Un món desigual

UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD

EL PROCÉS D´URBANITZACIÓ I EL CONCEPTE DE
CIUTAT.
LES XARXES I ELS SISTEMES URBANS.
FUNCIONS URBANES i DIFERENCIACIÓ DE L’ESPAI
URBÀ.
LACIUTAT: ECOSISTEMA I PRODUCTE SOCIAL
LA PLANIFICACIÓ DE LES CIUTATS
DOSSIER: La ciutat en l’era de la globalització
1

UNITAT.10.UN MÓN DESIGUAL: NORD I SUD.
10.1. Nord-Sud: el concepte de subdesenvolupament

DIFERENTS Expressions com Nord-Sud.
Primer Món-Tercer Món*. països
desenvolupats-països subdesenvolupats i
en vies de desenvolupament (PVD)s'han
popubritzat durant els últims anys, als mitjans de
comunicació -sobretot per actuacions de les
ONG-, per expressar la polarització del món
entre països rics i pohres.

UN PROBLEMA D'AVUI I AMB ARRELS EN
EL PASSAT .
La dualitat desemvolupament -
suhdesenvolupament apareix amh l'arrencada
de la Revolució Industrial -a finaIs del
segle XVIII i la imposició del colonialisme.

Els centres de decisió econòmica del nou sistema
capitalista es van establir als països que es van
incorporar primer al procés
d'industrializació: les potències dominants
europees i. més tard, les anomenades
Colònies Blanques.

2


Divisió internacional
del treball :
els països colonitzats
(d'Amèrica Llatina, de l'Àfrica i
de l'Àsia) tenien com a missió
subministrar matèries
primeres a preus baixos i mà
d'obra harata -esclaus a
l'Africa negra- per cobrir les
necessitats de les potències
industrials.

Així s'inicia un procés de
diferenciació en el ritme de
creixement econòmic (PIB per
càpita) que s'intensifica al
llarg del segle xx, fins al punt
que el desequilibri entre els
països rics i pobres. en un
segle (1870-1970), va
evolucionar des d'una relació
de tres a un fins a un contrast
deu vegades superior.

3


DIFERENTS TERMES :
Subdesenvolupament: es va començar a utilitzar després
de la Segona Guerra Mundial, quan s'havia iniciat el procés de
descolonització, per referir-se a un conjunt de països -la
majoria antigues colònies- que entren en un procés accelerat
de creixement clemogràfic que fa augmentar els nivells de
pobresa (superpoblació),

4


DIFERENTS TERMES :
L'expressió Tercer Món va ser
popularitzada pel geògraf francès
Alfred Sauvy l'any 1952 per designar
els països més pobres que
reivindicaven (a imatge del Tercer
Estat o estament no privilegiat, durant
la Revolució Francesa) la
independència i la igualtat de
condicions respecte a les potències
dominants.
Primer Món designava els països
capitalistes industrialitzats
Segon Món es referia a l'anomenat
bloc comunisdta.
Tercer Món s'identificava amb els
països no alineats amb cap dels blocs
anteriors

5


DIFERENTS TERMES :
Malgrat que s'utilitza sovint
l'expressió països
subdesenvolupats és
considerada pejorativa pels
organismes intemadona ls
(ONU,UNESCO .. ,) i les Ong.
En canvi termes com països en
desenvolupament o en vies
de desenvolupament, països
menys avançats. o la dualitat
Nord-Sud i Centre-Perifèria
són els més utilitzats per fer
referència a la situació
d'injustícia ,pobresa i
dependència en què es troben
tres de cada quatre habitants del
planeta.

6


LES DIFICULTATS PER
DEFINIR EL
SUBDESENVOLUPAMENT
No només pobresa material.
Els països pobres serien aquells
en què els habitants no tenen
satisfetes les necessitas
bàsiques.(Consumisme?)
Algunes societats anomenades
primitives mantenen una relació
d'equilibri ecològic amb el medi i
uns valors com el cooperativisme
o la solidaritat que molts
antropòlegs consideren signes de
sabiesa i més eficients per a un
desenvolupament sostenible.

