El llenguatge a l'escola

1.220 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
1.220
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
47
Acciones
Compartido
0
Descargas
13
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

El llenguatge a l'escola

  1. 1. Centre de Recursos per a Deficients Auditius
  2. 2. EL LLENGUATGE A L’ESCOLA Montserrat Navarro Remei Caparrós Fernando Galceran CREDA Jordi Perelló Vallès Occidental Curs 2010-2011
  3. 3. EL LLENGUATGE A L’ESCOLA Guió de la 1ª i 2ª sessió: 1. Presentació del grup. 2. Què és el CREDA. 3. Marc teòric. – Com analitzem el llenguatge: forma, ús i contingut – L’evolutiva del llenguatge – Signes d’alerta – Retards i trastorns 4. La valoració del llenguatge.
  4. 4. EL LLENGUATGE A L’ESCOLA Guió de la 3ra. i 4ta sessió: Remei Caparrós 1. L’entorn escolar i el llenguatge 2. Els blocs d’intervenció. 3. Estratègies d’intervenció. Guió de la 5a i 6a sessió: Fernando Galceran Part pràctica: presentació i valoració de casos. Metodologia del curs: La tasca d’assessorament es farà sempre a partir de vídeos i de casos que preocupen als professionals. La part pràctica tindrà un pes important.
  5. 5. EL LLENGUATGE A L’ESCOLA Presentació de casos: (4a. sessió) Presentar un cas per centre Alumne d’E. Infantil amb dificultats de llenguatge i/o comunicació i que no estigui atès pel CREDA. Presentar: • Graella d’observació • Vídeo de 5/6 minuts(DVD), on hi hagi: – Joc simbòlic amb un company – Conversa amb un adult : fet viscut, fets que encara no han passat – El conte dels “Tres Porquets” amb suport visual.
  6. 6. CREDA - Jordi Perelló Un Servei Educatiu del Departament d’Educació
  7. 7. ELS SERVEIS EDUCATIUS • Els Serveis educatius generalistes: – EAP – CRP – LINC • Els Serveis educatius Específics: – CREDA – CREDV – Serveis educatius per als alumnes amb TGD
  8. 8. ELS CREDA Els CREDA són un model propi de Catalunya CREDA Pere Barnils CREDA Baix LL. CREDA Catalunya Central CREDA St. Adrià CREDA Vallès O.- Maresme CREDA Tarragona CREDA Lleida CREDA Jordi Perelló CREDA Garraf CREDA Narcís Masó
  9. 9. EL CREDA Jordi Perelló El CREDA Jordi Perelló atén la població del Vallés Occidental El CREDA Jordi Perelló atén la població del Vallés Occidental
  10. 10. ELS CREDA • 1985 primers sords sectoritzats. • 1989 creació primers CREDA • 1990-1994 creació de 8 CREDA • 1994 Decret de regulació dels CREDA • 1998 “Marc d’actuació dels CREDA: criteris i objectius d’intervenció” • 2002 creació de 2 CREDA més
  11. 11. PROFESSIONALS DIRECCIO U. S. E. Adjunts a direcció U. V. O. P. A. •Psicopedog/a •Audioprotessista FONS De documentació L O G O P E D E S
  12. 12. OBJECTIUS – Atendre l’alumne individualment – Col·laborar amb els centres docents – Atendre a les famílies en aspectes relacionats amb el llenguatge.
  13. 13. A QUINS ALUMNES ATÉN? • Alumnes amb sordesa • Alumnes amb greu retard o trastorn de la parla i/o del llenguatge.
  14. 14. Alumnes amb trastorn o retard • Quan el llenguatge del nen/a significa un impediment pel seguiment curricular. • Es consideren i avaluen altres dificultats afegides. • Possibilitat de treball individual.
  15. 15. Funcions • Valoració i seguiment audioprotètic. • Valoració psicolingüística • Identificació i avaluació de les necessitats educatives. • Atenció logopèdica. • Catalogació de recursos educatius específics.
