Teories sobre lestat de benestarAntonio Morell BlanchUniversitat de LleidaResumEl sorgiment de Iestat de benestar al segle...
234 Papers 50, 1996                                                           Antonio Morell Blanchdat de Bismarck, existi...
Teories sobre restat de benestar                                 Papers 50, 1996 235caci6 social el model cercava dos resu...
236 Papers 50, 1996                                                       Antonio Morell Blanchconcepte ccmodernitzacióa2 ...
Teories sobre Iestat de benesrar                                          Papers 50, 1996 237Aixb obligaria 1Estat -consid...
238    Papers 50, 1996                                                        Antonio Morell Blanchcats i els treballadors...
Teories sobre Iesrar de benestar                                Papers 50, 1996 239ferm compromís per part de 1Estat (alta...
240 Papers 50, 1996                                                      Antonio Morell Blanchsitats polítiques de control...
Teories sobre Iestat de benestar                                Papers 50, 1996 241experimentat forts i centralitzats desa...
242 Papers 50, 1996                                              Anronio Morell Blanchidea del reduccionisme de Iestructur...
Teories sobre Iestat de benestar                                  Papers 50, 1996 243questa alternativa a llarg termini só...
244 Papers 50, 1996                                                Antonio Morell BlanchM. A. Aglieta, amb la seva conegud...
Teories sobre Iestat de benestar                               Papers SO, 1996 245ens diuen, assistim a la finalització de...
246 Papers 50, 1996                                                            Antonio Morell Blanchla categoria &element ...
Teories sobre Iestat de benestar                                     Papers 50, 1996 247tes existeixen, tant pel que fa a ...
248 Papers 50, 1996                                      Anronio Morell BlanchTOURAINE, WIEVIORKA, i DUBET, (1984). Le mou...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Article sobre la societat del benestar

16.597 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
16.597
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
14.981
Acciones
Compartido
0
Descargas
20
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Article sobre la societat del benestar

  1. 1. Teories sobre lestat de benestarAntonio Morell BlanchUniversitat de LleidaResumEl sorgiment de Iestat de benestar al segle passat ha sofert diverses variacions i ha estatsubjecte a distintes conceptualitzacions tebriques en vinculació a formes histbricarnentanteriors de control de la pobresa vs. treball assalariat. Aquest i daltres temes sobre la crisiactual de lestat de benestar són objecte danlisi en aquest article.Paraules clau: estat de benestar, pobresa, crisi de lestat de benestar.Abstract. Welfare Stutej TheoriesThe rise of nineteenth century Welfare State in connexion with historical arrangementsto control poverty has undertaken several transforrnations and has been theoretically con-ceptualize in different ways. This and other topics in relation to Welfare State crisis todaysare the main issues of this article.Key words: Welfare State, poverty, Welfare State crisis. Sumari Introducció Conclusions El sorgiment de Iestat de benestar Bibliografia Estat de benestar i canvi socialIntroduccióEls primers antecedents de lestat de benestar es troben ja en la legislació socialque Bismarck establí a Alemanya a final del segle passat. El fet que a Alemanyalexercici del poder no se sustentés en lexisttncia duna estructura parlarnenthiai que el procés dindustrialització fos diferent de langlts, determina que eldesenvolupament de la política social en tots dos pasos seguís camins divergents.A Anglaterra el procés dindustrialització respon als principis del liberalisme ide la iniciativa privada. A Alemanya, per contra, especialment durant el man-
  2. 2. 234 Papers 50, 1996 Antonio Morell Blanchdat de Bismarck, existira una política de foment del desenvolupament econb-mic, per la qual cosa el procés dindustrialització es realitzari sota limpuls dela política econbmica estatal. Aixb explica que lassistencia social -que deter-minats autors criticaran per trobar-la excessivament ccpaternalista*- estiguibasicament dirigida als treballadors, no als indigents -aquells que quedenfora del mercat de treball- com passa a Anglaterra, i tindra com a objectiuprincipal evitar la conflictivitat laboral. Lexistkncia duna doble perspectiva en el tractament dels problemes socials,es concretara en Iaparició del que es pot considerar com dos grans correntsen política social, si bé és cert que a mesura que ens endinsem en el segle xxles seves diferencies saniran diluint: duna banda, el corrent ccanglosax6v,que troba el seu origen en el adret de pobres)), i sorienta basicament cap alexercici de la cccaritata envers aquelles persones que, per diferents motius,noQsincorporenal treball i, daltra banda, el corrent cccentree~ro~eu)), elparadigma del qual és Alemanya, i que sinclou dins un procés de millora deles condicions de vida dels treballadors a través de la legislació social i de laseguretat social. Tots dos corrents són, de fet, sistemes alternatius &estratificació social.El model dissenyat pel adret de pobres angles*-basat en lestigmatització delsseus destinataris: ganduls, indesitjables, i en general totes aquelles personesque constitueixen una chrega per a la societat perque no ccpoden))o no ccvolen))resoldre les seves necessitats a través de la seva incorporació al treball- ensporta a una inevitable dualitat social. Ells no es mereixen més que el des-preci dels treballadors honrats que han de mantenir-10s a costa de reduir elseu nivell de consum. Daltra banda, el model de seguretat social creat perBismarck és també ccuna forma de política de classes)).En termes destratifi-1. Aquest és el model assistencial dut a terme a Espanya durant la Segona República. La no utilització del model aanglosaxó)), sexplica tant per ~Iacció dels catblics tradicionals))com per la divisió mostrada pel moviment obrer, i especialment aper Ioposició dels anarquistes a col.laborar en cap reforma social)).Després de la guerra civil, la política social del rkgim mos- tra un acarhcter híbrid catolicofeixistas: ((Elrkgim, influenciat per la ideologia falangista que inicialment pretenia una subordinació total de la societat a IEstat, es postularh com una alternativa al marxisme i al capitalisme. Una tercera via, basada en un model dorga- nització sindical "vertical" de Ieconomia que amalgamava corporativismes catolicotradi- cionalistes i feixisteofalangistes)).El 1939 es crea IAsseguranga Obligatbria per a la Vellesa i la Invalidesa, i el 1942 IAsseguranca de Malaltia, limitades totes dues a treballadors indus- trials amb ingressos baixos. Durant ~Ietapa desenvolupista)),la política social és marcada pels principis del catolicisme social. <Durant tot aquest període savangh en la construcció duna seguretat social de tipus corporatiu, instrumentalitzada com a mecanisme coadju- vant del proces dacumulació de capital. Lefichcia en els resultats econbmics del Pla dEstabilitzaci6, com també la necessitat duna adequació més gran de les estructures pro- ductives espanyoles a les europees, es va reflectir en una millora substancial en el sistema de protecció social. El 1963, sestablí el salari mínim interprofessional i es promulga la Llei de Bases de la Seguretat Social, amb pretensions universalistes)). reformes socials expe- Les rimentaran un nou impuls amb la firma del tractat preferencial amb la Comunitat Econbmica Europea, per la necessitat dadaptar progressivament la nostra realitat al context europeu (Moreno i Sarasa, 1993: 27-40).