7


LES DIFICULTATS PER DEFINIR EL
SUBDESENVOLUPAMENT
D'altres autors equiparen pobresa a
superpoblació.
molts dels països considerats superpoblats (com el
Brasil. Nigèria, l'Afganistan, .. ) disposen de
recursos naturals que si fossin gestionats
adequadament evitarien les situacions de fam i de
dependència alimentària)

8


LES DIFICULTATS PER DEFINIR EL SUBDESENVOLUPAMENT
Quines són les necessitats bàsiques per a un desenvolupament humà
digne?
El Programa de les Nacions l'nides per al Desenvolupament (PNUD) ha
establert aquestes necessitats mínimes en relació amb la Declaració
Universal dels Drets Humans. (Indicadors de desenvolupament).

Cal assegurar un benestar fisic i material (alimentació. salut, mecli
ambient .. ,) i un benestar psíquic i social satisfent les necessitats
educatives laborals i de llibertat i participació social i política en la
societat.
9

10.2. Interpretacions sobre el subdesenvolupament

Conferència de Bandung (1955):
sorgiment del bloc de països no
alineats
(Procès de descolonització i època
dels blocs)
Els països del Tercer món -
defensaven una interpretació
exògena (des de fora):es
responsabilitzava les potències
imperialistes de l'estat de
dependència i
subdesenvolupament del Tercer
Món
Es criticava el model de
desenvolupament industrial i
capitalista que havia portat a
aquesta situació.

10


Els defensors del model d'economia
de mercat vigent als països de
capitalisme liberal consideraven que
les causes del baix
desenvolupament eren endògenes
(des de dins).
Justificaven el subdesenvolupament
del Tercer Món al marge de la
responsabilitat històrica dels països
desenvolupats.
Les interpretacions neoliberals,
fan una descripció quantitativa del
fenòmen de la pobresa al món. (No
es buscaven les causes del
subdesenvolupament).
Es classificaven els països en funció
d'indicadors econòmic
(principalment el PNB per càpita),
D'aquesta manera, els països
estaven més o menys
desenvolupats segons els barems la
dels països desenvolupats del món
occidental.
11


La teoria del creixement lineal (
Rostow 1960)
el subdesenvolupament és una fase
prèvia, necessària, en el camí per
arribar al desenvolupament.
El procés té diverses etapes:
1. societat tradicional o preindustrial
2. Arrencada econòmica (take off).
3.Maduresa tecnològica, el consum
massiu i recerca de qualitat de vida.
En aquesta cursa els països
industrialitzats han arribat en primer
lloc, d'altres hi arriben més tard (els
nous països industrialitzats -NPI-) i els
països subdesenvolupats, que
simplement estan endarrerits en la
cursa, arribaran a desenvolupar-se
seguint el camí dels països que avui
són rics.
12


La teoria del creixement lineal (
Rostow 1960)
Segons aquesta visió, els problemes
del Tercer Món se solucionen amb
mesures d'ajust econòmic en sentit
liberal: préstecs del Fons Monetari
Internacional (FMI) o del Banc
Mundial.
Estalvi públic , abaratiment de la mà
d'obra per millorar la competitivitat.
etc.
El problema és que molts països
pobres, malgrat tenir una indústria
important com els NPI o altres països
que han seguit les receptes
econòmiques neoliberals encara tenen
nivells elevats de pobresa.

13


Les interpretacions crítiques .
Sóndefensadesentre d'altres (ONG per
al desenvolupament, grups ecologistes
sectors de l'Església catòlica …). per
autors neomarxistes.
Samir Amin, a partir dels anys setanta,
va proposar una explicació global i un
model teòric (Centre-Perifèria) per
explicar les diferències de
desenvolupament a escala mundial.
Els països desevolupats són el Centre
del sistema:imposen un ordre
econòmic internacional injust (el
sistema món capitalista ). que els
permet progressar en detriment dels
països subdesenvolupats: la Perifèria

14

10.3. Els indicadors de desenvolupament: a PD.

Per mesurar el nivell benestar
de ]a població, es poden
utilitzar diferents paràmetres:
felicitat dels habitants, temps
d'oci de què disposen, nivell
cultural, sanitari, qualitat de
vida, del medi ambient ...
En funció del sistema de
valors de cada persona o
societat es donarà prioritat a
uns valors o a uns altres.
Les societats capitalistes
avançades, també
anomenades societats del
benestar, és el consumisme i
l'elevat nivell de vida.
Aquest es tendeix a mesurar
únicament en termes
econòmics i estadístics.(PNB)
Així, podem trobar que a
països rics com els EUA, amb
un PNB per càpita molt elevat,
es donin desigualtats internes,
marginació econòmica i
bos-ses de pobresa (davant
aquest fet molts autors parlen 15
del Quart Món).

