Blocs de Llenguatge

4.235 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
4.235
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
100
Acciones
Compartido
0
Descargas
78
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Blocs de Llenguatge

  1. 1. BLOCSBLOCS DEDE LLENGUATGELLENGUATGE
  2. 2. ASPECTEASPECTE AFECTATAFECTAT OBJECTIUS DEL PROGRAMAOBJECTIUS DEL PROGRAMA ÀMBIT D’INTERVENCIÓÀMBIT D’INTERVENCIÓ COMUNICACIÓCOMUNICACIÓ Desenvolupar necessitats comunicatives i facilitar-ne la seva expressió mitjançant la interacció qualitativa. Bloc 1 • Programa específic de comunicació. - Entorn escolar - CREDA en cas de p. auditiva afegida. LLENGUATGELLENGUATGE ++ COGNICIÓCOGNICIÓ Facilitar el desenvolupament cognitiu i comunicatiu mitjançant la planificació d’actuacions que facilitin l’accés a moltes experiències, un entorn ric en llenguatge i facilitador d’interaccions. Bloc 2 • Programa d’estimulació global • Programa específic dificultats cognitives - Entorn escolar - CREDA en cas que el desenvolupament lingüístic estigui molt allunyat de les seves possibilitats comunicatives i cognitives. LLENGUATGELLENGUATGE Facilitar l’ús del llenguatge mitjançant la interacció qualitativa en diferents i variats contextos per tal que permetin l’adquisició progressiva d’estructures lingüístiques. Bloc 3 • Programa específic estimulació lingüística - CREDA quan el greu retard demana una intervenció molt planificada i amb objectius lingüístics específics. - Entorn escolar facilita Facilitar el desenvolupament lingüístic creant entorns comunicatius i faciliten ajuda. Bloc 4 • Programa d’estimulació global del llenguatge - Entorn escolar PARLAPARLA Afavorir l’organització del sistema fonològic. Bloc 5 • Programa d’estimulació per al desenvolupament fonològic - Entorn escolar - 3-4 anys: Treball a l’aula - 4 anys i poc progrés: treball en petit grup Estimular l’organització del sistema fonològic per tal d’ajudar-lo a establir contrastos i a eliminar la inestabilitat. Bloc 6 • Programa individual per al desenvolupament fonològic Bloc 7 • Programa individual d’estimulació articulatòria - Treball prioritari des del CREDA - Cal un programa de recolzament des de l’aula en els casos que hi ha un problema motor. ATENCIÓ A LES NECESSITATS DE COMUNICACIÓ,ATENCIÓ A LES NECESSITATS DE COMUNICACIÓ, LLENGUATGE I PARLALLENGUATGE I PARLA
  3. 3. BLOC 1BLOC 1 PROGRAMA ESPECÍFICPROGRAMA ESPECÍFIC DEDE COMUNICACIÓCOMUNICACIÓ
  4. 4. Alumnes a qui va adreçatAlumnes a qui va adreçat • Són alumnes amb dificultats importants de relació. • Tenen poca iniciativa per la comunicació. • Dificultats per entendre l’ús del llenguatge. • Comprensió limitada i lligada al context. • Poc interès pels intercanvis amb els altres. • Dificultats per establir contacte visual. • L’atenció pot ser dispersa o massa focalitzada. • Expressió facial pobre. • Els pocs intents comunicatius solen ser gestuals i es generen a partir de les necessitats bàsiques. • Poden haver-hi comportaments rituals, etc.
  5. 5. Comunicació iComunicació i Ús de llenguatgeÚs de llenguatge FormaForma (Morfosintaxi)(Morfosintaxi) FormaForma (Fonologia)(Fonologia) Coneix. del mónConeix. del món NECESSITATS COMUNICATIVES INECESSITATS COMUNICATIVES I LINGÜÍSTIQUESLINGÜÍSTIQUES Característiques: -Es pot donar un ventall de comportaments amb la característica de dificultats de relació amb els altres (desinterès per a la comunicació, per a fer amics...) -Es poden trobar dificultats importants d’atenció conjunta o comportaments més lleus (anar a la seva). -Mostren una manca d’interès per les persones mentre que es senten atrets pels objectes i els sons mecànics -Fan demandes, però estan molt lligades a la satisfacció de les seves necessitats bàsiques. - Manifestacions diferents depenent de l’afectació comunicativa. - Es pot donar ecolàlia o expressions idiosincràtiques Adquisició lenta dels sons de la parla - Insistència en les rutines. - Els canvis poden crear angoixa. - Interès limitat per segons quines activitats i implicació obsessiva en algunes determinades - Poden mostrar facilitat per algunes coses: nombres, lletres.. - Més preocupació pels objectes o per parts dels objectes que no en les persones. -El més important és ajudar-los a establir vincles afectius . Cal incidir en desenvolupar la capacitat d’atenció conjunta, afavorir totes aquelles situacions que puguin ser comunicatives i significatives. És important de: - Mostrar una actitud afectuosa i d’acolliment. - Seguir les iniciatives i fomentar la interacció - Ajudar-lo a completar les accions que mostra intenció de dur a terme. - Atribuir intenció comunicativa a les accions que fa el nen i verbalitzar-les. - Crear situacions de sorpresa: fer una cosa diferent del que ell pugui esperar ( no llençar la pilota...). - És important de no anticipar-se a les seves demandes, si bé s’ha de tenir cura de la manera que es fa i quan es fa PERFIL COMUNICATIU I LINGÜÍSTIC DE LES DIFICULTATS DEPERFIL COMUNICATIU I LINGÜÍSTIC DE LES DIFICULTATS DE COMUNICACIÓ I ÚS DE LLENGUATGECOMUNICACIÓ I ÚS DE LLENGUATGE © M. Claustre Cardona i Pera
  6. 6. OBJECTIUSOBJECTIUS • Establir vincles afectius estables amb mestres i companys. • Desenvolupar la capacitat d’atenció mútua per afavorir que els altres arribin a ser significatius i subjectes de comunicació. • Desenvolupar la capacitat d’atenció cap a elements de l’entorn. • Afavorir que la capacitat d’atenció conjunta pugui donar-se en situació de grup, per aprofitar la interacció entre iguals • Aconseguir que les interaccions amb els altres responguin a un propòsit, tinguin un significat compartit i esdevinguin actes de comunicació.
