Guia creda els alumnes sords al cm i cs curs 11 12

Els alumnes amb sordesa
a l’Escola
Cicle Mig i Superior d’Educació Primària

Els alumnes amb sordesa a l’escola. Cicle Mig i Superior d’EP. CREDA Jordi Perelló 2
Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius. CREDA Jordi Perelló
C/Francesc Izard, 15. Sabadell Tl. 93.723.33.13 Fax 93.723.61.93 a8900289@xtec.cat
http://www.xtec.cat/08900289
© 2012

Índex
1. Presentació__________________________________________________ pàg. 5
2. Introducció__________________________________________________ pàg. 7
3. L’audició____________________________________________________ pàg. 9
a. Tipus de pèrdues auditives ______________________________ pàg. 10
b. Interpretació de l’audiograma ____________________________ pàg. 11
c. Pròtesis auditives _____________________________________ pàg. 14
4. Implicacions de la sordesa ____________________________________ pàg. 23
5. Orientacions i estratègies per a l’atenció dels alumnes sords _________ pàg. 25
6. Orientacions metodològiques __________________________________ pàg. 29
7. Referències bibliogràfiques_____________________________________ pàg. 33

Presentació
L’equip de professionals del nostre CREDA (logopedes, psicopedagogues i
audioprotesista) realitzem l’atenció dels infants amb sordesa al llarg de tota
l’escolaritat (de 3 a 20 anys) conjuntament amb la família i l’entorn escolar del nen.
Per aquest motiu, considerem molt necessari que els adults amb qui l’alumne/a es
relaciona disposin de tota la informació que els permeti oferir uns entorns naturals
estimuladors per a la comunicació i el desenvolupament del llenguatge.
La finalitat d’aquestes etapes és contribuir al desenvolupament global de l’alumne i
que aquest li permeti accedir al llenguatge i als aprenentatges bàsics. Quan aquest
desenvolupament es troba alterat per una sordesa, és important disposar de la
informació necessària per a oferir-li una adequada resposta educativa.
Si considerem el llenguatge com l’eina que les persones utilitzem per a la
comunicació, el pensament i l’accés als aprenentatges, la detecció i una intervenció
adequada són factors determinants per una correcta evolució cognitiva, social i
emocional.
Aquest dossier proporciona informació sobre aspectes audiològics i protètics, aspectes
vinculats amb la comunicació i l’estimulació del llenguatge, així com suggeriments
sobre estratègies i propostes d’activitats per a realitzar a l’aula. Tanmateix, afegim un
annex amb uns signes d’alerta per a la detecció de pèrdues auditives a l’escola.
Desitgem que aquest document esdevingui una eina útil i pràctica per als professionals
que gaudeixen del treball amb alumnes amb sordesa.
Finalment, volem agrair els suggeriments, així com la disponibilitat i col—laboració de
les famílies i professionals de les escoles que han participat en l’elaboració d’aquest
document.
MOLTES GRÀCIES!
Equip de professionals del CREDA Jordi Perelló.
Sabadell
1

