1. L’EDUCACIÓ INFANTIL : UNA ETAPA AMB ENTITAT PRÒPIA Curs adreçat a educadores i mestres de l’Etapa.
2. “ L’aprenentatge no succeeix com quelcom aïllat dels sentiments dels nens ”. D.GOLEMAN , Inteligencia emocional, 1996 Emocions & Sentiments
3. LOE. Llei Orgànica d’Educació 2/2006 L’ educació infantil constitueix l’ etapa educativa amb identitat pròpia que atén nenes i nens des del naixement fins als sis anys d’edat. L’ educació infantil té caràcter voluntari i la seva finalitat és la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu , social i intel·lectual dels nens. Amb l’objecte de respectar la responsabilitat fonamental de les mares i pares o tutors en aquesta etapa, els centres d’educació infantil cooperaran estretament amb ells. PRINCIPIS GENERALS
4.
5. Decret 181/ 2008,de 9 de setembre educació comuna i coeducadora. atenció a la diversitat. relació amb les famílies. desenvolupament integral de l’alumnat. integrarà les diverses experiències i aprenentatges. s’adaptarà als ritmes de treball dels infants. es garantirà la coordinació amb el cicle de llar d’infants i amb el cicle inicial de l’educació primària. PRINCIPIS GENERALS
6. Decret 181/ 2008,de 9 de setembre - contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on es sentin acollits i amb expectatives d'aprenentatge, en col·laboració amb les seves famílies. FINALITAT Educació infantil
7. Decret 181/ 2008,de 9 de setembre CAPACITATS els han de permetre créixer integralment com a persones en el món d’avui, en uns aprenentatges continuats i progressius . el desenvolupament de les capacitats és el resultat del què s’aprèn.
8. Decret 181/ 2008,de 9 de setembre OBJECTIUS precisen les capacitats que els infants han d’haver desenvolupat en acabar el cicle de parvulari, en relació als continguts de les àrees i els criteris d’avaluació.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18. Què sabem de la nova proposta curricular? Què sabem dels nous currículums? Competències bàsiques Currículum Societat
19.
20.
21. Què s’entén per competència? La capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència...” (Eurydice, 2002)
22. Història recent COMPETÈNCIA: la manera en què una persona fa servir les seves possibilitats de decisió. COMPETÈNCIA : l’habilitat per afrontar demandes externes o desenvolupar activitats i projectes de manera satisfactòria en contextos complexos, implica dimensions cognitives i no cognitives: coneixement, habilitats cognitives, habilitats pràctiques, actituds, valors i emocions. Els països de la Unió Europea .La UNESCO i l’OCDE APORTACIONS dels estudis socioculturals i constructivistes sobre el desenvolupament i els aprenentatges humans . Programa DeSeCo (Definició i Selecció de Competències) l’any 2003.
42. Decret 282/2006, de 4 de juliol pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres DESENVOLUPAMNET NORMATIU
43.
44.
45.
46. a) Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats. b) Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres. c) Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia. d). Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques. e) Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges . f) Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals g) Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar en conseqüència . h) Conviure en la diversitat, avan ç ant en la relaci ó amb els altres i en la resoluci ó pac íf ica de conflictes. i) Comportar-se d’acord amb unes pautes de conviv è ncia que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboraci ó amb el grup i cap a la integraci ó social. . a) Dominar progressivament el propi cos , les seves necessitats i les habilitats que va adquirint, identificant-se ell mateix com a persona i esforçant-se per manifestar i expressar les pròpies emocions, sentiments i necessitats. b ) Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d'alimentació, repòs, higiene i neteja personal iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals. c) Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l'adquisició d'hàbits de comportament social i en la integració en el grup. d) Comprendre el llenguatge adult i el dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula , amb una progressiva millora del llenguatge oral. e) Representar objectes i accions de la vida diària mitjançant el joc simbòlic i els diferents llenguatges: corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic. f) Actuar sobre la realitat immediata i establir relacions entre els objectes segons les seves característiques perceptives i les pròpies vivències DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil CAPACITATS Decret 282/2006, de 4 de juliol , pel qual es regulen el primer cicle de l’educació infantil i els requisits dels centres COMPETÈNCIES EDUCATIVES
47. Relació de competències en el currículum de primària http:// www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm
48.
49.
50.
51.
52. FUNCIONS PRIMÀRIES UNIVERSALS PROCEDIMENTS S’APRENEN TÈCNIQUES MODIFIQUEN EL CERVELL Canvien les formes de pensar HABILITATS / CAPACITATS CONJUNT D’OPERACIONS FÍSIQUES, MENTALS DIRIGIDES A UNA FITA. LES HABILITATS S’APRENEN GRÀCIES ALS PROCEDIMENTS ESTRATÈGIA SUPOSA PRENDRE CONSCIÈNCIA DE LES MEVES DECISIONS COM I PERQUÈ PENSO FAIG O DIC UNA COSA SUPOSA ACTIVITAT METACOGNITIVA COMPETÈNCIA SUPOSA UN CONJUNT INTEGRAT D’ESTRATÈGIES INTEGRADES I COORDINADES. REPERTORI D’ESTRATÈGIES PER A RESPONDRE A UNA DEMANDA DEL CONTEXT S’APRENEN es desenvolupen en un context físic i social PRÀCTICA S’ENSENYEN PAPER DE L’EDUCACIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES Adaptació professor Monereo
53. Més enllà de l’adquisició de determinats coneixements i habilitats, les capacitats impliquen la possibilitat d’utilitzar aquests coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva en contextos i situacions diferents . TIPUS DE CONTEXTOS (ESCENARIS SOCIALS ON LA PERSONA ES DESENVOLUPA) Aconseguir un bon nivell d’autoestima i ajustament personal “ Ésser feliç” Font: adaptació Monereo CONTEXT PERSONAL Accedir al món laboral “ Ésser un professional eficaç” CONTEXT PROFESSIONAL Conviure i establir relacions interpersonals “ Ésser un ciutadà responsable i solidari” CONTEXT FAMILIAR Gestionar el coneixement i l’aprenentatge “ Ésser un aprenent permanent” CONTEXT EDUCATIU
54. Més enllà de l’adquisició de determinats coneixements i habilitats, les capacitats impliquen la possibilitat d’utilitzar aquests coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva en contextos i situacions diferents . COMPETÈNCIA: és el conjunt de recursos potencials (saber què, saber com,quan i per què) que posseeix una persona per enfrontar-se a problemes propis de l’entorn on es desenvolupa. La competència suposa la capacitat real d’aplicar un saber. Les competències presuponen capacitats , però aquestes capacitats potencials es manifiesten mitjançant les accions o tasques que fa una persona en una situació o context determinat . CAPACITAT: es la facultat, l’aptitud que té una persona per fer alguna cosa i que al llarg de la seva vida pot desenvolupar-la contínuament . Les capacitats no son evaluables; pel contrari, les competències sí son verificables y avaluables . Aquesta manera d’entendre les capacitats i les competències permiten relacionar-las i diferenciar-las: una persona sense capacitats no pot ser competent, però es pot demostar que si es tenen capacidats en la mida en que es tradueixen en competències, i alhora que l’assolimnet de les competències va desenvolupant capacidats (Roegiers, 2003 y 2004). APTITUD : disposició o capacitat natural o adquirida per fer alguna cosa. HABILITAT: es la capacitat se ser realment eficient en una tasca. IDEES FORÇA QUE ORIENTEN EL CURRÍCULUM