  16. 16. Àmbit d’actuació SORDS: • Atenció primerenca: 0 a 3 anys • Atenció en el marc escolar: 3 a 16 anys • Atenció en el marc escolar en la post obligatòria. RETARDS O TRASTORNS: • Atenció en el marc escolar: 3 a 16 anys
  17. 17. Itinerari • Sordeses: – Hospital de referència – CREDA: • Valoració audiològica i audioprotètica • Valoració psicolingüística • Atenció logopèdica • Procés d’acollida
  18. 18. Itinerari • Trastorns o retards: – Centre docent – EAP: • Valoració global i del llenguatge – CREDA: • Valoració conjunta EAP • Valoració psicolingüística • Atenció logopèdica
  19. 19. El treball logopèdic • En relació a l’alumne • En relació als centres docents • En relació a les famílies
  20. 20. En relació a l’alumne • Valoració del llenguatge a inici de la intervenció. • Planificació de les actuacions: nombre de sessions, horari, recirsos tècnics… • Pla de treball amb l’alumne: – Objectius de treball: • Parla • Llenguatge
  21. 21. En relació al centre docent • Coordinacions: • Docents • EAP • Generalització • Assessorament lingüístic
  22. 22. En relació a la família • Coordinacions per la col·laboració de la família. • Generalització • Assessorament lingüístic
  23. 23. En relació a altres serveis • Unificar criteris d’actuació: – Hospitals – Centre implatador – Serveis socials, CDIAP – EAP
  24. 24. EL LLENGUATGE A L’ESCOLA
  25. 25. EL LLENGUATGE A L’ESCOLA Marc teòric. – Com analitzem el llenguatge: forma, ús i contingut – L’evolutiva del llenguatge – Signes d’alerta – Retards i trastorns
  26. 26. Com analitzem el llenguatge? • Forma: – Parla: • Fonologia: categorització dels sons • Fonètica: producció concreta del so – Llenguatge: • Sintaxi: estructura del llenguatge • Morfologia: tracta de les paraules i inflexions del llenguatge
  27. 27. Com analitzem el llenguatge? • Ús – Diferents funcions – Interacció – Adequació del missatge • Contingut (semàntica) – Representació del coneixement del món
  28. 28. L’evolució del llenguatge
  29. 29. Aspectes claus en l’evolució del llenguatge • 0 - 6 mesos: – Comunicació sense llenguatge – Jocs fonatòris • 6 - 12 mesos: – Cadena sil·làbica – Interacció amb comprensió, regulació de l’entorn – Comprensió semàntica.
  30. 30. Aspectes claus en l’evolució del llenguatge • 12 - 24 mesos: – Aparició gradual dels sons de la llengua – Combinacions dos elements – La comunicació esdevé plena, crida l’atenció – Augmenta la comprensió – Apareix l’holofrase: 1 paraula = molts significats
  31. 31. Aspectes claus en l’evolució del llenguatge • 2 - 3 anys: – Combinació 3 elements: frase simple – Inici morfologia – Evolució gradual dels fonemes – Inici del joc simbòlic – Formula preguntes – Segueix dos ordres senzilles
  32. 32. Aspectes claus en l’evolució del llenguatge • 2 - 3 anys: – Combinació 3 elements: frase simple – Inici morfologia – Evolució gradual dels fonemes – Inici del joc simbòlic – Formula preguntes – Segueix dos ordres senzilles
  33. 33. Aspectes claus en l’evolució del llenguatge • 3 - 4 anys: – Evolució cap a les frases complexes – Màxima evolució sil·làbica – Té recursos per manifestar preferències, donar informació subjectiva. – Paraules abstractes
  34. 34. Aspectes claus en l’evolució del llenguatge 4 - 5 anys: – Assoliment grups consonàntics, amb dificultat en l’ús de preposicions espai- temps i adverbis – Funció metalingüística: endevinalles, acudits... – Enriquiment del vovabulari
  35. 35. Aspectes claus en l’evolució del llenguatge • 6 anys: – Perfeccionament d’estructures i de tots els aspectes del llenguatge – Darrers fonemes – Apareixen les oracions passives – Ampliació habilitats comunicatives
  36. 36. LAURA BOSCH
