SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 5
14.5. Les regions a Europa. Catalunya en el marc europeu
La Unió Europea dels 25 és
sobretot una unió d'estats.

Els estats, però, són rarament
unitats homogènies :es poden
constatar grans diferències entre
si i també grans diferències
internes      tant  en    l'àmbit
socioeconòmic com en el cultural
i lingüístic.

La construcció europea no podia
deixar de banda la realitat pròpia
de territoris, pobles i nacions que
en formen part.

 EI reconeixement específic de
l’àmbit regional és un pas,
encara que limitat, en aquesta
direcció.

 Dins la Unió Europea, el Tractat
de la Unió va incorporar la
creació del Comitè de les
Regions. Aquest es defineix com
un òrgan consultiu per a
l'expressió dels interessos regionals a
escala comunitària.
14.5. Les regions a Europa. Catalunya en el marc europeu
L’àmbit regional es confirma com un marc
territorial i administratiu polivalent, amh un
paper important en la construcció europea:

 Les regions són unitats administratives
de nivell inferior al dels estats, i tenen
reconeguda aquesta funció dins la Unió
Europea: són el marc territorial de referència
per aplicar polítiques comunitàries i rebre els
recursos que es distribueixen a través dels
fons estructurals i de cohesió.
 Les disset comunitats autònomes de l'Estat
espanyol són també unitats administratives de
la Unió Europea.
 Moltes d'aquestes unitats coincideixen
totalment o parcialment amb territoris
històrics -com el cas de Catalunya- de
manera que les regions europees poden
constituir l‘àmbit per canalitzar l'expressió de
realitats nacionals diferenciades dins els
estats europeus .
Per aquesta via, la realitat catalana ha estat
reconeguda oficialment a Europa.
 La institucionalitzacó del nivell regional
afavoreix la relació directa entre regions
europees:       cooperació      entre    regions
frontereres, intercanvis culturals, etc.
Aquest fet contribueix d'una manera més
eficaç que les relacions interestatals a trencar
les barreres psicològiques en la construcció
de l'Europa dels ciutadans.
14.5. Les regions a Europa. Catalunya en el marc europeu
CATALUNYA :MOTOR REGIONAL EUROPEU .

Catalunya és la comunitat autònoma que
encapçala les aportacions al PIB espanyol i
constitueix, sens dubte, un dels pilars fonamentals
de l'economia espanyola.
 Des d'una perspectiva europea la potencialitat
econòmica de Catalunya és molt inferior a la
d'altres regions europees, que tant en termes de
PIB com de renda per càpita estan molt per sobre
de Catalunya.
Tot i així, Catalunya ha tingut un paper molt
destacat en el procés d'institucionalització i de
dinamització de les regions europees.
 Les aportacions de Catalunya en aquest procés
s'han materialitzat tant a partir d'actuacions
polítiques i institucionals com d'iniciatives sorgides
d'organitzacions i d'associacions civils.
Els organismes i els programes regionals europeus
han facilitat a Catalunya una plataforma per
projectar el seu dinamisme i la seva realitat
diferenciada.
Tant "Assemblea de les Regions (ARE) com el
Comitè de les Regions de Ja Unió Europea han
estat presidits per polítics catalans.
Aquestes actuacions i iniciatives com Els quatre
motors d'Europa, que Catalunya va compartir amb
tres de les regions més dinàmiques de la Unió
Europea, l'han situat com un punt de referència
inqüestionable en el context europeu.
14.5. Les regions a Europa. Catalunya en el marc europeu
    Desequilibris econòmics i cohesió territorial
    dins la Unió Europea:
     Les diferències econòmiques entre els
    estats de la Unió resulten encara més
    evidents si del nivell estatal es passa al
    regional. Per combatre aquests desequilibris
    interns, la Unió Europea ha emprès una
    política de cohesió interna en què
    destaquen els Fons Estructurals i el Fons de
    Cohesió:
• Fons Europeu de Desenvolupament Regional
    (FEDER), que destina recursos a la inversió
    productiva i infraestructures a les regions
    menys afavorides, Fons Social Europeu
    (FSE), centrat en la formació professional i
    la contractació,
• Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola
    (FEOGA), que dóna suport a estructures
    agràries i desenvolupament rural.
14.5. Les regions a Europa. Catalunya en el marc europeu
Els diners aportats a aquests fons
    constitueixen una tercera part del total
    del pressupost comunitari, Aquests fons
    beneficien especialment els estats amb
    un nivell econòmic més baix,
    concretament Irlanda, Espanya, Portugal i
    Grècia, que són els únics beneficiaris del
    Fons de Cohesió, i les regions amb
    problemàtiques econòmiques o
    estructurals més significatives.
La política de cohesió ha permès atenuar els
    desequilibris econòmics entre les diverses
    àrees de la Unió, però tot i així encara
    persisteixen diferències força
    remarcables: el PIB per càpita de les deu
    regions més riques de la Unió és 3,5
    vegades superior al de les deu regions
    més pobres, mentre que les deu regions
    amb més atur tenen taxes 7 vegades
    superiors a les que en tenen menys. La
    incorporació de nous estats ha provocat
    una accentuació dels desequilibris
    econòmics interns, de manera que
    l'objectiu social es planteja com un dels
    grans reptes de la Unió Europea.