  7. 7. Orientacions generals.Orientacions generals. • Mostrar una actitud afectuosa i d’acolliment. • Mantenir una actitud d’observació i escolta. • Trobar la ubicació física que faciliti la comunicació. • Seguir la iniciativa i fomentar la interacció. • Interpretar les seves accions i respondre-hi. • Ajudar-lo a completar les accions que inicia. • Atribuir funcionalitat a les accions i verbalitzar-ho. • Adreçar-s’hi amb frases senzilles i lligades a l’acció immediata. • Donar temps perquè doni les seves respostes. • Fomentar la imitació de models i la iniciació al joc simbòlic. • Cal prestar atenció al clima de l’aula i a la dinàmica organitzativa. • Disposar d’un plafó on hi hagi establert l’horari de les activitats.
  8. 8. Idees bàsiques en relació amb laIdees bàsiques en relació amb la proposta didàcticaproposta didàctica • Referents curriculars:Referents curriculars: – Treball en relació als hàbits, manifestació d’emocions, col·laboració i relació afectiva amb mestres i companys, comunicar-se.
  9. 9. Proposta didàcticaProposta didàctica Situacions Educatives i EstratègiesSituacions Educatives i Estratègies • Relacionades amb la vida de l’aula • Entrades i sortides • Rebuda i inici/acabament de la jornada • Canvis d’activitat • Esmorzar i esbarjo • Sobreinterpretació. • L’expressió valorativa d’elogi i confirmació. • L’espera estructurada. • Relacionades amb el desenvolupament d’activitats • Joc psicomotor • Conte • Cançó • Altres situacions escolars • Festes • Gestió de conflictes
  10. 10. Estratègies educativesEstratègies educatives d’interacció verbald’interacció verbal • Sobreinterpretació: Atribució de significat a les actuacions verbals i no verbals de l’alumne
  11. 11. Estratègies educativesEstratègies educatives d’interacció verbald’interacció verbal • Expressions valoratives: - Elogi i confirmació - Nen: menjava sopa. I era de fusta? - Mestre: Hm... Que bona! És clar que sí, de fusta. - Vetllar els aspectes d’autoestima. - Sempre és més positiu assenyalar el camí que cal seguir que no pas tancar les portes per les quals no es pot passar.
  12. 12. RecursosRecursos • Permetre-li parlar dels seus interessos, limitant-li el temps d’exposició i animat els companys a que també parlin dels seus. • Ordenar les seves explicacions. Pot ajudar acostumar-los a explicar- se amb un llapis i paper. • En la majoria de nens, l’ecolàlia apareix en moments d’estrès, espais de temps no estructurats, quan tenen masses estímuls que no poden controlar, etc… caldrà localitzar la font d’estrès, organitzar-li el temps lliure, controlar els estímuls externs (excés de llum o de sorolls o persones), simplificar el llenguatge, reduir les frases o seqüenciar la demanda en petits passos. • Estar atents a que no es converteixi en el blanc de les burles dels companys i si cal, d’acord amb ell i els seus pares, parlar-ho amb els companys, ja que la seva col·laboració pot ser de gran ajut.
  13. 13. Materials – Ús i comunicacióMaterials – Ús i comunicació Tipus de materialTipus de material Funció que desenvolupaFunció que desenvolupa A destacar …A destacar … De joc simbòlic i creatiu.De joc simbòlic i creatiu. nines I complements, casa i accessoris, animals, vehicles, titelles, telèfons Autoafirmar-se i imaginar:Autoafirmar-se i imaginar: necessitats i desitjos físics i psicològics - Reprodueix la realitat social I afectiva. - Canalitza tensions, desitjos, temors … - Estimula l’intercanvi comunicatiu. - Afavoreix les relacions socials. - Facilita la interpretació de rols socials. -Fomenta la creativitat. De joc manipulatiuDe joc manipulatiu Puzles, encaixos, jocs d’associació, didàctics … Dirigir:Dirigir: les pròpies accions i col·laborar amb els altres, planificació … - Necessiten estratègies per resoldre una situació: planificació i organització Làmines, murals, imatges,Làmines, murals, imatges, llibres de contesllibres de contes Narrar:Narrar: denominar, descriure, comparar, etc -Potencien la capacitat d’observació i atenció i fomenten el desenvolupament de la comprensió i expressió. SeqüènciesSeqüències RaonarRaonar i prediri predir : relacions causals i de dependència, processos, anticipació i previsió dels fets, elaboració de conclusions - Faciliten explicar històries, interpretar rols, raonament lògic, anticipació, argumentació ... Imatges sobre sentiments iImatges sobre sentiments i emocionsemocions ProjectarProjectar : experiències i sentiments pròpies i del altres -Faciliten el seu reconeixement i la conversa sobre sentiments i emocions, l’evocació del context, la predicció del que pot passar, etc.
  14. 14. Materials informàticsMaterials informàtics • Creda Mil : http://www.xtec.net/dnee/credamil/ • Galí • Vincles. Els altres i jo: http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm • Contes del racó del clic: www.clic.xtec.net • Contes Sedec: http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/sedec.htm • Vols que t’expliqui un conte? : http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/vols_contes.htm • Contes SPC : www.edu365.com
  15. 15. Orientacions a les famíliesOrientacions a les famílies Alguns continguts entorn dels quals s’hauria d’articular laAlguns continguts entorn dels quals s’hauria d’articular la tasca amb les famílies des d’una perspectiva educativa:tasca amb les famílies des d’una perspectiva educativa:  Informació: cal facilitar una informació el més clara i fonamentada possible de les habilitats comunicatives i lingüístiques del nen i fer que s’adonin que el seu desenvolupament depèn en gran manera també de la seva actuació com a pares.  Potenciar la comunicació i el llenguatge, tot afavorint la participació i la iniciativa de l’infant: l’activitat conjunta i la participació guiada.  Fer-los adonar de la necessitat d’actuar de forma conjunta, família -escola, i oferir recursos de treball compartit (llibreta, agenda graelles d’observació...).  Ajudar la família a valorar el progrés i a no establir comparacions.