Introducció
L’audició és un sistema de recepció d’informació obert permanentment, de
funcionament automàtic i que no requereix de cap acció específica per activar-lo.
Actualment, mitjançant les tècniques de cribratge auditiu es poden detectar les
sordeses al néixer i confirmar el seu diagnòstic al llarg dels primers mesos de vida.
Això permet realitzar un treball d’estimulació auditiva de forma precoç.
Els avenços tecnològics han permès disposar d’eines protètiques compensatòries,
audiòfons digitals i implants coclears, que permeten un accés a la informació auditiva.
Malgrat això, requereixen d’un treball intens d’habilitació auditiva, doncs les pròtesis
no restauren una audició normal.
Una sordesa provoca una alteració en la detecció, percepció i integració de la
informació auditiva, ja sigui dels sons i sorolls de l’entorn com dels estímuls verbals.
Un alumne amb sordesa necessita més volum per sentir allò que nosaltres detectem
amb menys intensitat.
Les pròtesis auditives compensen la manca d’intensitat, però no la qualitat a l’hora
d’entendre la parla. Les persones amb sordesa reben l’estímul sonor de forma
distorsionada i incompleta. És a dir, de forma semblant com quan estem intentant
sintonitzar un aparell de ràdio, tot cercant l’emissora de música que volem escoltar
però que encara no la sentim prou bé.
Sentir és un procés fisiològic, en canvi reconèixer i entendre la parla suposa
posar en marxa processos complexos en els quals hi intervenen altres factors
com l’atenció, la intel—ligència, els coneixements previs del contingut del missatge i
l’idioma que s’utilitza.
En les etapes educatives, l’alumne/a amb sordesa rep la informació prioritàriament pel
canal visual i, en funció del grau de desenvolupament del llenguatge, per via auditiva
i/o llenguatge escrit. Les competències auditives i lingüístiques marcaran el grau de
dificultat per accedir als aprenentatges.
I, per últim, a més de la sordesa, cal tenir en compte la família, ja que és l’àmbit
natural on es desenvolupa la comunicació i ofereix un entorn d’estimulació
continuada. Cada família té el seu procés d’acceptació de la sordesa i una dinàmica de
funcionament que cal respectar i orientar a professionals especialitzats si es veu
necessari.
Conèixer bé l’alumne i adaptar-nos a les seves necessitats seran els ajuts
imprescindibles per facilitar-l’hi l’accés al currículum.
2

L’audició: tipus de pèrdues auditives i
pròtesis auditives
Entenem per audició la capacitat per percebre ones sonores. Això implica l’existència
d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i de centres nerviosos que transformen
l’estímul mecànic de les ones en sons.
L’oïda és l’òrgan sensorial que capta els estímuls sonors del món que ens envolta, els
amplifica i els transmet a les estructures corticals, on s’interpreten.
L’estructura de l’orella s’organitza en tres parts ben diferenciades:
- Orella externa (OE)
- Orella mitjana (OM)
- Orella interna (OI)
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=tkPj4IGbmQQ
Orella Externa
(OE)
Orella Mitjana
(OM)
Orella Interna
(OI)
3

a. Tipus de pèrdua auditiva:
• Hipoacúsia transmissiva
• Sordesa neurosensorial
• Sordesa Mixta (Sordesa neurosensorial + Hipoacúsia transmissiva)
HIPOACUSIA TRANSMISSIVA
Una hipoacúsia transmissiva provoca una alteració permanent i/o transitòria en
l’orella mitjana. Això comporta una disfunció en la tramissió i amplificació sonora a
l’orella interna. En la majoria dels casos, es degut a la presència de moc a l’orella
mitjana (otitis).
El metge ORL valorarà, en funció del cas, el tractament més adequat.
Moltes d’aquestes pèrdues auditives són transitòries i reincidents en les primeres
etapes del desenvolupament dels nens.
SORDESA NEUROSENSORIAL
Una sordesa neurosensorial provoca una alteració en l’orella interna. Això comporta
una pèrdua auditiva quantitativa i qualitativa de diferents graus. Per tant, la
informació auditiva arriba de forma diferent, distorsionada i incompleta.
Orella mitjana
Orella interna Cèl—lules Cil—liades (Còclea)

b. Interpretació de l’audiograma
Per valorar el grau d'audició es realitza una audiometria. Els resultats
d'aquesta prova es reflecteixen a l'audiograma, un per a l'orella dreta i un
altre per a l'orella esquerra.
Els paràmetres bàsics de l'audiograma són: intensitat i freqüència. La
intensitat està situada a l´eix de les coordenades i fa referència al volum. Es
mesura en decibels (dB).
La freqüència està situada a l'eix de les abscisses i fa referència a sons
greus(com el soroll d'un timbal), mitjans(com el sorolls de plats de cuina) i
aguts (com el soroll d'un xiulet). Es mesura en cicles per segon,Hertzs(Hz).