  37. 37. Transcripcions Adrià, 4 anys. Situació de joc simbòlic amb “La caseta” S: ¿Qué es esto? (water) Adrià: pipi S: para hacer el pipi!. ¿Cómo se llama? Adrià: (gest de sí amb el cap i se l'emporta a baix i fa el soroll del pipí) shshs. S: ponlo aquí ( trec un tros i llavors es desmunta la porta) ¿qué ha pasado? Adrià: sa oto S: Se ha roto, lo ponemos un poquito Adrià:(desmunta la porta de l'entrada i me l'ensenya rient) S: Ay, Adrià, Adrià que se me desmonta, ponla aquí, muy bien. Adrià: (la col·loca) S: muy bien.....más cosas (li ensenyo la banyera) Adrià: Aquet S: ¿qué es? Adrià: susá, susá, u aco, un aco ( i el llisca per la taula) S: Shshshs (faig el gest de dutxa i el soroll) Vamos a ponerla aquí .......( en el bany) Adrià: ae un pipi (Important retard de llenguatge)
  38. 38. Transcripcions Joaquim, 9 anys. Explica un fet viscut. Joaquim: no cubre alla S: no cubre, pero tu ya vas mojado Joaquim: no, cubre S: cubre. Joaquim: sí S: entonces, ¿tú que haces? Joaquim: alla habia una roca, subo y ya está S: a veure, cuando tu te has caido, entonces Joaquim: hay una roca alla lla abajo, alla, seca, alla hay otra roca subo y ya está S: ...tu eres muy grande, eres muy alto, eh! Joaquim: (gest de si i no) S : y la mama no se enfada si te has mojado no se enfada, ya vas preparado para jugar Joaquim: deseata ropa gade (?) S: y que haces con la ropa que has traido Joaquim: visto S: muy bien, y tu sabes el juego aquel de tirar piedras que van rebotando. Juegas a esto o solo vas saltando rocas Joaquim: va abajo, subes, a tirar una piedra grande S: y tu ¿te has subido alguna vez a un árbol, en el campo en la montaña? Joaquim: no, este (senyalant al pati) S: ya sabes subir Joaquim: yo ya salto la valla de este cole (Retard de llenguatge: frase simple)
  39. 39. Transcripcions Casey: 6 anys. Conversa amb un adult. S: vols venir un altre dia, quan siguis una mica més gran i m'expliques coses? Casey: (sí amb el cap) quan me caigui aquest dent i aquesta S: vale! Casey: perquè aquesta ja està a punt S: està a punt de Casey: de caure, perquè aquí tiene una rayeta S: mmm i caurà ja, és que ets molt gran.. Casey: casi està enganchada S: clar, és que es va desprenen a poc a poc,................... Casey: sí, perquè aquí hi ha un tros que quan se me caigui aquesta dent hi ha un tros aquí, aquesta també, aquesta aquesta no S: ...fins un altre dia. *el disabta em sembla ke já em pdrgé banyá. Ban dí ke faria sol ..” *“ke ia um abi ke té mil kótxas i ke a la flora li agrada els kótxas i las kagegas i el pep no ez bolía enfadá ni am la seba abia ni am la seba filla” *“kuan ban tugná la Mara i lábia ban trgeure fok pels kexals” (Retard lleu de llenguatge: inici frase coordinada i subordinada)
  40. 40. Transcripcions Kakekika roja(Havia) una ve, una nina, la mare, kakekika roja, teké la made kice: ten a agua y todo, eá casa de labuea, kice. Kiado! Kice a madre. Kiado! Aquí hay un lobo. No hace caso, vale kice kakekika roja e vaya a bosque el que eká e lobo kice. Ruben 5 anys: Narració amb suport d’imatge: - Què hi ha aquí? - La mare, la yet, la nena - On estan? - La taula - Quin lloc és? - El menjadó - Què fan? - Mejan - Què mengen? - Sopa - Què veus aquí? - Pantas - Què és? - El cuart. La nena a tocat aket i la nena a pintat a paret
  41. 41. Transcripcions Plou i fa sol lam buixes es pentinen, plou i fa sol lem buixes ponten dol. Hi havia una vegara un dei i una deina, no estaven sols, hi havia la seva filla, elpobe i el rac que era mol lulen i també menjava gent i bestiar (Retard fonològic)
  42. 42. Signes d’alerta
  43. 43. Alertes • De 0 a 1 any: – Si entre els 0-6 mesos no produeix cap tipus de so, no somriu o no hi ha contacte ocular. – Si als 10-12 mesos no hi ha balboteig, és reduït, o s’ha aturat.