Más contenido relacionado

Destacado

La transición española
La transición españolaLa transición española
La transición españolaEduard Costa
 
Latransicion democrática y la constitución de 1978
Latransicion democrática y la constitución de 1978Latransicion democrática y la constitución de 1978
Latransicion democrática y la constitución de 1978Eduard Costa
 
AIESEC Manitoba Partnership Package 1
AIESEC Manitoba Partnership Package 1AIESEC Manitoba Partnership Package 1
AIESEC Manitoba Partnership Package 1umchands
 
Europaentempsdela igm
Europaentempsdela igmEuropaentempsdela igm
Europaentempsdela igmEduard Costa
 
El món com a sistema
El món com a sistemaEl món com a sistema
El món com a sistemaEduard Costa
 
Migracions humanes
Migracions humanesMigracions humanes
Migracions humanesEduard Costa
 

Destacado (8)

La transición española
La transición españolaLa transición española
La transición española
 
Latransicion democrática y la constitución de 1978
Latransicion democrática y la constitución de 1978Latransicion democrática y la constitución de 1978
Latransicion democrática y la constitución de 1978
 
Activitats Cat
Activitats CatActivitats Cat
Activitats Cat
 
AIESEC Manitoba Partnership Package 1
AIESEC Manitoba Partnership Package 1AIESEC Manitoba Partnership Package 1
AIESEC Manitoba Partnership Package 1
 
Europaentempsdela igm
Europaentempsdela igmEuropaentempsdela igm
Europaentempsdela igm
 
El món com a sistema
El món com a sistemaEl món com a sistema
El món com a sistema
 
Deute extern
Deute externDeute extern
Deute extern
 
Migracions humanes
Migracions humanesMigracions humanes
Migracions humanes
 

Similar a Catalunya en el marc europeu

Espanya i catalunya en el context mundial i
Espanya i catalunya en el context mundial iEspanya i catalunya en el context mundial i
Espanya i catalunya en el context mundial iFarran Botargues Laura
 
Tema 15. Espanya i Catalunya al món (GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT)
Tema 15. Espanya i Catalunya al món (GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT)Tema 15. Espanya i Catalunya al món (GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT)
Tema 15. Espanya i Catalunya al món (GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 
Temes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i cat
Temes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i catTemes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i cat
Temes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i catPilar Gobierno
 
Catalunya i Espanya dins el món i la UE
Catalunya i Espanya dins el món i la UECatalunya i Espanya dins el món i la UE
Catalunya i Espanya dins el món i la UEPatrícia Rodríguez
 
