SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 34
Toni Vivar Palomo
            2º BAT
        Geografía
Índex

1.1 Paisatges agraris a Espanya

1.2 Activitats agràries a Catalunya

1.3 La silvicultura a Catalunya i Espanya

1.4 La pesca

1.5 La pesca en aigües marines

1.6 La aqüicultura

1.7 La pesca a la UE
1.1.Paisatges agraris d’Espanya.
Espanya humida
Localització           Galícia, Serralada cantàbric i Pirineus
Relleu                 Accidentats
Climes                 Oceànics
Estructures agràries   Campesions propietaris i minifundistes. Us principalment ganader i
                       forestal.
Agricultura            Escassa i secans. Pulicultiu de subsidència

Ramaderia              Llet i carn
Silvicultura           Fusta per a mobles i pasta de paper
Interior peninsular
Localització           Meseta i deprecio del Ebre
Relleu                 Elevat altitud mitja
Climes                 Mediterrani (precipitacions escasses i heledes)
Estructures agràries   Despoblació interior i abandonament de les terres. Presencia de
                       minifundis i latifundis
Agricultura            Terres secans dedicades al cultiu de tric, vinya i olivera. Regadiu
                       intensiu.
Ramaderies             Domina la ramaderia ovina amb presencia de la bolivià per la llet.
Silvicultura           llenya, suro i carbó vegetal
Espanya mediterrània
 Localització           Litoral mediterrani i andalús.
 Relleu                 Accidentat, excepte la zona costera.
 Climes                 Mediterrani de costes
 Estructures agràries   Població nombrosa i dispersa. Las zones del secant es distribueixen
                        amb petites i mitjanes a Catalunya i Andalusia.
 Agricultura            Cultivo de regeli-us afavoreixen a alta insolació temperatures suaus.
                        Conten amb molta demanda internacional.
 Ramaderia              Producció de porció boví a Catalunya.
 Silvicultura           Escassa
Muntanya
 Localització          Serralada peninsulars
 Relleu                Elevat i pendent.
 Climes                De muntanya
 Estructures agràries Baixa en densitat
 Agricultura           Practicada al fons del valls i al sud cultius com la olivera
 Ramaderies            Extensiva. Boví i oví.
 Silvicultura          Llenya i fusta
Canari
Localització           Illes Canàries
Relleu                 Volcànic i accidentat.
Climes                 Càlid durant tot el any
Estructures agràries   Població rural. Poblament concentrat en nuclis petits.
Agricultura            Superfície cultiva molt escasses, distribuïdes entre l'àrea
                       litoral(plàtan, tomàquet, patata)
Ramaderia              Escassa (cabrum i ovina)
Silvicultura           Fusta, carboneig
E lem en ts d el p aisatg e ag rari esp an yo l
F acto rs d el p aisatg e ag rari esp an yo l
1.2.Activitats agràries a
Catalunya.
 És el sector més
  petit amb 2,2% de
  la població activa
 El 30% del territori
  català es ocupat
  per conreus
 Permet molta
  productivitat amb
  poca mà d’obra.
                         Producción Final Agrària de Catalunya
                                      l’any 1997
• Característiques.

  Molta diversificació
  Importància de la ramaderia
  Mida de l'explotació
  Caràcter familiar de les explotacions
  La propietat
• Sector ramader

   El bestia es el que aporta més benefici.
    •Porquí   (27,38%)
    •Aviram   (12,8%)
    •Boví     (7,9%)

• Sector pesquer
 Catalunya té un litoral molt extens amb
  una plataforma continental rica.
 La pesca és un recurs en perill.
 L’activitat pesquera es complementa
  amb l’aqüicultura.
• Principals àrees agràries.