  44. 44. Alertes • De 1 a 2 anys: – Si als 18 mesos el nen no diu cap paraula – Si no produeix paraula - frase – Si als 18-24 mesos no incrementa de forma regular el nombre de paraules. Inicialment de forma lenta fins a les 12 primeres
  45. 45. Alertes • A partir de 3 anys – No utilitza llenguatge per expressar fets passats – Si la seva parla és inintel·ligible – Si encara no té estructura de frase simple – Si no té un mínim de gramaticalitat – Si no diferencia jo / tu – Si no fa atenció a la informació auditiva – Si el llenguatge no regula la seva conducta
  46. 46. Alertes • A partir dels 4 anys – Si no hi ha una clara evolució dels paràmetres d’alerta de 3 anys
  47. 47. Dificultats en l’adquisició del llenguatge • Dins la normalitat: diferents habilitats en relació al llenguatge • Fora de la normalitat:  Retard: Evolució lenta però no desviada Llenguatge endarrerit  Trastorn: Adquisició desviada, no segueix el procés habitual En l’evolució global del nen, el llenguatge és el principal obstacle.
  48. 48. Dificultats en l’adquisició del llenguatge • Associades a altres patologies: Les dificultats del nen conviuen amb les de llenguatge d’una manera equilibrada. Per exemple: Retards cognitius Trastorns de la comunicació: autisme Dificultats neurològiques i orgàniques: dificultats bucofonatòries.
  49. 49. Abordatge diferent – Forma: • Parla • llenguatge • Feina específica del logopeda – Ús – Contingut – Pobresa lingüística • Abordatge global i participació de més professionals
  50. 50. Abordatge global Abordatge global i la participació de més professionals: • Problema d’ús • Dificultat de llenguatge lligat a cognició, relacions socials, pobresa lingüística... Cal prioritzar els objectius d’intervenció i el moment, ja que són tractaments que en molts casos milloraran el llenguatge del nen només millorant tots els altres aspectes. No cal oblidar que la millora és relativa a la seva dificultat primera
  51. 51. Comportaments lingüístics
  52. 52. Comportaments lingüístics A. No manifesta les seves intencions comunicatives Afecta a la comunicació. Descripció: No manifesta les seves intencions comunicatives. Característiques: - No té iniciativa comunicativa, ni verbal ni gestual - No fa cap demanda d’atenció, ni expressa les seves necessitats. - No s’interessa per interaccionar ni amb companys ni amb adults. - No reacciona quan se l’increpa
  53. 53. Comportaments lingüístics B. Manifesta les seves intencions comunicatives només amb gest o amb forma lingüística d’una o dues paraules. Afecta al llenguatge (organització del discurs, sintaxi, morfologia) David 3 anys David: a fat i piu (onomatopeia) a afat i pup, ea pupa L: no l'ha fet pupa, l’ha agafat i l’ha ficat a dins de la gàbia David: mi afat, fit (onomatopeia) a tin L: amb la mà, a què sí? amb la mà. és que és molt petit David: sí mi e fat i a eta L: i l'hem posat a la seva caseta eh? David: e pila , tat, a ti (amb gestos)
  54. 54. Comportaments lingüístics C. Manifesta intencions comunicatives amb frases de tres paraules amb pocs elements morfosintàctics.. Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi, morfologia) Jessica 3 anys Jessica: e colo vamel L: y què pasa? Jessica: té la boca vamel L: y que pasa más? Jessica: sama, sabata, sabata, e ama la mama (senyalant) L: ha llamado a la mamá? Jessica: sí Monica: ....i que sent el tabalet (gest de la cua de la serp) com feia... Jessica: sutara L: ah! i què passa. Jessica: tene boca vemell
  55. 55. Comportaments lingüístics D. Manifesta les seves intencions comunicatives amb frases de tres o més paraules, mantenint l’estructura correcta, amb presència dels elements morfosintàctics bàsics, si bé amb errors. Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi, morfologia) “io tin una pisina, el téte i io bam puzá aigua i bam pasá mol bé” “Se cau i se va rompí el ou” “Io m’he compat un inosaure rec pe xuga” “Io esperava els reis perquè demà passaven els reis” Paquè s’ha fe mal, dapre la senyu vindarà Ca li dona un pató a papa Monstre agafa oso i la mara també agafa oso
