Curs per deixar de fumar lidia bria lucas palau

SESSIÓ 4
Teoria per la setmana 4
Aquesta setmana farem èmfasi en identificar les
variables individuals que influeixen en l’adopció de
conductes de salut com la de deixar de fumar.

SESSIÓ 4
MODELS I TEORIES DE L’EXPECTATIVA VALOR
Rogers (1975; 1983) i Harris i Middleton (1985)
Teoria de la motivació
protectora
Greus conseqüències de la nicotina als pulmons humans
Base teòrica que, sosté que la probabilitat que una persona tingui la intenció d’adoptar
comportaments de salut pot augmentar fins que percebi que la seva salut està
greument amenaçada, però que pot fer moltes coses eficaces i a un cost molt baix per a
reduir el risc d’emmalaltir.
Proposen que la por que s’infon a les persones en mostrar-lis les
greus conseqüències que es deriven de fer determinades conductes
relacionades amb la salut és un dels factors determinants de la
motivació que porta a les persones a protegir-se del dany que
poden patir.

SESSIÓ 4
La motivació vers la protecció actua com a preventiva de la malaltia, a partir de la
informació rebuda sobre conseqüències negatives, en aquest cas les provocades per
l’hàbit de fumar.
Els components de la motivació establerta es divideixen en dues variables que influeixen
en l’adopció de comportaments de salut (deixar de fumar):
•Apreciació de l’amenaça: aquesta variable resulta de restar la por a emmalaltir a causa
de la gravetat de les conseqüències de la seva conducta (càncer, mort) dels avantatges
que els reporta la conducta de fumar (relaxació).
•Avaluació de la resposta d’afrontament: és el
resultat de restar a l’eficàcia de la resposta de fumar i
l’autoeficàcia de la persona els costos de la resposta
adaptativa (deixar de fumat).

De cara a la intervenció amb les persones que volen deixar de fumar, aquest model
implica que en determinades circumstàncies particulars de cada persona, el sol fet
d’emfatitzar sobre el risc resulta més eficaç que augmentar l’autoeficàcia de la persona.
SESSIÓ 4
Aquesta i altres teories de l’expectativa valor
reconeixen però el fet que hi han altres factors
que influeixen i cal considerar segons cada cas
particular, en l’acompliment dels objectius,
aquests factors són: informació, oportunitat,
força de voluntat, capacitat de mantenir la
motivació durant l’execució de deixar de
fumar.

SESSIÓ 4

SESSIÓ 5
Aquesta setmana tractarem de com els processos
de canvi de comportament estan regulats també
pel context social.

MODELS I TEORIES DE L’AUTOREGULACIÓ DEL COMPORTAMENT
SESSIÓ 5
Teoria de l’acció social
La teoria de l’acció social planteja que els processos de canvi del comportament i del
manteniment d’uns hàbits de salut determinats estan mitjançats pel context social, que
proporciona l’estructura causal que uneix els processos de canvi personal als ambients
interpersonals, i especifica les influencies organitzacionals i de relacions socials que
permeten o constrenyen el canvi personal.
En termes d’intervenció preventiva, l’assumpció
d’aquest model implica la creació d’hàbits
protectors o rutines que disminueixin el risc
personal de patir una malaltia, l’assumpció
d’aquests hàbit com no fumar es representa com
un bucle de control personal d’acció-resultat, és a
dir, l’autoregulació constant de la persona manté
els bons resultats (conseqüències biològiques,
emocionals i social de no fumar).

SESSIÓ 5
Aquesta teoria suposa l’existència de mecanismes que capaciten la persona per a la
transició d’una conducta perillosa a una altre de saludable, entre aquests mecanismes
podem destacar:
La valoració motivacional que fa la persona en termes de possibles resultats
(expectatives de resultats si es deixa el tabac)
Avaluació de les seves capacitats (autoeficàcia percebuda de portar a terme deixar de
fumar)
Generació de metes que guien i dinamitzen
la solució dels problemes (establiment de l’extinció
de l’hàbit de fumar).

