Paisatge i medi ambient
Biodiversitat al territori espanyol: causes <ul><li>Situació: extrem sud-occidental d’Europa    domini atlàntic i mediter...
Acció antròpica: efectes <ul><li>Dels boscos als camps de conreu: 43 % d’Espanya. </li></ul><ul><li>Expansió d’àrees urban...
Paisatges vegetals a Espanya <ul><li>Diversitat per la diversitat de climes i per l’altitud (relleu). </li></ul><ul><li>Ma...
 
Paisatge vegetal oceànic <ul><li>Galícia i serralada Cantàbrica. </li></ul><ul><li>Condicions ambientals: precipitacions a...
Roure
Fageda
Landa <ul><li>Bruc </li></ul><ul><li>Ginesta </li></ul>
Paisatge vegetal mediterrani <ul><li>Major part de la PI. </li></ul><ul><li>Alzinars i suredes = bosc típic mediterrani. <...
<ul><li>Alzina </li></ul><ul><li>surera </li></ul>
Màquia
Garriga
Estepa
Paisatge canari <ul><li>Escassetat i adaptada a l’aridesa. </li></ul><ul><li>Gran varietat per: </li></ul><ul><ul><li>Insu...
Matollar costaner:  - de 400m. <ul><li>Tabaiba  </li></ul><ul><li>Cardón </li></ul>
Per sobre dels 400: <ul><li>Drago </li></ul>
Entre 600 i 1200: muntanya verda <ul><li>Laurisilva </li></ul><ul><li>Bruc </li></ul>
Per sobre 1500 al nord i 800-1000 al sud: pi canari
Per sobre dels 2000 m: matollar de cim <ul><li>Bàlec i ginestes </li></ul><ul><li>Violetes del Teide  </li></ul>
Paisatge vegetal de muntanya <ul><li>Pisos altitudinals: p. 79. </li></ul><ul><li>Pirineus: </li></ul><ul><ul><li>Subalpí:...
Pi negre i avet
 
<ul><li>Molses  </li></ul><ul><li>Líquens </li></ul>
La destrucció dels paisatges <ul><li>Incendis forestals: causes: </li></ul><ul><ul><li>Sequedat dels estius mediterranis –...
 
La contaminació <ul><li>Conseqüències nocives de les activitats humanes    danys, desequilibris, perjudicial per a la sal...
Quadre de les tipologies Visual  Lumínica  Electromagnètica Tèrmica  Acústica  Radioactiva  Química  Del sòl De l’aigua De...
El canvi climàtic <ul><li>Com es pot definir? Definició conjunta. </li></ul><ul><li>En dubte per alguns. </li></ul><ul><li...
<ul><li>Notable transformació accelerada antropogènica del clima  </li></ul><ul><li>=> Velocitat i elevada transformació <...
 
Gasos de l’efecte hivernacle <ul><li>Diòxid de carboni (CO2)  - El CO2: el gas amb major efecte d'hivernacle   contribuei...
<ul><li>L'òxid nitrós és alliberat per la degradació de fertilitzants nitrogenats i deixalles de bestiar. La seva concentr...
Escalfament global i els oceans <ul><li>Desglaç: glaceres i plaques  </li></ul><ul><li>Augment del nivell del mar (p. 81)‏...
A Espanya <ul><li>46 observatoris han constatat: </li></ul><ul><ul><li>Augment de la temperatura: 1.63ºC </li></ul></ul><u...
Empremta ecològica <ul><li>Indicador de sostenibilitat. </li></ul><ul><li>Individu = àrea necessària per produir els recur...
Respostes davant la sostenibilitat <ul><li>Conferències </li></ul><ul><li>Ecologisme </li></ul>
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Ud 4 paisatge i medi ambient

2.476 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
2.476
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
7
Acciones
Compartido
0
Descargas
66
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Ud 4 paisatge i medi ambient

