Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

29 29 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIAL

PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIAL
COL·LECCIÓ PAPERS D'ECONOMIA INDUSTRIAL Oriol Amat i Salas (Barcelona, 1957) és catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la
Les empreses d’alt creixement
i les gaseles a Catalunya
Universitat Pompeu Fabra. És director del Master en Direcció Financera i Comptable de l'IDEC i del Centre
1. Fiscalitat i empresa familiar 18. El bon govern de les empreses familiars
Emilio Albi
per a la Qualitat i la Innovació Docent (UPF). Ha estat professor visitant a diverses universitats europees,
Francisco Vicent Chuliá, Fernando Cerdá Albero,
Raimon Segura de Lassaleta, Juan Grima Ferrada, americanes i asiàtiques. Vicepresident de l’ACCID, membre de la Junta del Col·legi d’Economistes i
2. Flexibilitat i gestió del temps a la indústria tèxtil Adolfo Rovira del Canto, Javier Castrodeza Vía, de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa. És membre del consell d'administració de vàries
Josep M. Arús i Víctor Fabregat Xavier Calaf Aixalà i Jorge Alberto Rodríguez Aparicio empreses, del consell de redacció de diverses publicacions i director de la Revista de Comptabilitat i
3. L’estat de la formació a l’empresa a Catalunya Direcció.
19. L’empresa catalana en l’economia global
Francesc Solé Parellada i Jaume Royo Llobet Joaquín Trigo Portela, Ramon Tremosa i Balcells
i Salvador Guillermo Viñeta Jordi Fontrodona Francolí (Barcelona, 1962) és cap del Servei d’Estudis de l’Observatori de Prospectiva Oriol Amat Salas
4. L’esperit empresarial a Catalunya
Jaume Filella F., Miguel García G., Marta Prats
i Robert Tornabell
20. Innovacions organitzatives i competitivitat
Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Economista
per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en economia i estadística industrial. D’entre les seves Jordi Fontrodona Francolí
industrial
5. Estratègia de gestió financera per a empreses Jaume Valls, Núria Mancebo, Jaume Guia, Andrea
Bikfalvi i Martí Casadesús
publicacions, destaca que és coautor dels llibres Les infrastructures de transport a Catalunya (1992), Canvi
estratègic i clusters a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (1998), Les empreses gasela a Joan Miquel Hernández Gascón
Alexandrina Stoyanova
industrials Catalunya (1999), Les multinacionals industrials catalanes 2001 (2001), Mapa dels sistemes productius locals
Oriol Amat i Xavier Puig 21. Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya (2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007), a més de diversos articles
6. La logística empresarial i el seu estat a industrials a Catalunya a revistes especialitzades.
Catalunya Joan Miquel Hernández Gascón, Jordi Fontrodona
Lluís Cuatrecasas i Laura Tremosa Francolí i Alberto Pezzi Joan Miquel Hernández Gascón (València, 1957) és director de l’Observatori de Prospectiva Industrial

Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya
22. La localització geogràfica de la indústria de la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, ha publicat nombrosos
7. Canvi estratègic i clusters a Catalunya
Jordi Conejos, Emilià Duch, Jordi Fontrodona, a Catalunya: el paper de les economies articles sobre anàlisi de conjuntura, economia industrial i política de clústers a revistes especialitzades
Joan Miquel Hernández, Alejandro Luzárraga d’aglomeració i és autor o coautor dels llibres següents: L’empresa catalana davant la CEE (1985), Estructura industrial de
i Eugeni Terré Elisabet Viladecans Marsal i Jordi Jofre Monseny Catalunya (1987), El sector de productes farmacèutics a Catalunya (1990), Les infrastructures de transport a
23. La innovació i l’R+D industrial a Catalunya Catalunya (1992), Canvi estratègic i clústers a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (1998
8. Les multinacionals industrials catalanes i 2001), Les empreses gasela a Catalunya (1999), Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya
Jordi Fontrodona i Joan Miquel Hernández Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Termes
(2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007).
9. El consum de serveis per les empreses industrials 24. Directius catalans al món: 30 experiències
Joan Miquel Hernández Gascón, Àngel Hermosilla
Àngel Hermosilla
Pérez, Jordi Fontrodona Francolí i Alberto Pezzi
Alexandrina Stoyanova (Soﬁa, 1976) és gestora d’estudis de l’Observatori de Prospectiva Industrial,
professora de la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques
10. L’empresari familiar i el seu pla de successió
Modest Guinjoan i Josep M. Llauradó 25. Anàlisi del teixit industrial de Catalunya a partir Públiques Socials. És doctora en Economia per la Universitat de Barcelona i els seus principals camps
de la taula input-output de recerca inclouen l’economia de la salut i la del comportament, l’economia industrial, la immigració
11. Les empreses catalanes i la col·laboració Josep Lladós, Antoni Meseguer, Joan Torrent i Jordi i la microeconometria aplicada. Ha participat en nombrosos projectes de recerca d’àmbit nacional i
empresarial Vilaseca internacional. Destaquen les seves publicacions en revistes cientíﬁques de gran prestigi internacional
Josep Rialp Criado com ara Health Economics i Journal of Economic Geography.
26. La nova indústria: el sector central de l’economia
12. Les empreses gasela a Catalunya catalana
Joan Miquel Hernández, Oriol Amat, Jordi Ezequiel Baró Tomàs i Cinthya Villafaña Muñoz
Fontrodona i Isabel Fontana
27. Els factors de creixement de la indústria catalana
13. La subcontractació industrial a Catalunya 1995-2005: canvi tècnic i productivitat del capital
Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic i del treball
(CEAM) Josep Oliver Alonso

14. Canals de distribució en les empreses 28. Models de negoci per a una nova organització
industrials catalanes industrial
José Luis Nueno i Miguel Ángel Llano Joan E. Ricart i Costa

15. Estratègies industrials de les multinacionals
estrangeres a Catalunya
Joaquim Solà, Paloma Miravitlles i Gonzalo Rodríguez
16. Competència i innovació en la nova economia
Enrique Cañizares, Daniel Fernández, Atilano Jorge
Padilla i Ana Ramos
17. Centres de decisió empresarial i activitat
econòmica: els efectes de la globalització
Xavier Vives # %$$'!# !$"&!$

29 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIAL


BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP:

Les Empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya. – (Papers
d’economia industrial ; 29)
Bibliografia. Índexs
ISBN 9788439382638
I. Amat Salas, Oriol II. Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats
i Empresa III. Observatori de Prospectiva Industrial IV. Col·lecció: Papers
d’economia industrial ; 29
1. Empreses – Catalunya – Avaluació 2. Empreses – Catalunya – Estudi
de casos 3. Eficiència industrial – Catalunya 4. Competència econòmica
– Catalunya 5. Planificació estratègica – Catalunya
658.11(467.1)

© Oriol Amat Salas
Jordi Fontrodona Francolí
Joan Miquel Hernández Gascón

Edició:
Generalitat de Catalunya
Departament d’Innovació, Universitats i Empresa
Secretaria d’Indústria i Empresa
Observatori de Prospectiva Industrial
Col·lecció: Papers d’economia industrial

Aquest estudi ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Economia Industrial, del qual formen
part el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i
Navegació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquest estudi ha comptat amb el suport d’AVANÇSA

Primera edició: Barcelona, febrer del 2010
Tiratge: 2.000 exemplars
Consell de redacció:
Alexandrina Petrova Stoyanova

Coordinació de l’edició:
Alexandrina Petrova Stoyanova

Correcció lingüística:
Josep-Lluís Sotorra

http://www.gencat.cat/diue/ambits/empresa/opi
Disseny, maquetació i impressió:
www.cege.es

D. Leg.: B-7119-2010
ISBN: 9788439382638

El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa no participa necessàriament de les opinions
manifestades en els documents de la col·lecció Papers d’economia industrial, la responsabilitat
de les quals correspon exclusivament als autors.