L'audiograma del vostre alumne
El grau de pèrdua auditiva de cada orella es calcula fent la mitjana dels valors
audiomètrics (en dB) de les freqüències 500, 1000, 2000 i 4000(en Hertz). Això
s'anomena pèrdua HAIC.
En aquesta gràfica es representen tant els sons i sorolls de l’entorn com els sons de
la parla.
http://www.jtc.orgg
El valor obtingut de pèrdua auditiva HAIC ens permet classificar la sordesa en:
En aquest enllaç trobareu un exemple d’una simulació de com pot sentir una persona amb una pèrdua
auditiva:
http://www.youtube.com/watch?v=1EJ4g3J6cJM&feature=related
Freqüència (tons) en cicles per segon (Hz)
Nivellauditiu(intensitat)endB

Audiograma que representa una audició normal: Audiograma que representa una sordesa
moderada:
Entre 0 i 20 dB. Pèrdua auditiva HAIC de 41 a 70 dB.
Audiograma que representa una sordesa severa: Audiograma que representa una sordesa
pregona:
Pèrdua auditiva de 71 a 90 dB. Pèrdua auditiva >91 dB.
X
X
X
X X
S
S
S SS
Freqüència (tons) en cicles per segon (Hz) Freqüència (tons) en cicles per segon (Hz)
Freqüència (tons) en cicles per segon (Hz) Freqüència (tons) en cicles per segon (Hz)

c. Pròtesis auditives
c.1. L’ audiòfon
Un audiòfon és un conjunt d’elements mecànics, electrònics i electroacústics que
capten i amplifiquen els senyals de la parla i els sons ambientals a un nivell còmode,
adaptant-los als diferents tipus i graus de pèrdues auditives per tal de millorar la
sensació i la percepció auditives.
L’audiòfon és una pròtesi compensatòria, no restaura l’audició normal. Els audiòfons
ajuden a sentir més i millor, tot i que no restitueixen l’audició normal.
Elements externs d’un audiòfon:
http://www.youtube.com/watch?v=a0dSbhK0A-E
Micròfon/s
Portapiles
Motlle-adaptador
Tub de connexió
Interruptor ON/OFF
http://www.widex.es

Com funciona un audiòfon
El funcionament bàsic d’un audiòfon consta de diversos passos que es poden resumir
de la següent manera:
1. El micròfon recull i transforma les ones sonores de l’entorn en senyals
elèctrics.
2. El senyal elèctric s’envia a un amplificador on s’amplifica, es codifica i
digitalitza.
3. L’ auricular recull el senyal elèctric amplificat i el converteix un altra vegada en
senyal acústic però de major energia.
4. Aquest senyal acústic amplificat s’envia a l’oïda del nen mitjançant el motlle-
adaptador.
El tub de connexió uneix l’audiòfon i el motlle-adaptador. Cal canviar-lo
aproximadament cada tres mesos doncs amb el temps es queda rígid i no condueix el
so correctament.
Tot aquest procés funciona amb l’energia necessària que aporten les bateries o
piles. La durada de la pila pot variar segons les hores d’ús i el guany que apliqui
l’aparell. Tot i això es recomana canviar-la regularment. És convenient disposar de
piles de recanvi a l’escola bressol per solucionar situacions d’emergència.
Elements interns de l’audiòfon:
Micròfon/s
Amplificador
Auricular
Bateria/Pila

Canvi de bateries o piles de l’audiòfon
1. Treure l’audiòfon de l’orella del
nen/a
2. Obrir el porta-piles i
treure la pila
3. Col—locar una pila nova.
Retirar l’engantxina i
esperar uns minuts
perquè es carregui.

c.2. L’Implant Coclear
Un implant coclear és una pròtesi auditiva que requereix d’una intervenció quirúrgica,
que realitza el metge ORL mitjançant la inserció d’un faig d’elèctrodes a la còclea que
estimulen les terminacions nervioses. Aquests elèctrodes estan connectats a l’exterior
mitjançant un transmissor amb un micròfon i un processador de so que es programa
per a cada infant.
Consta de dos subsistemes, la part interna, implantada mitjançant una intervenció
quirúrgica que s’anomena implant coclear i la part externa anomenada processador de
parla.
Part Interna
Informació de com funciona un implant coclear:
http://www.youtube.com/watch?v=Poyj7U2wzhQ
Part Externa
http://www.cochlear.es

