitzadaUna economia globalitzada
Una economia globalitzada
 
Presentació sobre globalització
Presentació sobre globalitzacióPresentació sobre globalització
Presentació sobre globalització
 
Un món globalitzat
Un món globalitzatUn món globalitzat
Un món globalitzat
 
9 El Desequilibri Mundial
9   El Desequilibri Mundial9   El Desequilibri Mundial
9 El Desequilibri Mundial
 
Globalització EconòMica
Globalització EconòMicaGlobalització EconòMica
Globalització EconòMica
 
La globalització
La globalitzacióLa globalització
La globalització
 
LA GLOBALITZACIÓ
LA GLOBALITZACIÓLA GLOBALITZACIÓ
LA GLOBALITZACIÓ
 
Tema 13. Un mon globalitzat nou.
Tema 13. Un mon globalitzat nou.Tema 13. Un mon globalitzat nou.
Tema 13. Un mon globalitzat nou.
 
Un món globalitzat
Un món globalitzatUn món globalitzat
Un món globalitzat
 
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
Bloc 1 catalunya i espanya a europa i el mon -2020
 
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestarLa globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
La globalització i el repte del desenvolupament i el benestar
 
Un món globalitzat
Un món globalitzatUn món globalitzat
Un món globalitzat
 
Unitat 13 2013-14 - un món globalitzat
Unitat 13   2013-14 - un món globalitzatUnitat 13   2013-14 - un món globalitzat
Unitat 13 2013-14 - un món globalitzat
 
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupamentUnitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
 

Similar a CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓSOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
Angels032
 
Teoria document area
Teoria document areaTeoria document area
Teoria document area
nvr184
 
Altres activitats del sector serveis
Altres activitats del sector serveisAltres activitats del sector serveis
Altres activitats del sector serveis
2nESO
 
Tema2 Viu I Conviu En Un MóN Complex
Tema2 Viu I Conviu En Un MóN ComplexTema2 Viu I Conviu En Un MóN Complex
Tema2 Viu I Conviu En Un MóN Complex
mflore22
 
Sociedad de la información
Sociedad de la informaciónSociedad de la información
Sociedad de la información
MRURIS
 
Model cultural
Model culturalModel cultural
Model cultural
V_Serra
 

Similar a CAP A UN SISTEMA MUNDIAL (18)

Unitat 5
Unitat 5Unitat 5
Unitat 5
 
Ud 6. Els serveis, la comunicació i la innovació.
Ud 6. Els serveis, la comunicació i la innovació.Ud 6. Els serveis, la comunicació i la innovació.
Ud 6. Els serveis, la comunicació i la innovació.
 
Globalització
GlobalitzacióGlobalització
Globalització
 
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓSOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
 
Teoria document area
Teoria document areaTeoria document area
Teoria document area
 
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp0205mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
 
Altres activitats del sector serveis
Altres activitats del sector serveisAltres activitats del sector serveis
Altres activitats del sector serveis
 
Tema2 Viu I Conviu En Un MóN Complex
Tema2 Viu I Conviu En Un MóN ComplexTema2 Viu I Conviu En Un MóN Complex
Tema2 Viu I Conviu En Un MóN Complex
 
úS, abús i influencia de els mitjans de comunicació.
úS, abús i influencia de els mitjans de comunicació.úS, abús i influencia de els mitjans de comunicació.
úS, abús i influencia de els mitjans de comunicació.
 
Sociedad de la información
Sociedad de la informaciónSociedad de la información
Sociedad de la información
 
Unitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptes
Unitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptesUnitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptes
Unitat 8 i 9. L'espai econòmic mundial. la globalització i els seus reptes
 
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdflaglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
 
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdflaglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
laglobalitzaci-120215110028-phpapp01.pdf
 
INTRODUCCIÓ ALS ODS.pptx Els objectius de desenvolupament sostenible 2030
INTRODUCCIÓ ALS ODS.pptx Els objectius de desenvolupament sostenible 2030INTRODUCCIÓ ALS ODS.pptx Els objectius de desenvolupament sostenible 2030
INTRODUCCIÓ ALS ODS.pptx Els objectius de desenvolupament sostenible 2030
 
Internet expandeix societat
Internet expandeix societatInternet expandeix societat
Internet expandeix societat
 