29 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIAL

Oriol Amat Salas

Agraïments

Els autors d’aquests estudi volen expressar el seu agraïment a totes les persones que, amb
la seva col·laboració han contribuït a realitzar-lo.

En primer lloc, a Veneta Andonova, professora de la Universidad de los Andes (Bogotà, Co-
lòmbia), que, en col·laboració amb el doctorand Carlos Valencia, va analitzar les entrevistes
de les vuit empreses gasela del període 1994-1997 i va realitzar una excel·lent síntesi de les
estratègies emprades per aquestes empreses al llarg dels últims deu anys.

En segon lloc, a Garikoitz Mauleón per la seva col·laboració en totes les fases d’elaboració del
present llibre. A Lluís Gascón per la seva participació en la recollida, la depuració i l’anàlisi
de les dades de l’enquesta sobre el comportament estratègic de les empreses d’alt creixe-
ment. A Patricia Crespo i Martí Guasch per la seva col·laboració en l’obtenció de dades per
a l’anàlisi economicofinancera. A Belén Espinós, Sergi Montoliu i Marc Puyuelo que també
han col·laborat amb l’estudi.

En tercer lloc, als empresaris que han aportat la seva experiència i les seves opinions per
comprendre millor l’evolució de les empreses d’alt creixement i els determinants del seu
èxit. Són els següents:

• Òscar Balcells Curt, gerent de Mobel Línea, SL
• Antoni Ballabriga Torreguitart, director de Responsabilitat i Reputació Corporatives de
BBVA i exdirector general de Pastelería Ballabriga
• Vicente Daniel Coz, gerent de Gonvauto, SA
• Josep Domènech Giménez, president de Dogi, SA
• Juan Carlos Escudero, director general de Lipotec, SA
• Emiliano García Garcia, president de Bandalux, SA
• Ricard Munné Dedeu, CEO corporatiu de Lipotec Group
• Lluís Ratera Francitorra, administrador de Talleres Ratera, SA
• Rosa Sánchez Bonet, directora de Màrqueting i Comunicació de Bandalux, SA
• Joaquim Sastre Crous, president de Grup Fibosa, SA

També a Marta Codina, de l’empresa Informa, SA, per la seva eficiència i el seu interès per
solucionar tota mena de dificultats amb les bases de dades.

Finalment, a totes les empreses que van respondre el qüestionari i van dedicar-hi part del
seu temps.

No obstant això, la responsabilitat dels errors que pugui contenir aquest document corres-
pon exclusivament als seus autors.

Els autors

Pròleg

Passats deu anys des de la publicació del primer treball sobre Les empreses gasela a Catalu-
nya, ara veu la llum el segon. Per ser més precisos, el primer treball es va editar l’octubre del
1999 i el segon el tindrem a disposició el primer trimestre del 2010.

Per a aquelles persones que treballem en l’àmbit de l’economia aplicada i de l’emprenedoria,
l’aparició del primer estudi sobre les empreses gasela al nostre país va ser una novetat molt
valorada. Coneixíem algun treball semblant, i en sabíem el concepte, però ens mancava la
informació, el diagnòstic i la reflexió específica sobre aquest aspecte del comportament
del nostre teixit industrial. Per aquesta raó el vàrem llegir, estudiar i després guardar a les
nostres biblioteques. Posteriorment, l’hem consultat i l’hem citat a bastament.

Ara, rellegint la primera edició m’adono que en l’apartat d’agraïments, entremig d’un seguit
de persones, sortim en Jaume Royo i jo mateix. Recordo que els autors del treball ens varen
venir a consultar per la nostra qualitat de membres de l’equip directiu del programa Innova
- UPC. El programa Innova tenia, i té, com a objectiu ajudar els professors i estudiants de la
UPC a crear empreses basades en el coneixement i, per això, els autors varen pensar que en
Jaume Royo i jo els podríem ajudar amb la nostra experiència. Però el programa només por-
tava un any funcionant i l’equip directiu era tot el personal de què disponia el programa, és
a dir, només nosaltres dos. Per tant, poc els podíem ajudar. A un any de la fundació, els “di-
rectius” del programa Innova érem força conscients de la nostra poca experiència en l’ofici
de promoure l’emprenedoria i, més que d’ensenyar, teníem ganes d’aprendre. Hi havia pocs
referents, i tot allò que ens ajudés era molt benvingut. Consegüentment, vàrem rebre la tru-
cada dels autors amb molta il·lusió. Pensàvem, i així va ser, que nosaltres aprendríem més
d’ells que no pas ells de nosaltres.

Ajudar a crear empreses ens semblava una feina útil. Contribuir a la creació de teixit indus-
trial podia ser una aportació a la millora de la nostra universitat i també al desenvolupa-
ment del nostre país i vàrem suposar que el nostre èxit es mesuraria pel nombre d’empreses
creades i pel percentatge de supervivència. Però vet aquí que, un cop creades les primeres
100 empreses, vaig trucar al rector Jaume Pagès, que va ser l’inspirador del programa, per
comunicar-li el que jo pensava que seria una molt bona notícia. Em sentia com aquell admi-
nistrador de l’Evangeli que va treure fruit dels “denaris” deixats en dipòsit pel seu amo. Però
en Jaume Pagès em va fer una pregunta:“Quants dels empresaris dels que heu ajudat s’han fet

milionaris?”“Cap”, li vaig respondre. Era evident que el nostre èxit no es mesuraria solament
pel nombre d’empreses creades, ni tan sols per la seva supervivència, sinó per l’èxit dels
creadors i de la seva contribució social, és a dir, es mesuraria pels beneficis, pel valor afegit
i pel nombre de persones ocupades resultat de la creació de les empreses; en resum, per la
seva capacitat de créixer. Ara, 10 anys després, un cop creades més de dues-centes empre-
ses, al programa Innova, i en general a la majoria de les unitats que treballem en el suport
a l’emprenedoria, encara no sabem exactament com ajudar a créixer les empreses que hem
vist néixer. No hem trobat la pedra filosofal que faci créixer i comencem a pensar que potser
no existeix o bé que n’hi ha més d’una. A tots ens interessa, ara més que mai, saber com es
fa per créixer, quines són les barreres i quins són els facilitadors. El problema del creixement
resta viu tant en l’àmbit de les empreses de base tecnològica com en la majoria dels sectors
de l’activitat econòmica. Ens interessa saber els perquès d’aquesta dificultat, per què quan
una empresa ha fet la primera brotada amb un gran èxit, no acaba de rematar la jugada.

Ara surt el segon llibre sobre les empreses gasela a Catalunya amb l’objectiu d’ajudar-nos
a respondre els interrogants que envolten l’àmbit del creixement empresarial com a pro-
blema teòric i pràctic. D’aquest nou treball cal destacar dues característiques: primera, els
autors són gairebé els mateixos del primer i, segona, que s’ha resistit a la temptació de co-
mençar de zero. Ens hem de felicitar per la iniciativa de la continuïtat de les persones i per
la persistència en l’enfocament.