Com funciona un Implant Coclear
Part externa:
- Un micròfon que recull els sons més útils per a la comprensió del llenguatge i
els passa al processador.
- Un processador que selecciona i processa els sons en senyals digitals i s’envia
a la part interna mitjançant la bobina.
- Un transmissor o bobina transmissora que permet comunicar les parts
externes amb les internes, mitjançant acoblament inductiu.
- Bateries per alimentar tot el sistema de l’IC.
Part interna:
- L’estimulador-receptor converteix la informació digital en senyals elèctrics i
els envia al faig d’elèctrodes.
- Faig d’elèctrodes està insertat a la còclea i s’activa amb la informació que
transmet el processador de parla. Els senyals elèctrics que es generen a la
còclea estimulen el nervi auditiu i envien la informació a les àrees auditives on
s’interpreta com a so.
Part externa Part interna
Mmmmm
1.Bobina
2. Processador de parla
3. Portapiles
4. Estimulador-receptor
5. Faig d’elèctrodes
1
2
3
1
4
5

Precaucions amb l’implant coclear
Sistemes detectors de metalls
Els sistemes de detecció de metalls dels aeroports i els equips anti-robament d’altres
comerços produeixen forts camps electromagnètics. Això pot provocar que el nen
experimenti una sensació sonora distorsionada quan està a prop d’aquests aparells.
Tenen una tarja d’identificació de pacient implantat que fa que no hagin de passar per
aquests controls, sobretot en aeroports.
Telèfons mòbils
Alguns tipus de telèfons mòbils digitals, com els sistemes globals per a comunicacions
mòbils GSM poden interferir en el funcionament del processador de la parla. El nen
amb IC pot percebre el so més distorsionat quan està a prop d’un d’aquest aparells.
Aquest efecte és temporal i no suposa cap perill.
Viatges en avió
El processador de parla s’ha d’apagar en l’enlairament i l’aterratge ja que és un
dispositiu electrònic que quan està encès el processador transmet ones de radio d’altra
freqüència.
Humitat
Les parts externes de l’ implant s’han de protegir de la humitat i de l’aigua.
Descàrregues electrostàtiques (ESD)

Una descàrrega electrostàtica es produeix quan hi ha poca humitat a l’aire i toquem
determinats objectes, sobretot metàl—lics. Aquesta petita descàrrega pot esborrar el
programa del processador. Si aquesta electricitat es descarrega mitjançant el cos
humà, es pot experimentar una sensació de “pessigolles” a la punta dels dits.
Una situació en la qual es poden produir aquestes descàrregues és en els tobogan de
plàstic i en les piscines de boles de plàstic. Per tal d’evitar aquestes sensacions
desagradables, quan es el nen jugui en aquests llocs, és aconsellable retirar tots els
elements externs: processador de parla, micròfon i bobina.
Cops al cap o traumatismes cranials
Un traumatisme cranial fort dirigit sobre la zona de l’ estimulador-receptor de l’implant
coclear pot produir danys. Es convenient evitar activitats i /o esports que puguin
provocar aquests incidents.
Proves de neuroimatge
Els implants coclears tenen imans que serveixen per mantenir en posició el
transmissor. Hi ha implants que se’ls pot retirar l’ iman per realitzar una Ressonància
Magnètica Nuclear, sempre que ho indiqui el metge. En cas que no es pugui treure, el
metge valorarà la realització d’una altra prova.
El processador de parla no es pot exposar a temperatures superiors a 50ºC ,
ni inferiors a -5ºC.

