Repàs selectivitat

12.526 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
3 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
12.526
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
5.924
Acciones
Compartido
0
Descargas
174
Comentarios
0
Recomendaciones
3
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Repàs selectivitat

  1. 1. COM FER L’EXAMEN DE SELECTIVITAT?
  2. 2. Estructura de l’examen <ul><li>2 opcions, se n’ha d’escollir una: A o B. </li></ul><ul><li>Cada opció té la mateixa estructura: </li></ul>Font 1: cartogràfica: mapa físic, mapa polític, mapa econòmic, mapa isobàric, mapa geomorfològic. Font 2: text, gràfic lineal, de barres o sectorial, mapa conceptual, plànol urbà, climograma, piràmide de població, croquis d’un paisatge. <ul><li>1. Descripció de la font: </li></ul><ul><ul><li>0,5 per citar la font, dir quina font i tipologia és, com se’ns representa la informació i de quina escala: Catalunya, Espanya o Món. </li></ul></ul><ul><ul><li>0,5 per la idea principal. Si és un text s’ha de fer un resum de les idees principals. </li></ul></ul><ul><li>2. Definir dos o tres conceptes relacionats amb el tema de la font. </li></ul><ul><ul><li>1 punt: és una definició, no s’ha de desenvolupar el tema del concepte. </li></ul></ul><ul><li>3.Pregunta explicativa i argumentativa sobre la font. </li></ul><ul><ul><li>1,5 punts: respondre el que se’ns demana: analitzar la idea principal de la font, extreure conclusions de la font, buscar causes del fenomen representat en el mapa, relacionar la informació de la font amb el tema més general. </li></ul></ul><ul><li>4. Pregunta vinculada a la temàtica en general. </li></ul><ul><ul><li>1,5 punts: desenvolupament del tema general seguint una estructura pautada o amb preguntes de desenvolupament. </li></ul></ul>
  3. 3. Organització del temps. Recomanació. <ul><li>Pluja d’idees ràpida sobre les dues opcions i escollir la que et sembli més adient  5’. </li></ul><ul><li>Escriure l’opció a l’examen i no canviar-ho més. </li></ul><ul><li>Començar per l’opció A. A selectivitat fer l’examen per ordre: </li></ul><ul><ul><li>Descripció de la font i definició dels conceptes  10’ ó 15’ </li></ul></ul><ul><ul><li>Pregunta 3 i pregunta 4: fer un esquema amb tot el que vols comentar per no deixar-vos res i no anar afegint idees sense sentit  20 ó 25’ </li></ul></ul><ul><ul><li>Revisar l’opció: ho podeu fer al final o al finalitzar cada pregunta, però assegureu-vos de tenir el temps de revisar i corregir. Llegiu els textos que heu redactat, han de tenir sentit. </li></ul></ul><ul><li>Fer el mateix amb l’opció B. </li></ul><ul><li>Calculeu uns 40 minuts per opció i deixeu 5’ finals de repàs de tot l’examen. No utilitzeu el típex!!! </li></ul>
  4. 4. PRIMERA AVALUACIÓ: GEOGRAFIA FÍSICA I MEDI AMBIENT
  5. 5. Conceptes claus <ul><li>Grans unitats del relleu de Catalunya i Espanya. </li></ul><ul><li>Paisatges catalans: alta muntanya, muntanya mitjana, terra baixa i costa. </li></ul><ul><li>Riscos naturals i problemes ecològics. </li></ul><ul><li>Recursos naturals. </li></ul><ul><li>Recursos renovables i no renovables. </li></ul><ul><li>Recursos energètics i la problemàtica energètica de distribució i dependència. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>Principals fonts energètiques a Catalunya. </li></ul><ul><li>Sostenibilitat ambiental. </li></ul><ul><li>Efecte d’hivernacle </li></ul><ul><li>Contaminació i diferents tipus. </li></ul><ul><li>Desertització </li></ul><ul><li>Empremta ecològica. </li></ul>
  7. 8. TIPUS DE PAISATGE ESPAI CLIMA SILVICULTURA AGRICULTURA RAMADERIA ESTRUCTURA AGRÀRIA HÀBITAT ATLÀNTIC Litoral Cantàbric, terres gallegues. Oceànic: temperatures suaus, poca oscil·lació i abundants precipitacions. Prats i boscos. Repoblacions abundants amb eucaliptus. Poca. Monoconreu de blat de moro (alimentació animal) i pomeres (sidra). Molta importància. Boví: llet i carn (Galícia). Minifundista. Explotacions familiars o petites empreses. Dispers: caseríos o llogarets. MEDITERRANI Litoral i prelitoral. Depressió de l’Ebre, Guadalquivir i Balears. Mediterrani: precipitacions irregulars i escasses, oscil·lació tèrmica important. Degradació per la pressió demogràfica i urbanística. Secà: trilogia, avellaners, ametllers, garrofers. Hivernacles per regadiu (cítrics). Oví i cabrum en extensiva. Boví i porquí en intensiva a Catalunya. Mitjanes i a Andalusia: latifundis. Concentrat: grans pobles. INTERIOR Castella la Manxa i Castella- Lleó. Planes i Meseta. Continental: oscil·lació elevada i poques precipitacions. Escàs terreny forestal. Deveses: alzinars i pastures de porcs. Cerealística. Rotació biennal o triennal. Substitució del blat per ordi (alimentació animal). Mecanització elevada. Oví. Ramaderia estabulada o en deveses (extensiva). Parcel·lades. Latifundis pel secà i mitjanes pel regadiu. Població escassa i envellida. Petits nuclis rurals: concentrats però dispersos entre sí, xarxa de comunicacions important. MUNTANYA Relleus muntanyosos. Clima fred: precipitacions en forma de neu, contrast entre els vessants nord i sud. Fagedes i castanyers. Repoblacions amb pins i eucaliptus. Inexistent. Bovina i ovina de forma extensiva. Petites propietats i mancomunitats entre aquestes. Escàs i concentrat. Turisme de muntanya: esquí, excursionisme, senderisme, esports d’aventura. CANARI Arxipèlag de les Canàries. Subtropical: Sequedat extrema. Tales abusives en el passat, actualment protecció del pi canari i la laurisilva amb Parcs Nacionals. Plàtans, tomàquets, patates. Hivernacles. Cabrum i oví en augment, boví i porquí en descens. Diversa: tradicionalment petites i la costa extenses. Concentrat. Turisme de sol i platja.