Al nostre país no ens podem queixar de la quantitat i qualitat de la informació de la qual
disposem en l’àmbit de les ciències econòmiques i de la gestió. Tanmateix, hi ha encara una
certa mancança de continuïtat dels equips en els estudis sobre temes específics. Els veri-
tables experts en un tema es formen amb l’exercici constant en aquest àmbit del coneixe-
ment. Certament, per acreditar-se d’expert cal disposar d’una bona formació teòrica, que
lògicament es va ampliant amb el temps, i disposar també de coneixements generals sobre
la disciplina, però per parlar amb propietat d’un tema concret cal també haver acumulat
un coneixement fruit del treball empíric sostingut, de la reflexió i del contrast amb les xar-
xes científiques corresponents. És per això que ens hem de felicitar per la continuïtat dels
equips de treball. Hi ha un proverbi alemany que diu que“l’exercici fa al mestre”, i crec que el
proverbi també té aplicació en el món de l’expertesa. Si un estudi, com el de les gaseles, ha
d’ajudar els empresaris i la política industrial i tecnològica, cal que estigui fet per gent que
hi entengui, que arribi al fons de la qüestió, que vagi més enllà del comentari creatiu sobre
els resultats prèviament endreçats i sobre l’evolució de les estadístiques. La bona voluntat
en el disseny de les polítiques públiques que s’ocupen de promoure la renovació del teixit
industrial no és suficient. Per evitar la caiguda de cistelles d’instruments dissenyades sobre
un coneixement imaginat de la realitat o resultat d’espigolar en les cistelles que han fet
fortuna en d’altres territoris, calen experts i contrast.

Dèiem que ens felicitàvem per la continuïtat de l’equip però també per la continuïtat de
l’enfocament del treball. Amb relació a la continuïtat de l’enfocament del treball, és d’agrair
que en aquest segon llibre es dediqui una bona part del text a respondre la pregunta de
què ha passat amb les empreses industrials estudiades en el primer. Recordem que les em-
preses estudiades en el primer llibre, i qualificades de gaseles, eren aquelles que fa deu anys
creixien més que les altres. Doncs bé, el treball es pregunta si les empreses gasela de fa deu

anys han seguit creixent més que les altres, si han esdevingut empreses líders en el seu
sector i si han tingut menys problemes que les que tenien uns creixements més modestos
o, pel contrari, n’han tingut més.

Les conclusions d’aquesta primera part del llibre són il·lustratives. Simplificant, l’estudi ens
mostra un conjunt d’empreses que sobreviuen millor que les altres però que deixen de
créixer o bé que tenen ritmes de creixement semblants a les que no havien crescut en el
moment de l’estudi. És bo? És dolent? És normal? És una característica del nostre país? És
clar que hi ha empreses que en el seu moment varen trobar una veta, però les vetes no són
eternes, i quan les empreses de la competència s’adonen que hi ha una font de beneficis
més enllà dels normals s’espavilen, els beneficis extraordinaris comencen a desaparèixer i el
creixement s’atura. És a dir, microeconomia en estat pur. En aquest moment es quan créixer
requereix creativitat i més risc. La literatura ens diu que per créixer cal actitud emprenedora
renovada, uns coneixements i unes competències de gestió adequades a cada moment. No
és el mateix gestionar per conservar la posició en el mercat que gestionar per créixer. De
vegades, créixer no és necessari per sobreviure ni per obtenir uns beneficis superiors als de
la mitjana, de vegades sí, però la voluntat de créixer sovint va més enllà del pur determinis-
me i gairebé sempre és una opció personal que moltes vegades requereix anar jugant a la
diferenciació i a la diversificació; a la internacionalització i a la cooperació; sovint cal perdre
el 100% per retrobar-lo més endavant. Per gestionar una empresa calen unes competències
i una expertesa determinades, però per gestionar el creixement també.

Finalment, cal preguntar-se també quin paper juga l’entorn com a facilitador o com a barre-
ra per a aquest empresari emprenedor del qual estem parlant. L’entorn, en tant que facili-
tador del creixement, té dues dimensions: el sector i l’espai de suport. Aquests dos entorns
són també definitius per fer possible el creixement d’una empresa. Les característiques del
territori, i no necessàriament només les financeres, poden ser una barrera invisible al creixe-
ment o un element esperonador. Cert creixement ha de menester complexitat i aquesta
complexitat no s’improvisa. Capital humà especialitzat, ecosistema innovador, sistema
ciència-tecnologia, infraestructures, entorn institucional, etc. són elements del territori que
poden jugar a favor o en contra. La pregunta de per què en determinats entorns algunes
empreses creixen amb més facilitat que en d’altres es pot respondre, més o menys, analit-
zant la presència d’aquests elements; però la pregunta de quina cistella d’instruments de
política pot compensar aquesta diferència és encara un trencaclosques teòric i pràctic. La
creació de les externalitats que omplin els buits de l’entorn és difícil i, sovint, impossible i
s’ha d’esperar que la velocitat de creixement rebaixi les barreres al creixement més de pres-
sa per compensar els avantatges de territoris més competitius.

La segona part del treball estudia les empreses industrials d’alt creixement del present, amb
l’afegitó del sector dels serveis a la indústria. Afegir el sector dels serveis a la indústria és un
altre encert del treball. A totes les disciplines hi ha llocs comuns i en l’economia aplicada es
diu sovint que el món es terciaritza, cosa que és veritat, i que per això la indústria és menys
important que abans, cosa que és, simplement, un error. Encara no es coneix una economia
d’un país, que no sigui molt petit, que visqui només dels serveis. Els serveis com el turisme
i, en alguns casos, els financers poden ajudar, però no són suficients. No cal dir que un país
no pot viure només dels serveis als consumidors si bona part d’aquests consumidors no es

guanya la vida en alguna altra cosa. El moviment continu encara no s’ha descobert. Però la
importància dels serveis en la indústria dóna mida de la seva complexitat i també pot con-
vertir-se en un sector exportador. Per tant, incloure els serveis en la indústria és un encert.

El treball aconsegueix l’objectiu d’identiﬁcar les empreses més dinàmiques de la nova in-
dústria i és capaç de donar referències sobre les seves estratègies i la seva contribució a
l’economia catalana. Entendre el comportament de les empreses més dinàmiques és un
element essencial per dissenyar les polítiques que cal dur a terme. Però també és il·lustrador
saber quins són els comportaments estratègics d’aquestes empreses i quina és la seva con-
tribució al desenvolupament del territori. El resum executiu ens diu que“els factors d’èxit són
coincidents per a les gaseles del 1994-1997 i per a les empreses d’alt creixement del 2004-2007:
la direcció estratègica i d’inversió, la innovació, la qualitat i productivitat, els recursos humans,
la internacionalització i la política comercial. En ambdós períodes, la direcció estratègica és cla-
rament el primer factor. En canvi, la qualitat i productivitat, que el 1994-1997 era clarament la
segona palanca, han perdut posicions (potser perquè actualment qualitat i productivitat ja es
donen per suposades) en favor de la innovació i dels recursos humans, factors que en el segle XXI
es consideren més importants de cara a la transició cap a l’economia del coneixement”. És una
evidència amb la qual no hi podem estar més d’acord. Dit d’una altra manera, sabem que
les empreses gasela, per deﬁnició, creen més ocupació però que també són la clau per al
canvi i la regeneració del teixit productiu i, per tant, són un exemple a seguir. Només ens cal
posar, entre tots, els mitjans perquè aquest creixement sigui més sostenible.

