SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 14
Descargar para leer sin conexión
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària
Arquitecte Manuel Raspall




    Dossier: Sistemes de Transmissió de Moviment

 Tipus de document:              Dossier i problemes resolts

 Elaborat per:                   Departament de Tecnologia (LLHM)

 Adreçat a:                      Alumnes 3r Curs d’ ESO

 Curs acadèmic:                  2009-2010




  Ensenyament-Aprenentatge                  Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc         Curs 2010
  Elaborat per: LLHM         Revisat per: [si   cal]            Aprovat per: [si   cal]   Pàgina 1 de 14
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària
Arquitecte Manuel Raspall



       Els sistemes de transmissió de moviment permeten passar el moviment entre eixos.
       Aquests sistemes són:

            •   les politges unides per corretges o cadenes (per a distàncies grans entre eixos)
            •   els engranatges (per a eixos situats a poca distància)


       La relació de transmissió indica el nombre de voltes que fa l'eix de sortida (conduït o
       número 2) per cada volta de l'eix d'entrada (motriu o número 1).
       Si la velocitat angular de l'eix d'entrada és w1 i la de l'eix de sortida és w2, aleshores: = w2 /
       w1

            •   Si l'eix conduït gira més a poc a poc que el motriu, es tracta d'un sistema reductor:

                        w2 w1         w2 / w1 1             1

            •   Si l'eix conduït gira més ràpid que el motriu, es tracta d'un sistema multiplicador:

                        w2 w1         w2 / w1 1             1

            •   Si l'eix de sortida gira a la mateixa freqüència angular que el d'entrada, tots dos tenen
                la mateixa velocitat angular. En aquest cas, però, pot passar que s'inverteixi el sentit
                de gir.

                        w2 = w1         w2 / w1 = 1             =1

 Entre la velocitat angular w d'una roda i la velocitat lineal v
 dels seus punts hi ha la relació següent:

                v=r·w         on:

                v és la velocitat linial (m/s)
                w és la velocitat angular (rad/s)
                r és el radi de la roda (m)




  Ensenyament-Aprenentatge                       Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc         Curs 2010
  Elaborat per: LLHM              Revisat per: [si   cal]            Aprovat per: [si   cal]   Pàgina 2 de 14
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària
Arquitecte Manuel Raspall


       Transmissió per corretja

 En les politges unides per corretges o cadenes la relació de
 transmissió val:


                τ= w   2   / w1 = d1/d2    on:

                w1 és la velocitat angular de l'eix de la politja
                motriu
                w2 és la velocitat angular de l'eix de la politja
                conduïda
                d1 és el diàmetre de la politja motriu
                d2 és el diàmetre de la politja conduïda

 Aquest mecanisme es troba en molts electrodomèstics de la cuina, en les màquines de cosir de
 pedals, dins de la impressora, en màquines industrials, etc




 Si s'uneixen diverses politges de diferents diàmetres sobre
 un mateix eix, s'obté una politja escalonada o tren de
 politges, el qual s'utilitza per a canvis de marxes fent
 diferents combinacions.
 És el cas de la caixa de canvis del trepant de sobretaula.




       Transmissió per cadena

 Per evitar el lliscament que es produeix entre la politja i la
 corretja, es pot optar per utilitzar rodes dentades i unir-les
 mitjançant una cadena.
 En aquest cas es compleix:


                τ= w   2   / w1 = z1/z2    on:

                w és la velocitat angular de l'eix (rad/s)
                z és el nombre de dents de la roda

 Aquest mecanisme es troba a la bicicleta, on la cadena uneix el plat amb z1 dents i el pinyó amb z2
 dents.




  Ensenyament-Aprenentatge                         Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc         Curs 2010
  Elaborat per: LLHM                Revisat per: [si   cal]            Aprovat per: [si   cal]   Pàgina 3 de 14
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària
Arquitecte Manuel Raspall


        Engranatges

 Els engranatges són mecanismes de transmissió de
 moviment circular mitjançant rodes dentades que
 encaixen entre si. Això és possible perquè tenen el
 mateix pas (distància entre dues dents veïnes).

 La relació de transmissió val:


               τ= w  2   / w1 = z1/z2     on:

               w és la velocitat angular de l'eix (rad/s)
               z és el nombre de dents de l'engranatge


 Els engranatges poden ser rectes, cònics, interiors, vis sens fi i pinyó-cremallera (en aquest últim hi
 ha transformació de moviment de rectilini a circular o a l'inrevés).




 Per representar gràficament els engranatges, com que
 és molt difícil dibuixar-los amb totes les dents, es fa un
 dibuix simbòlic en el qual la roda dentada es representa
 amb una circumferència.



 Un tren d'engranatges és un mecanisme compost de diversos engranatges. Es pot determinar la
 relació de transmissió per passos considerant parelles d'engranatges (motriu - conduït) fins a arribar a
 la darrera roda dentada. A l'hora de fer el càlcul, cal recordar que dues rodes dentades que giren al
 voltant del mateix eix tenen la mateixa velocitat angular i per tant = 1.

 Per a un tren d'engranatges:


               τ= w             / w primera roda
                      última roda

                 = 12· 23· 34·...
                 = producte nombre de dents rodes
                motrius / producte nombre dents rodes
                conduïdes.
 En un tren d'engranatges, una roda pot ser alhora
 motriu i conduïda, ja que primer rep el moviment i
 després el transmet a un altre engranatge.
 Però, atenció: si dues rodes estan muntades sobre el
 mateix eix de rotació, la roda que rep el moviment
 només serà conduïda, i la que transmet el moviment
 només serà motriu.

 Finalment, cal tenir en compte que en reduir la velocitat d'una politja o roda dentada, augmenta la
 força que pot fer, per exemple, per pujar una càrrega, en foradar... Per això, la majoria de motors
 elèctrics, com el del trepant o el muntacàrregues, disposen d'un reductor per permet reduir el nombre
 de voltes que fa el motor elèctric i multiplicar, de manera proporcional, la força que pot fer la roda
 conduïda.