  3. 3. Teories sobre restat de benestar Papers 50, 1996 235caci6 social el model cercava dos resultats simultanis. ((Elprimer consistia aconsolidar les divisions entre els assalariats legislant diferents programes pelsdiferents grups de classe i estatus, cadascun dels quals tenia un únic i clargrup de drets i privilegis que havia estat dissenyat per subratllar la posiciósocial més convenient per a la vida duna persona. El segon objectiu era vin-cular directament la lleialtat de lindividu a la monarquia o a lautoritat cen-tral de lJEstat. Aquest fou el mbbil de Bismarck quan va promoure unsuplement directe de 1Estat pel subsidi de jubilació)) (Esping-Andersen,1993: 44).El sorgiment de Iestat de benestarEn qualsevol cas, els antecedents de lestat de benestar poc ens diuen sobre elsmotius de la seva expansió generalitzada en la gran majoria de palsos europeusen el període posterior a la Segona Guerra Mundial. De fet, tots els autorscoincideixen a assenyalar lexistencia duna ((tensió)) entre les necessitats sdacu-mulació))i les de ((legitimació)), a partir daquest reconeixement inicial no perbexisteix pas unanimitat a lhora dexplicar com tots dos elements sinterrela-cionen. Segons la perspectiva tebrica adoptada, els autors ressaltaran largu-ment de la ((lluita de classes)) o bé el dccexigkncies del propi procésdindustrialització)), com a element determinant del naixement i lexpansiódels estats de benestar. Els autors que sinscriuen en la primera tendencia enfasitzaran la lluita dela classe treballadora enfront dels interessos del capital, i consideraran lexis-tencia de lestat de benestar com el resultat duna victbria dels primers sobreels segons. Tanmateix, no són pocs els autors que coincideixen a interpretarlestat de benestar com el resultat de la industrialització, la modernització obt, en termes marxistes, de les prbpies necessitats dacumulació del capital: ((laintervenció de 1Estat -ens diu Cabo Martín (1986: 26)- té el seu origenen les necessitats objectives del capitalisme quan 1Estat ha passat a ésser unpressupost per a lexistkncia social del capital, ja que aquest per poder subsis-tir necessita una skrie de precondicions i requeriments que ell mateix no potgenerar er trobar-se fora de la lbgica capitalista i que són les que subministralEstat. i s la funció estrategicoorganitzativa de lEstat)). Així doncs, Wdensky (1975: 15) sens dubte un dels autors més representatiusde les explicacions economicistes, fa referencia a les necessitats de la indus-trialització per explicar el sorgiment de Iestat de benestar. Per aquest autor,Iexisttncia de partits desquerra o la &un moviment sindical organitzat tansols serveix per explicar les diferencies que a nivell nacional presenten els estatsde benestar, perb mai per explicar el nucli central que el caracteritza, és a dir,les polítiques de garantia de renda. En el mateix sentit, David Harris (1990: 15) destaca que Ialternan~a governs de dretes i &esquerres no ha modificat desubstancialmet levolució de les despeses públiques ni la importhncia de lesdespeses socials. Albert i Flora (Flora i Heidenheimer, 1981: 38) opten per la utilització del
  4. 4. 236 Papers 50, 1996 Antonio Morell Blanchconcepte ccmodernitzacióa2 pels indiscutibles avantatges que aquest propor-ciona enfront del dindustrialització: Malgrat el seu significat ambigu, ccmodernització)) una caracteristica prominent té que el fa interessant per a la nostra aniiisi: un émfasi en la multidimensionalitat del desenvolupament social, o la presumpció &interrelacionscasuals entre eco- nomia i creixement de la població, mobilització social i psíquica, desenvolupa- ment polític, canvi cultural, i la transformació de Iordre econbmic i politic internacional. Els autors parteixen de la idea central de ((ciutadania)), voltant de la qual ales desenvolupen tres estructures &organització: el mercat, que organitza lin-tercanvi dels recursos econbmics; les associacions, que organitzen larticulació,Iagregació i la representació dels interessos, i les burocricies estatals, que orga-nitzen la satisfacció dels interessos col.lectius. Cadascun dels subsectors ano-menats guarda relació amb els drets bisics dels ciutadans reconeguts en lessocietats modernes; els drets civils amb els mercats i les associacions; els dretspolítics amb la burocricia estatal, i els drets socials amb el mercat i la burocri-cia estatal. A mesura que la modernització crea situacions crítiques, 1Estat es veu enla necessitat &intervenir mitjan~ant ((intervencionscompensatbries)).El nuclicentral dels moderns estats de benestar els autors el situen en la redistribucióde la renda, la qual es dóna mitjanpnt quatre tipus diferents de seguretat social:accidents laborals, malaltia i invalidesa, vellesa i atur. Les transfertncies moneti-ries que tenen lloc amb la introducció daquests models asseguradors consti-tueixen el mitja per aconseguir la redistribució de la renda (Flora i Heidenheimer,1981: 39 i s.). David Harris (1990: 350), per la seva banda, també parteix de la idea de((ciutadania)), troba lelement justificador de lestat de benestar. Així doncs, onper lautor, el dret al benestar deriva de la nostra qualitat de membres &unasocietat determinada; o, amb unes altres paraules, els ((dretsciutadans))englo-barien no solament els civils o els polítics, sinó també ((uncert nombre de dretsal benestar o socials i econbmics)). Harris elabora una teoria intrínsecament comunitiria mitjan~ant inte- larrelació de dos corrents intel.lectuals bisics per a la comprensió de Iestat debenestar: la idea de ciutadania basada en la solidaritat social, caracteristica delstebrics socialistes, i el constitucionalisme histbric que vincula i limita les accionspositives en el camp del benestar a la qualitat de membre de la comunitat.2. Pel que fa al significat del concepte (~modernitzaciós referir-se a Carlota Solé (1976: cal 212). Lautora, després &analitzar els diferents significats que histbricament shan donat ai concepte, proposa la definició operativa següent: ((Lamodernització podria definir-se com la (rapida i massiva) aplicació de la ciencia i la tecnologia basada en la forga motriu de les maquines a les esferes (totalment o parcialment) de la vida social (econbmica, administra- tiva, educacional, defensiva, etc.) implementada o duta a terme per la intel.ligtncia indi- gena &una societatn.