Francesc Solé Parellada
Catedràtic d’Organització d’Empreses de la UPC

Índex

Índex de taules 13
Índex de figures 16
Resum executiu 19
Situació actual de les empreses gasela del període 1994-1997 21
Les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 24
Visió de conjunt 29
Introducció 31
PRIMERA PART. LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997 39
1. Síntesi de l’estudi sobre empreses gasela 1994-1997 41
1.1 Característiques generals 43
1.2 Anàlisi economicofinancera 44
1.3 Anàlisi estratègica 45
1.4 Perfil 46
2. Situació actual de les empreses gasela del període 1994-1997 49
2.1 Característiques generals de les empreses gasela del període 1994-1997
que continuen actives en l’actualitat 51

2.2 Anàlisi economicofinancera de les empreses gasela del període 1994-1997
que continuen actives en l’actualitat 59

3. Aprendre de l’experiència empresarial: una revisió dels casos analitzats
en l’estudi anterior 75
3.1 Introducció 76
3.2 Casos d’experiències empresarials 76
3.3 Anàlisi dels casos de les gaseles que segueixen actives 105
3.4 Aprendre dels errors 109
4. Reflexions finals 111
SEGONA PART. LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES DEL PERÍODE 20042007 117
5. Criteris de selecció i classificació 119
6. Característiques generals 125
6.1 Activitat principal 126
6.2 Edat 128
6.3 Facturació 129
6.4 Ocupació 130
6.5 Eficiència productiva 131
6.6 Localització geogràfica 132

ÍNDEX 11

7. Anàlisi economicofinancera 133
7.1 Introducció 134
7.2 Anàlisi patrimonial 135
7.3 Gestió dels actius 137
7.4 Anàlisi econòmica i de la rendibilitat 138
7.5 Comparació entre les empreses d’alt creixement i la resta de les empreses industrials 140
7.6 Anàlisi economicofinancera de les empreses d’alt creixement per sectors 142
7.7 Anàlisi segons els resultats 147
7.8 Comparació entre les empreses d’alt creixement i les empreses gasela 149
7.9 Comparació entre les empreses gasela del període 1994-1997 i les empreses
d’alt creixement del període 2004-2007 150
8. Anàlisi estratègica 153
8.1 Introducció 154
8.2 Trets bàsics 155
8.3 Claus de la competitivitat 157
8.4 Direcció estratègica i d’inversió 162
8.5 Estratègies de comercialització 169
8.6 Mercats i internacionalització 174
8.7 Innovació 178
8.8 Qualitat i productivitat 184
8.9 Recursos humans i formació 188
9. Reflexions finals 193
Annexos 199
Annex 1. Qüestionari 200
Annex 2. Llista de les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 205
Annex 3. Ràtios utilitzades en l’anàlisi economicofinancera 214
Bibliografia 215

12 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Índex de taules

Taula 1. Activitats industrials (segons codi CNAE 93) incloses a cada sector 43
Taula 2. Dades bàsiques de les empreses gasela del període 1994-1997 44
Taula 3. Estat actual de les empreses gasela del període 1994-1997 50
Taula 4. Dades bàsiques de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen
actives el 2007 52
Taula 5. Distribució de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives
segons la província on tenen la seu social el 2007 53
per trams de facturació el 2007 54
Taula 7. Variació mitjana de la facturació de les empreses gasela del període 1994-1997
que continuen actives 55
per trams d’ocupació el 2007 56
Taula 9. Ocupació mitjana en el 2007 i variació percentual entre el 1997 i el 2007 57
Taula 10. Creixement de l’ocupació entre el 2004 i el 2007 a les empreses gasela del període
58
1994-1997 que continuen actives
Taula 11. Composició de l’actiu de les empreses gasela del període 1994-1997
Taula 12. Ràtios d’endeutament de les empreses gasela del període 1994-1997
Taula 13. Ràtios de terminis, cicle de maduració i cicle de caixa de les empreses gasela
del període 1994-1997 que continuen actives 65
Taula 14. Compte de pèrdues i guanys de les empreses gasela del període 1994-1997
Taula 15. Ràtios de rendibilitat i palanquejament de les empreses gasela del període
1994-1997 que continuen actives 67
Taula 16. Ràtios de creixement de les empreses gasela del període 1994-1997
68
que continuen actives
Taula 17. Situació economicofinancera l’any 2007 de les empreses gasela del període
1994-1997 que continuen actives, per sectors 70
Taula 18. Descripció de les estratègies de mercats i productes 106
Taula 19. Estratègies de reorganització 107
Taula 20. Definicions d’empreses d’alt creixement i empreses gasela extrets d’estudis en
l’àmbit espanyol 121
Taula 21. Definicions d’empreses d’alt creixement i empreses gasela extrets d’estudis
internacionals 122
Taula 22. Presència de les empreses d’alt creixement a diferents sectors industrials
i branques de serveis a la producció 128
Taula 23. Facturació total i mitjana i l’evolució de la facturació segons l’activitat principal 129
Taula 24. Distribució de les empreses d’alt creixement per trams de facturació el 2007 130
Taula 25. Distribució de les empreses d’alt creixement per trams d’ocupació el 2007 130

ÍNDEX DE TAULES 13

Taula 26. Evolució de l’ocupació mitjana durant el període 2004-2007 131
Taula 27. Evolució dels ingressos per treballador segons sector d’activitat principal
de les empreses d’alt creixement 131
Taula 28. Distribució territorial de les empreses d’alt creixement 132
Taula 29. Composició de l’actiu 135
Taula 30. Ràtios d’endeutament 137
Taula 31. Ràtios de terminis, cicle de maduració i cicle de caixa 138
Taula 32. Compte de pèrdues i guanys 139
Taula 33. Ràtios de rendibilitat i palanquejament 140
Taula 34. Ràtios de creixement 140
Taula 35. Compte de pèrdues i guanys del conjunt de les empreses industrials i de serveis a la
producció de Catalunya i de les empreses d’alt creixement del període
2004-2007 141
Taula 36. Ràtios d’anàlisi economicofinancera del conjunt d’empreses industrials
i de serveis a la producció catalanes i de les empreses d’alt creixement del període
2004-2007 142
Taula 37. Ràtios d’anàlisi economicofinancera de les empreses industrials i les empreses que
proporcionen serveis a la producció entre les d’alt creixement del període 2004-
2007 143
Taula 38. Situació economicofinancera l’any 2007 de les empreses d’alt creixement,
per sectors 144
Taula 39. Compte de pèrdues i guanys segons la rendibilitat dels fons propis 148
Taula 40. Ràtios d’anàlisi economicofinancera segons la rendibilitat dels fons propis 148
Taula 41. Compte de pèrdues i guanys segons l’any de constitució 149
Taula 42. Ràtios d’anàlisi economicofinancera segons l’any de constitució 150
Taula 43. Ràtios d’anàlisi economicofinancera de les empreses gasela del període 1994-1997 i
les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 151
Taula 44. Evolució més recent de la facturació d’algunes de les empreses d’alt creixement 157
Taula 45. Factors de l’entorn que faciliten o limiten les activitats de les empreses industrials
d’alt creixement 159
Taula 46. Factors de l’entorn que faciliten o limiten a les activitats de les empreses d’alt
creixement del sector de serveis a la producció 160
Taula 47. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement del sector
industrial a la seva situació actual 164
Taula 48. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement del sector de
serveis a la producció a la seva situació actual 165
Taula 49. Accions estratègiques desenvolupades entre el 2004 i el 2007 165
Taula 50. Realització interna o externa de serveis 167
Taula 51. Realització interna o externa de serveis per part de les empreses d’alt creixement
industrials 168
Taula 52. Realització interna o externa de serveis per part de les empreses d’alt creixement
prestadores de serveis a la producció 168