  Ensenyament-Aprenentatge                         Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc         Curs 2010
  Elaborat per: LLHM                Revisat per: [si   cal]            Aprovat per: [si   cal]   Pàgina 4 de 14
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària
Arquitecte Manuel Raspall


 1   a. Calcula la velocitat angular d'una politja de 30 cm de diàmetre si rep el moviment a través
     d'una corda que passa per una roda acanalada de 15 cm de diàmetre i que gira a 100 rad/s.
     b. És un sistema reductor o multiplicador?




    a. Les dades de l'enunciat són:
    d2 = 30 cm
    d1 = 15cm
    w1 = 100 rad/s
    I ens demanen la velocitat de la roda conduïda.
    La relació de transmissió s'expressa:
     = w2 / w1 = d1 /d2
    Per tant:
     = 15/30 = 0,5
    Com que = w2 / w1, aleshores:
    w2 = ·w1 = 0,5·100 rad/s= 50 rad/s


    b. Es tracta d'un sistema reductor ja que per cada volta completa de la roda conduïda, la roda
    motriu n'ha de fer dues. La velocitat angular de la roda motriu és el doble de la velocitat angular
    de la roda conduïda, és a dir, la roda conduïda gira més a poc a poc que la roda motriu.




    a. w2 = 50 rad/s
    b. Reductor




  Ensenyament-Aprenentatge                    Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc         Curs 2010
  Elaborat per: LLHM           Revisat per: [si   cal]            Aprovat per: [si   cal]   Pàgina 5 de 14
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària
Arquitecte Manuel Raspall




        2    a. Determina el radi que ha de tenir una politja que gira a 50 rad/s i que en fa girar una
             altra de radi 8 cm a
             150 rad/s a través d'una corretja.
             b. És un sistema reductor o multiplicador?




    a. Les dades de l'enunciat són:
    r2 = 8 cm; per tant, d2 = 16 cm
    w2 = 150 rad/s
    w1 = 50 rad/s
    I ens demanen el radi de la roda motriu.


    La relació de transmissió s'expressa: = w2/w1 = d1 /d2
    Per tant: = 150 rad/s / 50 rad/s = 3
    Com que = d1 /d2
    aleshores d1 = ·d2 = 3· 16 cm = 48 cm
    El radi és la meitat del diàmetre, per tant, el radi de la roda motriu és:
    r2 = 48/2 = 24 cm


    b. Es tracta d'un sistema multiplicador per cada volta que fa la roda motriu, la roda conduïda en fa
    3; la velocitat angular de la roda motriu és tres vegades inferior a la velocitat angular de la roda
    conduïda, és a dir, la roda conduïda gira més ràpid.




    a. r1 = 24 cm
    b. Multiplicador




  Ensenyament-Aprenentatge                     Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc          Curs 2010
  Elaborat per: LLHM            Revisat per: [si   cal]            Aprovat per: [si   cal]    Pàgina 6 de 14
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària
Arquitecte Manuel Raspall




        3     Quantes dents ha de tenir una roda dentada que gira a 40 rad/s i engrana amb una altra
              roda dentada amb 60 dents i velocitat de gir 10 rad/s?




       Considerem que la roda de la qual volem calcular el nombre de
       dents és la roda motriu. (Si es considerés al revés, s'obtindria el
       mateix resultat).
       Les dades del problema són:
       w1 = 40 rad/s
       z2 = 60
       w2 =10 rad/s
       La relació de transmissió val:
        = w2 / w1 = 10 / 40 = 0,25
       Per tant: z1 = · z2 = 0,25·60 = 15 dents




       z = 15 dents




  Ensenyament-Aprenentatge                    Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc         Curs 2010
  Elaborat per: LLHM           Revisat per: [si   cal]            Aprovat per: [si   cal]   Pàgina 7 de 14
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària
Arquitecte Manuel Raspall




         4      a. Considera dos engranatges rectes amb z1 = 12 dents i z2 = 60 dents.
                Si w1 = 40 rad/s, a quina velocitat angular gira l'altre engranatge?
                b. Hi ha canvi en el sentit de gir del segon engranatge?




       a. La relació de transmissió val:
        = w2 / w1 = z1 / z2
       Per tant, la relació de transmissió resulta:
        = z1 / z2 = 12 / 60 = 0,2
       La velocitat w2 = ·w1 = 0,2·40 rad/s = 8 rad/s


       b. Sí que hi ha canvi en el sentit de gir: el sentit de gir de l'engranatge conduït és contrari al de
       l'engranatge motriu.




       a. w2 = 8 rad/s
       b. Sí




  Ensenyament-Aprenentatge                     Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc           Curs 2010
  Elaborat per: LLHM            Revisat per: [si   cal]            Aprovat per: [si   cal]     Pàgina 8 de 14
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària
Arquitecte Manuel Raspall




           5         a. Si en el problema anterior posem enmig dels dos engranatges un altre engranatge
                     amb 24 dents, a quina velocitat gira el tercer engranatge?
                     b. Quina diferència hi ha amb el problema anterior?




    a. Ara tenim tres engranatges: z1=12, z2=24 i z3=60
     12   = z1 / z2 = 12 / 24 = 0,5
     23   = z2 / z3 = 24 / 60 = 0,4
    La relació de transmissió del tren d'engrenatges és:
     =    12·   23   = 0,5·0,4 = 0,2
    Com que = w3 / w1
    w3 = ·w1 = 0,2·40 rad/s = 8 rad/s


    Fixa't que la roda núm. 2 és primer una roda conduïda, però després també és una roda motriu.


    b. La roda addicional no canvia la relació de transmissió del sistema ni tampoc la relació de
    velocitats. En els dos casos giren a la mateixa velocitat, però en intercalar aquesta roda dentada
    addicional, que s'anomena "roda boja", s'aconsegueix que la roda motriu i la conduïda girin en el
    mateix sentit. A diferència del problema anterior, la roda motriu i la conduïda giren en el mateix
    sentit!




    a. w = 8 rad/s
    b. No hi ha canvi en el sentit de gir, el tercer engranatge gira en el mateix sentit que el primer.




  Ensenyament-Aprenentatge                            Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc         Curs 2010
  Elaborat per: LLHM                   Revisat per: [si   cal]            Aprovat per: [si   cal]   Pàgina 9 de 14
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària
Arquitecte Manuel Raspall




        6       En una bicicleta el plat té 54 dents i el pinyó 16. Si fas 60 pedalades cada minut:
                a. A quina velocitat gira la roda?
                b. Calcula la velocitat amb què avança la bicicleta en km/h si el radi de la roda fa 30 cm.




    a. El plat conté la roda dentada motriu (z1 = 54) i el pinyó és la roda dentada conduïda (z2 = 16).
    Si fem 60 pedalades cada minut, vol dir que la freqüència de rotació amb la qual fem girar el plat
    on es troba l'eix dels pedals és:
    n = 60 rpm (revolucions, cicles o pedalades senceres cada minut)
    Una freqüència de rotació d'1 rpm (1 revolució per minut) correspon a descriure una volta sencera
    (és a dir, 360º o 2 radians) cada minut, és a dir, cada 60 segons.
    Per tant, podem calcular la velocitat angular així:         w = n·2 / 60
    Resulta:      w1 = 60·2 / 60 = 2 rad/s
    La relació de transmissió s'expressa:            = w2/w1 = z1/z2
    Per tant,      = 54/16 = 3,375
    La velocitat angular amb què gira el pinyó és:
    w2 = · w1 = 3,375·2 = 6,75 rad/s
    Com que el pinyó i la roda giren al voltant del mateix eix, la roda té la mateixa velocitat angular
    que el pinyó, és a dir, de 6,75 rad/s.