  16. 16. BLOC 2BLOC 2 (A) PROGRAMA(A) PROGRAMA D’ESTIMULACIÓ GLOBALD’ESTIMULACIÓ GLOBAL
  17. 17. Alumnes a qui va adreçatAlumnes a qui va adreçat • Són alumnes amb pocs coneixements de l’entorn i amb importants dificultats de comunicació i llenguatge a causa del baix nivell cognitiu i/o d’un entorn poc estimulador. • Característiques comunicatives iCaracterístiques comunicatives i lingüístiqueslingüístiques – Poques iniciatives comunicatives i de poca qualitat. – Dificultats de comprensió tant per la manca d’atenció com per la manca de coneixements lingüístics. – Dificultats de generalització del llenguatge.
  18. 18. PERFIL DE LES DIFICULTATSPERFIL DE LES DIFICULTATS Comunicació iComunicació i Ús de llenguatgeÚs de llenguatge Forma (Morfosintaxi)Forma (Morfosintaxi) Forma (Fonologia)Forma (Fonologia) Coneix. del mónConeix. del món NECESSITATS COMUNICATIVES INECESSITATS COMUNICATIVES I LINGÜÍSTIQUESLINGÜÍSTIQUES No acostuma d’haver dificultats de comunicació, a no ser que, es doni una interacció entre molt baix nivell cognitiu i entorn molt poc estimulador. En situació normal es veuran intencions comunicatives i ganes de compartir l’atenció cap a objectes i fets. Es poden veure diversos nivells d’adquisició del codi en funció de l’edat mental i el nivell de desenvolupament assolit. Les característiques més destacables són: -L’adquisició del codi segueix la seqüència evolutiva . -Hi ha un retard clar respecte a l’edat cronològica. En concordança amb el nivell d’adquisició morfosintàctica: - Errors molt bàsics, típics de nens molt petits. Ex: dit tobogan = bubà En el cas dels nens amb la Síndrome de Down , de vegades hi ha més errors dels que el seu nivell de llenguatge facin preveure. Característiques: - La dificultat cognitiva és la característica més destacable i el que motiva el seu lent progrés en l’adquisició del llenguatge. - Lent coneixement del món, els calen moltes situacions iguals per aprendre. - Molta necessitat del context i de l’experimentació Les dificultats estan en el lent desenvolupament cognitiu. Li calen moltes situacions i moltes interaccions amb adults que, a partir de l’ús d’estratègies lingüístiques, vagin ajudant- lo a posar llenguatge allò que viu i experimenta. És important : - Treballar en situacions el més natural possible per tal de promoure la generalització i l’ús adequat del llenguatge en totes les situacions quotidianes. - Utilitzar com a estímuls objectes i esdeveniments enlloc de dibuixos. - És més fàcil de poder promoure una millor generalització si els objectes formen part de l’entorn del nen. - Utilitzar estratègies d’expansió de les seves emissions, aprofitant situacions naturals. També altres estratègies com el modelatge o el reforç de les respostes correctes. © M. Claustre Cardona i Pera
  19. 19. Proposta didàctica Objectiu generalObjectiu general • Facilitar el desenvolupament cognitiu i comunicatiu mitjançant l'accés a moltes experiències, amb un marc de llenguatge i creant entorns per la interacció.
  20. 20. En relació amb la proposta didàcticaEn relació amb la proposta didàctica Situacions Educatives i EstratègiesSituacions Educatives i Estratègies - Relacionades amb la vida de l’aula. - Entrades i sortides. - Esmorzar i esbarjo. - Rebuda i inici/acabament de la jornada. - Entrades i sortides. - Canvis d’activitat. - La sobreinterpretació. - La imitació idèntica. - L’expansió. - Les substitucions. - Relacionades amb el desenvolupament d’activitats. - Racons. - Contes. - Cançons. - Altres situacions escolars. - Festes. - Celebracions d’aniversaris.
  21. 21. Estratègies educativesEstratègies educatives d’interacció verbald’interacció verbal • SobreinterpretacióSobreinterpretació: Atribució de significat a les actuacions verbals i no verbals de l’alumne
  22. 22. Estratègies educativesEstratègies educatives d’interacció verbald’interacció verbal • Imitacions idèntiques:Imitacions idèntiques: Senyala que el mestre vol entrar en contacte amb l’alumne. La repetició de les darreres paraules del nen, l’ajuda a seguir endavant amb el seu discurs.
  23. 23. • ExpansióExpansió:: Reelaboració de l’enunciat que afegeix els elements estructurals o semàntics que hi falten – Reelaboració que afegeix alguns elements nous. • Pere, pa. En Pere menja pa – Reelaboració que afegeix elements informatius. • Aquesta roda. Aquesta roda que és la de recanvi – Expansió que inclou correccions implícites. • Cucà mare. Per trucar la mare Estratègies educativesEstratègies educatives d’interacció verbald’interacció verbal
  24. 24. • Substitució instructiva:Substitució instructiva: Suggeriment de termes, girs o expressions alternatives i més apropiades - Vam jugar amb aixòs. - Vam jugar amb la galleda. - Per “lla” - Per la porta del pati. Estratègies educativesEstratègies educatives d’interacció verbald’interacció verbal
  25. 25. En quins aspectes cal fer incidència ?En quins aspectes cal fer incidència ? Orientacions generals • En relació amb les interaccions. • Ajudar el nen a participar. • Incrementar les demandes. • Fomentar l’actitud d’esforç. • En relació a les experiències. • Estimular l’alerta auditiva. • Manipulació dels patrons fonològics. • En relació a l’ús d’estratègies lingüístiques. • Estratègies de “Reformulació”. • Valorar positivament. • No fer repetir / correcció implícita.