  1. 1. Paisatge i medi ambient
  2. 2. Biodiversitat al territori espanyol: causes <ul><li>Situació: extrem sud-occidental d’Europa  domini atlàntic i mediterrani + macaronèsic a les Canàries. </li></ul><ul><li>Efecte refugi: </li></ul><ul><ul><li>Glaciacions  nord d’Europa </li></ul></ul><ul><ul><li>Nivell del mar baix  flora i fauna africana </li></ul></ul><ul><li>Sistemes muntanyosos: altitud  gradació vegetal. </li></ul>
  3. 3. Acció antròpica: efectes <ul><li>Dels boscos als camps de conreu: 43 % d’Espanya. </li></ul><ul><li>Expansió d’àrees urbanes (industrials i residencials)‏ </li></ul><ul><li>Construcció d’infraestructures i equipaments: 10 % del territori. </li></ul>
  4. 4. Paisatges vegetals a Espanya <ul><li>Diversitat per la diversitat de climes i per l’altitud (relleu). </li></ul><ul><li>Mapa de la p. 77. </li></ul>
  5. 6. Paisatge vegetal oceànic <ul><li>Galícia i serralada Cantàbrica. </li></ul><ul><li>Condicions ambientals: precipitacions abundants i temperatures poc caloroses  humitat. </li></ul><ul><li>Bosc temperat- oceànic: </li></ul><ul><ul><li>Roure: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>150-300 anys de creixement </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Fusta dura  bigues, parquets, carros, mobles, carbó. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Faig: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Molta humitat, rosades i boires. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>80-100 anys de creixement </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Fusta tova  mobles </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Landa: a partir de 1600-2000 metres </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Brucs, ginebres i ginestes </li></ul></ul></ul>
  6. 7. Roure
  7. 8. Fageda
  8. 9. Landa <ul><li>Bruc </li></ul><ul><li>Ginesta </li></ul>
  9. 10. Paisatge vegetal mediterrani <ul><li>Major part de la PI. </li></ul><ul><li>Alzinars i suredes = bosc típic mediterrani. </li></ul><ul><li>Escleròfil: preparat per suportar calor i sequera estival. </li></ul><ul><li>Desenvolupament lent (7 o 8 segles)‏ </li></ul><ul><li>Darrer bosc abans de la màquia de les zones subdesertiques. </li></ul><ul><li>Matollar en avanç: màquies, garrigues i estepes. </li></ul>
  10. 11. <ul><li>Alzina </li></ul><ul><li>surera </li></ul>
  11. 12. Màquia
  12. 13. Garriga
  13. 14. Estepa
  14. 15. Paisatge canari <ul><li>Escassetat i adaptada a l’aridesa. </li></ul><ul><li>Gran varietat per: </li></ul><ul><ul><li>Insularitat </li></ul></ul><ul><ul><li>Encreuaments </li></ul></ul><ul><ul><li>Vents alisis i relleus. </li></ul></ul><ul><ul><li>Pisos altitudinals: p. 78. </li></ul></ul>
  15. 16. Matollar costaner: - de 400m. <ul><li>Tabaiba </li></ul><ul><li>Cardón </li></ul>
  16. 17. Per sobre dels 400: <ul><li>Drago </li></ul>
  17. 18. Entre 600 i 1200: muntanya verda <ul><li>Laurisilva </li></ul><ul><li>Bruc </li></ul>
  18. 19. Per sobre 1500 al nord i 800-1000 al sud: pi canari
  19. 20. Per sobre dels 2000 m: matollar de cim <ul><li>Bàlec i ginestes </li></ul><ul><li>Violetes del Teide </li></ul>
  20. 21. Paisatge vegetal de muntanya <ul><li>Pisos altitudinals: p. 79. </li></ul><ul><li>Pirineus: </li></ul><ul><ul><li>Subalpí: 1200-2400: pi negre i avet </li></ul></ul><ul><ul><li>Alpí: entre 2400 i 3000 m: prat per les nevades. </li></ul></ul><ul><ul><li>Nival: per sobre de 3000 m: molses i líquens. </li></ul></ul><ul><li>Resta de muntanyes peninsulars: </li></ul><ul><ul><li>Atlàntic </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Bosc caducifoli </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Arbustos per sobre: bruc i ginesta </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>prats </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Mediterrani: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Bosc perenne </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Matolls espinosos </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Prats si hi ha suficient humitat. </li></ul></ul></ul>
  21. 22. Pi negre i avet
  22. 24. <ul><li>Molses </li></ul><ul><li>Líquens </li></ul>