    b. Apliquem la fórmula de l'enunciat que ens relaciona la velocitat de gir i la velocitat lineal v = r·w


    Substituint: v = 0,3 m·6,75 rad/s = 0,3 m·21,21 rad/s = 6,36 m/s                 ( = 3,1416)


    La velocitat amb què avança la bicicleta és:
    v = 6,36 m/s o també:       v = 6,36 m/s · 1 km / 1000 m · 3600 s / 1 h = 23 km/h




    a. w = 6,75 rad/s
    b. v = 23 km/h


  Ensenyament-Aprenentatge                       Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc             Curs 2010
  Elaborat per: LLHM              Revisat per: [si   cal]              Aprovat per: [si   cal]     Pàgina 10 de 14
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària
Arquitecte Manuel Raspall




           7    a. Calcula la velocitat de rotació del darrer engranatge (núm. 4) d'un tren d'engranatges
                en el qual el primer gira a 20 rad/s i z1 = 40, z2 = 20, z3 = 30 i z4 = 15, si el núm. 2 i núm.
                3 estan muntats sobre el mateix eix.
                b. El sistema és reductor o multiplicador?
                c.El sentit de gir de la roda núm. 4 és igual que el de la núm. 1?




    a. El problema es pot resoldre considerant els engranatge per parelles: 1-2, 2-3 (aquests estan
    muntats sobre el mateix eix i per tant giren a la mateixa velocitat, w2 = w3) i 3-4.
     12   = z1 / z2 = 40 / 20 = 2    12   = w2 / w1       w2 =   12   ·w1 = 2·20 rad/s = 40 rad/s
    w2 = w3 = 40 rad/s
     34   = z3 / z4 = 30 / 15 = 2    34   = w4 / w3      w4 =     ·w3 = 2.40 rad/s = 80 rad/s
                                                                 34

    També es pot resoldre aplicant la fórmula pel cas d'un tren d'engrenatges:
     = producte del nombre de dents de les rodes motrius/ producte del nombre de dents de les rodes
    conduïdes = z1· z3 / z2·z4 = 40·30 / 20·15 = 4
    Com que: = w4 / w1          w4 = · w1 = 4·20 rad/s = 80 rad/s
    b. El sistema és multiplicador ( = 4 > 1), ja que per cada volta de la primera roda, l'última roda fa
    4 voltes completes.
    c. Sí, el sentit de gir de la primera i de l'última rodaés és el mateix. La roda 2 i la 3, en trobar-se
    en el mateix eix, giren totes dues en el mateix sentit, contrari al de les rodes 1 i 4.




    a. w = 80 rad/s
    b. Multiplicador
    c. Sí



  Ensenyament-Aprenentatge                         Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc             Curs 2010
  Elaborat per: LLHM                Revisat per: [si   cal]                Aprovat per: [si   cal]   Pàgina 11 de 14
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària
Arquitecte Manuel Raspall




        8    Imagina que has de construir un rellotge per posar al pati del teu institut.
             Disposes d'un motor elèctric que gira a 40 rad/s i un sistema reductor amb = 1 / 200
             amb un vis sens fi acoblat a la sortida (z2 = 1).
             a. Quantes dents ha de tenir la roda que porta enganxada l'agulla dels minuts?
             b. I la de l'agulla de les hores?




    Element 1: motor elèctric
    Element 2: vis sense fi
    Element 3: roda de l'agulla dels minuts
    Element 4: roda de l'agulla de les hores
    En acoblar el reductor a l'eix del motor elèctric, la nova velocitat de gir, tramesa al vis sense fi és:
    w2 = 12·w1 = (1 / 200)·40 rad/s = 40 rad/s / 200 = 0,2 rad/s
    w2 és la velocitat de gir del vis sen fi. A cada volta sencera del vis sense fi, les rodes associades a les
    agulles del rellotge avancen una dent (pas de la roda dentada).
    a. La roda que porta l'agulla dels minuts ha de fer una volta cada 60 segons, per tant la seva velocitat
    angular ha de ser:
    w3= 2· rad / 60 s = rad / 30 s
    I la relació de transmissió entre el vis i la roda de l'agulla:
     23 = w3 / w2 = 1/6 i també,      23 = z2 /z3

    En el vis sens fi, z2 = 1, per tant, z3 = z2/ 23 = 1 / (1/6) = 6 dents
    La roda que té enganxada l'agulla que marca els minuts ha de tenir sis dents.
    b. La roda que porta l'agulla de les hores ha de fer una volta cada 3.600 segons, per tant la seva
    velocitat angular ha de ser:
    w4 = 2 rad / 3.600 s = rad / 1.800 s
     24 = w4 / w2 = ( rad / 1.800 s) / (0,2 rad/s) = 1 rad / 360 s

    En el vis sense fi, z2=1, per tant, z4 = z2/ 24 = 360 dents
    La roda que té enganxada l'agulla que marca les hores ha de tenir 360 dents.




    a. 6 dents
    b. 360 dents




  Ensenyament-Aprenentatge                     Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc          Curs 2010
  Elaborat per: LLHM            Revisat per: [si   cal]            Aprovat per: [si   cal]    Pàgina 12 de 14
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària
Arquitecte Manuel Raspall




        9    La figura representa un muntacàrregues. Un motor elèctric fa girar una roda de
             diàmetre 15 cm a 60 rad/s i transmet el moviment a una politja de diàmetre 75 cm, a
             l'eix de la qual hi ha un tambor que, en girar, enrotlla la corda i aixeca la càrrega.
             a. Calcula la relació de transmissió del sistema.
             b. Si el cilindre sobre el qual s'enrotlla la corda té un diàmetre de 20 cm, a quina
             velocitat puja la caixa?




    a. En les politges unides per corretges o cadenes la relació de transmissió val:
     = d1 / d2
    Per tant, si:
    d1 = 15 cm i d2 = 75 cm,         = 15 / 75 = 0,2
    b. = w2 / w1, aleshores w2 = ·w1 = 0,2·60 rad/s = 12 rad/s
    Aquesta també és la velocitat del tambor perquè està muntat sobre el mateix eix de gir que la
    segona politja.
    La corda que s'està enrotllant està a una distància de l'eix de rotació de r = 10 cm = 0,1m
    Per tant, aplicant la fórmula que ens relaciona la velocitat angular amb la velocitat de traslació:
    v = w·r resulta: v=12 rad/s·0,1 m = 1,2 m/s
    Per tant, si aquesta és la velocitat que té la corda quan s'està enrotllant i la caixa està lligada
    amb aquesta corda, aleshores la caixa també puja a 1,2 m/s.



   a. = 0,2
   b. v = 1,2 m/s




  Ensenyament-Aprenentatge                     Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc          Curs 2010
  Elaborat per: LLHM            Revisat per: [si   cal]            Aprovat per: [si   cal]    Pàgina 13 de 14
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària
Arquitecte Manuel Raspall




        10      Un vis sens fi que gira a 100 rad/s fa girar una roda dentada de diàmetre 20 cm i
                amb 50 dents que alimenta una imprenta. Si els fulls tenen una llargada de 30
                cm, quanta estona ha de funcionar el vis sens fi per imprimir 100 fulls?