Taula 53. Grau de rellevància dels canvis en la política comercial 173
Taula 54. Percentatge d’empreses exportadores i propensió exportadora 176
Taula 55. Destinacions de les exportacions de les empreses d’alt creixement 176
Taula 56. Procedència de les importacions de les empreses d’alt creixement 178
Taula 57. Ocupats a temps complet amb dedicació a les activitats d’R+D 180
Taula 58. Finançament públic per a activitats d’R+D 184
Taula 59. Distribució de l’ocupació l’any 2007 189
Taula 60. Despesa en formació del personal realitzada durant l’any 2007 192
Taula 61. Fortaleses, febleses i mesures a considerar en les empreses d’alt creixement 195

ÍNDEX DE TAULES 15

Índex de figures

Figura 1. Empreses d’alt creixement i evolució del PIB per càpita en alguns països de l’OCDE 32
Figura 2. Perfil de les empreses gasela del període 1994-1997 i model de comportament
estratègic, econòmic i financer 47
Figura 3. Estat de les empreses gasela del període 1994-1997 no actives al 2007 51
Figura 4. Evolució del nombre d’empreses gasela del període 1994-1997
que continuen actives segons sector d’activitat el 2007 52
Figura 5. Tres exemples de taxes de variació de la xifra de vendes d’empreses
que van ser gaseles el 1994-1997 i que tornen a presentar altes taxes de
creixement el 2004-2007 56
Figura 6. Ràtio de liquiditat de les empreses gasela del període 1994-1997
Figura 7. Estructura del finançament de les empreses gasela del període 1994-1997
Figura 8. Ràtios de rotació de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen
actives 64
Figura 9. Ràtios d’increment de vendes de les empreses gasela del període 1994-1997
Figura 10. Liquiditat (Actiu corrent / Deutes a curt termini) dels anys 1997 i 2007 de les
empreses gasela comparada amb la mitjana del sector 71
Figura 11. Endeutament (Deutes / Passiu) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela
comparat amb la mitjana del sector 72
Figura 12. Increment de les vendes dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparat
amb la mitjana del sector 72
Figura 13. Rendiment de l’actiu (ROI) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gaseles comparat
amb la mitjana del sector 73
Figura 14. Rendibilitat dels fons propis dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela
comparada amb la mitjana del sector 73
Figura 15. Evolució de les vendes de Bandalux, 1995-2007 77
Figura 16. Taxes de variació de les vendes de Bandalux, 1995-2007 78
Figura 17. Evolució de les vendes de Dogi International Fabrics, 1995-2007 80
Figura 18. Taxes de variació de Dogi International Fabrics, 1995-2007 80
Figura 19. Exportacions de Dogi International Fabrics segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008 82
Figura 20. Evolució de les vendes de Gonvauto, 1995-2007 84
Figura 21. Taxes de variació de les vendes de Gonvauto, 1995-2007 84
Figura 22. Evolució del nombre d’empleats a Gonvauto, 1995-2007 85
Figura 23. Composició del Grup Fibosa 87
Figura 24. Evolució de les vendes de Grup Fibosa, 2004-2007 88
Figura 25. Taxes de variació de les vendes de Grup Fibosa, 2004-2007 88
Figura 26. Distribució percentual de les vendes del 2007 segons la divisió que les hagi
generat 92


Figura 27. Evolució de les vendes de Lipotec Group, 1996-2007 92
Figura 28. Taxes de variació de les vendes de Lipotec Group, 1996-2007 93
Figura 29. Exportacions de Lipotec Group segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008 95
Figura 30. Evolució de les vendes de Mobel Línea, 1995-2007 96
Figura 31. Taxes de variació de les vendes de Mobel Línea, 1995-2007 96
Figura 32. Evolució de les vendes de Talleres Ratera, 1995-2007 99
Figura 33. Taxes de variació de les vendes de Talleres Ratera, 1995-2007 99
Figura 34. Exportacions de Talleres Ratera segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008 100
Figura 35. Evolució de les vendes de Pastelería Ballabriga, 1993-2004 102
Figura 36. Taxes de variació de les vendes de Pastelería Ballabriga, 1993-2004 103
Figura 37. Evolució habitual dels ingressos de les empreses gasela al llarg de la seva vida 113
Figura 38. Perfil de les empreses gasela i model de comportament econòmic i financer
diferenciat entre els primers anys i els anys posteriors 114
Figura 39. Definició de les empreses d’alt creixement i les empreses gasela del període
2004-2007 a Catalunya 124
Figura 40. Classificació de les empreses d’alt creixement i les empreses gasela segons
l’activitat principal 126
Figura 41. Distribució de les empreses d’alt creixement per sectors industrials i de serveis
a la producció 127
Figura 42. Distribució de les empreses d’alt creixement segons l’activitat principal
per trams d’edat 129
Figura 43. Distribució territorial de les empreses industrials i de serveis a la producció
a Catalunya el 2007 132
Figura 44. Ràtio de liquiditat 136
Figura 45. Estructura del finançament 136
Figura 46. Ràtios de rotació 137
Figura 47. Ràtios d’increment de vendes 139
Figura 48. Liquiditat (Actiu corrent / Deutes a curt termini) de les empreses d’alt creixement
en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007 145
Figura 49. Endeutament (Deutes / Passiu) de les empreses d’alt creixement en comparació
amb la mitjana del sector l’any 2007 145
Figura 50. Increment de les vendes de les empreses d’alt creixement en comparació
Figura 51. Rendiment de l’actiu (ROI) de les empreses d’alt creixement en comparació
Figura 52. Rendibilitat dels fons propis de les empreses d’alt creixement en comparació
Figura 53. Empreses d’alt creixement i empreses gasela del període 2004-2007 149
Figura 54. Pertinença a un grup 155
Figura 55. Empresa familiar 156
Figura 56. Factors de l’entorn que faciliten o limiten les activitats de les empreses d’alt
creixement 158

