1. 1

2. 2

3. PASQUA ENS FA EXCLAMAR AMB EL POETA.
Estimem tots els homes,
sens barreres de races.
Nostra fe sigui ferma,
com la fe dels profetes.
Escampem esperança,
entre els homes que ploren.
Defensem la justícia,
quan sofreixen els pobres.
Que la pau sempre regni,
on clamava la guerra. 3

4. 4

5. Clarejava el diumenge. Al peu de la muntanya
Al cim del Calvari s’hi trobava un
encara es veia la creu sepulcre nou on hi
on havia mort Jesús. havien posat el seu
cos.
5

6. Maria Magdalena, que
havia assistit a la
crucifixió al Calvari...
...anà al sepulcre per veure si
tot estava en ordre i per
acabar d’embalsamar Jesús.
Quina sorpresa !
Algú havia retirat la
gran pedra que tancava
l’entrada del sepulcre.
Va mirar a dins i va
veure que el cos de
Jesús no hi era ...
Tornà corrent a la ciutat per comunicar-ho als amics de Jesús. 6

7. Els primers que va
trobar foren Pere i
Joan...
Els va dir: Han robat
el cos de Jesús!
Els dos deixebles
anaren al sepulcre tan
de pressa com van
poder.
També hi tornà Maria
Magdalena però no els
podia seguir.
Hi anava plorant
perquè estimava molt
Jesús ... que li havia perdonat
els seus pecats.
7

8. Joan arribà primer al sepulcre perquè era
més jove i corria més que Pere. L’esperà.
Entraren il·luminats amb una torxa.
Van veure una cosa que els cridà
l’atenció.
Les benes i el llençol amb que havien
amortallat Jesús estaven ben plegats.
Però, realment, el cos no hi era...
En aquell moment recordaren una cosa
molt important que Jesús els havia
promès...
-“Em mataran però als tres dies
RESSUSCITARÉ !”
Van retornar a Jerusalem per anunciar-ho
a tots els seguidors de Jesús.
8

9. Quan Pere i Joan se’n tornaren,
Maria Magdalena es quedà sola,
trista i plorosa. Encara no es creia
que Jesús havia tornat a la vida.
Va mirar dins el sepulcre i va veure
dos àngels.
- Per què plores?, li van dir.
- S’han emportat el cos de Jesús i
no sé on l’han posat ...
Aleshores, va sentir una veu darrera seu
que li deia: MARIA!
En sentir-la, va reconèixer Jesús.
Molt contenta exclamà:
RABÍ ... MESTRE ...
9

10. El mateix dia, dos seguidors de Jesús,
Cleofàs i un amic seu, marxaren de
Jerusalem cap a Emaús un poblet no
lluny de la ciutat...
Tot fent camí, Jesús se’ls uní
però ells no el reconegueren.
- De què parlàveu?, els diu Jesús.
- Del que parla tothom avui a
Jerusalem: De la mort a la creu del
nostre amic Jesús, un gran profeta.
- I ara, una dona del nostre grup,
Maria Magdalena, s’entesta a dir que
l’ha vist vivent ...
10

11. En arribar a Emaús, gairebé ja era de nit. Jesús, s’acomiadà dient-los que havia de
continuar el viatge.
Cleofàs i el seu company li van dir:
- ” Queda’t amb nosaltres que ja es fa fosc”...
I el van convidar a sopar.
Va prendre el pa...
el beneí...
el partí...
I de sobte, en aquest gest, van
reconèixer que era Jesús.
Però ell desaparegué de la seva vista.
Anem a explicar-ho als altres,
va dir Cleofàs al seu company.
Van deixar el sopar i tornaren a
Jerusalem.
11

12. Referen el camí molt i molt de pressa.
Sufocats entraren a Jerusalem,
- recorregueren tots els carrers,
- pujaren les escales,
- i entraren a l'habitació on
hi havia els amics de Jesús.
- HEM VIST JESÚS
- HEM VIST JESÚS I HEM
ESTAT PARLANT AMB ELL.
- No m’ho crec!, cridava Mateu.
- Ja us ho he dit que és viu,
proclamava Maria Magdalena.
12

13. Encara estaven discutint i amb les portes tancades per por dels jueus, quan
senten una veu que els diu:
- LA PAU SIGUI AMB VOSALTRES!
- NO TINGUEU POR, NO SÓC UN FANTASMA.
ERA JESÚS !
Pere, entre incrèdul i
il·lusionat, li demana: ¿Realment
ets tu, Senyor?
-“Mira les ferides de les meves
mans i dels peus”, li respon Jesús
Amb això van creure tots que
era Ell i estaven molt contents
13