      El vis sens fi ha de girar 50 vegades per engranar amb les 50 dents de la roda dentada i
      aconseguir, així, una volta sencera. En el vis sense fi només engrana una dent per cada
      volta sencera i per tant es considera que només té una dent (z1 = 1)
      Per tant:
      z1 =1     i    z2 = 50      = z1 / z2 = 1/50 = 0,02
      La roda dentada gira a:       w2= ·w1 = 0,02·100 rad/s = 2 rad/s
      Els fulls estan en contacte amb la roda dentada a una distància que coincideix amb el radi
      de la roda dentada. En aquest punt la velocitat de traslació dels fulls val:
      v = r·w     v = 0,1 m·2 rad/s = 0,2 m/s
      La longitud total dels fulls és 100·30 cm = 3.000 cm = 30 m
      El temps necessari perquè la roda dentada arrossegui 30 metres de paper que avança a
      0,2 m/s cap a l'imprenta es calcula així:
      t = x/v = 30 m / (0,2 m/s) = 150 s = 2 minuts i 30 segons



      t = 2 minuts i 30 segons




  Ensenyament-Aprenentatge                      Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc         Curs 2010
  Elaborat per: LLHM             Revisat per: [si   cal]            Aprovat per: [si   cal]   Pàgina 14 de 14

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Exercicis mecanismes
Exercicis mecanismesExercicis mecanismes
Exercicis mecanismestecnovicent
 
Mecanismos 2º ESO
Mecanismos 2º ESOMecanismos 2º ESO
Mecanismos 2º ESOKoldo Parra
 
Taules de veritat circuits electrics
Taules de veritat circuits electricsTaules de veritat circuits electrics
Taules de veritat circuits electricsRAQUEL BLAZQUEZ
 
Introducció a les funcions 2n ESO
Introducció a les funcions 2n ESOIntroducció a les funcions 2n ESO
Introducció a les funcions 2n ESOAlbert Sola
 
Mecanismes de transmissió (part I)
Mecanismes de transmissió (part I)Mecanismes de transmissió (part I)
Mecanismes de transmissió (part I)vpastortecno
 
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11.  Mecanismes de transmissió del movimentUnitat 11.  Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del movimentdavidsanz50
 
Mecanismos 1º eso
Mecanismos  1º esoMecanismos  1º eso
Mecanismos 1º esoprofetec10
 
Les màquines 3r ESO
Les màquines 3r ESOLes màquines 3r ESO
Les màquines 3r ESOJordi Pipó
 
T5 màquines i experiments
T5 màquines i  experimentsT5 màquines i  experiments
T5 màquines i experiments6sise
 
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENTMECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENTDolors Cubí
 
tipos de palancas y mecanismos
tipos de palancas y mecanismostipos de palancas y mecanismos
tipos de palancas y mecanismosaeiou12345678900
 
Problemes resolts de diodes i transistors
Problemes resolts de diodes i transistorsProblemes resolts de diodes i transistors
Problemes resolts de diodes i transistorsCarlos Cardelo
 
Tema 1. Forces I Estructures (Exercicis) 1
Tema 1. Forces I Estructures (Exercicis) 1Tema 1. Forces I Estructures (Exercicis) 1
Tema 1. Forces I Estructures (Exercicis) 1guest714d16
 

La actualidad más candente (20)

Exercicis mecanismes
Exercicis mecanismesExercicis mecanismes
Exercicis mecanismes
 
Mecanismos 2º ESO
Mecanismos 2º ESOMecanismos 2º ESO
Mecanismos 2º ESO
 
Taules de veritat circuits electrics
Taules de veritat circuits electricsTaules de veritat circuits electrics
Taules de veritat circuits electrics
 
Introducció a les funcions 2n ESO
Introducció a les funcions 2n ESOIntroducció a les funcions 2n ESO
Introducció a les funcions 2n ESO
 
Mecanismes de transmissió de forces i moviment
Mecanismes de transmissió de forces i movimentMecanismes de transmissió de forces i moviment
Mecanismes de transmissió de forces i moviment
 
Mecanismes de transmissió (part I)
Mecanismes de transmissió (part I)Mecanismes de transmissió (part I)
Mecanismes de transmissió (part I)
 
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11.  Mecanismes de transmissió del movimentUnitat 11.  Mecanismes de transmissió del moviment
Unitat 11. Mecanismes de transmissió del moviment
 
Mecanismos 1º eso
Mecanismos  1º esoMecanismos  1º eso
Mecanismos 1º eso
 
Les màquines 3r ESO
Les màquines 3r ESOLes màquines 3r ESO
Les màquines 3r ESO
 
T5 màquines i experiments
T5 màquines i  experimentsT5 màquines i  experiments
T5 màquines i experiments
 
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENTMECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DEL MOVIMENT
 
Palanques
PalanquesPalanques
Palanques
 
tipos de palancas y mecanismos
tipos de palancas y mecanismostipos de palancas y mecanismos
tipos de palancas y mecanismos
 
Les màquines 6è
Les màquines 6èLes màquines 6è
Les màquines 6è
 
Problemes resolts de diodes i transistors
Problemes resolts de diodes i transistorsProblemes resolts de diodes i transistors
Problemes resolts de diodes i transistors
 
Politges
PolitgesPolitges
Politges
 
Màquines simples-La roda
Màquines simples-La rodaMàquines simples-La roda
Màquines simples-La roda
 
Tema 1. Forces I Estructures (Exercicis) 1
Tema 1. Forces I Estructures (Exercicis) 1Tema 1. Forces I Estructures (Exercicis) 1
Tema 1. Forces I Estructures (Exercicis) 1
 
Les màquines
Les màquinesLes màquines
Les màquines
 
Circuits Mixtes
Circuits MixtesCircuits Mixtes
Circuits Mixtes
 

Similar a Dossier transmissió moviment

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
UT3 Màquines i mecanismes
UT3 Màquines i mecanismesUT3 Màquines i mecanismes
UT3 Màquines i mecanismesscholl Garbí
 
Tema 3 mecanismes
Tema 3 mecanismesTema 3 mecanismes
Tema 3 mecanismesRicard
 
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENTMECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENTLasilviatecno
 
Mquines i mecanismes
Mquines i mecanismesMquines i mecanismes
Mquines i mecanismeslluís nater
 