  56. 56. Comportaments lingüístics E. Manifesta intencions comunicatives amb frases de quatreE. Manifesta intencions comunicatives amb frases de quatre elements o més, amb bona estructura sintàctica en les oracionselements o més, amb bona estructura sintàctica en les oracions simples i amb alguns errors en les oracions complexessimples i amb alguns errors en les oracions complexes coordinades, subordinadescoordinades, subordinades Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi,Afecta al llenguatge (macrosintaxi del discurs, sintaxi, morfologia)morfologia) Da nens ca sen van al bosc, i van a jugà alguns jocs. Al primé diu pica la paret, al sagon diu mestres.... i nens i al tercé diu fet amagà. Dos nenes sa van amagà a un arba.... arbra vell ca no havia ningú...... Diuen que son els lladres que van rubà l’altra dimarts.... aun sanyó ca era xuié
  57. 57. Comportaments lingüístics F. La seva parla és inintel·ligible amb presència d’alguna de les següents característiques: a) Presència sistemàtica d’un sol fonema b) Ús variable de processos dins una mateixa estructura. c) Presència de processos inusuals o idiosincràtics, rarament existents en el desenvolupament normal. Eva: e e eto L: qué estabais haciendo? Eva: eseo eeta L: jugando a pelota? Eva: sí L: y qué llevas aquí en el pie? Eva: upa L: qué lleva en el pie? Eva: upa L: qué te han puesto en el pie? Eva: una iita neio upa L: y tu te has hecho daño? Eva: (no contesta) L: dónde te has hecho daño? Eva: a ma
  58. 58. Comportaments lingüístics G. La seva parla presenta força errors amb les característiques: a) Desajustaments cronològics. b) Dificultat en l’estructura sil·làbica de paraules llargues. Afecta la fonologia. Descripció: desajustament cronològic Parlant del que fa a la platja: ala no tic fotaló, ala nelo tola; a la paxa un lia ma picà una melusa, un alta lia la melulta fa mal. El ó tà tontent. Io toc la tanyuleta
  59. 59. Comportaments lingüístics H. El seu llenguatge es caracteritza per l’ús de paraules concretes, referents a entitats observables, accions i atributs, amb pocs temes que indiquin espai i/o temps Descripció: El seu llenguatge es caracteritza per l'ús de paraules concretes, referents a entitats observables accions i atributs, amb pocs termes que indiquen espai o temps. - Què hi veus aquí? - ......una moxila - Què fa aquesta nena? - ...... - Què està menjant? - Un pollo - I això, què és? Què hi ha al foc? - Sopa - I això, què és? - Una fló - Què estan fent? - Menjan - ......
  60. 60. Comportaments lingüístics I. Mostra poques habilitats conversacionals. Les dificultats es manifesten: en la presa de torns, a l’hora de tenir present l’interlocutor i en el manteniment del tòpic. Descripció:  No manté el tema de la conversa ignorant el que s’ha dit abans  No saben quan han d’intervenir  No pren mai la iniciativa de torn Diàleg entre una mestra i un alumne: - Què vas fer ahir que era festa? - Vull agafar això - D’acord, agafa-ho, però digue’m, què vas fer ahir? - Tinc tos - Caram! Però digues: vas anar a casa de l’àvia ahir que era festa?
  61. 61. Valoració del llenguatge
  62. 62. L L E N G U A T G E NO INTENCIO NO INICIATIVA EAP Intel·ligible, frases ben estructurades. Però: • Desajustat • Pobresa • Concret ESTIMULA - CIÓ GLOBAL • Inintel·ligible • Poques paraules • Frases mal estruc. • Evolució lenta Valorar la gravetat EAP
  63. 63. Valoració del llenguatge • Objectiu: – Conèixer el llenguatge del nen/a – Poder detectar on està la dificultat – Concretar la resposta
  64. 64. Valoració del llenguatge • Observació: – Diferents situacions: • Joc simbòlic • Conversa amb un adult • Un conte amb suport visual • Transcripció.