14. A la reunió hi faltava un dels
deixebles que es deia Tomàs
Quan li van dir que havien vist
Jesús vivent no s’ho va creure.
Va dir:Si no veig les seves
ferides i les toco amb el dit
NO CREURÉ !
Per més que el volien
convèncer, no ho van
aconseguir.
Vuit dies després ...
14

15. Estaven reunits a la mateixa sala i també amb les portes tancades...
De sobte, es presenta Jesús: LA PAU SIGUI AMB VOSALTRES !, va dir.
- Tomàs vine, posa el teu dit a les meves ferides.
Tomàs, tot confús exclamà: SENYOR MEU I DÉU MEU!
I Jesús li respon: Tu has cregut perquè has vist, Tomàs.
Feliços els qui creuran sense haver vist.
15

16. Alguns dies després, els amics de Jesús
decidiren tornar a exercir el seu ofici de
pescadors al llac de Tiberíades.
Ho feren de nit perquè era el millor
moment per obtenir una bona pesca.
Malgrat això no pescaren ni un peix
aquella vegada.
Pere digué: “Aviat clarejarà. És inútil,
deixem-ho! ¿No teniu fam, nois?”
Aleshores, des de la riba, un home els
va dir:”Caleu la xarxa a l’altra cantó
de la barca i pescareu”
Era Jesús però ells no ho sabien.3
Ho van fer així.
I van agafar 153 peixos grossos.
La xarxa es trencava. La van
arrossegar fins a la riba.
Joan, en veure el miracle, diu:
És JESÚS!!! 16

17. Pere s’emocionà tant que es va tirar a
l’aigua i va arribar a la riba nedant.
L’aurora trencava ja les tenebres...
Jesús, mentrestant, havia
encès una foguera i preparava
uns quants peixos a la brasa.
Van treure del sarró uns pans i
van esmorzar junts. Van fer
una gran xerrada amb Jesús.
Quan Jesús estava segur que tothom
sabia que havia ressuscitat, els reuní
en una muntanya...
I els va dir ...
- Continuaré sempre amb vosaltres.
- Us enviaré l’Esperit Sant, escolteu-lo.
- Aneu per tot el món a explicar als
homes el que jo us he ensenyat.
I PUJÀ AL CEL ON ENS ESPERA 17

18. 18

19. 19

20. Patronatge de Sant Jordi.
Sant Jordi és el patró de diversos
territoris i nacions, entre els quals hi
ha Catalunya, Aragó, Càceres,
Portugal, Anglaterra, Rússia, Grècia,
Geòrgia, Bulgària, Etiòpia,...
20

21. Sant Jordi: Història i llegenda.
De la vida del sant no
se'n tenen dades
històriques,solament
referències en multitud
de llibres, dels
ss. V, IX
i XIII .
21

22. En contrast amb el poc
que se’n sap de la
història, la llegenda de
Sant Jordi és àmplia i
molt arrelada.
La llegenda més popular, escrita per Jaume de
Voràgine a la Llegenda Àurea, és la que explica la
victòria de Sant Jordi sobre el drac.
22

23. Pregària de Sant Jordi.
Senyor sant Jordi,
patró, sense por,
guarda'ns sempre del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns
dels nostres pecats
d'avarícia i enveja,
del drac de la ira i
de l'odi entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer la pau
i salva la parla
de la gent catalana.
Amén. 23

24. 24

25. La imatge de la muntanya de
Montserrat suggereix, físicament,
la idea de fortitud.
En el Virolai, Mossèn Cinto Verdaguer, tan
sensible al paisatge, invocava Santa Maria com a
“pilar de fortalesa” .
25

26. Pregària de la Mare de Déu de Montserrat.
Implorem
de la Mare de Déu
de Montserrat,
el do de la
fortalesa, que ens ha de permetre
mantenir la cohesió de
tota la terra catalana
en les hores
d’adversitat,
i de
mantenir sempre 26
la bona orientació

27. Que la nostra sigui una societat en la qual la força de
les conviccions ens permeti de superar amb serenor
les contrarietats internes i externes.
27

28. Demanem:
• Construir la civilització de l’amor, que comporta
sempre
solidaritat, perdó i reconciliació.
• Consolidar la llibertat pròpia i respectar la de
l’altre.
Així aconseguirem la pau i la llibertat que voldríem
per a
28

29. Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
29

30. Amb serra d´or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren
deu-nos abric dins nostre mantell blau.
30