  23. 25. La destrucció dels paisatges <ul><li>Incendis forestals: causes: </li></ul><ul><ul><li>Sequedat dels estius mediterranis –> aridesa + vegetació llenyosa = combustible. </li></ul></ul><ul><ul><li>Abandonament de explotacions agrícoles  zones boscoses sense pastoreig ni recollida de fusta. </li></ul></ul><ul><ul><li>Segones residències </li></ul></ul><ul><ul><li>Gestió forestal: substitució de roures, faigs i castanyers per pins i eucaliptus (pasta del paper)‏ </li></ul></ul><ul><ul><li>97 % provocats per humans  especulació, obtenir més fusta, piròmans. </li></ul></ul><ul><ul><li>Exercici 2, p. 94: les tales sostenibles. </li></ul></ul>
  24. 27. La contaminació <ul><li>Conseqüències nocives de les activitats humanes  danys, desequilibris, perjudicial per a la salut, vida o benestar. </li></ul><ul><li>El delicte ecològic (p.80)‏ </li></ul>
  25. 28. Quadre de les tipologies Visual Lumínica Electromagnètica Tèrmica Acústica Radioactiva Química Del sòl De l’aigua De l’atmosfera Efectes Causes
  26. 29. El canvi climàtic <ul><li>Com es pot definir? Definició conjunta. </li></ul><ul><li>En dubte per alguns. </li></ul><ul><li>Mapa p.82. </li></ul>
  27. 30. <ul><li>Notable transformació accelerada antropogènica del clima </li></ul><ul><li>=> Velocitat i elevada transformació </li></ul>
  28. 32. Gasos de l’efecte hivernacle <ul><li>Diòxid de carboni (CO2) - El CO2: el gas amb major efecte d'hivernacle  contribueix en un 55% al canvi climàtic. </li></ul><ul><li>El CO2 es genera en oxidar-se el carboni o qualsevol compost que en contingui: </li></ul><ul><ul><li>combustió dels hidrocarburs dels automòbils i les calefaccions industrials, </li></ul></ul><ul><ul><li>l'antracita i l'hulla de les centrals tèrmiques, </li></ul></ul><ul><ul><li>els incendis forestals i, en menor grau, el gas. L'augment de CO2 durant el segle XX es deu en un 70% a aquests motius, mentre que el 30% restant s'atribueix a la desforestació (la tala d'arbres no genera CO2, però sí que limita la capacitat de la biosfera per reduir-lo mitjançant la fotosíntesi). </li></ul></ul><ul><ul><li>Metà (CH4) - El metà sorgeix fonamentalment de la descomposició de la matèria orgànica en ambients pobres en oxigen (cicle digestiu del bestiar, determinats cultius, abocadors...). La reducció del metà fruit de les activitats humanes és més factible que la d'altres gasos, perquè la seva supervivència a l'atmosfera és curta, dotze anys, i pot ser utilitzat com a font alternativa d'energia. </li></ul></ul>
  29. 33. <ul><li>L'òxid nitrós és alliberat per la degradació de fertilitzants nitrogenats i deixalles de bestiar. La seva concentració a l'atmosfera és baixa, però una molècula de N2O té un poder d'escalfament global 230 vegades superior a una de CO2. Halocarbons A l'efecte de l'aplicació del Protocol de Kyoto, els halocarbons considerats són: els hidrofluorocarburs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC) i l'hexafluorur de sofre (SF6). Tots aquests gasos són d'origen industrial i no serien presents, de forma natural, a l'atmosfera si no fos per l'activitat humana. Els HCFC i PFC s'utilitzen com a productes substitutius de les substàncies que esgoten la capa d'ozó, com els clorofluorocarburs (CFC), que s'estan eliminant gradualment en virtut del Protocol de Mont-real. El SF6 s'utilitza en alguns processos industrials i en equips elèctrics. </li></ul>
  30. 34. Escalfament global i els oceans <ul><li>Desglaç: glaceres i plaques </li></ul><ul><li>Augment del nivell del mar (p. 81)‏ </li></ul><ul><li>Baixa la capacitat d’absorbir CO2 de les plaques </li></ul><ul><li>Ecosistemes alterats (ex: algues  cadena tròfica)‏ </li></ul><ul><li>Corrents i ritmes alterats. </li></ul>
  31. 35. A Espanya <ul><li>46 observatoris han constatat: </li></ul><ul><ul><li>Augment de la temperatura: 1.63ºC </li></ul></ul><ul><ul><li>Baixada de les precipitacions hivernals: 34% menys. </li></ul></ul><ul><ul><li>Baixada de les neus: 41 % </li></ul></ul><ul><ul><li>Augment de dies amb temperatura mitjana per sobre dels 15ºC. </li></ul></ul>
  32. 36. Empremta ecològica <ul><li>Indicador de sostenibilitat. </li></ul><ul><li>Individu = àrea necessària per produir els recursos que utilitza i per assimilar els residus que genera. </li></ul><ul><li>1, 8 ha per individu per satisfer les necessitats durant un any. </li></ul><ul><li>Cada ser humà gasta: 2, 23 ha => per sobre de la sostenibilitat. </li></ul>
  33. 37. Respostes davant la sostenibilitat <ul><li>Conferències </li></ul><ul><li>Ecologisme </li></ul>

×