  5. 5. Teories sobre Iestat de benesrar Papers 50, 1996 237Aixb obligaria 1Estat -considerat per Harris com un instrument de solidari-tat social- no tan sols a adoptar accions pal-liativesdels efectes excloents delmercat, sinó també, i sobretot, a encoratjar lesperit comunitari, ja que delles deriva la solidaritat social. Evidentment, ((totesles crítiques formulades alconstitucionalisme racionalista (Hayek) o romantic (Brennan o Buchanan)són aplicables aquí, en fonamentar la seva teoria en un valor (la solidaritatsocial) extern al propi individu, lexisttncia del qual fa plantejar seriosos dub-tes (Cainzos, 1990: 32-33). Perb qui, sense cap mena de dubte, ha estat un dels autors amb més ressbdurant els darrers anys dins la tendtncia estrategicoorganitzativa és JamesOConnor amb la seva coneguda obra The Fiscal Crisis of the State i més recent-ment amb Acumulation Crisis. Per aquest autor, 1Estat procura afavorir lacu-mulació del capital privat, al mateix temps que es troba en lobligació de garantirla pau i lharmonia social: ((Lesdespeses estatals tenen una doble vessant decapital social i de despesa social que corresponen a les dues funcións basiquesde 1Estat capitalista. Les despeses necessaries per una acumulació privada ambrendibilitat constitueixen el capital social; és productiu directament3. La sego-na categoria, les despeses socials, esta formada pels projectes i els serveis neces-saris per al manteniment de lharmonia social: perqut 1Estat pugui acomplirla funció de c(legitimacióa4.Aquestes despeses no són productives ni tan solsindirectament. Segons OConnor (198 1: 26-28), la creixent socialització deles despeses de capital social en inversió social i consum social respon a lesnecessitats del capital; o bé, més concretament, ((éssimultiniament causa iefecte de lexpansió del capital monopolistan. Aixi doncs, la crisi fiscal sorgirh perqut el progressiu desplasament de lesdespeses productives des del sector privat cap a lEstat no ha estat acompan-yat de la necessaris socialització dels beneficis, de la qual cosa sen deriva quelincrement de les despeses estatals hagi estat superior ai dels ingressos: ((Mentreque lacumulació de capital social fa augmentar indirectament la producciótotal i els excedents de qut pot disposar la societat i &aquesta manera, en unprincipi, sembla assegurar lexpansió de les despeses socials, les grans empre-ses i els sindicats del sector monopolista soposen resolutivament a lapropiaciódaquest excedent per fer-se carrec de les despeses dun capital social o les des-peses socials noves)) (OConnor, 1981: 30). Paral-lelament, lautor manté que la utilització del poder estatal per a acon-seguir finalitats particulars no ha fet més que agreujar la crisi fiscal: (cels sindi-3. Al mateix temps, OConnor fa la distinció del capital social convertit en la inversió social, nels projectes i els serveis que incrementen la productivitat duna determinada quantitat de farga de treball i que, en les mateixes condicions, augmenten la taxa de beneficis., i el con- sum social, .els projectes i els serveis que disminueixen el cost de reproducció del treball i que en les mateixes condicions incrementen la taxa de beneficisa (1981: 26).4. Duna manera semblant Wolfe parla de crisi de legitimació del capitalisme. Aquesta sor- gira el fet que les demandes dels ciutadans no poden ser acceptades per 1Estat perque són contraries als propis requeriments del procés dacurnulació. Aixi doncs, allb que entraria en conflicte serien les activitats estatals de legitimació enfront de les dacumulació.
  6. 6. 238 Papers 50, 1996 Antonio Morell Blanchcats i els treballadors acostumen a fer demandes referides a diferents tipus de con-sum social, mentre que els treballadors que es troben a latur i els pobres (jun-tament amb els empresaris amb dificultats financeres) exigeixen una expansióde les despeses socials. Practicament, cap daquestes reivindicacions es trobacoordinada pel mercat. La majoria són cursades a través del sistema polític ies guanyen o es perden a conseqükncia duna lluita política))(OConnor, 1981:30). Daquesta manera, lautor, si bé comparteix la concepció marxista clissi-ca que considera lEstat com un instrument al servei de la classe dominant, lidóna un paper de mitjancer entre interessos oposats i considera lestat de benes-tar no tan sols com el resultat de les prbpies necessitats del capital, sinó com (celcontradictori resultat del compromís entre el capital i un moviment obrerpoderós))(OConnor, 1981: 30). Enfront de les dues concepcions, la de lestat de benestar com a resultat deles necessitats del capital, o bé com a fruit dun compromís entre classes socials,ens trobem amb aquells autors que, com Vicente Navarro, donen suport a lesseves explicacions en largument de la ((lluitade classes)).Lautor, allunyant-sedaquells que renuncien a qualsevol tipus de reforma social, perquk només potrespondre a lobjectiu de retardar una revolució inevitable5,opina que lestat debenestar en cap cas no sha dinterpretar com una concessió de la classe domi-nant en la recerca dun consens que possibiliti la supervivkncia del sistema,sinó que és el resultat directe de la lluita de classes i constitueix un triomf de vitalimporthcia per a la classe treballadora; no tan sols perquk contribueix a millo-rar les seves condicions immediates de vida, sinó, i sobretot, perquk és un ins-trument que facilitari la victbria final del socialisme. Així, per lautor, ala classeobrera i el seu conflicte amb la classe capitalista -un conflicte que té lloc ales Brees polítiques, socials i civils de la societat, inclosos 1Estat i el procés deproducció- han generat una skrie de reformes que són acumulatives i podendeterminar la transformació i, fins i tot, la substitució del sistema capitalistaper un sistema socialista))(Navarro, 1991: 35). Vicente Navarro, oposant-se a les tesis de Wilensky o Harris entre daltres,considera que lestreta relació existent entre el sorgiment dels partits laboris-tes, els sindicats i la creació de la seguretat social, confirma la tesi que no éssinó la lluita obrera la responsable de les reformes que desembocaren en la crea-ció de Iestat de benestar. Tanmateix, el punt &inflexió el troba lautor en els pro-grames de cobertura universal. I és que lestratkgia de la classe dominant nohavia estat cap més que la &intentar dividir els treballadors, ja fos atorgant((beneficissegons estatus i tipus de feina), com passava a lAlemanya de Bismarck,o bé confiant en el mercat ((pera la provisió de diferents tipus &assegurancesde salut amb cobertura social diversa dependent del lloc de treball))i amb ((un5. Lautor sallunya en aquest punt de les tesis defensades per Lenin: ((unareforma 6s una con- cessió feta per les classes governants amb la finalitat de debilitar o amagar la lluita revolu- cionaria, trencar les forces i Ienergia de les classes revolucionaries i confondre la seva consci6ncia));alhora que ens recorda com el propi Mam, en el Manifest comunista, reclama la necessitat de reformes immediates.