Teoria mecanismes transmissio
Teoria mecanismes transmissioTeoria mecanismes transmissio
Teoria mecanismes transmissioNúria Duran
 
MàQuines I Mecanismes
MàQuines I MecanismesMàQuines I Mecanismes
MàQuines I Mecanismestecno76
 
MECANISMES
MECANISMESMECANISMES
MECANISMESmabr36
 
Unitat 4
Unitat 4Unitat 4
Unitat 4pmodol
 
U2 mecanismes17 18
U2 mecanismes17 18U2 mecanismes17 18
U2 mecanismes17 18rriera33
 
MàQuines I Mecanismes
MàQuines I MecanismesMàQuines I Mecanismes
MàQuines I MecanismesTom Mat
 
Màquines i Mecanismes de 2n de la educacion
Màquines i Mecanismes de 2n de la educacionMàquines i Mecanismes de 2n de la educacion
Màquines i Mecanismes de 2n de la educacionjaumenicolaumiralles2
 
Mecanismes de transmissió del moviment
Mecanismes de transmissió del movimentMecanismes de transmissió del moviment
Mecanismes de transmissió del movimentxjauset
 
U6 mecanismes transmissió
U6 mecanismes transmissióU6 mecanismes transmissió
U6 mecanismes transmissióHouda y Elisa
 
3c U6 Mecanismes De Transmissió Del Moviment
3c U6 Mecanismes De Transmissió Del Moviment3c U6 Mecanismes De Transmissió Del Moviment
3c U6 Mecanismes De Transmissió Del MovimentLlurba
 
Mecanismes de transmissió
Mecanismes de transmissióMecanismes de transmissió
Mecanismes de transmissiófgarci888
 

Similar a Dossier transmissió moviment (20)

MECANISMES
MECANISMESMECANISMES
MECANISMES
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
UT3 Màquines i mecanismes
UT3 Màquines i mecanismesUT3 Màquines i mecanismes
UT3 Màquines i mecanismes
 
Tema 3 mecanismes
Tema 3 mecanismesTema 3 mecanismes
Tema 3 mecanismes
 
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENTMECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
 
Mquines i mecanismes
Mquines i mecanismesMquines i mecanismes
Mquines i mecanismes
 
Mecanismes de transmissió de moviment
Mecanismes de transmissió de movimentMecanismes de transmissió de moviment
Mecanismes de transmissió de moviment
 
Teoria mecanismes transmissio
Teoria mecanismes transmissioTeoria mecanismes transmissio
Teoria mecanismes transmissio
 
U3 p1 mecanismes
U3 p1 mecanismesU3 p1 mecanismes
U3 p1 mecanismes
 
MàQuines I Mecanismes
MàQuines I MecanismesMàQuines I Mecanismes
MàQuines I Mecanismes
 
MECANISMES
MECANISMESMECANISMES
MECANISMES
 
Unitat 4
Unitat 4Unitat 4
Unitat 4
 
U2 mecanismes17 18
U2 mecanismes17 18U2 mecanismes17 18
U2 mecanismes17 18
 
MàQuines I Mecanismes
MàQuines I MecanismesMàQuines I Mecanismes
MàQuines I Mecanismes
 
04qcompostes
04qcompostes04qcompostes
04qcompostes
 
Màquines i Mecanismes de 2n de la educacion
Màquines i Mecanismes de 2n de la educacionMàquines i Mecanismes de 2n de la educacion
Màquines i Mecanismes de 2n de la educacion
 
Mecanismes de transmissió del moviment
Mecanismes de transmissió del movimentMecanismes de transmissió del moviment
Mecanismes de transmissió del moviment
 
U6 mecanismes transmissió
U6 mecanismes transmissióU6 mecanismes transmissió
U6 mecanismes transmissió
 
3c U6 Mecanismes De Transmissió Del Moviment
3c U6 Mecanismes De Transmissió Del Moviment3c U6 Mecanismes De Transmissió Del Moviment
3c U6 Mecanismes De Transmissió Del Moviment
 
Mecanismes de transmissió
Mecanismes de transmissióMecanismes de transmissió
Mecanismes de transmissió
 

Más de INS Arq. Manuel Raspall (17)

Recorregut per collserola 2012
Recorregut per collserola 2012Recorregut per collserola 2012
Recorregut per collserola 2012
 
02 requeriments del blog
02  requeriments del blog02  requeriments del blog
02 requeriments del blog
 
Projecte 3r eso 2n trimestre
Projecte 3r eso 2n trimestreProjecte 3r eso 2n trimestre
Projecte 3r eso 2n trimestre
 
Ud2 03 - tecnologia de la comunicacio
Ud2 03 - tecnologia de la comunicacioUd2 03 - tecnologia de la comunicacio
Ud2 03 - tecnologia de la comunicacio
 
Ud2 02 - tecnologia de la comunicacio
Ud2 02 - tecnologia de la comunicacioUd2 02 - tecnologia de la comunicacio
Ud2 02 - tecnologia de la comunicacio
 
UD2 01 - tecnologies de la comunicacio
UD2 01 - tecnologies de la comunicacioUD2 01 - tecnologies de la comunicacio
UD2 01 - tecnologies de la comunicacio
 
Planols habitatge canet
Planols habitatge canetPlanols habitatge canet
Planols habitatge canet
 
Ud1 3, construccio habitatges
Ud1 3, construccio habitatgesUd1 3, construccio habitatges
Ud1 3, construccio habitatges
 
Dossier exercicis Habitatge ud1 cap1i2
Dossier exercicis Habitatge ud1 cap1i2Dossier exercicis Habitatge ud1 cap1i2
Dossier exercicis Habitatge ud1 cap1i2
 
Dossier problemes energètics
Dossier problemes energèticsDossier problemes energètics
Dossier problemes energètics
 
plànols i escales per la construcció d'habitatges
plànols i escales per la construcció d'habitatgesplànols i escales per la construcció d'habitatges
plànols i escales per la construcció d'habitatges
 
El proces tecnologic habitatge
El proces tecnologic habitatgeEl proces tecnologic habitatge
El proces tecnologic habitatge
 
Procés tecnològic 2010 11
Procés tecnològic 2010 11Procés tecnològic 2010 11
Procés tecnològic 2010 11
 
Dossier sistemes de transmissió moviment
Dossier sistemes de transmissió movimentDossier sistemes de transmissió moviment
Dossier sistemes de transmissió moviment
 
Maquines simples
Maquines simplesMaquines simples
Maquines simples
 
Dossier maq simples
Dossier maq simplesDossier maq simples
Dossier maq simples
 
Parc Güell
Parc GüellParc Güell
Parc Güell
 

Último

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Último (7)