Tema 15 nou. Espanya i Catalunya en el context espanyol i europeu.
Tema 15 nou. Espanya i Catalunya en el context espanyol i europeu.Tema 15 nou. Espanya i Catalunya en el context espanyol i europeu.
Tema 15 nou. Espanya i Catalunya en el context espanyol i europeu.Eva Vilà
 
Manifest Dia Europa 2012 - PSC
Manifest Dia Europa 2012 - PSCManifest Dia Europa 2012 - PSC
Manifest Dia Europa 2012 - PSCPsc Polinyà
 

Similar a Catalunya en el marc europeu (12)

Tema 15
Tema 15Tema 15
Tema 15
 
Geografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. BarcanovaGeografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. Barcanova
 
Espanya i catalunya en el context mundial i
Espanya i catalunya en el context mundial iEspanya i catalunya en el context mundial i
Espanya i catalunya en el context mundial i
 
Tema 15. Espanya i Catalunya al món (GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT)
Tema 15. Espanya i Catalunya al món (GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT)Tema 15. Espanya i Catalunya al món (GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT)
Tema 15. Espanya i Catalunya al món (GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT)
 
Temes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i cat
Temes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i catTemes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i cat
Temes 15 i 16 org. pol. i ter. de sp i cat
 
La Unió Europea
La Unió EuropeaLa Unió Europea
La Unió Europea
 
3-12
3-123-12
3-12
 
3-12
3-123-12
3-12
 
Catalunya i Espanya dins el món i la UE
Catalunya i Espanya dins el món i la UECatalunya i Espanya dins el món i la UE
Catalunya i Espanya dins el món i la UE
 
Tema 15 nou. Espanya i Catalunya en el context espanyol i europeu.
Tema 15 nou. Espanya i Catalunya en el context espanyol i europeu.Tema 15 nou. Espanya i Catalunya en el context espanyol i europeu.
Tema 15 nou. Espanya i Catalunya en el context espanyol i europeu.
 
Moc deute històric 13-04-30
Moc deute històric 13-04-30Moc deute històric 13-04-30
Moc deute històric 13-04-30
 
Manifest Dia Europa 2012 - PSC
Manifest Dia Europa 2012 - PSCManifest Dia Europa 2012 - PSC
Manifest Dia Europa 2012 - PSC
 

Más de Eduard Costa

Quadern treball ESO
Quadern treball ESOQuadern treball ESO
Quadern treball ESOEduard Costa
 
Geopolítica del món actual
Geopolítica del món actualGeopolítica del món actual
Geopolítica del món actualEduard Costa
 
Un món en crisi, 1990-2008
Un món en crisi, 1990-2008Un món en crisi, 1990-2008
Un món en crisi, 1990-2008Eduard Costa
 
Desenvolupament i subdesenvolupament
Desenvolupament i subdesenvolupamentDesenvolupament i subdesenvolupament
Desenvolupament i subdesenvolupamentEduard Costa
 
España en la Unión Europea
España en la Unión EuropeaEspaña en la Unión Europea
España en la Unión EuropeaEduard Costa
 
La formació de la Unió Europea
La formació de la Unió EuropeaLa formació de la Unió Europea
La formació de la Unió EuropeaEduard Costa
 
20 años de España en la UE
20 años de España en la UE20 años de España en la UE
20 años de España en la UEEduard Costa
 
Del franquismo a la democracia
Del franquismo a la democraciaDel franquismo a la democracia
Del franquismo a la democraciaEduard Costa
 
Organització política estat espanyol
Organització política estat espanyolOrganització política estat espanyol
Organització política estat espanyolEduard Costa
 
La transició democràtica
La transició democràticaLa transició democràtica
La transició democràticaEduard Costa
 
La España democrática
La España democráticaLa España democrática
La España democráticaEduard Costa
 