10.3. Els indicadors de desenvolupament : a PVD

En el cas dels països perifèrics
aquest indicador encara és
més problemàtic:

No té en compte una part
important de l'activitat
econòmica (l'economia
informal o submergida no es
reflecteix en les xifres oficials)
No reflecteix l'economia dual
d'aquests països i les
accentuades desigualtats
internes.

16

10.3. Els nous indicadors de desenvolupament .

El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) utilitza:

Índex de Desenvolupament Humà (IDH). Aquest nou índex s'elabora a partir de
diferents variables considerades fonamentals per definir la qualitat de vida:
-Nivell de salut: expressat per l'esperança de vida.
- Nivell d'instrucció: representat per l'índex d'alfabetització d'adults (2/3) i el nombre
mitjà d'anys d'estudis realitzats 0/3).
- Nivell de renda: expressat pel PIB per hahitant. ( es té en compte PPA, i el fet que el
creixement de la renda no fa augmentar d'una manera lineal el nivell de benestar. )

17


L'IDH ,però encara té limitacions: no fa distincions entre els diferents nivells de renda
(grups socials) o bé entre dones i homes. Tampoc no té en compte d'altres indicadors
significatius en relació amb la protecció del medi ambient o el respecte dels drets
humans, fonamentals per definir el desenvolupament humà .
Per respondre a aquests reptes, el PNUD estudia la inclusió d'altres variables, com ara
un Índex de Llibertat Humana (ILH) o bé l'Índex de Potenciació del Gènere (IPG),
aquest últim ja present en els últims informes del PNUD.

18


L'IDH ,però encara té limitacions:
no fa distincions entre els diferents
nivells de renda (grups socials) o
bé entre dones i homes. Tampoc
no té en compte d'altres
indicadors significatius en relació
amb la protecció del medi ambient
o el respecte dels drets humans,
fonamentals per definir el
desenvolupament humà .
Per respondre a aquests reptes, el
PNUD estudia la inclusió d'altres
variables, com ara un Índex de
Llibertat Humana (ILH) o bé
l'Índex de Potenciació del Gènere
(IPG), aquest últim ja present en
els últims informes del PNUD.

19


L'IDH ,però encara té limitacions:
no fa distincions entre els diferents
nivells de renda (grups socials) o
bé entre dones i homes. Tampoc
no té en compte d'altres
indicadors significatius en relació
amb la protecció del medi ambient
o el respecte dels drets humans,
fonamentals per definir el
desenvolupament humà .
Per respondre a aquests reptes, el
PNUD estudia la inclusió d'altres
variables, com ara un Índex de
Llibertat Humana (ILH) o bé
l'Índex de Potenciació del Gènere
(IPG), aquest últim ja present en
els últims informes del PNUD.

20

10.4. Les diverses perifèries en un món globalitzat

EI procés de glohalització de
l'economia mundial ha canviat
l’antiga divisió internacional del
treball:( països centrals o
sónindustrialitzats i els perifèrics
exportadors de matèries
primeres. )
La crisi del bloc socialista a finals
dels anys vuitanta (amb l'antig:
URSS com a segona potència
industrial Mundial)
Industrialització accelerada als
anomenats països emergents del
Tercer Món.
La globalització econòmica ha
comportat que la lògica de
funcionament del capitalisme
s'estengui a tot el planeta.
En el mercat global els capitals
no tenen nacionalitat i es
dirigeixen allà on troben
rendibilitat,
i els estats són cada cop més
dèbils per controlar aquests fluxos
financers…
21


El començ mundial en constant
augment productes, serveis i
capitals) es realitza en termes cde
desigualtat (Comerç injust):
dependència comercial.