Model cultural
Model culturalModel cultural
Model cultural
 
PWP Grup 8
PWP Grup 8PWP Grup 8
PWP Grup 8
 
HACKOp PhD #RevolucioCAT
HACKOp PhD #RevolucioCATHACKOp PhD #RevolucioCAT
HACKOp PhD #RevolucioCAT
 

Más de locoserrallo

Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
locoserrallo
 
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXUnitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
locoserrallo
 
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)                   UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
locoserrallo
 
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
locoserrallo
 
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESNATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
locoserrallo
 
ELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORIS
locoserrallo
 
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAL’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
locoserrallo
 
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAL’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
locoserrallo
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
locoserrallo
 
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORIL’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
locoserrallo
 
ELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRAELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRA
locoserrallo
 
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAL'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
locoserrallo
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
locoserrallo
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
locoserrallo
 

Más de locoserrallo (15)

Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
 
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXUnitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
 
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)                   UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
 
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
 
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESNATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
 
ELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORIS
 
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAL’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
 
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCAL’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
 
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORIL’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
 
LA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEALA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEA
 
ELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRAELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRA
 
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAL'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
 

CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

  • 1. CAP A UN SISTEMA MUNDIAL Unitat 13 Índex general 0.-INTRODUCCIÓ 1.- UN SISTEMA MUNDIAL 2. – LA GLOBALITZACIÓ PEL QUE FA A LA MANERA DE VIURE 3. – TECNOLOGIA, COMUNICACIÓ I GLOBALITZACIÓ 4. – COMUNICACIÓ I SOCIETAT GLOBAL 5. – GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTATS 6. – CAUSES DE LA DESIGUALTAT EN UN MÓN GLOBAL
  • 2. 0.- INTRODUCCIÓ LA GLOBALITZACIÓ: És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals La globalització no és sols econòmica, sinó també política, social i cultura, i imposa el model occidental dels països rics a tot el món Els països ja no són lliures per a fer la política econòmica que consideren més convenient, ja que depenen de la resta
  • 3. 1.- UN SISTEMA MUNDIAL És un fenomen caracteritzat per la interdependència LA econòmica, política, social i cultural de tots els països del GLOBALITZACIÓ món. Increment de les relacions entre els diferents països de tot el món produint un continu flux de la població,diners, mercaderies,etc Afecta totes les estructures econòmiques, socials i polítiques Característiques Interdependència econòmica. L’evolució dels països depèn de com funcionen els altres La comunicació es directa e immediata en quasi tota al terra. Gràcies a la revolució tecnològica i l’aparició de nous mitjans com Internet.
  • 4. GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA Creixement vertiginós del nivell d’intercanvi a escala mundial, controlat pels tres centres de poder econòmic i polític: Estats Units, Unió Europea i el Japó, amb l’afegit actual de la Xina -Liberalització del comerç i lliure competència que beneficia als països desenvolupats -Concentració de capital, que proporciona finançament a les grans empreses internacionals per a poder afrontar grans inversions. característiques -Normativa comuna a l’hora de fabricar determinats bens i de fixar controls de qualitat -Liberalització dels moviments de capitals a nivell internacional, el que afavoreix l’aparició de moviments especulatius a les borses i els mercats financers