  7. 7. Teories sobre Iesrar de benestar Papers 50, 1996 239ferm compromís per part de 1Estat (altament influenciat per la classe capita-lista) dutilitzar la determinació dels mitjans de subsistencia per diferenciar els"mereixedors" dels "no mereixedors" dels beneficis socials))(199 1: 36 i s.).Segons lautor, la universalitat de Iassistencia, o el que és el mateix, .la des-mercantilització daquesta, enfortí la classe traballadora en la seva lluita con-tra la classe capitalista, amb la qual cosa contribuí a la formació de la classedels treballadors. Un segon argument en el que lautor dóna suport a la seva tesi, i lenfrontadirectament amb les teories mantingudes pels hereus de Iescola de Frankfurt,és que lestat de benestar es va desenvolupar en aquells paisos que tenien unaclasse obrera forta. O n la classe obrera era dkbil, el seu desenvolupament fou lenti els programes dassistkncia, limitats, de manera que més que enfortir debili-taren i dividiren la classe treballadora. Per ell, el propi establiment del NewDeal confirma aquest aspecte: (([...] la forsa principal que impulsa Iestabli-ment del New Deal fou la classe treballadora. Tanmateix, aquesta classe no fousuficientment forta per establir Iestat de benestar segons els seus propis ter-mes. La classe capitalista deixa la seva empremta. Perb és erroni considerar quelestabliment del New Deal fou el resultat de lacció duna classe capitalistailaluminada que crea lestat de benestar per legitimar el capitalisme, o bé, comafirma James OConnor, que el New Dealsalva el capitalismen. Aquesta darre-ra afirmació, que rebat la idea majoritariament acceptada pels estudiosos mar-xistes de lestat de benestar, no pot ser acceptada, segons Vicente Navarro, perdues raons: en primer lloc perque ((nohi ha cap evidencia hitbrica que els EstatsUnits estiguessin en una situació prerevolucionaria en aquella &poca)); a més, i,perque ((lesreformes no suposen cap mena dimpediment perque es produei-xin les situacions revolucionaries (Navarro, 1991: 38-39). Segons Ian Gough (1982: 138-142): (cel grau del conflicte de classes, i espe-cialment la forsa i la lluita de la classe treballadora)),també és un factor deter-minant per a explicar el desenvolupament de Iestat de benestar, perb no lúnic.Així, a difertncia de Vicente Navarro afirma: (cel conflicte entre classes no éssuficient per a explicar els orígens i el desenvolupament de lestat de benestar[. ..] existeixen nombrosos exemples disponibles on les polítiques socials han estatintroduides per IEstat amb la intenció de preservar les relacions capitalistes,per exemple, contra els interessos de la clase treballadora. O bé, on les mesu-res originalment són el resultat de la lluita de classes, {adapten per ser útils ales necessitats del capital. Hi ha nombrosos exemples on els representants direc-tes de la classe capitalista {adonen de la necessitat de la intervenció de 1Estati que dugui a terme funcions de "reproducció". Per exemple, les reformes delrei Eduardo, com la llei de menjadors escolars de 1906, foren, en bona part, elresultat duna creixent ideologia social imperialista entre sectors de la classedominant)). Lautor, des &una perspectiva mandsta, se situa de fet en una posició intermBdia entre els dos pols oposats de Iinterpretació de Iestat de benestar. ((Algunsescriptors -dir?+- veuen Iestat de benestar com una resposta funcional a lesnecessitats del capital (ja es tracti de les necessitats econbmiques o de les neces-
  8. 8. 240 Papers 50, 1996 Antonio Morell Blanchsitats polítiques de controlar una rebel-li6 potencial i de les amenaces a lesta-bilitat); daltres veuen lestat de benestar com el resultat absolut de la lluita dela classe treballadora, com a concessions arrabassades a un Estat poc donat aconcedir-les. La majoria [. ..] posen lkmfasi en els dos aspectes de lestat debenestar, perb deixen oberta la manera com es relaciona lun amb Ialtre))(Gough, 1982: 129-130). Per donar resposta a aquest interrogant, lautor considera de vital importh-cia analitzar lestructura estatal i els orígens del desenvolupament capitalista:cc[. ..] la recent histbria dels diferents paisos ajuda a explicar les formes de les-tructura estatal i, daquí, les intervencions en el camp del benestar. La llargaexperikncia del Regne Unit dhegemonia mundial, va tenir com a conseqükn-cia lesdeveniment &un Estat amb una forma extrema de kzissez-faireal segle XIX.Durant mig segle, des de 1850, el paper del govern en els afers interns foumínim. Tanmateix, la posició hegembnica de les classes capitalistes i terrati-nents va garantir que es conservés una direcció política que estava alerta i queera conscient de la seva classe, i que sorgís i es desenvolupés un funcionariatestatal poderós durant aquest període. Per contra, a Alemanya lEstat va intro-duir el capitalisme "des de dalt", a causa de la feblesa de la burgesia nacional.Per tant, quan 1Estat es va enfrontar amb el creixement dels sindicats i deISPD marxista la dkcada de 1870, es trobava en una posició des don podiautilitzar els recursos estatals per contrarestar lamena~a daquesta nova classe [. ..] El tarda desenvolupament duna classe capitalista i el primerenc desen-volupament del proletariat es van fusionar durant el període de IEstat abso-lutista centralitzat i van donar lloc al modern estat de benestar &una formacapdavantera),6(Gough, 1982: 141-142). De fet, tots dos factors, Iestructura estatal i la lluita de la classe treballado-ra, poden interrelacionar-se de formes diferents, i caldra fer lkmfasi en lun o en laltre segons el cas concret que es tracti danalitzar. Pererb limportant és que,segons Gough, la legislació social ha comptat en nombroses ocasions amb el suport de grups amb interessos diferents. Lbgicament, les raons en les quals consistia aquest suport també eren diferents. El capital i el treball --ens dir&lau- tor- ccpressionen 1Estat perquk intervingui de forma extensa en el camp del benestar [. ..] hi ha una conflukncia dinteressos que tendeixen a desenvolu- par Iestat de benestar))(Gough, I. 1982: 141). Cal assenyalar que lautor no parla en cap moment, a diferkncia de les teo- ries evolucionistes, de lexistkncia duna eharmonia dinteressos))a la societat;ja que el conflicte segueix latent. Allb que sí que existeix és, per raons ben dife- rents, perb que beneficien tots dos -capital i treball-, una cccoincidkncia dinteressosa: (ces tracta de Iamena~adun poderós moviment de la classe tre- balladora que obliga la classe dirigent a pensar més coherentment i estratkgi- cament i a reestructurar laparell amb aquesta finalitat. Els paisos que hanG. Cautor, tanmateix, reconeix lexistkncia adaparents irregularitats))en paysos com Austrdlia, que a manca &un Estat feudal sfou testimoni del desenvolupament primerenc duna poli- tica de classe i de polítiques de benestar), (Gough, 1982: 141-142).