Els països centrals imposen els
preus baixos de les matèries
primeres i l'energia, mentre que els
béns d'equipament. productes o
serveis, i els capitals que
subministren als països perifèrics
suposen grans beneficis per als
països desenvolupats.
La conseqènci més greu de
l'intercanvi desigual és l'augment
del deute extern. ( impedeix
l'inici d'un desenvolupament
sostenible).
En canvi es mantenen les barreres a
la lliure circulació de persones -
control dels fluxos migratoris
procedents dels països del Sud i de
l'Est-
.Aquesta és una altra manifestació
flagrant de les desigualtats en el
sistema món. 22


La dependència ¡mancera:Una part
important dels fluxos financers o
inversions estrangeres en els països
emergents tenen caràcter especulatiu.
Les multinacionals, controlades pels
països centrals, són els agents principals
del comerç i les inversions de capital.
Reprodueixen una nova divisió
internacional del treball i una nova
especialització productiva:
Els països desenvolupats mantenen
el control de les indústries punta
(intensives en capital i tecnologia,
,elevada qualificació de la mà d'obra i poc
contaminants) i en canvi als NPI es
transfereixen els sectors industrials
en crisi (tèxtils, siderúgia .. ,) o les
fases del procés de producció que
requereixen molta mà d'obra, poc
qualificada i a baix preu.
Actualment un 60% de les exportacions
dels països en desenvolupament ja no són
de matèries primeres, productes agrícoles
o energia, sinó que sn productes
manufacturats a baix preu, que
competeixen en els mercats internacionals
(electrònica de consum, joguines,calçat…) 23


Els avantatges comparatius que ofereixen
els Pïsos Taller en la cursa de les
corporacions multinacionals per obtenir els
màxims eneficis són evidents:
salaris més haixos, escassa regulació laoral
i fiscal, baix preu de matèries primeres i
energia, escàs control mediambiental.
En definitiva, facilitats per explotar els
trehalladors, expoliar el medi amhient i
repatriar els heneficis als països centrals,
(V.Gràfic costos laborals)

24


Prosperitat relativa, els nous països industrialitzats (NPI) aproximen
alguns dels seus indicadors socioeconòmics als dels PD (PIB per dpita entre 1.500
i 5,000 $) però amb problemes…
Països exportadors de petroli (PIB per càpita > 5,000 $), com els clel golf
Pèrsic (Adbia Saudita, Kuwait..,) en molts casos PIB superior als dels països rics,
Però amb IDH inferior…
Altres països en desenvolupamcnt amb nivells d'ingressos intermedis (PIB
per càpita entre 1.500 i 5,000 $) basen les seves economies en l'exportació
d'altres matèries primeres o energètiques ben cotitzades als països
desenvolupats,
Una part dels països del Tercer Món els menys avançats (PMA) han augmentat
el nivell de pobresa en les últimes dècades (PIB per càpita inferior a 1.500 $) i es
mantenen ;al marge dels beneeficis del procés de glohalització.
Es concentren particularment a Àfrica…

25

10.5.Reptes al Tercer Món

AVANTATGES I
INCONVENIENTS DE LA
GLOBALITZACIÓ
NEOLIBERAL.
ESTRATÈGIES D'AJUDA AL
DESENVOLUPAMENT DEL
TERCER MON :
La campanya del 0,7%
(ONU , ANY 1972)
Creació d'un Nou Ordre
Econòmic Internacional:
comerç just i solidari i
solució del problema del
Deute Extern.
Renegociació del preu de les
matèries primeres en peu
d'igualtat am els productes
manufacturats provinents
del Primer Món.

26

10.5.Reptes al Tercer Món

Renegociació del deute
exterior i transferència de
tecnologia des del món
desenvolupat.
Establiment de sistemes
polítics de caràcter
democràtic que respectin els
drets humans…
Una nova gestió dels fluxos
migratoris que permeti
evitar les causes
eeonò¡miques. socials o
polítiques que produeixen
aquests fluxos, ( entrada
d'immigrants. de manera
legal i controlada… )
Nou concepte de
desenvolupament:
desenvolupament sostenible.
“ aquell que satisfa les
necessitats del present sense
limitar el potencial per
satisfer les necessitats de les
generacions futures.

27


28


29


30


31


32


33


34

Un món desigual

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (18)

Destacado

Destacado (9)

Similar a Un món desigual

Similar a Un món desigual (20)

Más de Eduard Costa

Más de Eduard Costa (20)

Un món desigual