  26. 26. Orientacions a les famíliesOrientacions a les famílies  Informació: cal facilitar informació, el més clara i fonamentada possible, de les habilitats comunicatives i lingüístiques del nen i fer que s’adonin que el seu desenvolupament depèn en gran mesura també de la seva actuació com a pares.  Fer adonar de la necessitat d’actuar de forma conjunta família - escola i oferir recursos de treball compartit (llibreta agenda, graelles d’observació...)  Obtenir informació de la família sobre les experiències, motivacions i sentiments dels nens que donin peu a les seves interaccions amb l’entorn.  Potenciar la comunicació i el llenguatge, tot afavorint la participació i la iniciativa de l’infant: l’activitat conjunta i la participació guiada.
  27. 27. BLOC 2BLOC 2 (B) Programa específic(B) Programa específic d’estimulació lingüística end’estimulació lingüística en alumnes amb retard cognitiualumnes amb retard cognitiu
  28. 28. Idees bàsiques referents als alumnesIdees bàsiques referents als alumnes • Alumnes que manifesten intencions comunicatives amb frases de tres paraules mínim, però pocs elements morfosintàctics. • Són alumnes amb dificultats cognitives confirmades que es manifesten amb un coneixement pobre i limitat de l’entorn a causa d’un desenvolupament més lent.
  29. 29. En relació amb els alumnesEn relació amb els alumnes ComportamentComportament Característiques generalsCaracterístiques generals • Manifesten intencions comunicatives amb frases de tres paraules mínim, però pocs elements morfosintàctics. (5-6 anys) • Poca iniciativa en les interaccions; actitud més aviat passiva (solen ser conductes apreses en funció de les possibilitats d’interacció amb l’entorn). • Dificultats per generalitzar l’ús del llenguatge en tots els entorns. • Evolució asincrònica dels diferents elements del llenguatge: diferències entre les seves possibilitats de comprensió i les habilitats expressives. • Vocabulari pobre i molt contextualitzat. • Manifesten intencions comunicatives amb frases de tres paraules mantenint l’estructura correcta amb la presència dels elements morfosintàctics bàsics però amb errors. (+ de 6 anys)
  30. 30. En relació amb els alumnesEn relació amb els alumnes(continuació)(continuació) ComportamentComportament Característiques generalsCaracterístiques generals • Tenen un llenguatge funcional correcte amb bona estructura sintàctica en les oracions simples però amb dificultats en les oracions complexes (coordinades i subordinades). (+ de 10 anys) • Dificultat per al raonament verbal i organització de la narració (dificultats per establir les relacions lògiques entre els diferents esdeveniments). • Manca de recursos i estructures lingüístiques per expressar-se. • Dificultats articulatòries (poden presentar trastorns associats: hipoacúsies, mutismes, quequeig,...) •Confusions fonològiques. • Parla poc intel·ligible per la presència d’errors articulatoris i de confusions fonològiques freqüents. (+ de 6 anys)
  31. 31. En relació amb la proposta didàcticaEn relació amb la proposta didàctica • Objectiu general del programa:Objectiu general del programa: – Facilitar l’ús del llenguatge, mitjançant la interacció qualitativa en diferents i variats contextos, que permeti l’adquisició progressiva d’estructures lingüístiques. • Orientacions generals:Orientacions generals: – La conveniència de tenir en compte els contextos i processos naturals d’aprenentatge. – Cal tenir en compte la globalitat dels repertoris comunicatius de l’alumne i que l’objectiu de la intervenció ha de ser la funcionalitat del llenguatge.
  32. 32. Què cal treballar:Què cal treballar: • Ampliar les diferents intencions comunicatives utilitzant els exponents lingüístics apropiats (preguntar, descriure, narrar,...). • Ampliar el seu camp semàntic, enriquint el lèxic i establint categories i relacions. • Comprendre i utilitzar les marques morfològiques (singular/plural; temps verbals). • Comprendre i utilitzar els diferents termes lingüístics de temps, espai i persona (adverbis, pronoms, preposicions i conjuncions). • Ampliar de forma progressiva les estructures sintàctiques que permeten comprendre i explicar experiències i fets viscuts. • Afavorir i millorar les pautes articulatòries i l’organització del sistema fonològic. En relació amb la proposta didàcticaEn relació amb la proposta didàctica
  33. 33. Orientacions a les famíliesOrientacions a les famílies • InformacióInformació: cal facilitar una informació el més clara i fonamentada possible de les habilitats comunicatives i lingüístiques del nen i fer que s’adonin que el desenvolupament de l’infant depèn, en gran manera també, de la seva actuació com a pares. – Fer adonar de la necessitat d’actuar de forma conjunta família escola i oferir recursos de treball compartit (llibreta agenda, graelles d’observació...) – Potenciar la comunicació i el llenguatge millorant les pautes d’interacció amb el seu fill: - Intentar modificar certes actituds negatives com la sobreprotecció, la manca d’estimulació o l’excés d’exigència. - Afavorir la participació i la iniciativa de l’infant.
  34. 34. Materials – Ús i comunicacióMaterials – Ús i comunicació Tipus de materialTipus de material Funció que desenvolupaFunció que desenvolupa A destacar …A destacar … De joc simbòlic i creatiu.De joc simbòlic i creatiu. nines I complements, casa i accessoris, animals, vehicles, titelles, telèfons Autoafirmar-se i imaginar:Autoafirmar-se i imaginar: necessitats i desitjos físics i psicològics - Reprodueix la realitat social I afectiva. - Canalitza tensions, desitjos, temors … - Estimula l’intercanvi comunicatiu. - Afavoreix les relacions socials. - Facilita la interpretació de rols socials. -Fomenta la creativitat. De joc manipulatiuDe joc manipulatiu Puzles, encaixos, jocs d’associació, didàctics … Dirigir:Dirigir: les pròpies accions i col·laborar amb els altres, planificació … - Necessiten estratègies per resoldre una situació: planificació i organització Làmines, murals, imatges,Làmines, murals, imatges, llibres de contesllibres de contes Narrar:Narrar: denominar, descriure, comparar, etc -Potencien la capacitat d’observació i atenció i fomenten el desenvolupament de la comprensió i expressió. SeqüènciesSeqüències RaonarRaonar i prediri predir : relacions causals i de dependència, processos, anticipació i previsió dels fets, elaboració de conclusions - Faciliten explicar històries, interpretar rols, raonament lògic, anticipació, argumentació ... Imatges sobre sentiments iImatges sobre sentiments i emocionsemocions ProjectarProjectar : experiències i sentiments pròpies i del altres -Faciliten el seu reconeixement i la conversa sobre sentiments i emocions, l’evocació del context, la predicció del que pot passar, etc.