  9. 9. Teories sobre Iestat de benestar Papers 50, 1996 241experimentat forts i centralitzats desafiaments cap al poder de la classe capita-lista són els que han desenvolupat un aparell estatal unificat per oposar-<hi))(Gough, 1982: 143). Es a partir de la Segona Guerra Mundial quan la cccoincidencia dinteres-s o s ~ mostrara de forma més nítida, per una skrie de raons que Iautor expo- essa a partir de les aportacions realitzades per Panitch (1977: 76):1. La necessaris col.laboraci6 dels sindicats durant el període btl.lic sobtingué amb la promesa que continuarien tenint un important paper en Ielabora- ció de decisions polítiques un cop acabada la guerra.2. La plena ocupació i la planificació econbmica del període bel-lic havia dut a la creenGa que era possible aconseguir fites més elevades de benestar per a la classe treballadora.3. Existia, a més, la preocupació per la simpatia que el sistema soviktic podia despertar entre els membres de la classe obrera.4. Finalment, sha de tenir en compte Ikxit dels partits socialdembcrates durant el període de postguerra. De qualsevol manera, i encara que atorgant un paper determinant a la clas-se treballadora en la gestació de les polítiques de benestar que sens dubte hanrepresentat una considerable millora en les seves condicions de vida, no quedaclar com aquestes han afectat la seva unitat i la seva consciencia de classe. Comhem pogut veure Vicente Navarro afirma que el resultat daquestes no ha estatla feblesa, sinó Ienfortiment de la classe obrera. Perb els seus arguments resul-ten difícilment creibles quan es tracta dexplicar el suport popular, o almenysla manca doposició, a determinades polítiques conservadores que han estataplicant-se durant els darrers anys. Fenomen també difícilment explicable desdel principi de cccoincidencia dinteressos,,: si lestat de benestar rebé el suportdels treballadors perqut els resultava beneficiós pels seus interessos, per quehaurien de defensar ara un canvi &orientació política! Perb, a més, el mateixargument podria utilitzar-se pel que fa als interessos del capital. Sense cap mena de dubte, dues són les línies danalisi que han de respon-dre la nostra pregunta. Duna banda les transformacions que Iestat de benes-tar, caracteritzat, no ho oblidem, per un creixement econbmic sostingut, hatingut en lestructura de classes, especialment amb el desenvolupament de lesclasses mitjanes. I, daltra banda, la manera com IEstat sha vist afectat per lestransformacions esdevingudes a nivell productiu. Ja que si considerem 1Estatsuperestructura, aquest necessariament canviara per adaptar-se als nous reque-riments del sistema productiu.Estat de benestar i canvi socialPel que fa al primer dels nostres interrogants, les transformacions experimen-tades per Iestructura de classes amb el sorgiment de les noves classes mitjanes,no podem deixar de preguntar-nos en quina mesura aquest fet resulta com-patible amb la teoria marxista de les classes, ja que no podem oblidar que la
  10. 10. 242 Papers 50, 1996 Anronio Morell Blanchidea del reduccionisme de Iestructura de classes, juntament amb la desapari-ció de les classes mitjanes i la progressiva pauperització de iobrera, es trobarecollida en la teoria marxista de les classes socials (Tezanos, 1988: 322 i s).Així, Marx i Engels (198 1: 23-24) afirmen en El Manifest comunista: (([...] lanostra epoca, lkpoca de la burgesia, es caracteritza per haver simplificat aquestsantagonismes de classe. Actualment tota la societat té tendkncia a separar-se, cadavegada més obertament, en dos grans camps enemics, en dues grans classesantagbniques: la burgesia i el proletariat)). Ara bé, no podem oblidar que Mam deixi inacabat el capítol 52 del llibre ter-cer dEl capital, destinat a lanilisi de lestructura de classes dins la societatcapitalista, per tant, no ens sorpendri que els marxistes ortodoxos es veginobligats a recórrer a la clissica definició de classe social realitzada per Lenin(1977: 11-12): ((grupsdhomes que es diferencien entre si pel lloc que ocupenen un sistema de producció social histbricament donat, per les relacions enque es troben davant dels mitjans de producció (relacions que majorithiamentes refrenen i es formalitzen en lleis), pel paper que desenvolupen en iorganit-zació social del treball i, en conseqü&ncia,per la forma de rebre aquella partde la riquesa social de la qual disposen. Les classes són grups dhomes, un delsquals pot atribuir-se el treball de laltre per ocupar llocs diferents en un regimdeterminat de leconomia social*. Tal com afirma Tezanos (1988: 325-326), la teoria marxista de les classesno pot ésser entesa al marge de la lbgica general de la seva obra: ((Desdunaperspectiva histbrica retrospectiva, sembla clar que la visió de Marx sobre laclasse obrera estava pensada, més aviat, tant en funció del paper histbric que"havia" dacomplir (a partir de les coordenades dialkctiques hegelianes), com perla mateixa necessitat -a partir daquestes- de descobrir allb que podríemqualificar com lespai social de Iantítesi, mitjan~ant qual {arriba a la sínte- lasi final. I aixb determinava "per forp" Iadopció -metodolbgica- dun esque-ma dual de classes pures, plenes &ambigüitats i de contradiccions. Per aixb,ja al primer Mam trobem clarament com landisi social concreta apareix forsatenyida dun finalisme confessat)). Gs per aquest motiu que un nombrós sector dautors marxistes no atorguensubstantivitat a les classes mitjanes; entenen que els sectors mitjans no són sinóla reraguarda benestant de la classe alta o bé de la baixa (Tezanos, 1988: 406).Així, Daniel Lacalle (1976: 132 i s.), per exemple, manté que de les dues alter-natives que en principi tenen els ((treballadorscientífics i tkcnics &agruparsecol-lectivament per tal dactuar enfront dels problemes derivats de la seva situa-ció)),tan sols resulta viable la de ((partirde la condició de capa dins la genera-litat de la classe obrera, i actuar com a tal juntament amb tots els altresa. Laltraalternativa, ((detaranni netament corporativista i tecnocrdtic)) consistiria a((remarcarles diferenciacions dins la totalitat dels treballadors i de la prbpiacapa, de manera que els grups superiors &aquesta darrera puguin -com si estractés duna nova aristocricia obrera- adquirir unes posicions de privilegiaprofitant les pressions dels capitalistes amb tendencia a dividir i a debilitar laclasse obrera com a conjunt)).Tanmateix, segons lautor, les possibilitats da-