   Boscos i pastures
   Regadiu (fruiters i
    horta)
   Cereals i granges
   Vinya i fruiters de secà
• Boscos i pastures.
     Zona muntanyosa de Catalunya
     Caracteritzat per les limitacions
     Alternen els boscos, pastures, farratges
      i ramaderia
• Regadiu (fruiters i horta).
     Zona regades artificialment
     Fruiters: producció dolça. Segrià i Gironès
     Horta: Especialitzat en hortalisses, flors i
      plantes ornamentals. Maresme, Baix
      Llobregat i Delta de l’Ebre
• Cereals i granges.
     Zona central i nord de la Depressió
      Cental.
     Es centra en el blat i ordi
     Presència de granges porcí

• Vinya i fruiters de secà
     Zona de la Depressió Prelitoral
     Àrea amb sòls pobres i un clima sec.
     Domina la vinya, fruiters de secà i olivera
     Alt Penedès, Priorat i Terra Alta
1.3.La silvicultura a
Catalunya.
 Silviculturaés la ciència destinada a la
  formació i cultiu de boscos.
                       ●Producció directa: (fusta i no fusta):
                       productes immediats o matèries primeres
                       (ex.: fusta, llenyes, suro, resina, caça,
                       entre altres, etc.)

                       ●Producció indirecta: productes mediats
                       o externalitats positives. El generen les
                       masses pel fet d'existir (per exemple:
                       fixació de carboni, regulació del cicle
                       hidrològic, biodiversitat, etc.)
• Factors condicionants.
 Factors del medi
 Factors econòmics
 Factors socials

• Elements característics.

 La seva importància econòmica és relativa
 Proporciona recursos forestals
  (fusta,suro,bolets...).
 La sobreexplotació
La silvicultura a més, es molt important, perquè:
- Protegeixen el sòl de l’erosió.
- Regulen el clima perquè produeixen oxigen.
- Afavoreixen les pluges.
- Són l’hàbitat de molts éssers vius.


     La silvicultura
1.4.La pesca.
   La pesca es el subsector del primari en la que
    activitat consisteix en la captura de peixos o
    animals acústics per posterior consum.
• Classificació.
Segons on les aigües es
desenvolupin:
 Pesca continental: És realitza en aigües
    dolços(rius i llargs)

   Pesca marina: És realitza en mars i oceans

Segons el objectiu de les captures:
   Pesca Deportiva: L’objectiu es la diversió.

   Pesca industrial: L’objectiu es la captura per la
    comercialització.
•El principal mercat de la pesca es la Xina
•Espanya es una de les principals potencies europees especialitzades en
la pesca
•El Perú es també una de les principals zones de subministraments de
pesca.
1.5.La pesca en aigües
marines.
 Lapesca marina es la que es realitza
 dins dels mars i els oceans.
La pesca en aigües marines
• Classificació.

   Gran altura: Utilitzada en llocs allunyats del
    continent amb grans tècniques modernes.

   Altura: Es realitza en vaixell mitjans.
    Duració de 10 o 15 dies. Utilitza tècniques
    modernes

   Costa o baixa altura: Es la menys
    evolucionada de totes. Es realitza en petits
    baixes.
• Flota pesquera a Espanya.




Galicia es la comunitat autònoma que mes produeix en pesca en aigües
marines amb una amplia majoria. Desprès estaria Andalusia, País Basc i
Catalunya.
• Problemes de les aigües marines.

 •Escalfament de les aigües
 •Contaminació
 •sobreexplotació
 •Quota de pesca
 •Poc aprofitament de les espècies autòctones
 •Descartes pesquers
 •Arrossegament
 •Xarxes de deriva
 •Pesca amb bombes
 •Espècies invasores
 •Aigües jurisdiccionals
1.6.La aqüicultura a Espanya i
Catalunya.

L'aqüicultura és la tecnologia aplicada a la
cria, reproducció i cultiu de les espècies que
viuen en l'aigua salada o dolça, tant siguin
animals com vegetals (algues
principalment).
• Llocs convenients per diverses classes
d'aqüicultura
  Terres, inclosos els pantans, llits de rius i rierols; zones costaneres
  compreses badies, estuaris, recessos, llacunes, saladors i manglars, llacs,
  embassaments i tancs de reg, altres cossos d'aigua.