  8. 10. Tipus de contaminació Contaminació Causes Efectes De l’atmosfera CO2: transport, Industrials, crema de combustibles, calefacció domèstica Forat de la capa d’ozó De l’aigua Abocaments i residus industrials Aigua no potable Del sòl Pesticides que es filtren o es vessen. Derivats del petroli, dissolvents, metalls pesants. Salinització dels sòls, no usos agrícoles, Química S``ol, aire, aliments. Substàncies perilloses per a la salut Radioactiva Urani enriquit de les centrals nuclears, instal·lacions mèdiques, reactors nuclears, proves atòmiques, mines d’urani, armament nuclear Malaltia de la radioactivitat: Acústica So excessiu per fàbriques, transport o activitats d’oci Malestar, irritabilitat, insomni, sordesa parcial. (llindar del so: 120 decibels) Tèrmica Augment de temperatura d’un medi Mort dels peixos d’un riu per la baixada d’oxigen a l’aigua. Electromagnètica Radiacions d’equips electrònics i instal·lacions. Problemes en els aparells, transmissió de dades i salut humana afectada. Antenes de telefonia. Lumínica Llum artificial de les ciutats, vehicles i altres infraestructures. Espècies han de canviar hàbits nocturns. Visual Deteriorament de l’estètica d’un paisatge Malestar i menys qualitat de vida.
  9. 11. Mapa dels paisatges catalans
  10. 12. Fonts cartogràfiques físiques
  11. 15. Mapa geomorfològic d’Espanya
  12. 17. Mapa isobàric
  13. 18. CLIMOGRAMES <ul><li>Identifiqueu-los: </li></ul>
  14. 20. Sierra del Faro, Mts. De Lleó, Sierra de Ancares, Serralada Cantàbrica (Picos de Europa), Serra de la Demanda (Rioja), Sierra de Albarracín (Aragó), Pirineus, Sistema Central (Somosierra, Guadarrama, Gredos, de Gata), Mts. De Toledo, Sierra Morena, Sistema Bètic (Serranía de Ronda, Sierra Nevada, Sierra de Alcaraz), Altos de Chinchilla.
  15. 25. Rius principals
  16. 27. Fonts energètiques a Catalunya
  17. 28. SEGONA AVALUACIÓ: GEOGRAFIA ECONÒMICA
  18. 29. Conceptes claus <ul><li>Esquema dels tres sectors i conceptes claus. Enllaç . </li></ul><ul><li>Espais agraris i industrials del món. </li></ul><ul><li>Transports i comunicacions en la producció i el consum. </li></ul><ul><li>PAC </li></ul><ul><li>Reestructuració, deslocalització, externalització. </li></ul><ul><li>Zones receptores de turisme a Catalunya i Espanya i característiques del turisme. </li></ul>
  19. 30. Espais agraris mundials
  20. 31. Sector primari a Catalunya CARACTERÍSTIQUES AGRICULTURA <ul><li>Petites explotacions familiars. </li></ul><ul><li>Intensiva i d’alta productivitat: </li></ul><ul><li>horta (Baix Llobregat), </li></ul><ul><li>flor tallada (Maresme), </li></ul><ul><li>arròs (Baix Ebre, Montsià i Delta de l’Ebre), </li></ul><ul><li>fruiters (Segrià), </li></ul><ul><li>farratges i Blas de moro ( Girona i prePirineu). </li></ul><ul><li>Extensiva i de secà : </li></ul><ul><li>ordi (Segarra), </li></ul><ul><li>olivera (Garrigues), </li></ul><ul><li>vinya (Penedès, Priorat i TGN), </li></ul><ul><li>avellaners (Camp de Tarragona). </li></ul>RAMADERIA Muntanya: prats naturals. Intensiva: llet i carn. Porquina. PESCA <ul><li>Molt consum però el mar empobrit: importació i inversió en aqüicultura. </li></ul><ul><li>Mercabarna i 19 llotges: </li></ul><ul><li>sardina, lluç, rap, tonyina, verat, llenguado, gall, gamba i escamarlà. </li></ul>
  21. 33. Espais industrials mundials
  22. 36. Eixos industrials a Espanya
  23. 38. Turisme mundial
  24. 39. Turisme espanyol
  25. 40. Turisme a Catalunya
  26. 41. GLOBALITZACIÓ <ul><li>Conceptes claus </li></ul><ul><li>Globalització, mundialització. </li></ul><ul><li>Liberalització dels mercats. </li></ul><ul><li>FMI, Banc Mundial, G-20, G-5, G-8 i OMC. </li></ul><ul><li>IDH </li></ul>