  11. 11. Teories sobre Iestat de benestar Papers 50, 1996 243questa alternativa a llarg termini són nul-les per la prbpia lbgica del procés demassificació: ((Elcreixement numkric, més accelerat en augmentar els nivellsde qualificació i preparació, és a dir, precisament els estrats superiors, portenaquesta minoria a ésser cada cop més minoria, a esdevenir practicament eninoperant)). Daltra banda, perb, no són pocs els autors que, superant els principis mar-xistes ortodoxos, contribuiran significativament al desenvolupament de la teo-ria de les classes mitjanes durant el període de postguerra, mostrant lacontradicció que existeix en amplis sectors de la classe mitjana que, tot i éssermajoritariament assalariats, adopten una ideologia de caracter liberal. SegonsC.W. Mills (1957), la creixent burocratització (deguda als canvis tecnolbgics,el creixement industrial i lincrement de les activitats governamentals), junta-ment amb la mecanització i la consegüent desqualificació dels obrers, com-porta una experikncia cada cop més negativa del treball. I conclou afirmantque és locupació, i no tant la propietat, el factor determinant de Iestratifica-ció de classes a les societats contemporanies. Poulantzas (1972), per la sevabanda, també parteix duna definició restrictiva. Per ell, tan sols formen part delproletariat aquells treballadors manuals que en la seva activitat generen plusva-lua. La resta, supervisors, executius, treballadors intel.lectuals, etc., són mem-bres de la classe burgesa tradicional, o bé, duna ccnova petita burgesia)). Contrariament, per E.O. Wright (1983: 91), el concepte de proletariat noha désser necesshiament restrictiu, en la mesura que el criteri emprat siguin elsccinteressos de classe fonamentals))-obtenir el poder estatal i lhegemoniaideolbgica-. Així, per lautor, formen part del proletariat aquells treballadorsque: (ca) ocupen una posició de classe obrera dins les relacions socials de pro-ducció, és a dir, els treballadors assalariats exclosos del control sobre el capitalmonetari, el capital físic i la forsa de treball; o 6) estan directament lligats a laclasse obrera per la seva trajectbria familiar immediata o per la trajectbria de clas-se; o c) ocupen una posició de classe obrera dins els aparells polítics i ideolbgics,és a dir, una posició exclosa tant de la presa de decisions i de dur-les a terme comde la creació i la difusió &ideologia)). Finalment, Dahrendorf (1979), considera el conflicte de classes com lele-ment dinamitzador de la societat; perb si bé accepta, ampliant laportació deMam, el principi de dicotomia &interessos entre grups socials, no els consi-dera irreconciliables pel fet que existeix una institucionalització del conflicte,amb la qual cosa defuig la ruptura violenta que Mam va predir. De fet, segonsDahrendorf, el factor determinant no és la possessió dels mitjans de producció,sinó el control dels mateixos i la possessió de situacions de dominació, i elsmitjans de producció són un dels factors de dominació. Des &aquesta pers-pectiva, les classes socials seran definides per les situacions de dominació quees produeixen en la societat. Pel que fa al segon dels interrogants plantejats, els canvis en el sistema pro-ductiu, no són pocs els autors que han reflexionat sobre les relacions existentsentre el procés de producció i el tipus &Estat. Cal destacar, entre ells, els mem-bres de lanomenada ((Escolade la Regulacióz, i el seu representant principal,
  12. 12. 244 Papers 50, 1996 Antonio Morell BlanchM. A. Aglieta, amb la seva coneguda obra A Theory of Capitalist Regdation.La tesi mantinguda des daquest corrent podem sintetitzar-la afirmant que (celconsum massiu i el creixement de lestat de benestar sorgeixen quan la classecapitalista pren conscitncia que la producció massiva requereix consum mas-sius. Així, ((aprincipi de segle, la classe capitalista, a través de [. ..] Henry Ford,va compendre que la producció massiva a gran escala no podia subsistir senseun consum massiu uniforme. Ford va demostrar una gran visió de futur encomprendre que el benestar de la classe treballadora era una condició necessd-ria per al benestar de la classe capitalista))(Navarro, 1991: 33). Efectivament, Iorganimció del treball sha estat efectuant tradicionalment mit-jansant el model taylorista-fordista (Prieto, 1992: 79-80). Amb tot, seria erro-ni considerar les teories tayloristes com quelcom estatic i tancat, ja que hanexperimentat un procés de transformació i adaptació als requeriments de lainnovació tecnoibgica; no hem &oblidar que la divisió social del treball no ésindependent ni pot ser entesa si no és en hnció de la divisió ttcnica del treball. Boyer, per la seva banda, també sosté que el taylorisme continuara essent elsistema predominant en el període posterior a la Segona Guerra Mundial,adaptant-10 als requeriments del nou context socioeconbmic, que comportarados canvis de vital importancia (Boyer, 1986: 32): Una transformació en lesnormes de consum gracies al procés de salari nominal seguint el ritme delsaugments de productivitat previstos, i una strie de