SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 13
SERVI TUL·LI 
Mònica Montoya 
Laura Rocasalva
El nou rei 
 Servi amaga la mort del rei 
per poder fer les tasques 
del rei en nom de Tarquini. 
Quan Servi te afarmat el seu 
poder, fa la mort de Tarquini 
pública. 
 577 a.C. – 584 a.C.
 Perquè els fills de Tarquini no 
tinguessin la mateixa mania a Servi 
que la que tenien els fills d’Anc contra 
Tarquini, Servi casa a les seves filles 
amb els fills de Tarquini.
Distribució segons el cens 
 Primera classe 100.000 o més assos 
(80 centúries + 2 centúries d’obrers) 
 Segona classe 75 – 100.000 assos (20 
centúries) 
 Tercera classe 50.000 assos (20 
centúries)
 Quarta classe 25.000 assos (20 
centúries) 
 Cinquena classe 11.000 assos (30 
centúries – 3 de reserva) 
 La resta de població cens menor (1 
centúria)
 12 centúries de cavalleria entre els 
ciutadans principals de la ciutat 
 6 centúries més de cavallers de les tres 
instituïdes per Ròmul 
 Es va imposar un tribut a les vídues de 
2.000 assos de bronze que havien de 
pagar cada any
 Servi va posar una llei que dictava 
contra els no censats, i la qual 
amenaçava amb penes de presó i de 
mort 
 En aquests 5 anys es van censar 80.000 
ciutadans 
 Va caldre ampliar la ciutat i per això 
Tul·li va afegir dos turons: Quirinal i 
Vimiral (ell mateix va anar-hi a viure 
per donar prestigi a l’indret)
Roma, capital de l’estat 
 Servi aconsegueix augmentar la ciutat 
i organitzar-la. I perquè no fos només 
a causa de les armes, intenta 
eixamplar el seu domini per la política 
i per la religió. 
 Es fa un santuari dedicat a Diana a 
Roma i d’aquesta manera, representa 
que es reconeix Roma com la capital.
Els germans Tarquini es van unir en matrimoni amb les 
germanes Túl·lies (filles de Servi). 
La més intrèpida (Túl·lia) s’aturmentava pel fet de que el seu 
espòs no tenia gens d’ambició ni d’audàcia, per això estava 
molt més atenta vers l’altre germà, al qual l’admirava, dient 
que aquest si que era un home i nascut de sang reial, per 
això, alhora menyspreava a la seva germana, per no 
esperonar al seu espòs. 
A causa d’això els dos, ben aviat es van unir, graciés a la 
similitud dels seus caràcters. 
Més endavant, i després de que aquests dos es veiessin a 
esquenes de les seves parelles, Luci Tarquini i Túl·lia , la 
menor, es van unir en matrimoni, sense l’aprovació de Servi.
Però, ja feia un temps que la vellesa de Servi va començar 
a ser una amenaça i el seu tro, alhora, va començar a 
perillar. 
Per una altra banda, la seva filla Túl·lia, tenia pensat 
cometre un tercer crim.. I alhora, esperonava al seu nou 
espós a que li prengués al regne al seu pare. 
Aquest, després d’haver-se guanyat a part del senat, un 
dia, va interrompre al fòrum i va asseure’s al tro de Servi. 
Per a, seguidament, començar a menysprear l’actual rei i 
proclamar-se nou rei.
Servi el va respondre tot entrant al fòrum i plantant cara a 
Tarquini. 
Tarquini, aprofitant la diferència de edat i la força que 
aquest tenia al ser jove, va agafar a Servi i el va llançar 
fora de l’edifici. 
Servi marxà, seguit pels seus seguidors, més tard, Tarquini 
va enviar als seus seguidors per a que aquest no sortís 
amb vida, aquest va ser mort al turó de les Esquílies.
La seva pròpia filla, Túl·lia, instigada per les fúries va 
acabar de rematar la mort del seu pare, passant amb el 
seu carro per sobre del cos del seu pare, que es trobava, a 
l’encara anomenat carrer del Crim.
Aquest fou el final del regne de Servi, el qual va acabar 
gairebé tan tràgicament com el seu inici. 
El seu regne va durar quaranta-quatre anys, i els 
historiadors expliquen que, un cop acabat el seu regnat, va 
desaparèixer la monarquia justa i legítima. I va significar el 
trencament el costum de consultar totes les coses amb el 
senat i de demanar l’autorització a aquest, juntament amb 
el poble. 
Un cop mort Servi, es va iniciar un govern de por 
encapçalat per Tarquini el Superb.