  35. 35. Materials informàticsMaterials informàtics • Creda Mil : http://www.xtec.net/dnee/credamil/ • Galí • Exler • Vincles. Els altres i jo: http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm • Contes del racó del clic: www.clic.xtec.net • Contes Sedec: http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/sedec.htm • Vols que t’expliqui un conte? : http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/vols_contes.htm • Contes SPC : www.edu365.com
  36. 36. Programa d’estimulacióPrograma d’estimulació global del Llenguatgeglobal del Llenguatge BLOC 4BLOC 4
  37. 37. Criteris per identificar dificultatsCriteris per identificar dificultats Formals (morfologia i sintaxi)Formals (morfologia i sintaxi) • Ús retardat de les marques morfològiques i de les estructures sintàctiques. • En d’altres casos, omissió d’elements bàsics de l’oració, per exemple, el verb. • A mida que les estructures es fan més complexes, apareixen nous problemes.
  38. 38. Característiques de l’alumnat:Característiques de l’alumnat: • Tenen intenció comunicativa i codi oral. • Desenvolupament lingüístic retardat: • Estructures morfosintàctiques retardades. • Desenvolupament del lèxic pobre. • Baix nivell d’interacció i ús de llenguatge. • Realització fonètica dolenta.
  39. 39. PERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBITPERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBIT FORMAL (Morfologia i sintaxi)FORMAL (Morfologia i sintaxi) Comunicació iComunicació i Ús de llenguatgeÚs de llenguatge Forma (Morfosintaxi)Forma (Morfosintaxi) FormaForma (Fonologia)(Fonologia) Coneix. del mónConeix. del món NECESSITATS COMUNICATIVES INECESSITATS COMUNICATIVES I LINGÜÍSTIQUESLINGÜÍSTIQUES - Varietat de funcions bàsiques del llenguatge: demanar, comentar, aportar més informació, respondre a preguntes i iniciar ell mateix. Característiques: - Hi ha un coneixement intern de que hi ha unes regles que regulen el codi lingüístic. Però hi ha un retard en la seva adquisició: - Poden utilitzar diferents marques morfològiques però el nombre pot ser més reduït i hi poden haver errors. - A mida que les estructures es van fent més complexes van apareixen nous problemes. - Sovint el grau de coneixement del llenguatge està emmascarat pels errors de parla. - Coneixement dels esdeveniments més propers o familiars. - Potser que el seu coneixement del món sigui molt bàsic i els faltin experiències cosa que es veurà reflectit en el seu vocabulari. - Sovint la gran necessitat d’aquests nens rau en tenir moltes oportunitats d’utilitzar el llenguatge i fer-ho dins contextos que els siguin propers i coneguts. - És important : - Proporcionar moltes ocasions de parlar. - Afavorir la comunicació independentment de la forma. - Utilitzar estratègies d’expansió de les seves emissions, aprofitant situacions naturals. - També altres estratègies com el modelatge o el reforç de les respostes correctes. © M. Claustre Cardona i Pera
  40. 40. Possibles causes:Possibles causes: – Problemes auditius lleugers. – Retard cognitiu. – Hiperactivitat. – Ambients poc estimuladors. – Poques interaccions de qualitat.
  41. 41. • PROPOSTA DIDÀCTICAPROPOSTA DIDÀCTICA • Objectiu general:Objectiu general: – Crear entorns i condicions comunicatives que facilitin el desenvolupament lingüístic. • Orientacions:Orientacions: – Afavorir i millorar les interaccions (tipus, quantitat i qualitat). – Potenciar les situacions i experiències comunicatives. – Incrementar l’ús d’estratègies d’intervenció lingüística. • Situacions educatives:Situacions educatives: – Entrades i sortides. – Conversa col·lectiva i gestió de conflictes. – Racons, dramatitzacions, sortides fora de l’escola i el conte.
  42. 42. ALUMNES A QUI VA ADREÇATALUMNES A QUI VA ADREÇAT ComportamentComportament ExemplesExemples Característiques generalsCaracterístiques generals • Manifesten intencions comunicatives amb frases de 3 paraules però pocs elements morfosintàctics CC /la cadina tene uma/ / de ete rojo no quero • La comprensió és propera als seus companys • Tenen un coneixement intern de l’organització del codi i de les seves regles. • Acostuma a acompanyar-se d’una mala emissió fonètica. • S’expressen amb frases de + de 3 paraules però amb errors morfosintàctics. DD • S’expressen amb frases simples correctes, però errors en frases complexes. EE / una mare poqué, un poqé gan, un poqué mixa, un poqué peti / • Ús de paraules concretes, referents observables, pocs elements relatius a temps i espai. HH / alla a la taula / / això , si això / /que vas fer ahir ?/ / Tinc tos / • Vocabulari restringit • Molt deíctics. • Absència o dificultats en la categorització. • Poques habilitats conversacionals. II • En la presa de torns • Mantenir el tòpic • En tenir present l’altre
  43. 43. Objectius específicsObjectius específics • Què cal treballar :Què cal treballar : • Comprendre i utilitzar les marques morfològiques (singular/plural; temps verbals). • Comprendre i utilitzar els elements lingüístics : de temps, de lloc , de persona. • Comprendre i explicar fets narrats o viscuts. • Expressar les diferents intencions comunicatives, utilitzant les estructures apropiades ( per negar, per preguntar, etc.) • Ampliar el seu lèxic establint categories i relacions. • Comprendre i utilitzar els termes d’espai i temps .