La transición española, de la dictadura a la democracia
La transición española, de la dictadura a la democraciaLa transición española, de la dictadura a la democracia
La transición española, de la dictadura a la democraciaEduard Costa
 
De la dictadura a la democràcia
De la dictadura a la democràciaDe la dictadura a la democràcia
De la dictadura a la democràciaEduard Costa
 
Espanya i Catalunya durant el franquisme
Espanya i Catalunya durant el franquismeEspanya i Catalunya durant el franquisme
Espanya i Catalunya durant el franquismeEduard Costa
 

Más de Eduard Costa (20)

Quadern treball ESO
Quadern treball ESOQuadern treball ESO
Quadern treball ESO
 
Geopolítica del món actual
Geopolítica del món actualGeopolítica del món actual
Geopolítica del món actual
 
Un món en crisi, 1990-2008
Un món en crisi, 1990-2008Un món en crisi, 1990-2008
Un món en crisi, 1990-2008
 
Conflictes 2009
Conflictes 2009Conflictes 2009
Conflictes 2009
 
Un món desigual
Un món desigualUn món desigual
Un món desigual
 
Desenvolupament i subdesenvolupament
Desenvolupament i subdesenvolupamentDesenvolupament i subdesenvolupament
Desenvolupament i subdesenvolupament
 
Globalització
GlobalitzacióGlobalització
Globalització
 
El món actual
El món actualEl món actual
El món actual
 
La Unión Europea
La Unión EuropeaLa Unión Europea
La Unión Europea
 
España en la Unión Europea
España en la Unión EuropeaEspaña en la Unión Europea
España en la Unión Europea
 
La formació de la Unió Europea
La formació de la Unió EuropeaLa formació de la Unió Europea
La formació de la Unió Europea
 
20 años de España en la UE
20 años de España en la UE20 años de España en la UE
20 años de España en la UE
 
Cronologia UE
Cronologia UECronologia UE
Cronologia UE
 
Del franquismo a la democracia
Del franquismo a la democraciaDel franquismo a la democracia
Del franquismo a la democracia
 
Organització política estat espanyol
Organització política estat espanyolOrganització política estat espanyol
Organització política estat espanyol
 
La transició democràtica
La transició democràticaLa transició democràtica
La transició democràtica
 
La España democrática
La España democráticaLa España democrática
La España democrática
 
La transición española, de la dictadura a la democracia
La transición española, de la dictadura a la democraciaLa transición española, de la dictadura a la democracia
La transición española, de la dictadura a la democracia
 
De la dictadura a la democràcia
De la dictadura a la democràciaDe la dictadura a la democràcia
De la dictadura a la democràcia
 
Espanya i Catalunya durant el franquisme
Espanya i Catalunya durant el franquismeEspanya i Catalunya durant el franquisme
Espanya i Catalunya durant el franquisme
 

Último

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Último (8)