transformacions referidesa les normes de compettncia, a la intervenció de ]Estat, als diners i al sistemade relacions internacionals. Per lautor, (cel pas del taylorisme al fordisme, &una regulació competitiva auna altra de més administrada del salari, no designaria un epifenomen, sinóun canvi radical en el funcionament mateix dels "mercats de treball" i, sobre-tot, en el seu paper en el nivell de la determinació de lactivitat econbmica ien el procés de creixement. Aixi es pot explicar de manera molt "condensada"alguns dels factors que permeten el pas de lestancament i dels cercles viciososdels anys trenta al creixement i al crecle viciós dels anys setanta [...I.Efectivament, és el compromís dels patronsassalariats de la postguerra (lac-ceptació de la modernització a canvi de la seguretat que els treballadors es bene-ficiaran, en el seu nivell de vida, dels augments de productivitat corresponents)allb que empeny lenfortiment progressiu de la relació salarial fordista i ladecadtncia de la lbgica competitiva que feia dels ajusts "per sota" (fallides, aco-miadaments, guerra de preus) el mitja preponderant de regulació. A més, ésaquesta base la que permet a les polítiques keynesianes de gestió de demandaglobal trobar una eficacia més gran i aconseguir ltxit conegut per tots a mit-jans dels anys seixantaa (Boyer, 1986: 32 i s). El problema es planteja, i aquest és un dels elements explicatius de la crisi delestat de benestar, quan el llarg cicle de creixement econbmic que caracteritzales economies europees des de la fi de la Segona Guerra Mundial finalitza. Lacrisi econbmica, que comporta una crisi del sistema burocrBtictaylorista per laseva elevada rigidesa, és basicament una crisi de mercats. Sabel, Regini o Piore,per exemple, són autors que atorguen prioritat a lelement ((mercat)). Segons
  13. 13. Teories sobre Iestat de benestar Papers SO, 1996 245ens diuen, assistim a la finalització dels mercats massius de productes estan-dard per la incapacitat dabsorbir una producció que es basava en la idea dereducció de costos mitjanqant una producció massiva del producte. A més, noresulta descabdellat pensar que la producció massiva &aquells productes quesegueix demanant el mercat es desplacin cap a aquells paysos que compten ambmés avantatges competitius. Ara bé, no hi ha dubte que les transformacions experimentades pel procésproductiu tenen repercussions per al conjunt del sistema social que afecten deforma directa el propi funcionament i estabilitat de lestat de benestar. Així,quan safirma que la rigidesa que comporta el sistema taylorista-fordista resul-ta contraproduent per un mercat que requereix cada cop més productes dife-renciats i dalta qualitat, i sopta, en conseqükncia, per sistemes de produccióflexibles, no es pot oblidar que era aquesta rigidesa la base del principi de segu-retat en el treball. En trencar-se lexistkncia &un mercat en contínua expan-sió, capaq dabsorbir tota la producció, aquesta sha de flexibilitzar per tal&adaptar-se als requeriments dun mercat inestable, la qual cosa inevitable-ment implica una transformació de les condicions que regulen els processos&entrada i, especialment, de sortida del mercat de treball. Així, aquells pro-grames de garantia de renda creats en el marc de lestat de benestar que es basa-ven en el principi de lexcepcionalitat de lexclusió del mercat de treball uncop shi havia accedit -ja que fins i tot legalment estava regulat així-, i pertant considerava que la protecci6 dels afectats per aquesta situació &exclusió eraperfectament assumible per IEstat -precisament per la seva excepcionalitat-entren en crisi. La implementació de sistemes de producció flexible comporta a més la ine-vitable dualització del mercat de treball, i el trencament de la hipotetica uni-tat dinteressos de la classe treballadora. Daquesta manera, (([...] la crisi nonomés suposa el desequilibri entre capital i treball, sinó que addicionalmenttambé es crea dins la classe treballadora una separació entre guanyadors i per-dedors)) (Offe, 1992: 141). El problema, per Offe, rau en el fet que el cctre-ball)),en la nostra societat, ja no té el paper de vincle subjectiu fonamental. La((cadacop major manca dhomogeneitat fa que es torni qüestionable que eltreball dependent com a tal pugui [. ..] continuar tenint una significació pre-cisa i diferent pels treballadors, per la percepció dels seus interessos socials,per la seva conscikncia))(Offe, 1992: 28). En el mateix sentit, Mingione (1994:5 12), considera que en les ((societatsfragmentades)) [. ..] la interacció polí- ((tics basada exclusivament en la classe va decreixent i que la lluita pel podersesta fent més complexa)),i Touraine, després &analitzar les conseqüknciesde les transformacions del procés productiu en lacció sindical, destaca lanecessitat de donar pas a daltres moviments socials més representatius delsnous conflictes de la societat postindustrial, que poca cosa té a veure amb elconflicte tradicional entre el capital i el treball (Touraine, Wieviorka, i Dubet,1984: 387). A més, segons Offe (1992: 36) assistim a un ((descentrament de lesferadel treballn. Per lautor, són dos els mecanismes que poden elevar el treball a
