SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 25
Mar Amorós
Sofia dall’Oglio
Mar Farré
Anna Fradera


Funció adaptativa



Predictiu



Té límits



No hi ha coneixement sense llenguatge



Vertader/fals


Comença amb

Sentits  dades sensorials  percepcions


Conceptes: classifica la realitat



Pensament: relaciona conceptes 
judicis i raonaments


Dogmatisme: estan segurs de conèixer.



Perspectivisme: des de diversos punts de
vista.

Descartes

J. Ortega y Gasset




Criticisme: contrast amb coneixements de
la realitat / saber els límits del coneixement.
Relativisme: depèn de les percepcions de
la persona. No és possible la realitat
universal.

Karl Popper

I. Kant


Pragmatisme: identifica el que és
veritable amb el que és útil.



Subjectivisme: depèn del coneixement
d’una persona.



Escepticisme: nega l’existència de la
veritat. Coneixement segur de la realitat
és impossible.


Coneixement sensible
experiència

sentits i

Història

Locke

Berkeley

Hume

Mill


El coneixement racional

raó

Història

Descartes

Spinoza

Leibniz


El coneixements sensible i racional
Es basa en l’empirisme i el racionalisme

Aristòtil

Kant
Galileu Galilei

Popper


Intuició

coneixement sobtat i subjectiu



Coneixement innat
naixement

anterior al


Dubte



Opinió



Creença



Evidència



Certesa/saber


Segons Kant
Interès teòric
Interés pràctic
Immanuel Kant



Segons Apel i Habermas
Interès pràctic
Interès emancipador
Interés tècnic
K. O. Apel

i

J. Habermas


Exactitud o rigor, que no és ocult i que
remet confiança.
Coneixement

Obtenir resultats veritables

Criteris
Pautes per prendre una decisió
Autoritat:

Algú prestigi o de certa experiència afirma un aspecte com a vertader.

Quan és demostrable, és vertadera, però si no ho és, s’instaura com a provisional.
Tradició:

Allò que porta molt de temps sent vertader per la població.
Correspondència entre pensament i realitat:

Afirmacions certes quan un cop comprovades, coincideixen amb el que està succeint.
Coherència lògica:

Comprovar que no existeixen contradiccions amb enunciats.

Per preveure si són incorrectes s’usen axiomes (quelcom que sempre ha sigut així).
Utilitat:

Vertadera quan ens ha aportat uns beneficis propis. Només en interessa el resultat que
aporta aquesta idea.
Evidència:

Sabem que quelcom és cert, però no s’ha pogut demostrar.
Intersubjectivitat:

Vàries persones coincideixen en un mateix pensament de la realitat.

Afirmacions vàlides quan hi ha un consens, però aquestes es poden demostrar com a
falses quan un consens demostra el contrari.


Teoria de la correspondència

La veritat és l’adequació o correspondència entre el que
es diu sobre una cosa i el que realment és aquesta cosa.


Teoria de la coherència:

Es fonamenta per la no-contradicció, un text no pot ser vertader si
afirma i alhora nega un fet.
•Analitza el valor de la veritat i el compara amb enunciats anteriors
vàlids.


Teoria pragmàtica de la veritat :

Una idea es verifica si l’acció ens mostra realment la seva eficàcia o utilitat.
James considerava:
1) Idees són eines creades per resoldre problemes.
2) Certes quan ens permeten donar una solució a
un problema en una situació adequada.
3) Si aquestes són inadaptades a un nou entorn són
falses.
La veritat absoluta no existeix perquè les nostres
idees són creences relatives a l'eficàcia de
l’acció.
Teoria Consensual:

Es basa en:
 El diàleg entre diferents persones.
 Tracta d’arribar a un acord. S’anomena consens.
 Tots els subjectes han de poder expressar la seva
opinió lliurement.
Volem saber és si veritablament
"la realitat" que volem coneixer
de forma veritable "existeix”.
TEORIES:
•IDEALISME
(Berkeley)
>Solipisme.
•REALISME IDEALISTA: les idees
són la realitat.
•REALISME MATERIALISTA: la
única realitat és materialista.
FILÒSOFS ATOMISTES >Preguntes originals.
•qualitats primàries: solidesa, eternitat, moviment. No
depèn subjecte.
•qualitats secundàries:prop que no hi son, depenen del
subjecte.
Diem que la realitat ÉS / Es
manifesta de diferents maneres.