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

Catalunya en el marc europeu

  • 1. 14.5. Les regions a Europa. Catalunya en el marc europeu La Unió Europea dels 25 és sobretot una unió d'estats. Els estats, però, són rarament unitats homogènies :es poden constatar grans diferències entre si i també grans diferències internes tant en l'àmbit socioeconòmic com en el cultural i lingüístic. La construcció europea no podia deixar de banda la realitat pròpia de territoris, pobles i nacions que en formen part. EI reconeixement específic de l’àmbit regional és un pas, encara que limitat, en aquesta direcció. Dins la Unió Europea, el Tractat de la Unió va incorporar la creació del Comitè de les Regions. Aquest es defineix com un òrgan consultiu per a l'expressió dels interessos regionals a escala comunitària.
  • 2. 14.5. Les regions a Europa. Catalunya en el marc europeu L’àmbit regional es confirma com un marc territorial i administratiu polivalent, amh un paper important en la construcció europea: Les regions són unitats administratives de nivell inferior al dels estats, i tenen reconeguda aquesta funció dins la Unió Europea: són el marc territorial de referència per aplicar polítiques comunitàries i rebre els recursos que es distribueixen a través dels fons estructurals i de cohesió. Les disset comunitats autònomes de l'Estat espanyol són també unitats administratives de la Unió Europea. Moltes d'aquestes unitats coincideixen totalment o parcialment amb territoris històrics -com el cas de Catalunya- de manera que les regions europees poden constituir l‘àmbit per canalitzar l'expressió de realitats nacionals diferenciades dins els estats europeus . Per aquesta via, la realitat catalana ha estat reconeguda oficialment a Europa. La institucionalitzacó del nivell regional afavoreix la relació directa entre regions europees: cooperació entre regions frontereres, intercanvis culturals, etc. Aquest fet contribueix d'una manera més eficaç que les relacions interestatals a trencar les barreres psicològiques en la construcció de l'Europa dels ciutadans.
  • 3. 14.5. Les regions a Europa. Catalunya en el marc europeu CATALUNYA :MOTOR REGIONAL EUROPEU . Catalunya és la comunitat autònoma que encapçala les aportacions al PIB espanyol i constitueix, sens dubte, un dels pilars fonamentals de l'economia espanyola. Des d'una perspectiva europea la potencialitat econòmica de Catalunya és molt inferior a la d'altres regions europees, que tant en termes de PIB com de renda per càpita estan molt per sobre de Catalunya. Tot i així, Catalunya ha tingut un paper molt destacat en el procés d'institucionalització i de dinamització de les regions europees. Les aportacions de Catalunya en aquest procés s'han materialitzat tant a partir d'actuacions polítiques i institucionals com d'iniciatives sorgides d'organitzacions i d'associacions civils. Els organismes i els programes regionals europeus han facilitat a Catalunya una plataforma per projectar el seu dinamisme i la seva realitat diferenciada. Tant "Assemblea de les Regions (ARE) com el Comitè de les Regions de Ja Unió Europea han estat presidits per polítics catalans. Aquestes actuacions i iniciatives com Els quatre motors d'Europa, que Catalunya va compartir amb tres de les regions més dinàmiques de la Unió Europea, l'han situat com un punt de referència inqüestionable en el context europeu.
  • 4. 14.5. Les regions a Europa. Catalunya en el marc europeu Desequilibris econòmics i cohesió territorial dins la Unió Europea: Les diferències econòmiques entre els estats de la Unió resulten encara més evidents si del nivell estatal es passa al regional. Per combatre aquests desequilibris interns, la Unió Europea ha emprès una política de cohesió interna en què destaquen els Fons Estructurals i el Fons de Cohesió: • Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que destina recursos a la inversió productiva i infraestructures a les regions menys afavorides, Fons Social Europeu (FSE), centrat en la formació professional i la contractació, • Fons Europeu d'Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA), que dóna suport a estructures agràries i desenvolupament rural.
  • 5. 14.5. Les regions a Europa. Catalunya en el marc europeu Els diners aportats a aquests fons constitueixen una tercera part del total del pressupost comunitari, Aquests fons beneficien especialment els estats amb un nivell econòmic més baix, concretament Irlanda, Espanya, Portugal i Grècia, que són els únics beneficiaris del Fons de Cohesió, i les regions amb problemàtiques econòmiques o estructurals més significatives. La política de cohesió ha permès atenuar els desequilibris econòmics entre les diverses àrees de la Unió, però tot i així encara persisteixen diferències força remarcables: el PIB per càpita de les deu regions més riques de la Unió és 3,5 vegades superior al de les deu regions més pobres, mentre que les deu regions amb més atur tenen taxes 7 vegades superiors a les que en tenen menys. La incorporació de nous estats ha provocat una accentuació dels desequilibris econòmics interns, de manera que l'objectiu social es planteja com un dels grans reptes de la Unió Europea.