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

Dossier transmissió moviment

  • 1. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Arquitecte Manuel Raspall Dossier: Sistemes de Transmissió de Moviment Tipus de document: Dossier i problemes resolts Elaborat per: Departament de Tecnologia (LLHM) Adreçat a: Alumnes 3r Curs d’ ESO Curs acadèmic: 2009-2010 Ensenyament-Aprenentatge Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc Curs 2010 Elaborat per: LLHM Revisat per: [si cal] Aprovat per: [si cal] Pàgina 1 de 14
  • 2. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Arquitecte Manuel Raspall Els sistemes de transmissió de moviment permeten passar el moviment entre eixos. Aquests sistemes són: • les politges unides per corretges o cadenes (per a distàncies grans entre eixos) • els engranatges (per a eixos situats a poca distància) La relació de transmissió indica el nombre de voltes que fa l'eix de sortida (conduït o número 2) per cada volta de l'eix d'entrada (motriu o número 1). Si la velocitat angular de l'eix d'entrada és w1 i la de l'eix de sortida és w2, aleshores: = w2 / w1 • Si l'eix conduït gira més a poc a poc que el motriu, es tracta d'un sistema reductor: w2 w1 w2 / w1 1 1 • Si l'eix conduït gira més ràpid que el motriu, es tracta d'un sistema multiplicador: w2 w1 w2 / w1 1 1 • Si l'eix de sortida gira a la mateixa freqüència angular que el d'entrada, tots dos tenen la mateixa velocitat angular. En aquest cas, però, pot passar que s'inverteixi el sentit de gir. w2 = w1 w2 / w1 = 1 =1 Entre la velocitat angular w d'una roda i la velocitat lineal v dels seus punts hi ha la relació següent: v=r·w on: v és la velocitat linial (m/s) w és la velocitat angular (rad/s) r és el radi de la roda (m) Ensenyament-Aprenentatge Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc Curs 2010 Elaborat per: LLHM Revisat per: [si cal] Aprovat per: [si cal] Pàgina 2 de 14
  • 3. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Arquitecte Manuel Raspall Transmissió per corretja En les politges unides per corretges o cadenes la relació de transmissió val: τ= w 2 / w1 = d1/d2 on: w1 és la velocitat angular de l'eix de la politja motriu w2 és la velocitat angular de l'eix de la politja conduïda d1 és el diàmetre de la politja motriu d2 és el diàmetre de la politja conduïda Aquest mecanisme es troba en molts electrodomèstics de la cuina, en les màquines de cosir de pedals, dins de la impressora, en màquines industrials, etc Si s'uneixen diverses politges de diferents diàmetres sobre un mateix eix, s'obté una politja escalonada o tren de politges, el qual s'utilitza per a canvis de marxes fent diferents combinacions. És el cas de la caixa de canvis del trepant de sobretaula. Transmissió per cadena Per evitar el lliscament que es produeix entre la politja i la corretja, es pot optar per utilitzar rodes dentades i unir-les mitjançant una cadena. En aquest cas es compleix: τ= w 2 / w1 = z1/z2 on: w és la velocitat angular de l'eix (rad/s) z és el nombre de dents de la roda Aquest mecanisme es troba a la bicicleta, on la cadena uneix el plat amb z1 dents i el pinyó amb z2 dents. Ensenyament-Aprenentatge Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc Curs 2010 Elaborat per: LLHM Revisat per: [si cal] Aprovat per: [si cal] Pàgina 3 de 14
  • 4. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Arquitecte Manuel Raspall Engranatges Els engranatges són mecanismes de transmissió de moviment circular mitjançant rodes dentades que encaixen entre si. Això és possible perquè tenen el mateix pas (distància entre dues dents veïnes). La relació de transmissió val: τ= w 2 / w1 = z1/z2 on: w és la velocitat angular de l'eix (rad/s) z és el nombre de dents de l'engranatge Els engranatges poden ser rectes, cònics, interiors, vis sens fi i pinyó-cremallera (en aquest últim hi ha transformació de moviment de rectilini a circular o a l'inrevés). Per representar gràficament els engranatges, com que és molt difícil dibuixar-los amb totes les dents, es fa un dibuix simbòlic en el qual la roda dentada es representa amb una circumferència. Un tren d'engranatges és un mecanisme compost de diversos engranatges. Es pot determinar la relació de transmissió per passos considerant parelles d'engranatges (motriu - conduït) fins a arribar a la darrera roda dentada. A l'hora de fer el càlcul, cal recordar que dues rodes dentades que giren al voltant del mateix eix tenen la mateixa velocitat angular i per tant = 1. Per a un tren d'engranatges: τ= w / w primera roda última roda = 12· 23· 34·... = producte nombre de dents rodes motrius / producte nombre dents rodes conduïdes. En un tren d'engranatges, una roda pot ser alhora motriu i conduïda, ja que primer rep el moviment i després el transmet a un altre engranatge. Però, atenció: si dues rodes estan muntades sobre el mateix eix de rotació, la roda que rep el moviment només serà conduïda, i la que transmet el moviment només serà motriu. Finalment, cal tenir en compte que en reduir la velocitat d'una politja o roda dentada, augmenta la força que pot fer, per exemple, per pujar una càrrega, en foradar... Per això, la majoria de motors elèctrics, com el del trepant o el muntacàrregues, disposen d'un reductor per permet reduir el nombre de voltes que fa el motor elèctric i multiplicar, de manera proporcional, la força que pot fer la roda conduïda. Ensenyament-Aprenentatge Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc Curs 2010 Elaborat per: LLHM Revisat per: [si cal] Aprovat per: [si cal] Pàgina 4 de 14
  • 5. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Arquitecte Manuel Raspall 1 a. Calcula la velocitat angular d'una politja de 30 cm de diàmetre si rep el moviment a través d'una corda que passa per una roda acanalada de 15 cm de diàmetre i que gira a 100 rad/s. b. És un sistema reductor o multiplicador? a. Les dades de l'enunciat són: d2 = 30 cm d1 = 15cm w1 = 100 rad/s I ens demanen la velocitat de la roda conduïda. La relació de transmissió s'expressa: = w2 / w1 = d1 /d2 Per tant: = 15/30 = 0,5 Com que = w2 / w1, aleshores: w2 = ·w1 = 0,5·100 rad/s= 50 rad/s b. Es tracta d'un sistema reductor ja que per cada volta completa de la roda conduïda, la roda motriu n'ha de fer dues. La velocitat angular de la roda motriu és el doble de la velocitat angular de la roda conduïda, és a dir, la roda conduïda gira més a poc a poc que la roda motriu. a. w2 = 50 rad/s b. Reductor Ensenyament-Aprenentatge Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc Curs 2010 Elaborat per: LLHM Revisat per: [si cal] Aprovat per: [si cal] Pàgina 5 de 14