Introdueix conceptes no
acceptats per la religió

Partícula elemental: unitat mínima de què
totes les coses estan fetes.
Fet de considerar la matèria com la base
de tot el que és real, tant a nivell natural com
cultural i psicològic.
KARL MARX: l’humà es defineix per la seva capacitat de treball
i concentració: PRAXI.

MODES DE PRODUCCIÓ
Forces productives: a partir
tecnologia: eines, quips,
edificis, materials...
Relacions producció: relació
entre himes i proces de
produccio social.
Podem distingir els següents modes de producció situats en diferents
períodes de la història humana.

PRIMITIU: la terra és de propietat col·lectiva.
 ESCLAVISTA: la terra i algunes persones passen a


ser propietat d’algú.

CAPITALISTA: separació entre productor i terra.
 SOCIALISTA: retorn a la propietat col·lectiva i


recursos.



COMUNISTA: propietat i gestió col·lectives.


IDEALISME TRASCENDENTAL (I. KANT):
Les idees només existeixen fora de la ment. Dins la ment ens fem esquemes:

-ESQUEMES A PRIORI ESPAI-TEMPS
-ESQUEMES A PRIORI DE L’ENTENIMENT
Els esquemes permeten percecio objectes (sensibilitat) i comprensio

objectes (enteniment).

Realitat fenomenica: la que podem coneixer
REALITAT

Realitat noumènica: queda fora del nostre abast.


IDEALISME ABSOLUT DE G.W.F HEGEL
Tot el qe existeix forma par d'una mateixa realitat. No separa les idees
i la realitat, sino que diu que la realitat es la realització de les idees,
son inherents.

TESIS HEGEL:
•L’ésser és la realització de
la idea, igual que la
realitat.
•Tot le que és real és
racional, i tot le que és
racional és real
•La realitat no ésestàtica,
sinó dinàmica, històrica,
evolutiva.
•La realitat no es pot
entendre sense tenir en
compte la perspectiva
temporal i diacrònica.

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Realisme Idealisme
Realisme IdealismeRealisme Idealisme
Realisme Idealisme
 
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUMELA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
 
Idealisme i realisme
Idealisme i realismeIdealisme i realisme
Idealisme i realisme
 
Aparença i realitat
Aparença i realitatAparença i realitat
Aparença i realitat
 
Tipus de coneixements
Tipus de coneixementsTipus de coneixements
Tipus de coneixements
 
71john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp0171john locke-c-130922153407-phpapp01
71john locke-c-130922153407-phpapp01
 
La ciència i el seu mètode
La ciència i el seu mètodeLa ciència i el seu mètode
La ciència i el seu mètode
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
 
Racionalisme Descartes
Racionalisme DescartesRacionalisme Descartes
Racionalisme Descartes
 
Brainstorming inicial Filosofia
Brainstorming inicial FilosofiaBrainstorming inicial Filosofia
Brainstorming inicial Filosofia
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
 
Descartes_Meditacions metafísiques
Descartes_Meditacions metafísiquesDescartes_Meditacions metafísiques
Descartes_Meditacions metafísiques
 
Al·legoria de la línia en Plató
Al·legoria de la línia en PlatóAl·legoria de la línia en Plató
Al·legoria de la línia en Plató
 
L’empirisme de John Locke (realitat)
L’empirisme de John Locke (realitat)L’empirisme de John Locke (realitat)
L’empirisme de John Locke (realitat)
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
Racionalisme T+S
Racionalisme T+SRacionalisme T+S
Racionalisme T+S
 
Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.
 