c.3. Equipament mòbil de Freqüència Modulada (FM)
Un equipament mòbil de FM és un sistema de ràdio que envia senyals sonores de d’un emissor
(veu del mestre/a) a un receptor col—locat a la pròtesi auditiva de l’alumne (audiòfon i/o
implant coclear). La funció d’aquest sistema és millorar la relació senyal-soroll de l’aula tot
eliminant el soroll de fons, la reverberació i la distància.
Consta de dos elements: emissor o micròfon i receptor.
Es necessita un connector que és una peça de plàstic entre el receptor i l’audiòfon de
l’alumne. En cas d’alumnes que facin servir un implant coclear també es imprescindible un
connector entre el receptor i la pròtesi. Aquest connector es diferent per a cada tipus, model i
marca de pròtesi auditiva.
Es fa servir un cable d’àudio per connectar l’equip de FM a equips audiovisuals (televisió,
reproductors de CD i MP3) i ordinadors amb sortida d’àudio.
S’ha d’endollar el cable d’àudio a la sortida d’auriculars de l’equip d’àudio.
Emissor o
micròfon
Receptor

Radi de funcionament:
Cal desenrotllar el cable del micròfon per tenir un radi d’acció òptim. En ambients interiors és
d’ aproximadament 10 metres i en exteriors és d’ aproximadament 30 metres.
Els equips electrònics d’alta potència, les instal—lacions electròniques grans i les
estructures metàl—liques poden afectar i reduir significativament el radi de
funcionament.
En aquest enllaç trobareu una situació d’aula ordinària on el professor fa ús d’un equipament
de FM:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=ln8NHzVfJkQ

Implicacions de la sordesa
Els alumnes amb sordesa són molt diferents entre ells, les seves possibilitats
d’aprenentatge difereixen de forma considerable.
Les principals dificultats es centren en:
El sord té una capacitat innata per a desenvolupar el llenguatge però dificultats per
adquirir el codi lingüístic i, com a conseqüència, manifesta retard en les capacitacions
comunicatives i lingüístiques.
Dificultats més freqüents:
Estructura sintàctica amb errors en l’ús de paraules funció, en la persona,
gènere i nombre, temps verbals...
Lèxic inferior a l’edat, dificultat en paraules abstractes, per deduir i relacionar
Parla poc entenedora amb omissions, substitucions de fonemes, contingut
molt concret.....
Comprensió oral i escrita amb dificultats per manca de lèxic, poca
capacitat per relacionar, inferir, predir, tendència a la comprensió literal, poc domini
de les estructures sintàctiques més complexes.
Dependència, inseguretat, manca d’autonomia, tendència a conductes
imitatives, immadures, ingenuïtat.
Dificultat en formar la seva pròpia identitat com a sord i acceptació de la sordesa.
4
D Llenguatge i comunicació
D Desenvolupament personal, cognitiu i emocional

Orientacions i estratègies per a l’atenció
dels alumnes sords
Ajudes visuals mitjançant plafons visuals a tots els espais, alarmes
d’emergència, timbres d’entrada i sortida...
Recursos informàtics que faciliten l’accés ràpid a la informació. Internet,
email, tractament de textos..., cal que estiguin a l’abast de l’alumne
Subtitulació. Actualment hi ha molta informació televisiva que emet amb aquest
suport.
Esforç comunicatiu compartit, adreçar-se amb més freqüència i, per tal
d'establir una bona sintonia, mirar l'alumne sord, sobretot quan s'estan fent
explicacions a l'aula, i adreçar-se amb un estil interactiu obert que permeti fer
argumentacions o respostes obertes.
Atenció dividida en el temps, la impossibilitat d’escriure i escoltar alhora
dificulta l’accés a tota la informació, per tant, cal establir una alternança entre
l'observació i l'explicació. Aquestes situacions es donen a l'aula contínuament:
explicació d'un conte amb suports gràfics, treball amb l'ordinador, dictats...
Lectura labial per tal de completar la informació auditiva. Per això caldrà vetllar
perquè l'alumne sord pugui, en tot moment, llegir els llavis de les persones que
parlen, tant dels professors com dels companys de l'aula. Així doncs, haurem d'evitar,
quan parlem, moure'ns per la classe, escriure a la pissarra, tenir un llapis a la boca,
posar la mà davant la boca, girar-nos…evitar totes les interferències visuals que
puguem trobar
5
Ajudes tècniques
D Estratègies comunicatives