  • 6. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Arquitecte Manuel Raspall 2 a. Determina el radi que ha de tenir una politja que gira a 50 rad/s i que en fa girar una altra de radi 8 cm a 150 rad/s a través d'una corretja. b. És un sistema reductor o multiplicador? a. Les dades de l'enunciat són: r2 = 8 cm; per tant, d2 = 16 cm w2 = 150 rad/s w1 = 50 rad/s I ens demanen el radi de la roda motriu. La relació de transmissió s'expressa: = w2/w1 = d1 /d2 Per tant: = 150 rad/s / 50 rad/s = 3 Com que = d1 /d2 aleshores d1 = ·d2 = 3· 16 cm = 48 cm El radi és la meitat del diàmetre, per tant, el radi de la roda motriu és: r2 = 48/2 = 24 cm b. Es tracta d'un sistema multiplicador per cada volta que fa la roda motriu, la roda conduïda en fa 3; la velocitat angular de la roda motriu és tres vegades inferior a la velocitat angular de la roda conduïda, és a dir, la roda conduïda gira més ràpid. a. r1 = 24 cm b. Multiplicador Ensenyament-Aprenentatge Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc Curs 2010 Elaborat per: LLHM Revisat per: [si cal] Aprovat per: [si cal] Pàgina 6 de 14
  • 7. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Arquitecte Manuel Raspall 3 Quantes dents ha de tenir una roda dentada que gira a 40 rad/s i engrana amb una altra roda dentada amb 60 dents i velocitat de gir 10 rad/s? Considerem que la roda de la qual volem calcular el nombre de dents és la roda motriu. (Si es considerés al revés, s'obtindria el mateix resultat). Les dades del problema són: w1 = 40 rad/s z2 = 60 w2 =10 rad/s La relació de transmissió val: = w2 / w1 = 10 / 40 = 0,25 Per tant: z1 = · z2 = 0,25·60 = 15 dents z = 15 dents Ensenyament-Aprenentatge Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc Curs 2010 Elaborat per: LLHM Revisat per: [si cal] Aprovat per: [si cal] Pàgina 7 de 14
  • 8. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Arquitecte Manuel Raspall 4 a. Considera dos engranatges rectes amb z1 = 12 dents i z2 = 60 dents. Si w1 = 40 rad/s, a quina velocitat angular gira l'altre engranatge? b. Hi ha canvi en el sentit de gir del segon engranatge? a. La relació de transmissió val: = w2 / w1 = z1 / z2 Per tant, la relació de transmissió resulta: = z1 / z2 = 12 / 60 = 0,2 La velocitat w2 = ·w1 = 0,2·40 rad/s = 8 rad/s b. Sí que hi ha canvi en el sentit de gir: el sentit de gir de l'engranatge conduït és contrari al de l'engranatge motriu. a. w2 = 8 rad/s b. Sí Ensenyament-Aprenentatge Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc Curs 2010 Elaborat per: LLHM Revisat per: [si cal] Aprovat per: [si cal] Pàgina 8 de 14
  • 9. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Arquitecte Manuel Raspall 5 a. Si en el problema anterior posem enmig dels dos engranatges un altre engranatge amb 24 dents, a quina velocitat gira el tercer engranatge? b. Quina diferència hi ha amb el problema anterior? a. Ara tenim tres engranatges: z1=12, z2=24 i z3=60 12 = z1 / z2 = 12 / 24 = 0,5 23 = z2 / z3 = 24 / 60 = 0,4 La relació de transmissió del tren d'engrenatges és: = 12· 23 = 0,5·0,4 = 0,2 Com que = w3 / w1 w3 = ·w1 = 0,2·40 rad/s = 8 rad/s Fixa't que la roda núm. 2 és primer una roda conduïda, però després també és una roda motriu. b. La roda addicional no canvia la relació de transmissió del sistema ni tampoc la relació de velocitats. En els dos casos giren a la mateixa velocitat, però en intercalar aquesta roda dentada addicional, que s'anomena "roda boja", s'aconsegueix que la roda motriu i la conduïda girin en el mateix sentit. A diferència del problema anterior, la roda motriu i la conduïda giren en el mateix sentit! a. w = 8 rad/s b. No hi ha canvi en el sentit de gir, el tercer engranatge gira en el mateix sentit que el primer. Ensenyament-Aprenentatge Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc Curs 2010 Elaborat per: LLHM Revisat per: [si cal] Aprovat per: [si cal] Pàgina 9 de 14
  • 10. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Arquitecte Manuel Raspall 6 En una bicicleta el plat té 54 dents i el pinyó 16. Si fas 60 pedalades cada minut: a. A quina velocitat gira la roda? b. Calcula la velocitat amb què avança la bicicleta en km/h si el radi de la roda fa 30 cm. a. El plat conté la roda dentada motriu (z1 = 54) i el pinyó és la roda dentada conduïda (z2 = 16). Si fem 60 pedalades cada minut, vol dir que la freqüència de rotació amb la qual fem girar el plat on es troba l'eix dels pedals és: n = 60 rpm (revolucions, cicles o pedalades senceres cada minut) Una freqüència de rotació d'1 rpm (1 revolució per minut) correspon a descriure una volta sencera (és a dir, 360º o 2 radians) cada minut, és a dir, cada 60 segons. Per tant, podem calcular la velocitat angular així: w = n·2 / 60 Resulta: w1 = 60·2 / 60 = 2 rad/s La relació de transmissió s'expressa: = w2/w1 = z1/z2 Per tant, = 54/16 = 3,375 La velocitat angular amb què gira el pinyó és: w2 = · w1 = 3,375·2 = 6,75 rad/s Com que el pinyó i la roda giren al voltant del mateix eix, la roda té la mateixa velocitat angular que el pinyó, és a dir, de 6,75 rad/s. b. Apliquem la fórmula de l'enunciat que ens relaciona la velocitat de gir i la velocitat lineal v = r·w Substituint: v = 0,3 m·6,75 rad/s = 0,3 m·21,21 rad/s = 6,36 m/s ( = 3,1416) La velocitat amb què avança la bicicleta és: v = 6,36 m/s o també: v = 6,36 m/s · 1 km / 1000 m · 3600 s / 1 h = 23 km/h a. w = 6,75 rad/s b. v = 23 km/h Ensenyament-Aprenentatge Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc Curs 2010 Elaborat per: LLHM Revisat per: [si cal] Aprovat per: [si cal] Pàgina 10 de 14