  65. 65. Observació del llenguatge PRÈVIES: • Alerta visual • Alerta auditiva • Imita i repeteix • Segueix ordres senzilles • Gust per la comunicació • Vocalitzacions voluntàries • Jergó
  66. 66. Observació del llenguatge ÚS: • Intenció comunicativa amb: ‾ Mestres ‾ Companys • Iniciativa • Fa demandes • Fa preguntes • Utilitza diferents funcions comunicatives • S’expressa amb gest • S’expressa amb gest i llenguatge • S’expressa només amb llenguatge • Eficàcia comunicativa: ‾ Fets simples ‾ Fets semi complexes ‾ Fets complexes
  67. 67. Observació del llenguatge CONTINGUT: • Lèxic d’acord a la seva edat • Comprensió d’acord a la seva edat • Utilitza paraules abstractes i/o diferents categories • Gramaticals • Compren missatges complexes i llargs. • Segueix les consignes de l’aula • Segueix consignes donades individualment • Segueix consignes donades col·lectivament • Compren explicacions o narracions habituals a l’aula
  68. 68. Observació del llenguatge FORMA: • PARLA: – S’observa alguna malformació en l’aparell bucofonatori – Parla inintel·ligible – En parla espontània: • omet sons (exemples) • substitueix sons (exemples) – Millora en la repetició – Els seus errors són estables – Confon paraules de sons similars – Problemes de discriminació auditiva en paraules de sons similars
  69. 69. Observació del llenguatge FORMA: • LLENGUATGE: – Concordances de gènere – Concordances de nombre – Fa flexió verbal – Utilitza pronoms – Utilitza preposicions i/o conjuncions – Frases simples (exemples) – Frases compostes (exemples) – Utilitza la narració
  70. 70. Transcripcions Maria, 6 anys. Narració sense suport d’imatge. E meu pare, i e meu mare, e meu germà gran i a meu gemana petita. E meu gemà té... nou...i a gemana petita té un any...Aixa. Juga a eia... Do, pada uda mica....corre. Le due came...corre uda miketa. A meu gemà ta jugà...si...juga ...a futbol amb nens gans. No magrada. A baske Jugà a juguine, juga a pley Da un cotxe da carrada. A meu gemà gran. Zempe no. A veda ga jo ganu.
  71. 71. Transcripcions Ana, 4 anys. Denominació d’objectes: Què veus? - Osa (cosas), e bebe Què fa? - Xupa Què xupa? - Eso Què més veus? - Mala (mare), e nene, e niña, echila(motxilla), u asa, alila(cadira), e...adedo, a pipa, ya está Què més veus? - A bebe pinta aixi - Un nen a pama - Un ton (tren), una asa, un estell(castell), a ion, oches, eta (finestra)
  72. 72. Transcripcions Lucia, 4 anys. Explicació amb suport d’imatge. Tu vas a la classe dels ? – Nenés. Grangers, oi?, com és que us dieu grangers? – Jorgina ..què vol dir grangers? – An yamo gangés. Gangés de nens I què fa un granger? – Fa a kiasse Oi que cuida animals? – Yo ka visto una ce-do! Hasen gr,gr,gr Qué otro animal había en la granja? – Una cabra. La cabra así (fa gest) ¿Qué tenía? – Unos palos (banyes) – La vaca tene un bebe a vaca, aran leche (daran )
  73. 73. Transcripcions Narració sense suport d’imatge - Quants germans tens? - quata i cinc - Germans? - Eh, i a dos, quata, sin, vull a dou onté, dota - Però tu, quants germans tens? - Dos - Com es diuen els teus germans? - El meu germà es diu... Pinotxo, Aganto - Però tu m’estàs dient els germanets que tens? - Aganto i Pinotxo - Els teus germans, com es diuen? - Edgar - Edgar ets tu!! - ......
  74. 74. Adreça on trobar materials i documents sobre el llenguatge a l’escola: http://fonscredavjordiperello.blogspot.com

×