  • 5. 2. – LA GLOBALITZACIÓ PEL QUE FA A LA MANERA DE VIURE Els mitjans de comunicació han imposat, fonamentalment LA entre els joves, les pautes culturals (modes, roba, GLOBALITZACIÓ música, menjar, etc) i els valors del model de vida CULTURAL occidental, particularment del món anglosaxó (americà) •Hi ha dificultats per a produir o vendre un mateix producte a tot el si existeixen diferencies culturals (gustos, modes, etc..) •Per què funcioni com un únic mercat, es necessari que els gustos de tots aquells que conformen siguin similars. Procés •La progressiva evolució dels mitjans de comunicació i dels transports ha possiblitat un acostament entre les diferents pobles del món fet que comporta que en molts llocs es compren els mateixos productes, es miren les mateixes pel·lícules... •Duu a l’homogeneïtzació en el món, que limita la diversitat i imposa un únic model cultural
  • 6. ELS RISCOS DE LA GLOBALITZACIÓ Desaparició de les cultures més febles i/o minoritàries Les malalties infeccioses, que poden propagar-se a una velocitat molt alta gràcies als mitjans de transport, orginant pandèmies com la SIDA Terrorisme, ja que els grups violents es poden comunicar i moure més rapidament, fent més dificil el seu seguiment i més perilloses les seves accions Pensament únic: el control dels mitjans de comunicació més importants en unes poques mans origina una informació sesgada i manipulada
  • 7. 3. – TECNOLOGIA, COMUNICACIÓ I GLOBALITZACIÓ La competitivitat empresarial es basa en la DESENVOLUPAMENT investigació i desenvolupament tecnològic pel que fa TECNOLÒGIC a la creació de nous productes com a innovacions en el procès productiu per abaratir-lo Desenvolupament de la investigació científica i les seves aplicacions pràctiques (R+D) Els resultats de les investigacions queden protegits per les patents CARACTERÍSTIQUES Només les empreses multinacionals i els països desenvolupats tenen prous recursos per la investigació La dependència de les innovacions augmenta les diferències entre països rics i pobres
  • 8.
  • 9. Element indispensable de la globalització. La possessió, COMUNICACIÓ I control i transmissió instantània d’informació es un INFORMACIÓ instrument de poder Els mitjans de comunicació actuals són instantanis i tenen un abast mundial (telefonia, ràdio, televisió, internet) La informació i l'entreteniment generen riquesa i influeixen en l'opinió pública CARACTERÍSTIQUES Només existeix el que surt als mitjans de comunicació. Per aquest motiu els poders polítics i econòmics lluiten pel control de la informació Internet es un element que ha democratitzat la informació, però que no assegurar la veracitat de les dades
  • 10. 4. – COMUNICACIÓ I SOCIETAT GLOBAL En funció de la seva difusió els principals mitjans de comunicació són: ELS MITJANS DE -Televisió COMUNICACIÓ - Ràdio - Internet - Revistes i diaris
  • 11. LA El principal mitjà d'informació i d'entreteniment, encara que TELEVISIÓ Internet representa un competidor molt important. Gràcies a la televisió per satèlit i a Internet es un mitjà amb un abast global Les principals cadenes són les americanes, i difonen a tot el món l’estil de vida occidental CARACTERÍSTIQUES La publicitat és la principal font d’ingressos de la televisió La incidència econòmica, social i política de la televisió fa que les principals empreses multinacionals i els governs lluitin per controlar els continguts
  • 12. El desenvolupament de Internet ha representat una revolució pel que fa als mitjans de comunicació INTERNET i les relacions socials, econòmiques i polítiques a nivell mundial Democratització de la informació: gran part de la població té accés a Internet i pot donar a coneixer informació i la seva opinió sobre tot el que pasa al món. Fiabilitat de la informació: gran part de la informació que apareix a Internet no es contrastada per demostrar la seva veracitat Economia: Internet obre un gran camp a les empreses per poder publicitar i ofertar els seus productes directament al consumidor a nivell mundial. Això significa un gran estalvi en tota la xarxa de distribució Les xarxes socials: han transformat les relacions socials ja que les comunicacions són constant i instantànies i fiquen en contacte persones que d’altra ciutats, regions i països diferents