  44. 44. Tipus d’activitatsTipus d’activitats • De comprensió morfosintàctica.De comprensió morfosintàctica. • Per a la construcció de frases.Per a la construcció de frases. • Elements que composen la frase.Elements que composen la frase. • Consciència sintàctica.Consciència sintàctica. • Combinació de frases.Combinació de frases.
  45. 45. De comprensió morfosintàctica.De comprensió morfosintàctica. • Comprensió d’ordresComprensió d’ordres – Ex: Quan hagis esborrat la pissarra, dibuixa-hi un elefant. • Completar dibuixosCompletar dibuixos – Ex: El noi de les mans a la butxaca té bigoti. El senyor del mig porta olleres. La senyora de la faldilla porta un barret. El nen té un globus vermell. • Memoritzar estructures sintàctiquesMemoritzar estructures sintàctiques – Ex: El ball de la civada. Sembrava (passat) Cantaré (Futur) Treballeu (Condicional) Treballem (Present)
  46. 46. De comprensió morfosintàctica.De comprensió morfosintàctica. Completar dibuixos:Completar dibuixos:
  47. 47. Per a la construcció de frasesPer a la construcció de frases • Context situacionalContext situacional – Ex: Frases cada vegada més llargues Es parteix de la realització progressiva d’un dibuix, com en l’exemple següent: • Què és? —Un elefant!! • Com és l’elefant? —Molt gran. • Ara ho direm tot junt (s’ensenyen els dibuixos). • Un elefant molt gran. • Què fa l’elefant molt gran? Es menja una flor. • Ara tot junt... —Un elefant molt gran es menja una flor..
  48. 48. Quan ho fa? — Per la nit. Un altre cop, tot el que hem dit... (S’assenyalen amb el dit les Diferents parts del dibuix amb aquest ordre: elefant, flor, lluna.) - Un elefant molt gran es menja una flor por la nit. Ara d’una altra forma. S’assenyalen amb el dit les diferents parts del dibuix amb aquest ordre: lluna, elefant, flor,) - Per la nit un elefant molt gran es menja una flor. —On es menja la flor l’elefant? —Sota d’una palmera. (Segons l’ordre en que designem els dibuixos, els nens faran diferents frases) Històries per ordenarHistòries per ordenar Ex : Donar uns dibuixos i ordenar-los segons l’explicació que va escoltant.
  49. 49. Elements que composen la fraseElements que composen la frase • Organització espacial i temporalOrganització espacial i temporal - Analitzar les accions que cal fer per preparar un got de llet. - Utilitzant adverbis i preposicions de lloc.
  50. 50. • Seriació, reversibilitat inclusió i associacióSeriació, reversibilitat inclusió i associació – Ex: Quan plou el cel és .......i .........(gris, seré, ennuvolat) – Ex: Completar seqüències on hi espais buits. – Ex: Ordena de més gran a més petit. Elements que composen la fraseElements que composen la frase
  51. 51. Elements que composen la fraseElements que composen la frase • Relacions lògiquesRelacions lògiques – Ex: Tria l’adjectiu que va bé per acabar la frase. – .- El pa és tou i (sec, gustos) – .- Les meves sabates són velles, però (noves, còmodes) • Relacions de causalitat.Relacions de causalitat. – Ex: Fes correspondre les frases de la columna de la dreta amb les de l’esquerra. – - M’agraden les coses dolces - Rentaré el mocador – - Fa fred - No agafo l’autobús – - El mocador és brut - Em compro un pastís – - L’autobús és ple - Em posaré l’abric
  52. 52. Consciència sintàcticaConsciència sintàctica • Segmentació i composició de frasesSegmentació i composició de frases – Ex: Construir i retallar frases, ens podem ajudar de imatges o símbols, per assenyalar l’espai concret de cada element de la frase. • Relacions semàntiques entre el elements de la fraseRelacions semàntiques entre el elements de la frase – Ex: Qui pot fer aquestes accions? • El gat (pensa, salta, menja , estudia, miola,...) • El sol (brilla, salta, escalfa, canta,...)
  53. 53. Segmentació i composició de frasesSegmentació i composició de frases Els macarrons de la meva àvia boníssims eren
  54. 54. Consciència sintàcticaConsciència sintàctica • Inserció i coordinació de fasesInserció i coordinació de fases Ex: Procurar dir dues coses en una sola frase: - En Carles no pot sortir al pati. - En Carles no es troba bé. - En Carles no pot sortir al pati perquè no es troba bé Ex: Triar el final adequat a cada frase: - Sortiré a passejar encara que la mestra no m’ho permeti la mare ho vulgui faci molt bon temps - És el dia del meu aniversari per tant plou a bots barrals a l’Enric se li ha espatllat la bicicleta no són les quatre de la tarda. us convidaré a dinar a casa meva.
  55. 55. Consciència sintàcticaConsciència sintàctica • ExpansionsExpansions – Ex: Partint dels elements mínims d’una frase.
  56. 56. Combinació de frases.Combinació de frases. • Series lògiques.Series lògiques. – Ex: Dibuixar les vinyetes d’una sortida. – Ex: Dibuixar el procés de fabricació d’un objecte, o aliment. • Historietes.Historietes. – Ex: Explicar una seqüència en forma de narració. • Còmics.Còmics. – Ex: Explicar en una narració les accions que hi ha en un còmic. – Ex: Donar diàlegs sense dibuix i construir la història.
  57. 57. SemànticaSemàntica
  58. 58. Tipus d’activitats • Activitats per ampliar i millorar el vocabulari. • Activitats per facilitar la capacitat per utilitzar-les i afavorir la capacitat d’evocació. – Activitats que permeten descobrir les relacions lògiques entre les paraules: classificacions, contraris, semblances, associacions, etc. – Aquestes relacions faciliten l’accés al lèxic ja que permet un sistema “t’emmagatzemen” més estructurat i diferents vies per arribar a una mateixa paraula.