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (20)

Numa Pompili
Numa PompiliNuma Pompili
Numa Pompili
 
Tarquini el superb
Tarquini el superbTarquini el superb
Tarquini el superb
 
L’organització política a l’estat romà
L’organització política a l’estat romàL’organització política a l’estat romà
L’organització política a l’estat romà
 
Emporiae
EmporiaeEmporiae
Emporiae
 
Tarquini el superb 15-16
Tarquini el superb 15-16Tarquini el superb 15-16
Tarquini el superb 15-16
 
Anc marci (641 617
Anc marci (641 617Anc marci (641 617
Anc marci (641 617
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
Pervivència de la cultura clàssica en la pintura II
Pervivència de la cultura clàssica en la pintura IIPervivència de la cultura clàssica en la pintura II
Pervivència de la cultura clàssica en la pintura II
 
Organització política a Roma
Organització política a RomaOrganització política a Roma
Organització política a Roma
 
Organització política a Roma
Organització política a RomaOrganització política a Roma
Organització política a Roma
 
Anc marci 15-16
Anc marci 15-16Anc marci 15-16
Anc marci 15-16
 
Bàrcino
BàrcinoBàrcino
Bàrcino
 
Organització política a Roma
Organització política a RomaOrganització política a Roma
Organització política a Roma
 
Barcino
BarcinoBarcino
Barcino
 
Tarquini el Superb
Tarquini  el SuperbTarquini  el Superb
Tarquini el Superb
 
Gerunda
GerundaGerunda
Gerunda
 
Baetulo
BaetuloBaetulo
Baetulo
 
Tul·lus hostili 15-16
Tul·lus hostili 15-16Tul·lus hostili 15-16
Tul·lus hostili 15-16
 
Numa pompili 15-16
Numa pompili 15-16Numa pompili 15-16
Numa pompili 15-16
 
Tul·lus
Tul·lusTul·lus
Tul·lus
 

Más de ludusanglensis

Más de ludusanglensis (10)

Numa
NumaNuma
Numa
 
Ròmul
RòmulRòmul
Ròmul
 
Reconstruim roma (4) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruim roma (4) (Edificis més significatius de Roma)Reconstruim roma (4) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruim roma (4) (Edificis més significatius de Roma)
 
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
 
Reconstruint roma (2)
Reconstruint roma (2)Reconstruint roma (2)
Reconstruint roma (2)
 
Reconstruim roma (1)
Reconstruim roma (1)Reconstruim roma (1)
Reconstruim roma (1)
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Emporiae 2
Emporiae 2Emporiae 2
Emporiae 2
 
Servi Tul·li
Servi Tul·liServi Tul·li
Servi Tul·li
 
Organització política de l’estat romà
Organització política de l’estat romàOrganització política de l’estat romà
Organització política de l’estat romà
 