El més important però de la nostra instrucció, és l’èmfasi que fa aquest model en que els
guions d’acció personal estan connectats amb els d’altres membres del context
sociofamiliar, i aquesta dependència social és un dels determinants fonamentals del
canvi de comportament i del seu manteniment.
Això vol dir que les accions que emprenen les persones dintre d’un context social
poden estar o no afavorides depenent de com es veuen aquestes accions, així en un
context on fumar és vist com a una conducta poc elegant, serà molt més fàcil que la
persona interessada comenci a tenir interès en el canvi.
SESSIÓ 5

Així, el context modifica les capacitats personals i les relacions socials, i afecta
l’establiment de metes, la consideració d’oportunitats per a l’acció i el disseny i l’execució
d’estratègies de salut. Aquestes influències s’analitzen en termes de:
Escenaris: característiques físiques de l’ambient de la persona, en determinar l’accés a
recursos materials necessaris.
Relacions socials o conjunt de beneficis, expectatives i obligacions que influeixen en
l’establiment de metes i en l’elecció d’estratègies per tal de deixar de fumar,
proporcionant models de consecució d’objectius.
SESSIÓ 5
Estructures organitzacionals que canalitzen les
metes, expectatives i estratègies personals de
maneres diverses, quins són els recursos que
ofereixen les estructures existents per tal que la
persona dugui a terme deixar la conducta de fumar?

SESSIÓ 5

SESSIÓ 6
Aquesta setmana tractarem de un model de canvi
global en el tractament de conductes additives.

Teoria de les conductes addictives
El model sorgeix a partir de la necessitat
de desenvolupar un model de canvi
global en el tractament de conductes
additives, les persones que s’enfronten a
l’intent de deixar de fumar havien
d’escollir entre la multitud d’ofertes
terapèutiques disponibles, aquest fet per
si sol provoca ja d’inici incertesa, i si
s’afegeix la insuficient informació al
respecte sobre els procediments de
teràpia, la confusió pot superar la decisió
de deixar la conducta additiva.
MODEL TRANSTEÒRIC DE CANVI PER A CONDUCTES ADDICTIVES
SESSIÓ 6

El model global ha de cobrir tot el procés de canvi des del moment en que s’adverteix
l’existència del problema fins la consecució i eliminació de la conducta de fumar.
La complexitat de la conducta additiva exigeix solucions multivariants. El procés de canvi
en la percepció de la persona que es vol ajudar és dinàmic, integrat per estadis, processos i
nivells de canvi, per tant el procés d’ajuda ha de tenir en compte aquests estadis per tal de
poder avançar en la consecució de l’objectiu principal: deixar de fumar.
Un procés de canvi consisteix en una activitat iniciada o experimentada per una persona,
la qual modifica els pensaments, sentiments, conductes i les relacions interpersonals.
Com podem promoure el canvi? La tècnica més utilitzada és la conscienciació, que
facilitarem amb educació, confrontació, observació i interpretació, per tal d’aconseguir el
canvi per elles mateixes.
Procés de canvi
SESSIÓ 6

El procés de canvi requereix actuació en la cognició i la emoció de les persones en les
primeres fases i potenciar les conductes en les fases de preparació i actuació. Aquest
procés te una estructura de 5 etapes o estadis:
Les persones en aquest estadi pre-procés de canvi no pensen seriosament en
canviar la seva conducta de fumar.
Poden mantenir-se en aquest estadi bé perquè tenen poca informació sobre
les conseqüències de la conducta o perquè se senten desmoralitzats respecte
a la seva capacitat de canviar i prefereixen no pensa-hi massa en el tema.
És freqüent trobar persones que es posen a la defensiva davant les pressions
socials o del seu entorn per que abandonin el tabac. És convenient doncs
proporcionar informació sobre les conseqüències negatives de la seva addicció
de manera subtil per a no provocar aquesta resposta contradictòria. Altre
manera és educar i informar la persona sobre la seva resistència, fer entendre
i modificar els seus pensaments obstinats.
Estadi de precontemplació
SESSIÓ 6

