1. ORIGEN, DIVERSITAT, TEIXITS I ORGANS VEGETALS

3. els protectors, cobreixen, impermeabilitzen i protegeixen.

4. els vasculars, el xilema i el floema que transporten substàncies.

5. els fonamentals, que inclouen el parènquima (fabricació i enmagatzematge de nutrients), el col·lènquima i l’esclerènquima, que donen el suport, i en alguns casos teixits secretors.

7. Meristems secundaris: produeixen el creixement en gruix. Es troben al llarg de tot el vegetal. El fel·logen substitueix l’epidermis formant suro. El cambium intern forma nous vasos conductors.

8. -El creixement en anell dels troncs: els vasos que es formen en èpoques òptimes són més gruixats que els que es formen en èpoques adverses, així es formen diversos anells que corresponen als cicles anuals de creixement. Es pot relacionar això amb el règim de pluges d’una zona.

9. -Els teixits fonamentals: a)Parènquimes: capten la llum i acumulen substàncies de reserva. Formen el teixit més abundant a una planta. Al seu interior trobam nombrosos plasts (leucoplasts i cloroplasts) i un gran vacúol. Podem trobar: parènquimes clorofíl·lics, aqüífers, aerífers o de reserva. A més els parènquimes tenen la capacitat de desdiferenciar-se per cicatritzar ferides o de formar teixits secretors (resines, aromes de fulles, fruits o flors). Parènquima

10. b)Col·lènquima: cèl·lules vegetals allargades que formen fibres que donen un suport flexible al vegetal. c)Esclerènquima: format per cèl·lules vegetals mortes amb parets cel·lulars gruixudes (amb lignina) i que forma un altre teixit de suport i ressistència, en aquest cas dona duresa i impermeabilitza. Podem trobar-les en dues formes: en fibres (formant feixos que suporten els teixits conductors) o en forma de cèl·lules pètries ( formen la coberta de llavors, …).

12. b) El súber o suro. Substitueix l’epidermis a les zones de més d’un any. Aquest teixit poseeix a les seves cèl·lules suberina, que el fa més ressistent i impermeable. Les lenticel·les pemeten el pas de l’aire per aquesta capa.

14. b) Floema: transporta la saba elaborada. Està format per cèl·lules alineades que en aquest cas es mantenen vives. Estan modificades de formen que perden el nucli i gran part de la seva maquinària cel·lular, formant els tubs cribosos o liberians. Entre cèl·lula i cèl·lula encara queden restes de la paret, però uns forats permeten el pas de la saba elaborada.

15. -El òrgans vegetals. a)L’arrel: part subterrània de la planta que permet que aquesta quedi fixada. Hi ha dos tipus: axiformes (amb arrel principal) i fasciculades (moltes de la mateixa mida). A l’extrem hi ha un meristem a on continuament es formen cèl·lules noves, la caliptra el protegeix. L’arrrel incorpora per la planta aigua i sals minerals (saba bruta). Podem trobar arrels secundàries aèries, es diuen adventícies que poden servir per enfilar-se, … . Tambè podem trobar a les arrels de determinades plantes nòduls, formats per bacteris que són simbionts. O micorrizes ( fongs simbionts).

16. b) La tija: constitueix l’eix central del vegetal i dona suport a moltes altres estructures. Trobam les gemmes, que són meristems primaris. Aquestes gemmes i les zones d’unió amb les fulles s’anomenen nusos. A les plantes de climes secs la tija torna gruixuda o suculenta ( enmagatzema aigua), inclús la mateixa tija fa la fotosíntesi.

17. c) Les fulles: la seva funció es captar la llum solar per dur a terme la fotosíntesi. El limbe és la estructura plana que es dedica a captar la llum, els nervis són els vasos conductors qu travessen la fulla i que connecten amb la tija gràcies al pecíol. A l’interior de la fulla trobam parènquima en palissada i lacunar ( tots dos amb clorofil·la). Aquestes capes estan protegides per una capa d’epidermis que a la zona de l’anvers poseeix més estomes. Les formes de les fulles són molt variades i responen a adaptacions al medi. Poden ser: suculentes, transformar-se en espines, circells o trampes.