Servi tul·li

  • 1. SERVI TUL·LI Mònica Montoya Laura Rocasalva
  • 2. El nou rei  Servi amaga la mort del rei per poder fer les tasques del rei en nom de Tarquini. Quan Servi te afarmat el seu poder, fa la mort de Tarquini pública.  577 a.C. – 584 a.C.
  • 3.  Perquè els fills de Tarquini no tinguessin la mateixa mania a Servi que la que tenien els fills d’Anc contra Tarquini, Servi casa a les seves filles amb els fills de Tarquini.
  • 4. Distribució segons el cens  Primera classe 100.000 o més assos (80 centúries + 2 centúries d’obrers)  Segona classe 75 – 100.000 assos (20 centúries)  Tercera classe 50.000 assos (20 centúries)
  • 5.  Quarta classe 25.000 assos (20 centúries)  Cinquena classe 11.000 assos (30 centúries – 3 de reserva)  La resta de població cens menor (1 centúria)
  • 6.  12 centúries de cavalleria entre els ciutadans principals de la ciutat  6 centúries més de cavallers de les tres instituïdes per Ròmul  Es va imposar un tribut a les vídues de 2.000 assos de bronze que havien de pagar cada any
  • 7.  Servi va posar una llei que dictava contra els no censats, i la qual amenaçava amb penes de presó i de mort  En aquests 5 anys es van censar 80.000 ciutadans  Va caldre ampliar la ciutat i per això Tul·li va afegir dos turons: Quirinal i Vimiral (ell mateix va anar-hi a viure per donar prestigi a l’indret)
  • 8. Roma, capital de l’estat  Servi aconsegueix augmentar la ciutat i organitzar-la. I perquè no fos només a causa de les armes, intenta eixamplar el seu domini per la política i per la religió.  Es fa un santuari dedicat a Diana a Roma i d’aquesta manera, representa que es reconeix Roma com la capital.
  • 9. Els germans Tarquini es van unir en matrimoni amb les germanes Túl·lies (filles de Servi). La més intrèpida (Túl·lia) s’aturmentava pel fet de que el seu espòs no tenia gens d’ambició ni d’audàcia, per això estava molt més atenta vers l’altre germà, al qual l’admirava, dient que aquest si que era un home i nascut de sang reial, per això, alhora menyspreava a la seva germana, per no esperonar al seu espòs. A causa d’això els dos, ben aviat es van unir, graciés a la similitud dels seus caràcters. Més endavant, i després de que aquests dos es veiessin a esquenes de les seves parelles, Luci Tarquini i Túl·lia , la menor, es van unir en matrimoni, sense l’aprovació de Servi.
  • 10. Però, ja feia un temps que la vellesa de Servi va començar a ser una amenaça i el seu tro, alhora, va començar a perillar. Per una altra banda, la seva filla Túl·lia, tenia pensat cometre un tercer crim.. I alhora, esperonava al seu nou espós a que li prengués al regne al seu pare. Aquest, després d’haver-se guanyat a part del senat, un dia, va interrompre al fòrum i va asseure’s al tro de Servi. Per a, seguidament, començar a menysprear l’actual rei i proclamar-se nou rei.
  • 11. Servi el va respondre tot entrant al fòrum i plantant cara a Tarquini. Tarquini, aprofitant la diferència de edat i la força que aquest tenia al ser jove, va agafar a Servi i el va llançar fora de l’edifici. Servi marxà, seguit pels seus seguidors, més tard, Tarquini va enviar als seus seguidors per a que aquest no sortís amb vida, aquest va ser mort al turó de les Esquílies.
  • 12. La seva pròpia filla, Túl·lia, instigada per les fúries va acabar de rematar la mort del seu pare, passant amb el seu carro per sobre del cos del seu pare, que es trobava, a l’encara anomenat carrer del Crim.
  • 13. Aquest fou el final del regne de Servi, el qual va acabar gairebé tan tràgicament com el seu inici. El seu regne va durar quaranta-quatre anys, i els historiadors expliquen que, un cop acabat el seu regnat, va desaparèixer la monarquia justa i legítima. I va significar el trencament el costum de consultar totes les coses amb el senat i de demanar l’autorització a aquest, juntament amb el poble. Un cop mort Servi, es va iniciar un govern de por encapçalat per Tarquini el Superb.