ÍNDEX DE FIGURES 17

Figura 57. Factors clau per a la competitivitat de les empreses d’alt creixement 161
Figura 58. Factors clau per a la competitivitat de les empreses industrials d’alt creixement 162
Figura 59. Factors clau per a la competitivitat de les empreses d’alt creixement proveïdores
de serveis a la producció 162
Figura 60. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement a la seva
situació actual 163
Figura 61. Fonts de finançament de les inversions dels darrers tres anys 166
Figura 62. Activitats de promoció comercial 169
Figura 63. Import dedicat a la promoció de marques pròpies 170
Figura 64. Principals clients 171
Figura 65. Compres que provenen dels tres majors proveïdors 172
Figura 66. Canvis en la comercialització de productes o serveis 173
Figura 67. Principals mercats durant el període 2004-2007 174
Figura 68. Competidors amb quota de mercat significativa 175
Figura 69. Mecanismes d’accés als mercats internacionals durant el 2007 177
Figura 70. Tipus d’innovació de producte realitzades durant el període 2005-2007 179
Figura 71. Empreses que tenen departament d’R+D formalitzat 180
Figura 72. Ocupats a temps complet amb dedicació a les activitats d’R+D per titulacions 181
Figura 73. Empreses que realitzen despeses en activitats d’R+D 182
Figura 74. Distribució sectorial de la despesa total en activitats d’R+D 182
Figura 75. Distribució de la despesa total en activitats d’R+D interna i externa 183
Figura 76. Empreses amb patents pròpies 184
Figura 77. Empreses amb certificació de qualitat 185
Figura 78. Tipus de política mediambiental 186
Figura 79. Distribució de les empreses segons el grau d’estandardització dels seus productes 187
Figura 80. Sistemes de producció 187
Figura 81. Subcontractació de la producció 188
Figura 82. Distribució de l’ocupació entre el sector industrial i de serveis a la producció
l’any 2007 189
Figura 83. Distribució de la plantilla per nivells de formació 190
Figura 84. Introducció de nous mètodes d’organització dels llocs de treball durant el període
2005-2007 191
Figura 85. Plans de formació, desenvolupament personal i avaluació de la satisfacció laboral 191
Figura 86. Perfil economicofinancer de les empreses d’alt creixement 196


Passats deu anys des de la publicació del treball Les empreses gasela a Catalunya, la primera
investigació d’àmbit català sobre empreses dinàmiques i rendibles, es va creure convenient
fer-ne una actualització amb un doble objectiu:

• En primer lloc, aprofitar la perspectiva que dóna el temps transcorregut per conèixer
com havien evolucionat les empreses que es van identificar com a gaseles i respondre
les preguntes que sorgien sense gaire esforç: al cap de deu anys, què hauria passat amb
aquelles empreses? Seguirien sent gaseles? Haurien passat a una fase de creixement
més madur i més lent? Haurien desaparegut? Quins factors haurien intervingut en la
seva evolució?
• En segon lloc, identificar les empreses més dinàmiques en l’actualitat i fer-ho incorpo-
rant les aportacions més recents de la literatura econòmica, les quals bàsicament fan
referència a una homogeneïtzació internacional dels criteris de selecció, liderada per
Eurostat i OCDE, i que distingeix entre empreses d’alt creixement i empreses gasela. Així
mateix, aplicar un nou concepte d’indústria, més ampli, que incorpora els serveis a la
producció i s’anomena nova indústria.

Quadre comparatiu de les dues metodologies
Empresa gasela 1994-1997 Empresa d’alt creixement 2004-2007
Comptes anuals dipositats al Registre Mercantil Sí Sí
Activitat principal Indústria Indústria i serveis a la producció
Dimensió mínima Facturació de 2,4 milions d’euros el 1994 10 treballadors el 2004
Seu social Catalunya Catalunya
Creixement de vendes mínim 15% anual o doblat entre 1994 i 1997 20% anual entre 2004 i 2007
Rendibilitat financera mínima 8% el 1995, 7% el 1996 i 6% el 1997 No
Si no supera els 5 anys de vida,
Edat mínima No se l’anomena gasela

En una societat com la catalana, en la qual les empreses són les protagonistes de l’activi-
tat econòmica i les principals responsables del nostre grau de benestar, saber quines són,
d’acord amb uns criteris objectius i contrastables, les companyies de més alt creixement de
la nova indústria i aprofundir en el coneixement del seu comportament economicofinancer
i estratègic pot ser útil si contribueix a la comprensió acadèmica sobre aquest fenomen i,
especialment, si dóna als empresaris i als responsables polítics punts de referència per al


moment en el qual hagin d’establir les seves estratègies. Per això, els seus autors volen fer
quatre aclariments:

• El primer, que les empreses identificades com d’alt creixement en aquest treball són les
que complien les condicions exigides en el període considerat, precisió molt important
perquè, amb tota seguretat, la llista seria diferent en un altre moment.
• El segon, que l’extensió de la llista de les empreses d’alt creixement depèn dels límits
establerts en els criteris quantitatius utilitzats. Amb unes taxes de creixement de les ven-
des diferents a les exigides en aquest document o utilitzant criteris de creixement de
l’ocupació, el nombre d’empreses incloses en la relació hauria estat un altre.
• El tercer, que les empreses identificades en aquesta recerca són, només, les que complei-
xen els requisits predeterminats. Evidentment, és preferible incrementar les vendes que
no pas reduir-les, però el que no ha fet aquest estudi és identificar les millors empreses
del país. Una empresa molt dinàmica és una empresa interessant, però no necessaria-
ment millor que una altra que no creixi tan ràpid.
• El quart, que no es pot dir que les empreses d’alt creixement siguin les úniques impor-
tants per al país. Naturalment, a una economia li interessa disposar d’empreses dinàmi-
ques, però, normalment, aquestes empreses són de dimensió reduïda, entre altres coses
perquè, com més petita és la facturació, més fàcil és assolir altes taxes de creixement,
i a un país també li convé tenir companyies grans per competir adequadament en el
mercat global.

De vegades, els estudis econòmics, i segurament també els d’altres disciplines, tenen poca
utilitat perquè no donen resposta a preguntes interessants o perquè estan allunyats de la
realitat. Per això, com ja s’ha dit, aquest treball haurà aconseguit el seu objectiu si, mitjan-
çant la identificació i estudi de les empreses més dinàmiques de la nova indústria, és capaç
de donar referències sobre les seves estratègies i contribuir a millorar la competitivitat de
l’economia catalana.

Situació actual de les empreses gasela del període 1994-1997

La primera part del treball analitza la situació actual de les empreses catalanes que van ser
gasela durant el període 1994-19971:

• Han sobreviscut en un alt percentatge, gairebé el 75% (un 81,5% si se’ls sumen les absor-
bides amb beneficis, un percentatge igual al del conjunt de la indústria).
• Han augmentat la seva facturació en un 16% entre 2004 i 2007, molt per sota del 136%
registrat entre 1994 i 1997 i fins i tot inferior al total industrial (19%).
• Només set empreses serien classificades actualment (2004-2007) com a gaseles, segons
els criteris adoptats per al període 1994-1997 i s’observa que les seves vendes no han
crescut de forma estable i ininterrompuda entre 1997 i 2007, sinó que han experimentat
variacions molt significatives.

1 Perquè experimentaven un creixement anual de les vendes de, com a mínim, un 15% el 1995, el 1996 i el 1997 i perquè eren rendibles.

RESUM EXECUTIU 21

• Només una gasela del període 1994-1997 figura també a la llista d’empreses d’alt creixe-
ment del període 2004-2007 de la segona part d’aquest treball.
• No obstant això, s’han mostrat molt més creadores d’ocupació (increment del 30% entre
1997 i 2007) que la mitjana del sector manufacturer (el qual ha perdut ocupació en el
mateix període).
• Les que continuen actives, segueixen sent pimes, si bé hi ha hagut un transvasament de
part de les petites al grup de les mitjanes.

Tot això sembla indicar que el fet que una empresa sigui gasela durant un període de temps
no la fa millor que altres ni, per suposat, infalible. L’evolució posterior, quant a supervivència
i a creixement de la facturació és similar a la del conjunt de la indústria, si bé cal destacar
que són més creadores d’ocupació que la mitjana.