Ubicació a l’espai: L’alumne ha de poder mirar la cara del mestre/a i dels
companys quan parlen. És la condició necessària per possibilitar la lectura labial, i per
apreciar l’expressió del rostre i de l’actitud corporal del mestre/a i dels companys.
Recursos visuals i gràfics són una estratègia de compensació molt eficaç.
Actualment tenim al nostre abast una gran varietat de recursos visuals: imatges, el
text escrit, gràfics, DVDs, blocs, pàgines web, pissarres digitals… Els procediments i
l’entrada d’informació han de ser el més vivencials i multisensorials possible.
Explicitar els objectius d’aprenentatge, els procediments a seguir i les activitats a
realitzar de forma escrita i/o el més visual possible
Organitzar i utilitzar materials que fomentin l’aprenentatge autònom.
Conèixer els criteris, els procediments i les eines d’avaluació. Revisar conjuntament
l’avaluació per reconèixer els errors i poder millorar. Potenciar l’autoavaluació.
En l’àmbit de la intervenció curricular, serà necessari, en alguns casos, realitzar
adaptacions en les diferents àrees que vindran determinades pel domini de la llengua
oral i escrita i per les conseqüències pròpies de la sordesa.
Àrea de Matemàtiques
La principal dificultat d’aquesta àrea no radica en l’aprenentatge de les operacions
matemàtiques de càlcul. Les dificultats apareixen quan a l’alumne/a de li planteja la
resolució de problemes que impliquen la comprensió dels enunciats i del raonament
posterior.
Àrea de Llengua
En aquesta àrea cal distingir entre els continguts curriculars meta-lingüístics
(gramàtica) o culturals (literatura) i habilitats lingüístiques (lectura comprensiva,
expressió escrita, habilitats orals) on les dificultats dels alumnes amb sordesa són
importants i permanents. (Montfort, 2004)
D Estratègies d’aprenentatge

Àrea de Coneixement del Medi
Les dificultats que l’alumne sord es troba en aquesta àrea són de tipus verbal i
informatiu, doncs tene relació amb la complexitat de les estructures verbals i escrites.
De vegades poden estar limitades pel seu baix nivell de vocabulari i/o pobresa
d’estructures morfosintàctiques.
Àrea de Llengua Estrangera
Els alumnes amb un bon rendiment auditiu tindran una menor dificultat en aquesta
àrea.
Les activitats de listening suposen, sovint, un inconvenient donat que no poden fer
lectura labial. Els alumnes que disposen d’un equipament mòbil de FM els hi és de
gran utilitat en aquesta situació.
En Batxillerat es pot tramitar l’exempció total o parcial d’aquesta àrea.
Àrea de Música
Poden presentar limitacions en funció del rendiment protètic auditiu de cada alumne.
Majoritàriament segueixen aquesta àrea sense grans dificultats.

Orientacions metodològiques
Amb l’aplicació de diverses orientacions metodològiques podem millorar significativament
l’accés a la informació de l’alumne amb sordesa.
1. Ubicar adequadament el nen/a amb sordesa per tal d’assegurar la seva atenció i
que li arribi el so. Parlar mirant l’alumne, tot vetllant per una bona il—luminació.
Vigilar la distància entre el nen sord i la font sonora.
Mentre que les persones oients a mida que es distancien de la font sonora senten el so
amb una intensitat més baixa, en els alumnes amb sordesa aquesta distància pot provocar
no sentir-hi.
2. Intentar reduir al màxim els sorolls ambientals o bé fer ús de recursos tècnics, tals com
un equipament mòbil de FM.
6

3. Assegurar-se del bon funcionament de les pròtesis en cas d’observar respostes
auditives i lingüístiques poc habituals. Així com disposar de piles de recanvi per si
s’esgoten al llarg de la jornada escolar.
4. Parlar més a poc a poc, sense segmentar les paraules, amb un to i ritme normal i
una articulació clara.
5. Acompanyar les explicacions orals amb suports visuals.
6. Considerar l’atenció dividida: El nen no pot mirar al mateix temps allò que
l’adult està dient i allò que està fent. S’ha d’alternar l’observació del recurs
visual i l’explicació oral.
El mantenir una atenció dividida sostinguda pot ser motiu perquè l’alumne amb sordesa
es cansi abans i deixi de seguir l’activitat que estava fent. Necessitarà que l’adult
recondueixi aquesta atenció més sovint.

