DIVERSITAT I VARIACIÓ
LINGÜÍSTICA
Francesc J. Amorós Santo
Curs 2014-2015
DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
EL LLENGUATGE
La facultat humana de comunicar-se no es
manifesta en abstracte ni es correspon a una...
LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
 És un fet inherent a la llengua: tota
comunitat humana practica diferents
tipus d’intercomunicac...
CAUSES DE LA VARIACIÓ
LINGÜÍSTICA
LA LLENGUA VARIA PER DOS TIPUS DE FACTORS
RELACIONATS AMB LES
CARACTERÍSTIQUES
DELS PARL...
FACTORS QUE
DETERMINEN LA VARIACIÓ
ESTILÍSTICA
 Relació o grau de familiaritat entre els
interlocutors.
 El tema: més o ...
LA VARIETAT ESTÀNDARD
 Abans anomenada literària o comuna.
 Té caràcter supradialectal i referencial.
 Es caracteritza ...
La construcció de l’estàndard
 És un procés complex que abasta àmbits
d’ús molt diversos.
 Va fent-se a mesura que s’usa...
FUNCIONS DE
L’ESTÀNDARD
 Facilitar la comunicació dels parlants amb independència de la
seua procedència lingüística.
 S...
Funcions de la llengua
estàndard (2)
 FUNCIÓ UNIFICADORA: superadora de la diversitat
dialecta.
 FUNCIÓ SEPARADORA: gràc...
PASSOS EN EL PROCÉS
D’ESTANDARDITZACIÓ
 SELECCIÓ: decidir si agafem un dialecte o
en barregem
 CODIFICACIÓ: dotar a la v...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Diversitat i variació lingüística

408 visualizaciones

Publicado el

català

Publicado en: Empleo
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
408
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
10
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Diversitat i variació lingüística

  1. 1. DIVERSITAT I VARIACIÓ LINGÜÍSTICA Francesc J. Amorós Santo Curs 2014-2015
  2. 2. DIVERSITAT LINGÜÍSTICA EL LLENGUATGE La facultat humana de comunicar-se no es manifesta en abstracte ni es correspon a una llengua única, sinó que es concreta en una gran diversitat de llengües. Cadascuna de les llengües del món és una de les realitzacions possibles o de les manifestacions concretes del llenguatge. VIVIM A UN MÓN DE LLENGÜES DIVERSES Hi ha uns 200 estats, poc més o menys. En canvi, es comptabilitzen de 4.000 a 7.000 llengües diferents. Les fronteres lingüístiques no coincideixen gairebé mai amb les administratives. A un mateix estat solen coincidir vàries llengües. A Europa, només uns pocs països són monolingües: Portugal, Albania, Islàndia...
  3. 3. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA  És un fet inherent a la llengua: tota comunitat humana practica diferents tipus d’intercomunicació encara que parle una única llengua.  És un fet universal: no hi ha cap llengua monolítica o uniforme. Una comunitat lingüística sencera o un parlant individual presenta diferències d’ús.
  4. 4. CAUSES DE LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA LA LLENGUA VARIA PER DOS TIPUS DE FACTORS RELACIONATS AMB LES CARACTERÍSTIQUES DELS PARLANTS Edad, sexe, origen geogràfic, nivell sociocultural, etc. VARIACIÓ DIALECTAL Dialectes, sociolectes, cronolectes... RELACIONATS AMB LES CARACTERÍSTIQUES DE LA SITUACIÓ COMUNICATIVA Relació entre els interlocutors, intenció, tema, canal utilitzat, etc. VARIACIÓ FUNCIONAL O ESTILÍSTICA REGISTRES: un contínuum de major a menor formalitat
  5. 5. FACTORS QUE DETERMINEN LA VARIACIÓ ESTILÍSTICA  Relació o grau de familiaritat entre els interlocutors.  El tema: més o menys general o específic.  El nivell de formalitat.  El canal de producció: oral, escrit o audiovisual.  El propòsit o intenció comunicativa
  6. 6. LA VARIETAT ESTÀNDARD  Abans anomenada literària o comuna.  Té caràcter supradialectal i referencial.  Es caracteritza per una notable uniformitat.  És la varietat codificada d’una llengua que serveix per a cobrir les necessitats comunicatives (especialment les culturals i intel·lectuals) d’una societat moderna.  És un registre neutre i intermedi entre el món col·loquial i els registres més especialitzats o elaborats.
  7. 7. La construcció de l’estàndard  És un procés complex que abasta àmbits d’ús molt diversos.  Va fent-se a mesura que s’usa.  Cal un procés de normativització prèvia (fixació d’ortografia, gramàtica i lèxic).  Cal que s’adeqüe a uns usos socials amplis.  L’estàndard s’assoleix quan s’utilitza i es difon.
  8. 8. FUNCIONS DE L’ESTÀNDARD  Facilitar la comunicació dels parlants amb independència de la seua procedència lingüística.  Ser senyal de normalització lingüística.  Donar resposta a les complexes necessitats comunicatives d’una societat moderna.  Ser model de referència i d’identificació: la llengua a imitar.  Adaptar-se a diferents usos socials.  Sevir de varietat pròpia en àmbits d’ús acadèmics o dels mitjans de comunicació.  Ser punt de trobada, neutre i comú per a tots els parlants, superador de la diversitat.  Cohesionar i prestigiar la llengua.
  9. 9. Funcions de la llengua estàndard (2)  FUNCIÓ UNIFICADORA: superadora de la diversitat dialecta.  FUNCIÓ SEPARADORA: gràcies a l’estàndard sabem si parlem la mateixa llengua o una altra.  FUNCIÓ DE PRESTIGI: personal i nacional  FUNCIÓ D’ELABORACIÓ ESTILÍSTICA I TERMINOLÒGICA: facilita un ús diversificat en diferents registres, segons les necessitats  FUNCIÓ DE MODEL O PUNT DE REFERÈNCIA: llengua correcta.
  10. 10. PASSOS EN EL PROCÉS D’ESTANDARDITZACIÓ  SELECCIÓ: decidir si agafem un dialecte o en barregem  CODIFICACIÓ: dotar a la varietat d’un codi (lèxic, ortografia, gramàtica)  DIFUSIÓ: fer circular el model, emprar-lo.  ELABORACIÓ: posar l’estàndard constantment al dia; adaptar-lo a les noves necessitats

×