  • 13. 5. – GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTATS CONSEQÜÈNCIES DE LA GLOBALITZACIÓ PELS PAÏSOS POBRES Els preus dels béns industrial, produïts al primer món, COMERÇ són molts superiors als dels béns del sector primari, DESIGUAL els quals són més dominants als països pobres (creixement empobridor) Les patents o drets de propietat intel·lectual deixen de costat als països menys desenvolupats, defensa escala LES LLEIS mundial les patents industrials, les marques comercial i COMERCIALS INTERNACIONALS les creacions intel·lectuals. Aquesta protecció es massa cara per a adquirir-la els països pobres PODER DE LES Les grans empreses acumulen un mercat immens on EMPRESES poden acabar amb les menudes i amenaçar la lliure MULTINACIONALS competència En lloc de disminuir augmenten les desigualtats entre els països rics i els països pobres
  • 14. Índex que es confecciona a partir d’uns indicadors ÍNDEX DE bàsics i que indica les diferències pel que fa al DESENVOLUPAMENT desenvolupament i al benestar entre els països HUMÀ (IDH). pobres i els països rics ESPERANÇA DE VIDA INDICADORS BÀSICS EDUCACIÓ NUTRICIÓ
  • 15. A l’edat que arriba el 50% de la població. És el ESPERANÇA DE principal indicador del desenvolupament pel que fa VIDA al sector sanitari L'esperança mitjana de vida al moment de néixer en 69 anys a nivell mundial, però amb grans diferències entre països i classes socials Als països rics la mitjana és d'uns 80 anys, mentre que als països pobres se situa al voltant dels 55 Als països subdesenvolupats existeixen grans diferències en funció de la riquesa i el sexe La mortalitat infantil també és un indicador fiable del desenvolupament ja que els nadons necessiten una atenció mèdica especialitzada
  • 16. Factor fonamental pel desenvolupament personal i L’EDUCACIÓ col·lectiu al món actual Als darrers anys i gràcies als esforços dels organismes internacionals (ONU i la Declaració dels Drets de la Infància) el 84% de la població mundial es troba alfabetitzada El principal problema d’accès a l’educació el trobem a l’Africa (Nigèria: 28% d’alfabetització) Als països subdesenvolupats existeixen grans diferències en funció del sexe. Les nenes tenen més dificultats d’escolarització i són obligades abans a deixar els estudis
  • 17. Es calcula que és produeix al món el doble dels ALIMENTACIÓ aliments necessaris, però 1.000 milions de persones passen gana Causes Naturals: les sequeres, inundacions i plagues –en part causades pel canvi climàtic- Causes Econòmiques: una agricultura tradicional als països subdesenvolupats que limita la producció d’aliments i l’augment del preu dels productes agrícoles a nivell mundial Als països desenvolupats el problema de l’alimentació és l’obesitat, que ocasiona greus problemes de salut entre la població
  • 18. 6. – CAUSES DE LA DESIGUALTAT EN UN MÓN GLOBAL Ocasiona les majors desigualtats de la història de la EL SUBDESENVOLUPAMENT humanitat: el 20% de la població (països rics) controla el 80% de la riquesa, mentre dos terços de la humanitat viuen en la pobresa LES CONSEQÜENCIES DE LA COLONITZACIÓ CAUSES LA GLOBALITZACIÓ I EL DEUTE EXTERN
  • 19. CONSEQÜÈNCIES DE LA COLONITZACIÓ CONSEQÜÈNCIES DE LA COLONITZACIÓ Sistemes polítics occidentals no Inestabilitat adaptats a la seva realitat Dictadures militars, política guerres internes Falta de personal preparat Fronteres Fetes segons interessos Guerres entre estats veïns: artificials de les metròpolis Iran/Iraq, India/Pakistan Barreja ètnica, religiosa, Conflictes cultural en un mateix Guerra civil: Biafra, Rwanda, Interns estat. Sri Lanka... Malnutrició Analfabetisme Insuficiència educativa i Poques inversions per part de les metròpolis Dependència econòmica i sanitària tecnològica Fort creixement demogràfic i alta mortalitat
  • 20. LA GLOBALITZACIÓ I EL DEUTE EXTERN LA GLOBALITZACIÓ I EL DEUTE EXTERN Tecnològica: No tenen diners per investigar i han de comprar la tecnologia cara als països rics (i pagar les royalties de patents) Financera: depenen dels crèdits de bancs estrangers (deute Triple DEPENDÈNCIA extern) i de les inversions de multinacionals estrangeres que dels països pobres busquen mà d’obra barata i beneficis fiscals Comercial o intercanvi desigual L’INTERCANVI DESIGUAL L’INTERCANVI DESIGUAL País ric exporta Béns industrials Recursos naturals exporta País pobre Conclusió: els diners van dels països pobres als rics, augmentant les diferències i impedint que els pobres puguin sortir de la pobresa
  • 21. Possibles solucions al problema de la pobresa Possibles solucions al problema de la pobresa S’ha de millorar el desigual repartiment de la riquesa, cada vegada més injust Augment de l’ajuda dels països desenvolupats del 0’3% del PIB al 0’7% del PIB Condonar el deute als països més pobres Fixar preus adequats als productes del Tercer Món: comerç just Controlar el destí de l’ajuda, evitant la corrupció i el negoci de les armes