  • 11. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Arquitecte Manuel Raspall 7 a. Calcula la velocitat de rotació del darrer engranatge (núm. 4) d'un tren d'engranatges en el qual el primer gira a 20 rad/s i z1 = 40, z2 = 20, z3 = 30 i z4 = 15, si el núm. 2 i núm. 3 estan muntats sobre el mateix eix. b. El sistema és reductor o multiplicador? c.El sentit de gir de la roda núm. 4 és igual que el de la núm. 1? a. El problema es pot resoldre considerant els engranatge per parelles: 1-2, 2-3 (aquests estan muntats sobre el mateix eix i per tant giren a la mateixa velocitat, w2 = w3) i 3-4. 12 = z1 / z2 = 40 / 20 = 2 12 = w2 / w1 w2 = 12 ·w1 = 2·20 rad/s = 40 rad/s w2 = w3 = 40 rad/s 34 = z3 / z4 = 30 / 15 = 2 34 = w4 / w3 w4 = ·w3 = 2.40 rad/s = 80 rad/s 34 També es pot resoldre aplicant la fórmula pel cas d'un tren d'engrenatges: = producte del nombre de dents de les rodes motrius/ producte del nombre de dents de les rodes conduïdes = z1· z3 / z2·z4 = 40·30 / 20·15 = 4 Com que: = w4 / w1 w4 = · w1 = 4·20 rad/s = 80 rad/s b. El sistema és multiplicador ( = 4 > 1), ja que per cada volta de la primera roda, l'última roda fa 4 voltes completes. c. Sí, el sentit de gir de la primera i de l'última rodaés és el mateix. La roda 2 i la 3, en trobar-se en el mateix eix, giren totes dues en el mateix sentit, contrari al de les rodes 1 i 4. a. w = 80 rad/s b. Multiplicador c. Sí Ensenyament-Aprenentatge Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc Curs 2010 Elaborat per: LLHM Revisat per: [si cal] Aprovat per: [si cal] Pàgina 11 de 14
  • 12. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Arquitecte Manuel Raspall 8 Imagina que has de construir un rellotge per posar al pati del teu institut. Disposes d'un motor elèctric que gira a 40 rad/s i un sistema reductor amb = 1 / 200 amb un vis sens fi acoblat a la sortida (z2 = 1). a. Quantes dents ha de tenir la roda que porta enganxada l'agulla dels minuts? b. I la de l'agulla de les hores? Element 1: motor elèctric Element 2: vis sense fi Element 3: roda de l'agulla dels minuts Element 4: roda de l'agulla de les hores En acoblar el reductor a l'eix del motor elèctric, la nova velocitat de gir, tramesa al vis sense fi és: w2 = 12·w1 = (1 / 200)·40 rad/s = 40 rad/s / 200 = 0,2 rad/s w2 és la velocitat de gir del vis sen fi. A cada volta sencera del vis sense fi, les rodes associades a les agulles del rellotge avancen una dent (pas de la roda dentada). a. La roda que porta l'agulla dels minuts ha de fer una volta cada 60 segons, per tant la seva velocitat angular ha de ser: w3= 2· rad / 60 s = rad / 30 s I la relació de transmissió entre el vis i la roda de l'agulla: 23 = w3 / w2 = 1/6 i també, 23 = z2 /z3 En el vis sens fi, z2 = 1, per tant, z3 = z2/ 23 = 1 / (1/6) = 6 dents La roda que té enganxada l'agulla que marca els minuts ha de tenir sis dents. b. La roda que porta l'agulla de les hores ha de fer una volta cada 3.600 segons, per tant la seva velocitat angular ha de ser: w4 = 2 rad / 3.600 s = rad / 1.800 s 24 = w4 / w2 = ( rad / 1.800 s) / (0,2 rad/s) = 1 rad / 360 s En el vis sense fi, z2=1, per tant, z4 = z2/ 24 = 360 dents La roda que té enganxada l'agulla que marca les hores ha de tenir 360 dents. a. 6 dents b. 360 dents Ensenyament-Aprenentatge Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc Curs 2010 Elaborat per: LLHM Revisat per: [si cal] Aprovat per: [si cal] Pàgina 12 de 14
  • 13. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Arquitecte Manuel Raspall 9 La figura representa un muntacàrregues. Un motor elèctric fa girar una roda de diàmetre 15 cm a 60 rad/s i transmet el moviment a una politja de diàmetre 75 cm, a l'eix de la qual hi ha un tambor que, en girar, enrotlla la corda i aixeca la càrrega. a. Calcula la relació de transmissió del sistema. b. Si el cilindre sobre el qual s'enrotlla la corda té un diàmetre de 20 cm, a quina velocitat puja la caixa? a. En les politges unides per corretges o cadenes la relació de transmissió val: = d1 / d2 Per tant, si: d1 = 15 cm i d2 = 75 cm, = 15 / 75 = 0,2 b. = w2 / w1, aleshores w2 = ·w1 = 0,2·60 rad/s = 12 rad/s Aquesta també és la velocitat del tambor perquè està muntat sobre el mateix eix de gir que la segona politja. La corda que s'està enrotllant està a una distància de l'eix de rotació de r = 10 cm = 0,1m Per tant, aplicant la fórmula que ens relaciona la velocitat angular amb la velocitat de traslació: v = w·r resulta: v=12 rad/s·0,1 m = 1,2 m/s Per tant, si aquesta és la velocitat que té la corda quan s'està enrotllant i la caixa està lligada amb aquesta corda, aleshores la caixa també puja a 1,2 m/s. a. = 0,2 b. v = 1,2 m/s Ensenyament-Aprenentatge Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc Curs 2010 Elaborat per: LLHM Revisat per: [si cal] Aprovat per: [si cal] Pàgina 13 de 14
  • 14. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Arquitecte Manuel Raspall 10 Un vis sens fi que gira a 100 rad/s fa girar una roda dentada de diàmetre 20 cm i amb 50 dents que alimenta una imprenta. Si els fulls tenen una llargada de 30 cm, quanta estona ha de funcionar el vis sens fi per imprimir 100 fulls? El vis sens fi ha de girar 50 vegades per engranar amb les 50 dents de la roda dentada i aconseguir, així, una volta sencera. En el vis sense fi només engrana una dent per cada volta sencera i per tant es considera que només té una dent (z1 = 1) Per tant: z1 =1 i z2 = 50 = z1 / z2 = 1/50 = 0,02 La roda dentada gira a: w2= ·w1 = 0,02·100 rad/s = 2 rad/s Els fulls estan en contacte amb la roda dentada a una distància que coincideix amb el radi de la roda dentada. En aquest punt la velocitat de traslació dels fulls val: v = r·w v = 0,1 m·2 rad/s = 0,2 m/s La longitud total dels fulls és 100·30 cm = 3.000 cm = 30 m El temps necessari perquè la roda dentada arrossegui 30 metres de paper que avança a 0,2 m/s cap a l'imprenta es calcula així: t = x/v = 30 m / (0,2 m/s) = 150 s = 2 minuts i 30 segons t = 2 minuts i 30 segons Ensenyament-Aprenentatge Dossier_Sist_Transmissió_Moviment.doc Curs 2010 Elaborat per: LLHM Revisat per: [si cal] Aprovat per: [si cal] Pàgina 14 de 14