6_Descartes
6_Descartes6_Descartes
6_Descartes
 
Vocabulari de-plató
Vocabulari de-platóVocabulari de-plató
Vocabulari de-plató
 

Similar a La filosofia com a racionalitat teòrica

Similar a La filosofia com a racionalitat teòrica (20)

Filosofia 4
Filosofia 4Filosofia 4
Filosofia 4
 
Trabajo filosofia 2013
Trabajo filosofia 2013Trabajo filosofia 2013
Trabajo filosofia 2013
 
El dogmatisme
El dogmatismeEl dogmatisme
El dogmatisme
 
Fcanofe pac1 coneixement_i_metode_unitat1_powerpoint (1)
Fcanofe pac1 coneixement_i_metode_unitat1_powerpoint (1)Fcanofe pac1 coneixement_i_metode_unitat1_powerpoint (1)
Fcanofe pac1 coneixement_i_metode_unitat1_powerpoint (1)
 
Immanuel Kant
Immanuel KantImmanuel Kant
Immanuel Kant
 
David Hume 2022-2023.pptx
David Hume 2022-2023.pptxDavid Hume 2022-2023.pptx
David Hume 2022-2023.pptx
 
David Hume
David HumeDavid Hume
David Hume
 
Vmse
VmseVmse
Vmse
 
Presentació Hume
Presentació HumePresentació Hume
Presentació Hume
 
Apunts de Plató pdf.pdf
Apunts de Plató pdf.pdfApunts de Plató pdf.pdf
Apunts de Plató pdf.pdf
 
René descartes
René descartesRené descartes
René descartes
 
David hume (1711 1776)
David hume (1711 1776)David hume (1711 1776)
David hume (1711 1776)
 
Plato[1]
Plato[1]Plato[1]
Plato[1]
 
López lorente rubén el coneixement els problemes i els autors
López lorente rubén el coneixement els problemes i els autorsLópez lorente rubén el coneixement els problemes i els autors
López lorente rubén el coneixement els problemes i els autors
 
Definicions tema 2(2)
Definicions tema 2(2)Definicions tema 2(2)
Definicions tema 2(2)
 
Filosofia
FilosofiaFilosofia
Filosofia
 
La racionalitat Teòrica
La racionalitat TeòricaLa racionalitat Teòrica
La racionalitat Teòrica
 
Filosofia cosmolgica
Filosofia cosmolgica Filosofia cosmolgica
Filosofia cosmolgica
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la Filosofia
 
Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco
Filosofia Tema 4 - Alberto del ArcoFilosofia Tema 4 - Alberto del Arco
Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco
 

Último

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 

Último (7)

INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 

La filosofia com a racionalitat teòrica

  • 2.  Funció adaptativa  Predictiu  Té límits  No hi ha coneixement sense llenguatge  Vertader/fals
  • 3.  Comença amb Sentits  dades sensorials  percepcions  Conceptes: classifica la realitat  Pensament: relaciona conceptes  judicis i raonaments
  • 4.  Dogmatisme: estan segurs de conèixer.  Perspectivisme: des de diversos punts de vista. Descartes J. Ortega y Gasset
  • 5.   Criticisme: contrast amb coneixements de la realitat / saber els límits del coneixement. Relativisme: depèn de les percepcions de la persona. No és possible la realitat universal. Karl Popper I. Kant
  • 6.  Pragmatisme: identifica el que és veritable amb el que és útil.  Subjectivisme: depèn del coneixement d’una persona.  Escepticisme: nega l’existència de la veritat. Coneixement segur de la realitat és impossible.
  • 9.  El coneixements sensible i racional Es basa en l’empirisme i el racionalisme Aristòtil Kant Galileu Galilei Popper
  • 10.  Intuició coneixement sobtat i subjectiu  Coneixement innat naixement anterior al
  • 12.  Segons Kant Interès teòric Interés pràctic Immanuel Kant  Segons Apel i Habermas Interès pràctic Interès emancipador Interés tècnic K. O. Apel i J. Habermas
  • 13.  Exactitud o rigor, que no és ocult i que remet confiança. Coneixement Obtenir resultats veritables Criteris
  • 14. Pautes per prendre una decisió Autoritat:  Algú prestigi o de certa experiència afirma un aspecte com a vertader.  Quan és demostrable, és vertadera, però si no ho és, s’instaura com a provisional. Tradició:  Allò que porta molt de temps sent vertader per la població. Correspondència entre pensament i realitat:  Afirmacions certes quan un cop comprovades, coincideixen amb el que està succeint. Coherència lògica:  Comprovar que no existeixen contradiccions amb enunciats.  Per preveure si són incorrectes s’usen axiomes (quelcom que sempre ha sigut així). Utilitat:  Vertadera quan ens ha aportat uns beneficis propis. Només en interessa el resultat que aporta aquesta idea. Evidència:  Sabem que quelcom és cert, però no s’ha pogut demostrar. Intersubjectivitat:  Vàries persones coincideixen en un mateix pensament de la realitat.  Afirmacions vàlides quan hi ha un consens, però aquestes es poden demostrar com a falses quan un consens demostra el contrari.
  • 15.  Teoria de la correspondència La veritat és l’adequació o correspondència entre el que es diu sobre una cosa i el que realment és aquesta cosa.
  • 16.  Teoria de la coherència: Es fonamenta per la no-contradicció, un text no pot ser vertader si afirma i alhora nega un fet. •Analitza el valor de la veritat i el compara amb enunciats anteriors vàlids.
  • 17.  Teoria pragmàtica de la veritat : Una idea es verifica si l’acció ens mostra realment la seva eficàcia o utilitat. James considerava: 1) Idees són eines creades per resoldre problemes. 2) Certes quan ens permeten donar una solució a un problema en una situació adequada. 3) Si aquestes són inadaptades a un nou entorn són falses. La veritat absoluta no existeix perquè les nostres idees són creences relatives a l'eficàcia de l’acció.
  • 18. Teoria Consensual: Es basa en:  El diàleg entre diferents persones.  Tracta d’arribar a un acord. S’anomena consens.  Tots els subjectes han de poder expressar la seva opinió lliurement.
  • 19. Volem saber és si veritablament "la realitat" que volem coneixer de forma veritable "existeix”. TEORIES: •IDEALISME (Berkeley) >Solipisme. •REALISME IDEALISTA: les idees són la realitat. •REALISME MATERIALISTA: la única realitat és materialista.
  • 20. FILÒSOFS ATOMISTES >Preguntes originals. •qualitats primàries: solidesa, eternitat, moviment. No depèn subjecte. •qualitats secundàries:prop que no hi son, depenen del subjecte.
  • 21. Diem que la realitat ÉS / Es manifesta de diferents maneres. Introdueix conceptes no acceptats per la religió Partícula elemental: unitat mínima de què totes les coses estan fetes. Fet de considerar la matèria com la base de tot el que és real, tant a nivell natural com cultural i psicològic.
  • 22. KARL MARX: l’humà es defineix per la seva capacitat de treball i concentració: PRAXI. MODES DE PRODUCCIÓ Forces productives: a partir tecnologia: eines, quips, edificis, materials... Relacions producció: relació entre himes i proces de produccio social.
  • 23. Podem distingir els següents modes de producció situats en diferents períodes de la història humana. PRIMITIU: la terra és de propietat col·lectiva.  ESCLAVISTA: la terra i algunes persones passen a  ser propietat d’algú. CAPITALISTA: separació entre productor i terra.  SOCIALISTA: retorn a la propietat col·lectiva i  recursos.  COMUNISTA: propietat i gestió col·lectives.
  • 24.  IDEALISME TRASCENDENTAL (I. KANT): Les idees només existeixen fora de la ment. Dins la ment ens fem esquemes: -ESQUEMES A PRIORI ESPAI-TEMPS -ESQUEMES A PRIORI DE L’ENTENIMENT Els esquemes permeten percecio objectes (sensibilitat) i comprensio objectes (enteniment). Realitat fenomenica: la que podem coneixer REALITAT Realitat noumènica: queda fora del nostre abast.
  • 25.  IDEALISME ABSOLUT DE G.W.F HEGEL Tot el qe existeix forma par d'una mateixa realitat. No separa les idees i la realitat, sino que diu que la realitat es la realització de les idees, son inherents. TESIS HEGEL: •L’ésser és la realització de la idea, igual que la realitat. •Tot le que és real és racional, i tot le que és racional és real •La realitat no ésestàtica, sinó dinàmica, històrica, evolutiva. •La realitat no es pot entendre sense tenir en compte la perspectiva temporal i diacrònica.