•Consideracions tècniques i no tècniques sobre la
selecció del lloc
 •Factors socioeconòmics, polítics i jurídics

 •Factors climàtics

 •Factors ambientals principals
                                                                La aqüicultura
La aqüicultura catalana
   •La zona de Galicia la més poblada en aqüicultura.
   •A Catalunya predomina la aqüicultura marina encara que també podem
   trobar la continental
   •Tota la zona mediterrània esta concentrada la aqüicultura marina.
   •Entre els anys 2004 i 2008 la producció aqüícola a Espanya ha augmentat,
   amb aproximadament 290.000 mil tones de producció de peixos i mol·luscs
   durant l'any 2008. Se situa al capdavant d'Europa en aquest sector, sent
   Galícia la comunitat autònoma la que sustenta el primer lloc amb un 70% de
   la producció total.
1.7.La pesca a la UE.
●   Europa compta amb 70 000 quilòmetres de costes. Les
    regions marítimes de la UE generen el 40% del seu PIB. La
    política pesquera comuna (PPC) comparteix el mateix
    fonament jurídic amb la política agrícola comuna (PAC).
    Tanmateix, ateses les diferències que caracteritzen tots dos
    sectors, s'ha elaborat una política específica dels productes
    pesquers.
Tan la pesca com l’agricultura per Espanya son els principals motos de
treball. La pesca es el sector mes important per Espanya. El sector primari
genera mes de 40000 sous a Espanya.
•L’Estat espanyol encapçala la
producció d'Unió Europea en la
producció d’agricultura i pesca.

•Cal destacar que també es el segon
país que consumeix agricultura i la
pesca.
Sector primari_toni
Sector primari_toni

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)Libertango
 
La diversitat del paisatge
La diversitat del paisatgeLa diversitat del paisatge
La diversitat del paisatgenestor_costa
 
Ud 5 sector primari
Ud 5 sector primariUd 5 sector primari
Ud 5 sector primarimarcapmany
 
Espais naturals de Catalunya
Espais naturals de CatalunyaEspais naturals de Catalunya
Espais naturals de Catalunyareixac5
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
Diversitat del paisatge 3
Diversitat del paisatge 3 Diversitat del paisatge 3
Diversitat del paisatge 3 lidiaaibar
 
La situació de l'Amazonia
La situació de l'AmazoniaLa situació de l'Amazonia
La situació de l'AmazoniaMans Unides ONG
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Marcel Duran
 
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...guest66456d
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primarimarcapmany
 
Presentació catàleg Patrimoni Natural Tarrega
Presentació catàleg Patrimoni Natural TarregaPresentació catàleg Patrimoni Natural Tarrega
Presentació catàleg Patrimoni Natural TarregaJaume Ramon Sole
 
3 els espais interes natural cat francesc i guillermo
3 els espais interes natural cat francesc i guillermo3 els espais interes natural cat francesc i guillermo
3 els espais interes natural cat francesc i guillermoToni Guirao
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA guest66456d
 

La actualidad más candente (18)

L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)L'economia espanyola i catalana (2)
L'economia espanyola i catalana (2)
 
La diversitat del paisatge
La diversitat del paisatgeLa diversitat del paisatge
La diversitat del paisatge
 
Ud 5 sector primari
Ud 5 sector primariUd 5 sector primari
Ud 5 sector primari
 
Tema13
Tema13Tema13
Tema13
 
Espais naturals de Catalunya
Espais naturals de CatalunyaEspais naturals de Catalunya
Espais naturals de Catalunya
 
Power geografia
Power geografiaPower geografia
Power geografia
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
Geo 5
Geo 5Geo 5
Geo 5
 
Diversitat del paisatge 3
Diversitat del paisatge 3 Diversitat del paisatge 3
Diversitat del paisatge 3
 
Paisatge
PaisatgePaisatge
Paisatge
 
La situació de l'Amazonia
La situació de l'AmazoniaLa situació de l'Amazonia
La situació de l'Amazonia
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català.
 