  27. 45. TERCERA AVALUACIÓ: GEOGRAFIA SOCIAL
  28. 46. Conceptes claus <ul><li>Distribució geogràfica de la població mundial. </li></ul><ul><li>Estructures i dinàmiques de població dels països rics i pobres (piràmides, taxes, saldo migratori, etc) </li></ul><ul><li>Característiques de la població catalana i espanyola. </li></ul><ul><li>emigrar/immigrar </li></ul><ul><li>Saldo migratori </li></ul><ul><li>Interculturalitat </li></ul><ul><li>Multiculturalitat </li></ul><ul><li>Dret d'asil </li></ul><ul><li>Dret de reagrupament familiar </li></ul>
  29. 47. Conceptes claus <ul><li>Origen del desenvolupament de les ciutats (Revolució industrial i procés urbanitzador) </li></ul><ul><li>Xarxa mundial de ciutats </li></ul><ul><li>Fragmentació social a l’interior de les ciutats </li></ul><ul><li>Sostenibilitat de les ciutats </li></ul><ul><li>Models de creixement: difusa, compacta, funcional, jardí. </li></ul><ul><li>Plans urbanístics. </li></ul>
  30. 48. Conceptes claus <ul><li>Àrea metropolitana </li></ul><ul><li>Xarxa urbana </li></ul><ul><li>Arc europeu i arc mediterrani </li></ul><ul><li>Metròpolis globals </li></ul><ul><li>Eixos urbans espanyols </li></ul><ul><li>Ciutat dual </li></ul><ul><li>Guetització </li></ul><ul><li>Sobrecentralitat </li></ul><ul><li>Comunitats tancades </li></ul><ul><li>Gentrificació o ennobliment </li></ul><ul><li>Extrarradis </li></ul><ul><li>Ciutat difusa </li></ul><ul><li>Empremta ecològica urbana </li></ul><ul><li>Illa de calor </li></ul><ul><li>Les 3 R </li></ul><ul><li>Densitat </li></ul><ul><li>ciutat </li></ul><ul><li>Valor d'ús </li></ul><ul><li>Valor de canvi </li></ul><ul><li>Pla urbanístic </li></ul><ul><li>Especulació immobiliària </li></ul><ul><li>Ciutat jardí </li></ul><ul><li>Ciutat funcional </li></ul><ul><li>Plànols: radiocèntric, ortogonal i irregular. </li></ul>
  31. 49. Fonts claus
  32. 50. Població mundial
  33. 52. Eixos urbans a Espanya
  34. 54. <ul><li>la dinàmica de la població espanyola ha estat ______________ però segons ______________________ la previsió és ______________________. </li></ul><ul><li>l'estructura de la població espanyola és ________com els països ______________________. </li></ul><ul><li>la distribució de la població espanyola es caracteritza per una densitat _______________ però amb una gran _____________________________, les regions més poblades es localitzen a ______________________________. </li></ul><ul><li>Recordeu: </li></ul><ul><li>la dinàmica de la població : s'observa a partir de la natalitat, la mortalitat i la fecunditat. </li></ul><ul><li>l'estructura de la població : es diferencia per edat i sexe, s'analitza a partir de les piràmides de població. </li></ul><ul><li>La distribució territorial s'analitza a partir de mapes. </li></ul>
  35. 55. <ul><li>A Catalunya </li></ul>
  36. 58. La Unió Europea <ul><li>Conceptes claus </li></ul><ul><li>Institucions de la UE </li></ul><ul><li>Procés d’integració </li></ul><ul><li>Composició actual </li></ul><ul><li>Fluxos de la UE amb la resta del món i fluxos d’Espanya i de Catalunya amb la UE. </li></ul><ul><li>La funció ............................. la porten a term.............................. i ............................... </li></ul><ul><li>De la funció ........................... se n’ocupa ............................, però qui dicta i orienta les polítiques de la UE és .......................... </li></ul><ul><li>..................... s’ocupa de comprovar que s’acatin i es compleixen les lleis dins la UE i per això desenvolupa la funció ............................ </li></ul>
  37. 60. ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA I CATALUNYA <ul><li>Qui té el poder executiu, judicial i legislatiu? </li></ul>

×