  59. 59. TipusTipus d’activitats:d’activitats: • D’identificació i diferenciació: La distinció és la base de la definició d’un concepte. – Semblances i diferencies entre persones, objectes, situacions... • En què ens assemblen i en què som diferents • Presentar dues làmines (camp/ciutat, estiu/hivern, etc) • Altres:
  60. 60. TipusTipus d’activitats:d’activitats: De classificació i categorització semàntica. – Famílies de paraules. – Contraris. – Associacions de paraules i conceptes. – Associacions gramaticals.
  61. 61. De classificació i categorització semàntica. – Famílies de paraules • Classificar materials o imatges atenen diferents criteris. • Dir paraules d’una mateixa família, introduint alguna que no i cal detectar la que no hi va. • Per torn, cada alumne ha de dir una paraula d’una família i no es pot repetir • A partir d’un concepte global, enumerar elements (set coses del bany, del cotxe, de la cuina...) • Al contrari, a partir d’elements arribar al concepte (on és la tovallola i el raspall, un martell i una serra...) • Amb més grans, quadre doble entrada (animals i criteris d’agrupament). Presentar-lo ple i ells han de trobar els criteris.
  62. 62. De classificació i categorització semàntica. – Contraris • Partir de frases per entendre el concepte i després es podrà utilitzar el terme “contrari”. • D’adjectius (alt, vell, bo, lent, fred...) • Adverbis (lluny, a dalt, davant, molt...) • Verbs (riure, parlar, pujar, entrar...)
  63. 63. De classificació i categorització semàntica. – Associacions de paraules i conceptes  Per identitat (iguals)  Per similitud (mateix concepte, diferent forma: una cadira nova i una altra vella, dues sabates diferents...)  Per famílies semàntiques (dos animals, dues eines...)  Per complementarietat (un llapis i una maquineta, una cullera i un plat, un mitjó i una sabata...) Què fem quant tenim gana, set, fred ...
  64. 64. De classificació i categorització semàntica. – Associacions gramaticals • Buscar verbs: tres coses que pot fer un ocell, la mà, ... (o no) • Buscar subjectes: tres animals o persones que poden cantar, saltar, nedar, brillar ... (o no) • Buscar objectes: tres coses que es puguin pintar, menjar, llegir... (o no) • Buscar complements: tres llocs on es pot nedar, dormir, tres dies que rebem regals, tres coses amb les que podem menjar ...
  65. 65. Tipus d’activitatsTipus d’activitats D’identificació de paraules Donar pistes per trobar el referent. ( Prepara per a les definicions) – Veo, veo – Endevina que vull – De què treballo? – De quin conte sóc? – Endevinalles
  66. 66. Tipus d’activitatsTipus d’activitats De descripció de característiques espacials i temporals. – De què estic parlant? (situar vivències al temps i/o l’espai) – Descripció de situacions (els nens han d’explicar què succeeix quan anem a la platja, d’excursió, atenent l’ordre de les accions) – Joc de les ordres (nocions d’espai i temps) – Amagar un objecte a la classe i trobar-lo seguint les indicacions situacionals. – Identificar persones o objectes davant d’una làmina només donant pistes d’espai (adult i nen).
  67. 67. Tipus d’activitatsTipus d’activitats De descripció de característiques seqüencials. Davant d’una làmina, intentar que el nen faci la descripció genèrica del que Succeeix. • Què passa? Què ha passat? Per què? ... Ex.: “La mare està preocupada perquè el nen ha oblidat la motxilla de l’escola” – Per què se l’haurà oblidat? – Què pot fer ara la mare? I el nen?
  68. 68. Tipus d’activitatsTipus d’activitats D’absurds semàntics: Treballen la precisió del significat i l’atenció – Explicar un conte i modificar algun element (un personatge, alguna seqüència dels fets, fer frases “impossibles”, etc.) – Endevinar que està malament i corregir-lo: • Quan tinc fred em trec l’abric
  69. 69. Materials informàticsMaterials informàtics • QUIDAM :QUIDAM : http://www.xtec.es/~mfortun4/Quidam.htm
  70. 70. Materials informàticsMaterials informàtics • Els temps verbals http://www.xtec.net/dnee/jornada/taller0405_7_mat.htm
  71. 71. Materials informàticsMaterials informàtics • CD GalíCD Galí
  72. 72. Materials informàticsMaterials informàtics • Vols que t’expliqui un conte http://www.xtec.net/dnee/satieee/0304/sessio4/vols_contes.htm
  73. 73. Materials informàticsMaterials informàtics • Racó del clic : http://clic.xtec.net/ca/index.htm – Contes: la rateta, la caputxeta, els tres ossos, els tres porquets, en Tabalet, la Ventafocs, etc.
  74. 74. Materials informàticsMaterials informàtics •http://www.xtec.net/dnee/credamil/
  75. 75. Materials informàticsMaterials informàtics • Edu365.com – Contes SPC
  76. 76. Materials informàticsMaterials informàtics
  77. 77. Materials informàticsMaterials informàtics • Espai LIC: http://www.xtec.es/lic/
  78. 78. Orientacions a les famíliesOrientacions a les famílies • En què cal fer incidència ?En què cal fer incidència ? • Fer adonar de les dificultats i la necessitat d’actuar de forma conjunta i des de tots els entorns (escola , família, etc). • Oferir recursos de treball compartit : (llibreta de comunicació i altres). • Recordar la necessitat de coordinació entre tots els àmbits que incideixen en l’alumne per tal de realitzar un treball conjunt de qualitat.
  79. 79. BLOC 5BLOC 5 PROPOSTES DIDACTIQUES PERPROPOSTES DIDACTIQUES PER AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENTAFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT FONOLÒGICFONOLÒGIC
  80. 80. Criteris per identificarCriteris per identificar dificultats Formals (fonologia)dificultats Formals (fonologia) • Dificultats diverses amb el sistema fonològic. En alguns casos segueixen les pautes d’adquisició (retard) i en d’altres es dona un ús “desviat” respecte a la norma (trastorn). • Causes diverses: nens molt distrets, amb problemes en mantenir l’atenció. Són nens amb dificultats de recepció del llenguatge (otitis recurrents) o nens amb poca habilitat motriu bucofonatòria.