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...
C:\Documents And Settings\Beep\Mis Documentos\Geografia Eso\Agricultura, Rama...
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
 
Paisatge i medi ambient
Paisatge i medi ambientPaisatge i medi ambient
Paisatge i medi ambient
 
Presentació catàleg Patrimoni Natural Tarrega
Presentació catàleg Patrimoni Natural TarregaPresentació catàleg Patrimoni Natural Tarrega
Presentació catàleg Patrimoni Natural Tarrega
 
3 els espais interes natural cat francesc i guillermo
3 els espais interes natural cat francesc i guillermo3 els espais interes natural cat francesc i guillermo
3 els espais interes natural cat francesc i guillermo
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
 

Destacado (8)

Cc revisão
Cc revisãoCc revisão
Cc revisão
 
Cg unidade 09
Cg unidade 09Cg unidade 09
Cg unidade 09
 
Gp unidade 07
Gp unidade 07Gp unidade 07
Gp unidade 07
 
Alex miry
Alex miryAlex miry
Alex miry
 
Unidad 3. Distancia.
Unidad 3. Distancia.Unidad 3. Distancia.
Unidad 3. Distancia.
 
с барби за покупками English
с барби за покупками Englishс барби за покупками English
с барби за покупками English
 
Encerramento da Educação Infantil
Encerramento da Educação InfantilEncerramento da Educação Infantil
Encerramento da Educação Infantil
 
Moral y transparencia... Fundamentos e implicaciones morales de la transparencia
Moral y transparencia... Fundamentos e implicaciones morales de la transparenciaMoral y transparencia... Fundamentos e implicaciones morales de la transparencia
Moral y transparencia... Fundamentos e implicaciones morales de la transparencia
 

Similar a Sector primari_toni

T3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxT3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxMaria Polo
 
L’economia catalana
L’economia catalanaL’economia catalana
L’economia catalanaraul liñan
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓNAGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓNguest66456d
 
Agricultur, Ramad.Pesca.Berta
Agricultur, Ramad.Pesca.BertaAgricultur, Ramad.Pesca.Berta
Agricultur, Ramad.Pesca.Bertaguest66456d
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCAAGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCAguest66456d
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primarimarcapmany
 
La producció industrial i la industrialització del sector
La producció industrial i la industrialització del sectorLa producció industrial i la industrialització del sector
La producció industrial i la industrialització del sectorGEO_SENTME_0910
 
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAL'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAlocoserrallo
 
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUd2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaElisabet Castany
 
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUnitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaCristian Domínguez Bolaños
 
Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primariLibertango
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN guest66456d
 

Similar a Sector primari_toni (20)

Paisatge
PaisatgePaisatge
Paisatge
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector Primari
 
T3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxT3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptx
 
T7._Sector_economics.pdf
T7._Sector_economics.pdfT7._Sector_economics.pdf
T7._Sector_economics.pdf
 
El sector primari
El sector primariEl sector primari
El sector primari
 
L’economia catalana
L’economia catalanaL’economia catalana
L’economia catalana
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓNAGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
 
Agricultur, Ramad.Pesca.Berta
Agricultur, Ramad.Pesca.BertaAgricultur, Ramad.Pesca.Berta
Agricultur, Ramad.Pesca.Berta
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCAAGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
 
La producció agrària
La producció agràriaLa producció agrària
La producció agrària
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
 
La producció industrial i la industrialització del sector
La producció industrial i la industrialització del sectorLa producció industrial i la industrialització del sector
La producció industrial i la industrialització del sector
 
Ppt dani alon
Ppt dani alonPpt dani alon
Ppt dani alon
 
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAL'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
 
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUd2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Ud2. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
Sector primari unitat 2
Sector primari unitat 2Sector primari unitat 2
Sector primari unitat 2
 
Un mon globalitzat
Un mon globalitzatUn mon globalitzat
Un mon globalitzat
 
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUnitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primari
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AL MÓN
 

Último

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Último (7)

