Paisatge agraris a Espanya.
Activitats agràries a Catalunya
La silvicultura a Catalunya i Espanya
La pesca
La pesca en aigües marines
La aqüicultura
La pesca a la UE
2. Índex
1.1 Paisatges agraris a Espanya
1.2 Activitats agràries a Catalunya
1.3 La silvicultura a Catalunya i Espanya
1.4 La pesca
1.5 La pesca en aigües marines
1.6 La aqüicultura
1.7 La pesca a la UE
4. Espanya humida
Localització Galícia, Serralada cantàbric i Pirineus
Relleu Accidentats
Climes Oceànics
Estructures agràries Campesions propietaris i minifundistes. Us principalment ganader i
forestal.
Agricultura Escassa i secans. Pulicultiu de subsidència
Ramaderia Llet i carn
Silvicultura Fusta per a mobles i pasta de paper
5. Interior peninsular
Localització Meseta i deprecio del Ebre
Relleu Elevat altitud mitja
Climes Mediterrani (precipitacions escasses i heledes)
Estructures agràries Despoblació interior i abandonament de les terres. Presencia de
minifundis i latifundis
Agricultura Terres secans dedicades al cultiu de tric, vinya i olivera. Regadiu
intensiu.
Ramaderies Domina la ramaderia ovina amb presencia de la bolivià per la llet.
Silvicultura llenya, suro i carbó vegetal
6. Espanya mediterrània
Localització Litoral mediterrani i andalús.
Relleu Accidentat, excepte la zona costera.
Climes Mediterrani de costes
Estructures agràries Població nombrosa i dispersa. Las zones del secant es distribueixen
amb petites i mitjanes a Catalunya i Andalusia.
Agricultura Cultivo de regeli-us afavoreixen a alta insolació temperatures suaus.
Conten amb molta demanda internacional.
Ramaderia Producció de porció boví a Catalunya.
Silvicultura Escassa
7. Muntanya
Localització Serralada peninsulars
Relleu Elevat i pendent.
Climes De muntanya
Estructures agràries Baixa en densitat
Agricultura Practicada al fons del valls i al sud cultius com la olivera
Ramaderies Extensiva. Boví i oví.
Silvicultura Llenya i fusta
8. Canari
Localització Illes Canàries
Relleu Volcànic i accidentat.
Climes Càlid durant tot el any
Estructures agràries Població rural. Poblament concentrat en nuclis petits.
Agricultura Superfície cultiva molt escasses, distribuïdes entre l'àrea
litoral(plàtan, tomàquet, patata)
Ramaderia Escassa (cabrum i ovina)
Silvicultura Fusta, carboneig
9. E lem en ts d el p aisatg e ag rari esp an yo l
11. 1.2.Activitats agràries a
Catalunya.
És el sector més
petit amb 2,2% de
la població activa
El 30% del territori
català es ocupat
per conreus
Permet molta
productivitat amb
poca mà d’obra.
Producción Final Agrària de Catalunya
l’any 1997
12. • Característiques.
Molta diversificació
Importància de la ramaderia
Mida de l'explotació
Caràcter familiar de les explotacions
La propietat
13. • Sector ramader
El bestia es el que aporta més benefici.
•Porquí (27,38%)
•Aviram (12,8%)
•Boví (7,9%)
• Sector pesquer
Catalunya té un litoral molt extens amb
una plataforma continental rica.
La pesca és un recurs en perill.
L’activitat pesquera es complementa
amb l’aqüicultura.
14. • Principals àrees agràries.
Boscos i pastures
Regadiu (fruiters i
horta)
Cereals i granges
Vinya i fruiters de secà
15. • Boscos i pastures.
Zona muntanyosa de Catalunya
Caracteritzat per les limitacions
Alternen els boscos, pastures, farratges
i ramaderia
• Regadiu (fruiters i horta).
Zona regades artificialment
Fruiters: producció dolça. Segrià i Gironès
Horta: Especialitzat en hortalisses, flors i
plantes ornamentals. Maresme, Baix
Llobregat i Delta de l’Ebre
16. • Cereals i granges.
Zona central i nord de la Depressió
Cental.
Es centra en el blat i ordi
Presència de granges porcí
• Vinya i fruiters de secà
Zona de la Depressió Prelitoral
Àrea amb sòls pobres i un clima sec.
Domina la vinya, fruiters de secà i olivera
Alt Penedès, Priorat i Terra Alta
17. 1.3.La silvicultura a
Catalunya.
Silviculturaés la ciència destinada a la
formació i cultiu de boscos.