En l’estudi economicofinancer realitzat l’any 1999 sobre les empreses gasela, es concloïa
que aquestes empreses tenien un model econòmic i financer caracteritzat per una estruc-
tura patrimonial i financera sòlida i una gran capacitat per generar ingressos, beneficis i
rendibilitat. A més, s’indicava que aquestes empreses tenien unes polítiques financeres
conservadores ja que destinaven a l’autofinançament la major part dels recursos generats.

Les anàlisis efectuades sobre les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen
amb la seva activitat a l’actualitat permeten ampliar les conclusions anteriors amb les con-
sideracions següents:

• Són empreses la situació patrimonial de les quals ha evolucionat de forma molt favo-
rable. Són suficientment capitalitzades i amb un endeutament ben estructurat quant a
quantitat i termini. La seva solvència a curt termini és bona ja que l’actiu circulant supera
suficientment els deutes a curt termini. Un aspecte més desfavorable té a veure amb
la gestió dels terminis (estocs i clients, sobretot) que ha anat empitjorant al llarg dels
anys i que genera necessitats superiors de finançament per al circulant. En general, les
empreses gasela de fa deu anys han finançat adequadament aquestes necessitats amb
recursos propis i deutes a llarg termini.
• Tanmateix, l’anàlisi del compte de pèrdues i guanys ha permès identificar que les “ve-
lles” gaseles han tingut dificultats per mantenir els elevats nivells de creixement dels
ingressos del període 1994-1997 (vegeu figura 37). Tot i així, la seva capacitat de generar
beneficis segueix sent important, encara que l’increment de les despeses d’explotació ha
fet reduir lleugerament els beneficis en relació amb els ingressos.
• La rendibilitat, encara que hagi caigut, segueix sent molt elevada. Un dels factors que ex-
plica la rendibilitat és el palanquejament financer que és molt favorable per les empreses
que han sobreviscut i, per tant, la utilització de deutes incrementa la seva rendibilitat.


Figura 37. Evolució habitual dels ingressos de les empreses gasela al llarg de la seva vida

Ingressos Després els avantatges
competitius es dilueixen
i torna a haver creixements
Període de 4 o 5
similars a la mitjana del sector
anys en els que
s’aconsegueixen
grans creixements

Creació de
l’empresa

Any 0 Al cap de 4 o 5 anys Anys de vida
5 o 10 anys després

Font: Elaboració pròpia.

• El creixement que han experimentat aquestes empreses es pot qualificar d’equilibrat ja
que la bona gestió dels actius i la reducció de l’endeutament ha permès que els beneficis
creixin més que les vendes. En conclusió, les empreses que fa deu anys van ser classifi-
cades com a gasela i que continuen actives en l’actualitat, encara que avui ja no tenen
increments d’ingressos tan elevats, segueixen comptant amb una excel·lent situació pa-
trimonial, financera i econòmica (vegeu figura 38).
• L’anàlisi per sectors econòmics ha permès detectar que les empreses gasela tenen difi-
cultat per mantenir taxes d’increment d’ingressos superiors a les del seu sector i això fa
que el rendiment dels actius i la rendibilitat dels fons propis tendeixin a igualar-se, amb
el pas dels anys, als de les empreses normals. En canvi, l’autofinançament i les polítiques
financeres prudents de les empreses gasela expliquen que al llarg dels anys la seva sol-
vència vagi millorant substancialment i que l’endeutament sigui molt menor al de les
empreses dels mateixos sectors. Això permet preveure que les empreses gasela es tro-
ben en una posició financera més sòlida per encarar amb menys dificultats una recessió
econòmica com la que estem vivint des de l’any 2008.
• Les gaseles que continuen actives, sigui amb creixement alt o normal, tenen unes carac-
terístiques estratègiques comunes: internacionalització activa, estructura més professi-
onalitzada, adaptabilitat davant els canvis, diversificació de productes i mercats, incre-
ment de recursos destinats a innovació, millora de la qualitat, la productivitat i la gestió
dels recursos humans.
• Per contra, les gaseles que han experimentat dificultats presenten unes altres caracte-
rístiques comunes: especialització en mercats o productes, rigideses davant dels canvis,
endeutament excessiu.

RESUM EXECUTIU 23

Figura 38. Perfil de les empreses gasela i model de comportament econòmic i financer diferenciat entre els primers anys
i els anys posteriors

Són empreses amb una direcció estratègica hàbil
per trobar segments en expansió i que es recolzen Tenen una política financera prudent i la major
sobre factors d’èxit com ara la innovació, la qualitat, part dels resultats es destinen a l’autofinançament.
la internacionalització i la política comercial.

Els primers anys de vida són Uns anys després passen a ser
EMPRESES D’ALT CREIXEMENT EMPRESES AMB CREIXEMENT NORMAL

Aconsegueixen un model de negoci que els proporciona Les dificultats per a mantenir els avantatges competitius
un bon nivell de competitivitat i incrementen molt les fan que als pocs anys l’increment de vendes estigui en
vendes (136% en quatre anys). línia amb la mitjana del sector.

Són empreses molt eficients en la gestió dels actius i de Inverteixen molt en actius, que ja no es gestionen tan
les despeses. Això explica que generin beneficis elevats. eficientment. Els resultats generats ja no són tan elevats i
s’aproximen més a la mitjana del sector.

Tenen una gran capacitat per seguir creixent i la seva
situació patrimonial i financera és equilibrada, encara que La seva situació patrimonial és molt més sòlida que la del
no tan sòlida com la del sector. sector ja que són empreses molt capitalitzades i amb
molta solvència a curt termini.
La seva capacitat per créixer i per afrontar períodes de
recessió és molt millor que la de la resta d’empreses del
mateix sector.

Les empreses que continuen creixent: Les empreses que estan en una situació més feble:
aposten per la internacionalització activa, una estructura no han apostat tant per la innovació i han reaccionat amb
més professionalitzada, més adaptabilitat als canvis, més més rigideses als canvis. També han incrementat notable-
innovació que els aporta més diversificació en productes ment el seu endeutament.
i mercats, i per la millora de la qualitat.


Les empreses d’alt creixement del període 2004-2007

Per al període 2004-2007, i d’acord amb la metodologia proposada per Eurostat i OCDE,
s’han considerat d’alt creixement les empreses industrials i de serveis a la producció amb
seu social a Catalunya, que dipositen comptes al Registre Mercantil, que l’any 2004 tenien
deu treballadors o més i que han experimentat increments de la facturació de, com a mí-


nim, un 20% durant els exercicis 2005, 2006 i 2007. D’entre les quals, són empreses gasela
que no superen els cinc anys de vida.