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 

Sector primari_toni

  • 1. Toni Vivar Palomo 2º BAT Geografía
  • 2. Índex 1.1 Paisatges agraris a Espanya 1.2 Activitats agràries a Catalunya 1.3 La silvicultura a Catalunya i Espanya 1.4 La pesca 1.5 La pesca en aigües marines 1.6 La aqüicultura 1.7 La pesca a la UE
  • 4. Espanya humida Localització Galícia, Serralada cantàbric i Pirineus Relleu Accidentats Climes Oceànics Estructures agràries Campesions propietaris i minifundistes. Us principalment ganader i forestal. Agricultura Escassa i secans. Pulicultiu de subsidència Ramaderia Llet i carn Silvicultura Fusta per a mobles i pasta de paper
  • 5. Interior peninsular Localització Meseta i deprecio del Ebre Relleu Elevat altitud mitja Climes Mediterrani (precipitacions escasses i heledes) Estructures agràries Despoblació interior i abandonament de les terres. Presencia de minifundis i latifundis Agricultura Terres secans dedicades al cultiu de tric, vinya i olivera. Regadiu intensiu. Ramaderies Domina la ramaderia ovina amb presencia de la bolivià per la llet. Silvicultura llenya, suro i carbó vegetal
  • 6. Espanya mediterrània Localització Litoral mediterrani i andalús. Relleu Accidentat, excepte la zona costera. Climes Mediterrani de costes Estructures agràries Població nombrosa i dispersa. Las zones del secant es distribueixen amb petites i mitjanes a Catalunya i Andalusia. Agricultura Cultivo de regeli-us afavoreixen a alta insolació temperatures suaus. Conten amb molta demanda internacional. Ramaderia Producció de porció boví a Catalunya. Silvicultura Escassa
  • 7. Muntanya Localització Serralada peninsulars Relleu Elevat i pendent. Climes De muntanya Estructures agràries Baixa en densitat Agricultura Practicada al fons del valls i al sud cultius com la olivera Ramaderies Extensiva. Boví i oví. Silvicultura Llenya i fusta
  • 8. Canari Localització Illes Canàries Relleu Volcànic i accidentat. Climes Càlid durant tot el any Estructures agràries Població rural. Poblament concentrat en nuclis petits. Agricultura Superfície cultiva molt escasses, distribuïdes entre l'àrea litoral(plàtan, tomàquet, patata) Ramaderia Escassa (cabrum i ovina) Silvicultura Fusta, carboneig
  • 9. E lem en ts d el p aisatg e ag rari esp an yo l
  • 10. F acto rs d el p aisatg e ag rari esp an yo l
  • 11. 1.2.Activitats agràries a Catalunya.  És el sector més petit amb 2,2% de la població activa  El 30% del territori català es ocupat per conreus  Permet molta productivitat amb poca mà d’obra. Producción Final Agrària de Catalunya l’any 1997
  • 12. • Característiques.  Molta diversificació  Importància de la ramaderia  Mida de l'explotació  Caràcter familiar de les explotacions  La propietat
  • 13. • Sector ramader  El bestia es el que aporta més benefici. •Porquí (27,38%) •Aviram (12,8%) •Boví (7,9%) • Sector pesquer  Catalunya té un litoral molt extens amb una plataforma continental rica.  La pesca és un recurs en perill.  L’activitat pesquera es complementa amb l’aqüicultura.
  • 14. • Principals àrees agràries.  Boscos i pastures  Regadiu (fruiters i horta)  Cereals i granges  Vinya i fruiters de secà
  • 15. • Boscos i pastures.  Zona muntanyosa de Catalunya  Caracteritzat per les limitacions  Alternen els boscos, pastures, farratges i ramaderia • Regadiu (fruiters i horta).  Zona regades artificialment  Fruiters: producció dolça. Segrià i Gironès  Horta: Especialitzat en hortalisses, flors i plantes ornamentals. Maresme, Baix Llobregat i Delta de l’Ebre
  • 16. • Cereals i granges.  Zona central i nord de la Depressió Cental.  Es centra en el blat i ordi  Presència de granges porcí • Vinya i fruiters de secà  Zona de la Depressió Prelitoral  Àrea amb sòls pobres i un clima sec.  Domina la vinya, fruiters de secà i olivera  Alt Penedès, Priorat i Terra Alta
  • 17. 1.3.La silvicultura a Catalunya.  Silviculturaés la ciència destinada a la formació i cultiu de boscos. ●Producció directa: (fusta i no fusta): productes immediats o matèries primeres (ex.: fusta, llenyes, suro, resina, caça, entre altres, etc.) ●Producció indirecta: productes mediats o externalitats positives. El generen les masses pel fet d'existir (per exemple: fixació de carboni, regulació del cicle hidrològic, biodiversitat, etc.)