●Producció directa: (fusta i no fusta):
productes immediats o matèries primeres
(ex.: fusta, llenyes, suro, resina, caça,
entre altres, etc.)
●Producció indirecta: productes mediats
o externalitats positives. El generen les
masses pel fet d'existir (per exemple:
fixació de carboni, regulació del cicle
hidrològic, biodiversitat, etc.)
18. • Factors condicionants.
Factors del medi
Factors econòmics
Factors socials
• Elements característics.
La seva importància econòmica és relativa
Proporciona recursos forestals
(fusta,suro,bolets...).
La sobreexplotació
19. La silvicultura a més, es molt important, perquè:
- Protegeixen el sòl de l’erosió.
- Regulen el clima perquè produeixen oxigen.
- Afavoreixen les pluges.
- Són l’hàbitat de molts éssers vius.
La silvicultura
20. 1.4.La pesca.
La pesca es el subsector del primari en la que
activitat consisteix en la captura de peixos o
animals acústics per posterior consum.
21. • Classificació.
Segons on les aigües es
desenvolupin:
Pesca continental: És realitza en aigües
dolços(rius i llargs)
Pesca marina: És realitza en mars i oceans
Segons el objectiu de les captures:
Pesca Deportiva: L’objectiu es la diversió.
Pesca industrial: L’objectiu es la captura per la
comercialització.
22. •El principal mercat de la pesca es la Xina
•Espanya es una de les principals potencies europees especialitzades en
la pesca
•El Perú es també una de les principals zones de subministraments de
pesca.
23. 1.5.La pesca en aigües
marines.
Lapesca marina es la que es realitza
dins dels mars i els oceans.
24. La pesca en aigües marines
• Classificació.
Gran altura: Utilitzada en llocs allunyats del
continent amb grans tècniques modernes.
Altura: Es realitza en vaixell mitjans.
Duració de 10 o 15 dies. Utilitza tècniques
modernes
Costa o baixa altura: Es la menys
evolucionada de totes. Es realitza en petits
baixes.
25. • Flota pesquera a Espanya.
Galicia es la comunitat autònoma que mes produeix en pesca en aigües
marines amb una amplia majoria. Desprès estaria Andalusia, País Basc i
Catalunya.
26. • Problemes de les aigües marines.
•Escalfament de les aigües
•Contaminació
•sobreexplotació
•Quota de pesca
•Poc aprofitament de les espècies autòctones
•Descartes pesquers
•Arrossegament
•Xarxes de deriva
•Pesca amb bombes
•Espècies invasores
•Aigües jurisdiccionals
27. 1.6.La aqüicultura a Espanya i
Catalunya.
L'aqüicultura és la tecnologia aplicada a la
cria, reproducció i cultiu de les espècies que
viuen en l'aigua salada o dolça, tant siguin
animals com vegetals (algues
principalment).
28. • Llocs convenients per diverses classes
d'aqüicultura
Terres, inclosos els pantans, llits de rius i rierols; zones costaneres
compreses badies, estuaris, recessos, llacunes, saladors i manglars, llacs,
embassaments i tancs de reg, altres cossos d'aigua.
•Consideracions tècniques i no tècniques sobre la
selecció del lloc
•Factors socioeconòmics, polítics i jurídics
•Factors climàtics
•Factors ambientals principals
La aqüicultura
29. La aqüicultura catalana
•La zona de Galicia la més poblada en aqüicultura.
•A Catalunya predomina la aqüicultura marina encara que també podem
trobar la continental
•Tota la zona mediterrània esta concentrada la aqüicultura marina.
•Entre els anys 2004 i 2008 la producció aqüícola a Espanya ha augmentat,
amb aproximadament 290.000 mil tones de producció de peixos i mol·luscs
durant l'any 2008. Se situa al capdavant d'Europa en aquest sector, sent
Galícia la comunitat autònoma la que sustenta el primer lloc amb un 70% de
la producció total.
30. 1.7.La pesca a la UE.
● Europa compta amb 70 000 quilòmetres de costes. Les
regions marítimes de la UE generen el 40% del seu PIB. La
política pesquera comuna (PPC) comparteix el mateix
fonament jurídic amb la política agrícola comuna (PAC).
Tanmateix, ateses les diferències que caracteritzen tots dos
sectors, s'ha elaborat una política específica dels productes
pesquers.
31. Tan la pesca com l’agricultura per Espanya son els principals motos de
treball. La pesca es el sector mes important per Espanya. El sector primari
genera mes de 40000 sous a Espanya.
32. •L’Estat espanyol encapçala la
producció d'Unió Europea en la
producció d’agricultura i pesca.
•Cal destacar que també es el segon
país que consumeix agricultura i la
pesca.