Estadi de contemplació
Les persones que es troben en aquest estadi estan pensant
seriosament en el canvi. Són conscients del problema i és un bon
moment per donar informació obertament sobre les implicacions a
llarg termini si continuen amb la conducta de fumar, i proposar
mètodes i maneres de com poden canviar.
En aquest estadi però, tot i la convicció per part de les persones de
la necessitat de canviar, poden mostrar-se encara ambivalents
respecte a la relació entre el preu i el benefici de la seva conducta
de fumar, per aquest motiu les persones poden mantenir-se en
aquest estadi fins a anys, hem d’anar em compte amb la durada de
la permanència en aquesta fase ja que pot tornar-se crònica i les
persones en comptes d’actuar creuen que el fet de pensar ja és una
actuació contra la seva conducta additiva, cal motivar-les doncs per
avançar.
SESSIÓ 6

Estadi de preparació
Aquest estadi com el seu nom indica, les persones estan preparades per a passar a l’acció,
generalment la intenció és actuar al més següent d’aquesta decisió, probablement
trobarem persones que ja han iniciat alguna acció per aconseguir l’objectiu de deixar de
fumar, com la reducció en la freqüència de la conducta de fumar. En aquest estadi es pot
planificar la metodologia a portar a terme per aconseguir l´objectiu final d´abandonament
de l´hàbit.
El curs està especialment indicat per a dur-se a terme quan ens trobem en aquest moment
concret.
SESSIÓ 6

Es produeix la modificació de la conducta problema de fumar, és quan exigim a la persona
que aconsegueixi un objectiu concret durant un mínim de temps, a mode d’exemple que hagi
deixat el tabac almenys durant 24 hores, accions com reduir el consum de tabac o el canvi a
productes menys nocius no es contempla com una actuació, donat que per a considerar
satisfactòria una intervenció s’ha d’aconseguir la suspensió de l’hàbit.
Moment de portar a terme la batalla contra l´addicció. El comportament de les persones s
´haurà de modificar significativament i s´hauran de deixar de banda aquelles activitats que
afavoreixin l´hàbit de fumar. Els criteris a seguir en aquest procés estaran conformats pels
objectius marcats entre les persones i els clínics, atenen a les particularitats de cadascú.
S’estableix un període de sis mesos des de la modificació de la conducta de fumar.
Estadi d’actuació
SESSIÓ 6

Aquesta fase que pot semblar a priori la més senzilla de complir perquè ja hem fet el més
difícil, no ho és en absolut. I no ho és perquè es pot allargar considerablement en el
temps i tan sols la fortalesa i el manteniment en la nostra convicció ens allunyarà de
tornar a recaure en l´addicció. De ben segur que sempre ens trobarem amb obstacles que
superar per a continuar allunyats de la cigarreta. Al cap i a la fi, si una vegada vam ser
víctimes de l´addicció, podríem tornar a recaure en la mateixa si no ens mantenim
sempre alerta.
Aquest període de manteniment quan la conducta additiva ha finalitzat. Per donar per
finalitzada la intervenció definim el fi de la conducta de fumar com la no existència de
temptacions al llarg de totes les situacions problema, i la persona no necessita processos
de canvi per evitar la recaiguda.
Estadi de manteniment
SESSIÓ 6

Poder establir en quin estadi es troba el pacient és
el millor predictor del progrés aconseguit, per tant
distingir aquests estadis i avançar conjuntament
amb la persona és vital per a la consecució dels
objectius amb èxit.
Generalment els programes terapèutics
tradicionals han tractat als seus pacients com si
estiguessin preparats per a entrar a l’estadi
d’actuació, per aquest motiu els tractament són en
la gran majoria ineficaços, per sobretot els
problemes d’abandonament de la participació i la
consegüent no consecució de l’objectiu de deixar
de fumar.
Si es produeix una recaiguda, generalment la
persona torna a l’estadi de contemplació, i
considera seriosament continuar amb la
consecució durant el pròxim any.
SESSIÓ 6

Curs per deixar de fumar lidia bria lucas palau

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Similar a Curs per deixar de fumar lidia bria lucas palau

Similar a Curs per deixar de fumar lidia bria lucas palau (20)

Curs per deixar de fumar lidia bria lucas palau