  14. 14. 246 Papers 50, 1996 Antonio Morell Blanchla categoria &element central de ((lorganitzacióde lexistencia personal)):o béregular el treball com un ((imperatiu)), a dir, com una condició indispen- éssable per a la supervivtncia -fet que contradiu clarament els principis rec-tors de Iestat de benestar perqut aquest garanteix la supervivtncia al margedel mercat de treball (Esping-Andersen, 1993)-, o bé regular-10 com undeure, amb la qual cosa el treball es convertiria, primer de tot, en lelementmoralitzador de la societat, en aleix &una vida rectan. Evidentment, aques-ta és una idea difícil &acceptar a la nostra societat, tant per motius culturalscom per la desprofessionalització del sistema taylorista-fordista de produc-ció. No es pot oblidar, a més, la hipbtesi que Iatur pot arribar a convertir-se-potser ja ho ha fet- en una experitncia ((normal))i no traumhtica7.Naturalment, aixb només és possible en la mesura que existeixin organitza-cions no mercantils que garanteixin la supervivkncia de les persones al margedels mecanismes de mercat. I 6s que si bé Offe rebutja la idea de lestat debenestar com un simple proveidor de serveis socials, reconeix que el seupropbsit és regular les esferes de socialització i de producció, amb la qualcosa esdevé lelement regulador del sistema en la seva glolbalitat; i ningú nodesconeix que aquesta tasca implica la transfertncia de recursos cap a aquellsgrups de població que es troben sistemhticament desfavorits en lintercanvimercantil (Offe, 1990).ConclusionsEl que hem de plantejar-nos és fins a quin punt la progressiva fragmentacióde la societat, fruit de les transformacions experimentades en Iestructura declasses, perb molt especialment amb laplicació de nous models ((flexibles~ &or-ganització del treball, que a difertncia del model taylorista-fordista no es carac-teritzen per una gestió col-lectivitzadade la forsa de treball, sinó que, ben alcontrari, donen lloc a relacions de caire molt més individualitzats, pot com-portar una crisi del consens existent entorn dels valors que havien caracteritzatlexpansió de lestat de benestar. Certament, lheterogeneitat en les condicions de treball suposa la diferenciació&interessos i, per tant, la desaparició &una consciencia comuna. I el que aixbimplica és un ressorgiment dels elements individuals com a factors explicatiusde les situacions personals. Desapareguda la conscitncia de grup, daquells quecomparteixen les mateixes condicions dexistencia, el frachs no pot ésser enttsmés que com a frachs individual, i per tant susceptible destigmatització perpart de la societat. Aquesta és, de fet, la idea que samaga rere les critiques neo-conservadores que autors com Friedman (1983), Gilder (1984) o Glazer (1992),entre &altres, realitzen a lestat de benestar. Largument no requereix la nega-ció de causes estructurals de pobresa, sinó simplement lacord thcit que aques-7. Tot i així, Offe reclama la necessitat de reduir el temps mitja de treball per tal devitar nel sor- girnent damplis estrats de població "marginats" en relació amb Iesfera econbmica,, (1992: 40).
  15. 15. Teories sobre Iestat de benestar Papers 50, 1996 247tes existeixen, tant pel que fa a itxit com pel que fa al frac&, la qual cosa impli-ca que trobar-se en r u n a o en ialtra banda només deptn d e les prbpies habi-litats i10 capacitats personals. Des &aquesta perspectiva ltxit és lloable, mentreque el fracas és denigrable.BibliografiaBOYER, (1986). Laflexibilidaddeltrabajo en Europa. Madrid: Ministerio de Trabajo R. y Seguridad Social.CABO MART~N, (1986). La crisis del Estado Social. Barcelona: PPU. C.CAINZOS, (1990). ((Estadode bienestar y ciudadania: 10s fundamentos comunita- J.F. rios de la solidaridad en la obra de Harris)).A: Harris, D. La justzf;cación del Estado del Bienestar. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales.DAHRENDORF, (1979). Las clases sociales y su conficto en la sociedad industrial. R. Madrid: Rialp.ESPING-ANDERSEN, G. (1993). Los tres mundos del Estado del Bienestar. Valencia: Edicions Alfons el Magnhnim.FLORA, HEIDENHEIMER, i?; J. (1981). Modernization, Democratization and the deve- lopment of Welfare States in WesternEurope anddmerica. Londres: Transaction Books. R.FRIEDMAN, FRIEDMAN, (1983). Libertad de elegir. Barcelona: Orbis. M.;GILDER, (1984). Riqueza ypobreza. Madrid: Instituto de Estudios Económicos. G.GLAZER, (1992). Los límites de la política social. Madrid: Ministerio de Trabajo y N. Seguridad Social.GOUGH, (1982). Econorniapolitica del Estado del Bienestar. Madrid: Blume. I.HARRIS, (1990). La justz~5cacióndel Estado del Bienestar. Madrid: Instituto de D. Estudios Fiscales.LACALLE, (1976). Técnicos, cientificosy clases sociales. Madrid: Guadarrama. D.LENIN, (1977). ((Unagran iniciativa)).A Obras Esco@&, tom X. Moscu Progreso. VI. :MARX, ENGELS, (198 1). El Manzjiesto Comunista. Madrid: Ayuso. K.; F.MILLS, C.W. (1957). Las ches medias en Norteamérica. Madrid: Aguilar.MINGIONE, (1994). Las sociedadesf;agmenta&. Madrid: Ministerio de Trabajo y E. Seguridad Social.MORENO, SARASA, (1993). ((Ginesisy desarrollo del Estado del Bienestar en L.; S. Espafia)).Revista Internacional de Sociologia, núm. 6. J.OCONNOR, (198 1). La crisisjscal del Estado. Barcelona: Península.-(1984). Acumulation crisis. Oxford: Basi1 Blackwell.OFFE, (1990). Contradicciones en el Estado de¿Bienestar. Madrid: Aiianza Universidad. C.-(1992). La sociedad del trabajo. Problemas estructuralesy perspectiva defituro. Madrid: Aiianza Universidad.PANITCH, (1977). ComparativePolitical Studies, vol. 10, núm. 1. L.POULANTZAS, (1972). Poderpolitico y clases sociales en el Estado capitalista. Madrid: N. Siglo XXI.PRIETO, (1992). ((Carnbiosen la gestión de mano de obra: interpretacionesy criti- C. can. Sociologia del Trabajo, núm. 16.SOLE,C. (1995). Discriminación racial en el mercado de trabajo. Madrid: Consejo Económico y Social.TEZANOS, (1988). ((Principalesteorias sobre la estratificación social)). Del Campo, J.F. A: S. (ed.). Tratado de sociologia, vol. 1. Madrid: Taurus.
  16. 16. 248 Papers 50, 1996 Anronio Morell BlanchTOURAINE, WIEVIORKA, i DUBET, (1984). Le mouvement ouvrier: París: Fayard. A.; M. F.WILENSKY, (1975). The Welfdre State and Equality Califbrnia: University of H.L. California Press.WFUGHT, E.O. (1983). C h e , crisisy Estado. Madrid: Siglo XXI.

×