  • 18. • Factors condicionants.  Factors del medi  Factors econòmics  Factors socials • Elements característics.  La seva importància econòmica és relativa  Proporciona recursos forestals (fusta,suro,bolets...).  La sobreexplotació
  • 19. La silvicultura a més, es molt important, perquè: - Protegeixen el sòl de l’erosió. - Regulen el clima perquè produeixen oxigen. - Afavoreixen les pluges. - Són l’hàbitat de molts éssers vius. La silvicultura
  • 20. 1.4.La pesca.  La pesca es el subsector del primari en la que activitat consisteix en la captura de peixos o animals acústics per posterior consum.
  • 21. • Classificació. Segons on les aigües es desenvolupin:  Pesca continental: És realitza en aigües dolços(rius i llargs)  Pesca marina: És realitza en mars i oceans Segons el objectiu de les captures:  Pesca Deportiva: L’objectiu es la diversió.  Pesca industrial: L’objectiu es la captura per la comercialització.
  • 22. •El principal mercat de la pesca es la Xina •Espanya es una de les principals potencies europees especialitzades en la pesca •El Perú es també una de les principals zones de subministraments de pesca.
  • 23. 1.5.La pesca en aigües marines.  Lapesca marina es la que es realitza dins dels mars i els oceans.
  • 24. La pesca en aigües marines • Classificació.  Gran altura: Utilitzada en llocs allunyats del continent amb grans tècniques modernes.  Altura: Es realitza en vaixell mitjans. Duració de 10 o 15 dies. Utilitza tècniques modernes  Costa o baixa altura: Es la menys evolucionada de totes. Es realitza en petits baixes.
  • 25. • Flota pesquera a Espanya. Galicia es la comunitat autònoma que mes produeix en pesca en aigües marines amb una amplia majoria. Desprès estaria Andalusia, País Basc i Catalunya.
  • 26. • Problemes de les aigües marines. •Escalfament de les aigües •Contaminació •sobreexplotació •Quota de pesca •Poc aprofitament de les espècies autòctones •Descartes pesquers •Arrossegament •Xarxes de deriva •Pesca amb bombes •Espècies invasores •Aigües jurisdiccionals
  • 27. 1.6.La aqüicultura a Espanya i Catalunya. L'aqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en l'aigua salada o dolça, tant siguin animals com vegetals (algues principalment).
  • 28. • Llocs convenients per diverses classes d'aqüicultura Terres, inclosos els pantans, llits de rius i rierols; zones costaneres compreses badies, estuaris, recessos, llacunes, saladors i manglars, llacs, embassaments i tancs de reg, altres cossos d'aigua. •Consideracions tècniques i no tècniques sobre la selecció del lloc •Factors socioeconòmics, polítics i jurídics •Factors climàtics •Factors ambientals principals La aqüicultura
  • 29. La aqüicultura catalana •La zona de Galicia la més poblada en aqüicultura. •A Catalunya predomina la aqüicultura marina encara que també podem trobar la continental •Tota la zona mediterrània esta concentrada la aqüicultura marina. •Entre els anys 2004 i 2008 la producció aqüícola a Espanya ha augmentat, amb aproximadament 290.000 mil tones de producció de peixos i mol·luscs durant l'any 2008. Se situa al capdavant d'Europa en aquest sector, sent Galícia la comunitat autònoma la que sustenta el primer lloc amb un 70% de la producció total.
  • 30. 1.7.La pesca a la UE. ● Europa compta amb 70 000 quilòmetres de costes. Les regions marítimes de la UE generen el 40% del seu PIB. La política pesquera comuna (PPC) comparteix el mateix fonament jurídic amb la política agrícola comuna (PAC). Tanmateix, ateses les diferències que caracteritzen tots dos sectors, s'ha elaborat una política específica dels productes pesquers.
  • 31. Tan la pesca com l’agricultura per Espanya son els principals motos de treball. La pesca es el sector mes important per Espanya. El sector primari genera mes de 40000 sous a Espanya.
  • 32. •L’Estat espanyol encapçala la producció d'Unió Europea en la producció d’agricultura i pesca. •Cal destacar que també es el segon país que consumeix agricultura i la pesca.