  81. 81. PERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBITPERFIL DE LES DIFICULTATS EN L’ÀMBIT FORMAL (Fonologia)FORMAL (Fonologia) Comunicació iComunicació i Ús de llenguatgeÚs de llenguatge FormaForma (Morfosintaxi)(Morfosintaxi) Forma (Fonologia)Forma (Fonologia) Coneix. del mónConeix. del món NECESSITATS COMUNICATIVES INECESSITATS COMUNICATIVES I LINGÜÍSTIQUESLINGÜÍSTIQUES Varietat de funcions bàsiques del llenguatge: demanar, comentar, aportar més informació. respondre a preguntes i iniciar ell mateix. Sovint el grau de coneixement del llenguatge està emmascarat pels errors de parla. Característiques: -Dificultats diverses amb el sistema fonològic però que tenen més l’aspecte d’un retard (segueix les pautes d’adquisició) que no un trastorn ( ús desviat del que és la norma). Les causes poden ser diverses: -Nens molt distrets, amb problemes en mantenir l’atenció; - Nens amb dificultats de recepció del llenguatge ( otitis recurrents); - Nens amb poca habilitat motriu a nivell bucofonatori; - Nens molt aviciats... Els aspectes cognitius no acostumen a incidir en els problemes de parla. - Incidir tant en els aspectes motrius com en els receptius a nivell de joc, pot ser un recurs que afavoreixi les realitzacions fonològiques. -Les cançons i totes les activitats de llenguatge musical que impliquen desenvolupar l’escolta són aspectes que l’ajudaran a millorar la parla. - Incidir en altres aspectes com mastegar ( a l’hora d’esmorzar), també el joc psicomotriu . És important : - Proporcionar moltes ocasions de parlar. - Incidir en l’atenció i l’escolta. - Fer-los prendre una certa consciència de com diuen les coses. © M. Claustre Cardona i Pera
  82. 82. ComportamentComportament ExemplesExemples Característiques generalsCaracterístiques generals • Parla molt retardada però no desviada dels paràmetres evolutius. GG • /fanda / , /potam / /dat/ /lat/ / de ete rojo no quero • Presència de processos de simplificació més enllà de l’edat. • Dificultats d’estructura sil·làbica en paraules llargues. • Processos de simplificació més primerencs amb altres més tardans. • Parla inintel·ligible. FF • /kakem a kaka ?/ • Casa: tata, kata, kaka, taka . - Manca de contrastos : - Presència sistemàtica d’un sol fonema consonàntic. - Ús variable de processos dins d’una mateixa estructura o paraula. ALUMNES A QUI VA ADREÇATALUMNES A QUI VA ADREÇAT
  83. 83. Característiques de l’ alumnatCaracterístiques de l’ alumnat • Llenguatge ben estructurat o petit retard. • Retard en l’adquisició del sistema fonològic. • Parla amb errors, poc intel·ligible: - Diversitat de realitzacions - Poca habilitat per a escoltar i produir • Edat: 3- 4- 5 anys
  84. 84. Possibles causes:Possibles causes: • Dificultats d’atenció. • Refredats, otitis, etc. • Poca habilitat motriu. • Entorn permissiu.
  85. 85. • Objectiu generalObjectiu general: afavorir l’organització del sistema fonològic. • OrientacionsOrientacions • Aspectes receptius: alerta auditiva. • Interacció verbal: participació, intercanvi, reformulació, contrast, correcció implícita. • Producció: jocs de manipulació dels patrons fonològics. Proposta didàcticaProposta didàctica
  86. 86. Objectius específicsObjectius específics Què cal treballar :Què cal treballar : • Potenciar la tonicitat, la mobilitat i el control motor dels òrgans bucofonadors. • Adquirir hàbits correctes de masticació i deglució. • Discriminar sons, síl·labes i paraules iguals i diferents. • Memoritzar i reproduir seqüències de ritmes, sons, paraules etc. • Diferenciar de forma gradual els trets iguals i diferents de sons, síl·labes i paraules . • Reflexionar sobre els hàbits d’alimentació correctes .
  87. 87. En quins aspectes cal ferEn quins aspectes cal fer incidència ?incidència ? Orientacions generalsOrientacions generals • En relació a les interaccions. • Ajudar el nen a participar. • Incrementar les demandes. • Fomentar l’actitud d’esforç. • En relació a les experiències. • Estimular l’alerta auditiva. • Manipulació dels patrons fonològics • En relació a l’ús d ’estratègies lingüístiques. • Estratègies de reformulació. • Valoracions positives. • No fer repetir / correcció implícita.
  88. 88. Quines podem prioritzar ?Quines podem prioritzar ? Situacions EducativesSituacions Educatives • Relacionades amb la vida de l’aula. • Esmorzar i esbarjo. • Relacionades amb el desenvolupament d’activitats. • Activitats musicals • Racons : paraules que costen de dir i de sentir. • Conte , cançó. • Joc psicomotriu.
  89. 89. Orientacions a les famíliesOrientacions a les famílies En què cal fer incidència ?En què cal fer incidència ? • L’escola com a “ motor “ • Fer adonar de les dificultats i la necessitat d’actuar de forma conjunta i des de tots els entorns ( escola , família etc ). • Treball prioritari: hàbits alimentaris (hàbits de masticació, deglució etc ). • Treball sobre l’atenció conjunta pares -alumne. • Recordar la necessitat de coordinació entre tots els àmbits que incideixen en l’alumne per tal de realitzar un treball conjunt de qualitat.
  90. 90. MaterialsMaterials: • Gispert, Dolors i Ribas, Lurdes (1997). Racons de treball oral a parvulari. - Racó de sons i sorolls. - Racó de buf. Edicions l’Àlber. • Gispert, Dolors i Ribas, Lurdes (2002). -Els sons entremaliats: L-R-D. - Els sons entremaliats: S. - Els sons entremaliats: RR. - Els sons entremaliats: LL. Edicions l’Àlber. • Blog del CREDA Jordi Perelló: http://fonscredavjordiperello.blogspot.com/

×