7. Utilitzar un llenguatge oral senzill, adaptat al nivell de comprensió del nen
amb sordesa: vocabulari proper i estructura sintàctica senzilla.
8. Assegurar que el nen amb sordesa comprengui les rutines i activitats de
l’aula, fent explicacions individualitzades, donant models del que es demana i
comprovant després que això s’ha entès. Els alumnes amb sordesa són bons imitadors.
9. Anticipar les activitats que es faran a la classe i en altres entorns.
10. Anticipar el vocabulari nou d’un tema i les idees bàsiques.
11. Adaptar els textos de les diferents matèries utilitzant un llenguatge senzill
i fer ús de sinònims si cal per a facilitar la comprensió.
12. Oferir la informació de forma lineal i ordenada assegurant la
comprensió de les consignes que es donen. Procurar no donar informació
important en els moments informals d’inici o finals de classes.
13. Els companys de l’alumne sords han d’estar informats de les
implicacions i estratègies que comporta la pèrdua auditiva.
En aquest enllaç trobareu exemples pràctics de situacions i orientacions
metodològiques anteriorment esmentades:
http://www.youtube.com/watch?v=BvutvFjROZc&feature=related
Davant d’activitats noves, que
l’alumne no coneix i que passaran en
el futur, com poden ser: anar
d’excursió, celebració de festes,
controls, visites culturals etc... cal
anticipar-les amb suport visual i el
mateix dia de l’activitat situar-les dins
de la seqüència del dia.

Referències bibliogràfiques
Cecilia Tejedor ,A (2004). Aprendiendo a oír (Manual práctico de educación para adaptación
de prótesis e implantes cocleares). Madrid, CEPE.
Departament d’Educació (2006). Guia per a famílies d’infants amb sordesa o ceguesa.
FIAPAS (2007). Dossier divulgativo para familias con hijos/as con discapacidad auditiva.
Información bàsica. Madrid: Confederación Española de Familias de Personas Sordas.
FIAPAS (2004). Manual básico de formación especializada sobre discapacidad auditiva. Madrid,
FIAPAS.
Manrique, M. y Huarte A.(2002). Implantes Cocleares. Barcelona, Masson.
Silvestre, N. et al.(2002). L’alumnat sord a les etapes infantil i primària. Criteris i exemples
d’intervenció educativa. Bellaterra, UAB.
Referències electròniques
Funcionament del sistema auditiu:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=tkPj4IGbmQQ
Funcionament d’un audiòfon:
http://www.youtube.com/watch?v=a0dSbhK0A-E
Funcionament d’un implant coclear (IC):
http://www.youtube.com/watch?v=Poyj7U2wzhQ
Simulació pèrdua auditiva:
http://www.youtube.com/watch?v=1EJ4g3J6cJM&feature=related
Funcionament equipament mòbil de freqüència modulada (FM):
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=ln8NHzVfJkQ
Situacions i orientacions metodològiques:
http://www.youtube.com/watch?v=BvutvFjROZc&feature=related
Tinc un/a alumne/a sord a l’aula:
http://www.xtec.cat/~cllombar/
7

Guia creda els alumnes sords al cm i cs curs 11 12

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Destacado

Destacado (20)

Similar a Guia creda els alumnes sords al cm i cs curs 11 12

Similar a Guia creda els alumnes sords al cm i cs curs 11 12 (20)

Más de marialopeztena

Más de marialopeztena (9)

Último

Último (9)

Guia creda els alumnes sords al cm i cs curs 11 12