1. CULTU A
17
14 DE JUNY DEL 2008
Cultura en imatges❚
RICARD MAS
Torna-la a tocar, Manel
Sirvent va néixer al barri. De ben
menut ja volia ser pianista, i el seu pare
–d’extracció humil– va fer mans i màni-
gues perquè estudiés al conservatori
del Liceu. Allà es va graduar i va ser un
dels més joves directors d’orquestra de
Catalunya. Als quaranta anys, en veure
que la música no donava gaire estabi-
litat econòmica, va decidir obrir un bar.
No es va trencar el cap per decorar-
lo. Amb els anys, els clients li han anat
regalant plats dels llocs més remots on
han viatjat, també clauers i bufandes
del Barça, i ell ha anat penjant aques-
tes ofrenes. Sota el televisor, va ins-
tal·lar el seu orgue Roland, i a l’esquer-
ra de la barra, una nevera de la qual
s’assorteix directament la parròquia.
El Manel compagina el bar amb la
tasca d’arranjador musical, i quan li
dóna la gana –que és cada dia–, s’asseu
a l’orgue i ataca Bach, Mozart, jazz i es-
tàndards amb una professionalitat de
concertista que desconcerta els via-
Manel Sirvent
nants. D’on surt aquesta música celes-
interpreta
tial?, es pregunten. I si un desconegut
Vivaldi mentre
escura la seva cervesa i fa el gest de
un dels
sortir, l’habitual del costat xiuxiuejarà,
parroquians fa
amb veu garrula: “Com no esperis fins
‘self-service’
que acabi, t’inflo els morros”.
al bar
Zipi y Zape
Les tres dèries d’en Manel
A És en bars
larma! El bar cutre està en sofs. Deixem penjada la careta, i cal- Sirvent té tres dèries: el Barça, la músi-
perill d’extinció. La Barce- cem l’ànima amb unes sabatilles ve- ca i llegir acompanyat d’una copa de
d’aquesta
lona postolímpica, la Bar- lles, comodíssimes. Podem parlar bon vi. Té 3.562 llibres i un celler, a casa.
celona del disseny, aquest amb qui sigui, sense distingir entre Sovint munta concerts improvisats
mena on,
Titanic que es mira el melic fins a classes socials, professió, religió i ori- amb músics acabats de conèixer. L’any
tan sols creuar
quedar-se guenyo ha afavorit la des- entació política. És als bars de barri passat va dedicar-se a fer uns arranja-
aparició del nostre tresor cultural on s’han integrat generacions d’im- ments de Vivaldi, un encàrrec. I els ha-
la porta, ens
més preuat: el bar de barri. A canvi, migrants, tot discutint de futbol, al bituals –del més inculte al més savi–
tenim Starbucks, pubs irlandesos, ta- caliu d’una cervesa o un entrepà. Ha van acabar coneixent l’obra completa
sentim filòsofs
fet més catalans el bar de barri que
vernes basques franquiciades, barres del Prete Rosso. Pel que respecta al
de sushi i immaculats espais on és TV3, el Barça o les normatives de la Barça, el bar és seu de l’associació bar-
pràcticament impossible parlar. Lo- Generalitat. És el darrer baluard de la celonista Mamainés –www.mamai-
nes.es–. Una matinada, uns madridis-
cals caríssims, deshumanitzats, incò- nostra identitat, la reserva espiritual
modes, eixordadors, plens de turistes de la memòria ultralocal. tes li van cremar el bar. El va reconstru-
que se senten com a casa... No m’es- Pregunteu, si no, al bàrman de ir en poques hores i, al vespre, ja hi
tranya, vagi on vagi –sempre en low torn, com ha canviat el barri els dar- havia televisor i partit del Barça.
cost–, trobo la mateixa oferta. rers vint o trenta anys. Qui hi viu, què Acumula una sèrie de llibretes on
Com definiríem un bar cutre? pensa la gent, quines preocupacions hi ha anotades –amb meticulositat
Doncs és un espai sense pretensions té. Els historiadors de la ciutat hauri- notarial– les anècdotes viscudes els
estètiques, arrelat al barri, on la con- en d’anar a entrevistar els amos darrers vint anys. També escriu ima-
versa o el silenci són més importants d’aquests bars, en lloc d’anar a les he- ginatives novel·les que publica, en
que la música. Un espai prou famili- meroteques. lliuraments, al taulell del carrer.
ar per sentir que ets a casa –de fet, Un dels bars del meu barri es diu Pensa, amb encert, que el bar de
una extensió de la llar–, que de fora Zipi y Zape, al carrer Avinyó, 34. Les barri és la institució més democràti-
seves especialitats: el cubalitro i els
no transmet cap sensació especial ca del país. Des del bar, ha organitzat
guarring bocadills –entrepans imagi-
perquè el que importa és dins: les exposicions d’art en espais com la
persones. L’ànima del bar és l’amo, i natius amb una mica de tot, segons Llotja. I equips de futbol sala. Cata-
mercat–. També serveix chupitos
al seu entorn, la parròquia: una sèrie lans, xilens, argentins, polonesos,
Chapapote –“hace crecer el cip...”– i
d’habituals que es coneixen i es res- grecs... el Zipi y Zape integra al barri
Dos carretas –“hace crecer las te...”–.
pecten. habituals i nouvinguts, amb l’excep-
És en bars d’aquesta mena on, tan Però el seu principal actiu és l’amo, ció dels musulmans. Qui sap si és per-
sols creuar la porta, ens sentim filò- Manel Sirvent. què no beuen alcohol...❋