Segons els criteris establerts, s’han identificat 250 empreses d’alt creixement a Catalunya,
20 de les quals són gaseles, i que tenen les característiques generals següents:

• Les 250 empreses d’alt creixement representen un 0,23% de les empreses de la nova
indústria de Catalunya i es dediquen en un 70% als serveis a la producció i en un 30% a
la indústria.
• Són presents a tots els sectors industrials, d’entre els quals destaquen la metal·lúrgia i
els productes metàl·lics i l’alimentació; i a totes les branques de serveis a la producció,
sobretot el comerç i les tecnologies de la informació i comunicació.
• L’edat mitjana és de 14 anys, si bé no s’observen diferències significatives, en termes
d’edat, amb el conjunt de les empreses catalanes de la nova indústria.
• En general, són independents ja que més del 73% no pertanyen a cap grup, són més de
capital nacional que la mitjana de la indústria i una mica més de la meitat es declaren
familiars. En aquest darrer aspecte, cal destacar que els propietaris i els familiars repre-
senten gairebé el 5% del total de la plantilla de les empreses industrials d’alt creixement
i el 2,5% en el cas de les de serveis, percentatges que són molt superiors als del conjunt
de Catalunya.
• Van facturar gairebé 3.421 milions d’euros durant el 2007, cosa que suposa una factura-
ció mitjana de 14 milions d’euros.
• El conjunt de les empreses catalanes d’alt creixement va experimentar un increment de
la facturació al llarg del període analitzat del 174%, una xifra realment espectacular si es
té en compte que el conjunt de la nova indústria catalana va augmentar els seus ingres-
sos d’explotació en un 32,7% en el mateix període.
• Més de la meitat facturen menys de 6 milions d’euros i el 73% tenen menys de 50 treba-
lladors, cosa que posa de manifest la seva petita dimensió. La plantilla mitjana és de 65
treballadors.
• Són empreses molt creadores d’ocupació: entre 2004 i 2007 van doblar les seves plan-
tilles. Aquest creixement és espectacular, si es té en compte que l’ocupació a la nova
indústria catalana va augmentar un 20% en el mateix període.
• La seva eficiència (productivitat) és un 48% més alta que la del conjunt de la nova indús-
tria de Catalunya.

L’anàlisi economicofinancera permet destacar de les empreses d’alt creixement les caracte-
rístiques següents:

• Tenen una gran capacitat per generar ingressos gràcies al seu model de negoci, que les
fa ser molt competitives. A més, fan una gestió eficient dels actius i de les despeses d’ex-
plotació i de personal i, per això, obtenen elevats beneficis i rendibilitat.
• La seva estructura patrimonial és correcta, però, com que treballen amb un elevat ni-
vell de deutes, en els propers anys haurien de seguir potenciant l’autofinançament i les
aportacions de capital dels seus accionistes per poder seguir creixent de manera equili-
brada, sobretot si es té en compte que són empreses que fan inversions importants en
actiu fix. També haurien de substituir part dels deutes a curt termini per deutes a llarg

RESUM EXECUTIU 25

termini i així disposarien d’un finançament més estable. No obstant això, cal afegir que
un dels motius que expliquen l’elevada rendibilitat dels capitals propis és el fet de que
s’aprofiten de l’efecte palanquejament que fa que el deute sigui rendible com a conse-
qüència del fet que el rendiment dels actius en aquestes empreses és molt superior al
cost dels diners.
• El seu creixement és força equilibrat ja que els beneficis augmenten més que els ingres-
sos gràcies a l’autofinançament i a la gestió eficient dels actius i de les despeses.
• A nivell sectorial, hi ha activitats que haurien d’enfortir més el balanç (alimentació, tèxtil,
químic, maquinària i material elèctric) i la rendibilitat (alimentació).
• Una petita part de les empreses d’alt creixement generen rendibilitats molt baixes, o fins
i tot negatives. Es tracta d’empreses que es caracteritzen per la menor eficiència amb la
qual gestionen les despeses d’explotació i els actius. Per tant, el fet d’incrementar molt
els ingressos no és suficient per garantir una rendibilitat elevada, ja que a més cal gestio-
nar de manera eficient l’estructura de costos i els actius fixos i circulants.

Taula 61. Fortaleses, febleses i mesures a considerar en les empreses d’alt creixement
Fortalesa Feblesa Mesures a considerar
La liquiditat sembla una mica insuficient, Convindria reforçar la liquiditat amb
tot i que la bona gestió del circulant fa que increments dels fons propis i la
Liquiditat tingui més possibilitats d’atendre bé els reconversió dels deutes a curt termini en
deutes a curt termini deutes a llarg termini
El nivell de deutes sembla Convindria continuar reforçant els fons
Endeutament una mica elevat propis amb aportacions dels accionistes
Gestió d’actius Gestionats eficientment Continuar igual
Terminis Bona gestió del circulant Continuar igual
Vendes Creixen molt Continuar igual
Continuar igual. Com que serà difícil que
Despeses Gestionades eficientment les vendes segueixin creixent al mateix
ritme convé controlar bé les despeses
Beneficis Creixen molt Continuar igual
Rendiment dels actius Molt elevat Continuar igual
Rendibilitat dels fons Molt elevada Continuar igual
propis
Creixement Equilibrat Continuar igual

El perfil de les empreses d’alt creixement 2004-2007 és molt similar al de les gaseles 1994-
1997, tot i que aquestes tenien un balanç més capitalitzat i més liquiditat. Les fortaleses
econòmiques, financeres i estratègiques de les empreses d’alt creixement permeten apun-
tar que tenen més probabilitats de poder superar entorns de crisi, i així sembla demostrar-
ho el fet que hagin augmentat les vendes un 62% entre 2007 i 2008. Això és de gran relle-
vància si tenim en compte la recessió generalitzada que s’està patint des de l’any 2008 i que
està afectant de manera especial el nostre país. No obstant això, unes quantes han tancat
després del 2007 atès que no són infalibles.


Figura 86. Perfil economicofinancer de les empreses d’alt creixement

Són empreses amb una direcció estratègica hàbil per trobar
segments en expansió i que es recolzen sobre factors d’èxit La major part dels resultats es destinen a
com la innovació, la qualitat, els recursos humans, la l’autofinançament.
internacionalització i la política comercial.

Aconsegueixen un model El seu model de negoci Els seu model de negoci Aprofiten l’entorn de
de negoci que els els permet molta els permet una gestió baixos tipus d’interès
proporciona un bon eficiència en la gestió eficient dels actius, per a finançar-se amb
nivell de competitivitat de les despeses sobretot dels estocs i deute, a més de
i incrementen molt les d’explotació. clients. l’autofinançament.
vendes (174% en quatre
anys).

Generen beneficis elevats.

L’elevat marge amb què treballen i la bona rotació dels
actius els permet obtenir rendiments molt alts dels actius.

Els alts rendiment dels actius combinat amb l’efecte
palanquejament dels deutes fa que obtinguin una molt
elevada rendibilitat dels recursos propis.

La seva situació patrimonial i financera és equilibrada i fa que tinguin més probabilitats de poder superar entorns de crisi
econòmica. El repte per als propers anys es augmentar el pes dels recursos propis i millorar la liquiditat.


Per completar la caracterització de les empreses d’alt creixement es destaquen a continua-
ció els trets diferencials que es desprenen de l’anàlisi estratègica.

• El factor d’entorn que més facilita, amb diferència, l’activitat de les empreses d’alt crei-
xement és la demanda, la qual cosa posa de manifest que han sabut trobar segments de
negoci en expansió.
• Això concorda amb el fet que el factor clau més important per a la competitivitat sigui
la direcció estratègica i les decisions d’inversió, cosa que porta a concloure que, al cap-
davall, el que és més decisiu per a l’èxit (o el creixement alt) d’una empresa rau en la
figura de l’empresari (o del gestor), en les seves aptituds i actituds i en la seva habilitat
per “pilotar la nau”.
• El seu creixement s’ha basat més en factors endògens (innovacions organitzatives, diver-
sificacions, aliances estratègiques) que no pas exògens (compra de negocis en marxa).
• El 60% de les empreses d’alt creixement consideren la innovació com a segon factor
clau per al seu creixement alt. Aquesta aposta per la innovació es veu confirmada per
diversos indicadors:

RESUM EXECUTIU 27

Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (20)

Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya