1. Alícia Martí Climent
Universitat de València
Col·loqui Internacional Llengua i Língüística Catalanes
Nanterre, 4 de novembre de 2010

2. Memòria de suficiència investigadora dirigida pel
Dr. Antoni Ferrando de la Universitat de València,
titulada “Estudi dels usos lingüístics del Diari Oficial de
la Generalitat Valenciana des del 1982 fins al 2002”

3. El corpus analitzat
Un exemplar per cada mes de cada any
des de la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del
Valencià (DOGV, núm. 133, dijous 1-12-83) fins a la
publicació de l’Acord de l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua pel qual s’aprova el referent normatiu del valencià
(DOGV, núm. 4.237, divendres 26-4-02)

4. Propòsit
Cap a quin
model de
llengua estem
anant?
Quinesen
són lescauses?

5. Ortografia
 dobletsambalternançaentrelesvocals a / e: sempre a
 dobletsambalternançaentrelesvocals i / e: i > e (2000)
 dobletsamb r i sense: r > senseròtica(2000)
 aplecs tl / tll: predominatl
 accentuacióobertaotancadade la e tònicaen: tendència
al tancament Evolució global: depòsit / dipòsit
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
depòsit
dipòsit

6. Morfologia
 demostratius:
 determinants: introducció de les formes no reforçades
(este 1998, eixe 1999)
 pronoms neutres: sistema ternari (açò / això / allò)
 adverbis de lloc: sistema binari ací / allí
Els demostratius: aquest / este
0
100
200
300
400
500
600
ANY1984
ANY1985
ANY1986
ANY1987
ANY1988
ANY1989
ANY1990
ANY1991
ANY1992
ANY1993
ANY1994
ANY1995
ANY1996
ANY1997
ANY1998
ANY1999
ANY2000
ANY2001
ANY2002
aquest
este

7.  numerals:
 v- / h-: predomini v-, introducció h- (1997)
 u / un: u > un
 dos / dues: predomina dues, major aparició de dos (1996)
Evolució global: huit / vuit
0
20
40
60
80
100
120
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
huit
vuit

8.  formació del plural de paraules que acaben en:
 -sc, -st, -xt i -ig afegint una -s o bé la síl·laba -os:
predomini -os
 -e amb -s o –ns: predomini -s amb vacil·lacions
La dualitat de formes en el plural
0
5
10
15
20
25
30
35
Any1984
Any1985
Any1986
Any1987
Any1988
Any1989
Any1990
Any1991
Any1992
Any1993
Any1994
Any1995
Any1996
Any1997
Any1998
Any1999
Any2000
Any2001
Any2002
ns
s

9.  el verb i la conjugació:
 doble formad’alguns infinitius: valdre, defensar, ser (1992),
tindre (1994), vindre i derivats (finalsdels 90)
 participisamb les terminacions -it / -ert: -it (1996)
Evolució de la doble forma d'alguns participis
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
ANY1984
ANY1985
ANY1986
ANY1987
ANY1988
ANY1989
ANY1990
ANY1991
ANY1992
ANY1993
ANY1994
ANY1995
ANY1996
ANY1997
ANY1998
ANY1999
ANY2000
ANY2001
ANY2002
ert
it

10.  presentd’indicatiu: predomini -eix, introducció -ix (1999)
 presentdesubjuntiu: introducció -isc (1993, predomini 1996)
 pretèrit imperfetdesubjuntiu amb –r o -s: predomini -r (1994)
Evolució dels diferents paradigmes del present d'indicatiu
0
50
100
150
200
250
ANY1984
ANY1985
ANY1986
ANY1987
ANY1988
ANY1989
ANY1990
ANY1991
ANY1992
ANY1993
ANY1994
ANY1995
ANY1996
ANY1997
ANY1998
ANY1999
ANY2000
ANY2001
ANY2002
eix
ix

11. Lèxic
 servei /servici: servici (1998)
 signar / firmar: firmar (1999)
 ensenyament / ensenyança: ensenyança (2000)
 perjudici / perjuí: perjuí (1998)
 desenvolupar / desplegar / desenrotllar: tendència
a desenrotllar Evolució global: perjudici / perjuí
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
perjudici
perjuí

13. El model lingüístic del DOGV
Doblets amb alternança entre les vocals: traure, depòsit...
Doblets amb r i sense: orde, però tresor.
Accentuació tancada de la e tònica.
Demostratius: determinants (este, eixe), pronoms neutres (açò,
això, allò) i adverbis (ací, allí).
Numerals: huit, un, dues.
Formació del plural: els substantius plans acabats en -e (-s) i les
paraules masculines acabades en -sc, -st, -xt i -ig (-os).
Infinitius: valdre, defensar, ser, tindre, vindre.
Participis: -ert > -it.
Verbs incoatius: present d’indicatiu (-ix) i de subjuntiu (-isc),
imperfet de subjuntiu: -s > -r.
Lèxic: servici, firmar, ensenyança, perjuí, desenrotllar.

14. Models de normativització
Lacreu (2002: 247) Pradilla (2004: 124-126)
 Particularista
 Integracionista
 Convergent
 Codificació endonormativa
autònoma
 Codificació endonormativa
integracionista
 Codificació endonormativa
autònoma

15. Models lingüístics
Acadèmic
Institut d’Estudis Catalans (IEC)
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV)
Polític
Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)

16. AVL
 “codificació policèntrica però convergent” (AVL 2005)
 tendència a un model particularista
 l’ús dels demostratius no reforçats est (e), eix (e)
 les formes verbals incoatives en –ix (patix)
I a més…
 Ortografia: variants de paraules amb a (llançar i traure),
amb e (redó) i sense r adventícia (orde)
 Morfologia: variants pròpies de la llengua parlada
(hòmens, huit, tindre, vindre, establit...)
 Lèxic: juí, servici...

18. Història política
 1975-1982
 1982-1995: majoria absoluta
del PSPV-PSOE
 1995-1999: coalició del PP
amb UV
 1999- : majoria absoluta del PP
Història lingüística
 La llengua no té un marc jurídic
adequat
 No hi ha canvis lingüístics fins
al 1993/1994, i en la morfologia
verbal
 Censura de termes i conceptes.
Canvis lingüístics abundants
 Continuen els canvis en la
llengua

20. Evolució dels usos lingüístics del DOGV
0
1
2
3
4
5
6
7
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
Història política
Història lingüística

21. Conclusions
 L’interés pel control de la llengua queda patent
 Model lingüístic particularista
 per tal d’evitar un divorci massa accentuat entre la
llengua escrita i la parlada
 sense interés per acostar-se a les altres varietats de la
llengua