SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 2
Descargar para leer sin conexión
VIURE EN FAMÍLIA
1. La Gens, la família, el paterfamilias, la materfamilias
A Roma des de sempre hi ha hagut grups socials. El més important era la família. La família era
un grup de persones que estaven sota la autoritat del paterfamílias (pare). El pare de família
tenia el poder il·limitat sobre tots els membres (la dona, els fills, els fills casats i solters, els
esclaus de la família) tenia tant poder que podia: decidir la vida i la mort dels seus familiars,
quan naixia un fill decidia abandonar-lo o adoptar-lo a la família, podia vendre als seus fills com
esclaus, si tenia un fill que havia comès un acte il·lícit, podia donar els seus fills a la persona que
els havia denunciat per quedar lliures de responsabilitats, era el posseïdor de tots els béns de la
família,podia desheretar als fillsquan volia.
Les famílies s’agrupaven i un grup de famílies es deia Gens. Ets d’una Gens quan tens un
avantpassatcomú.
La materfamilia tenía cura de la casa, tenia els fills i els criava i feia la roba per la família. No
tenia els mateixos drets que els homes, estaven discriminades, no podia fer els mateixos
treballs que els homes, no podien participar en política, els matrimonis eren per conveniència.
Si hi havia un divorci,els fillspassaven a la tutela del pare.
2. Els fills. El naixement
Per els romans era molt important tenir fills i que fossin nens per assegurar la continuïtat de la
família. Si no tenies fills, eres mal vist i es veia com un acte d’egoisme. Si no podien tenir fills,
adoptaven.
Quan naixia un fill, havia de ser reconegut pel pare, anaven al fòrum i allà hi havia una columna
que es deia columna lactaria. La mare deixava el nen davant de la columna i si el pare agafa el
nen, vol dir que se’l quedaven si no l’agafava,l’abandonaven.
2.1. Columna lactaria. Expositio.
Quan naixia un nen o una nena havia de ser reconegut pel pare, se n’anaven al fòrum i
al fòrum hi havia una columna que es deia lactaria, la mare exposava al nen davant de
la columna i el pare si el reconeix l’agafa en braços. En cas de que no l’agafessin els
feien esclaus o els abandonaven.
El novè dia el nen i el vuitè la nena després d’haver nascut es feia el bateig: era una
cerimònia on agafaven una bulla que era un sonall i servia d’amulet i li posaven el nom.
El nom dels nens: praenomen (nom Antonius A.) nomen (cognom Tullius  família
tullia) Cognomen (sobrenom “Cicero”) si eres adoptat et posaven un altre nom que era
de la família d’on provenies (agnomen Emilianus).
2.2. Praenomen, nomen, cognomen, agnomen
El dia nou després de néixer, es feia el bateig, feien una cerimònia en la qual li donaven
el nom a la nena o al nen, agafaven una bulla (un sonall) queservia d’amulet.
El nom dels nen: li posaven el Praenomen (nom: Antonius), el Nomen (el nostre
cognom: Tullius), el Cognomen (un alias, sobrenom: Cicero) si eres adoptat et posaven
el Agnomen (que era el cognom de la família dela qual provenia)
Les nenes tenien el cognom de la família.
3. El matrimoni
Durant la monarquia i la república romana els romans podien contreure matrimoni si els dos
eren patricis. Hi havia una llei que prohibia que els patricis es poguessin casar amb algú inferior.
Més tard van canviar la llei i van permetre que els patricis es poguessin casar amb ...... els
esclaus no es podien casar
3.1. Matrimoni cum manu (confarreatio, coemptio, usus)
Consistia en que la noia, quan es casava passava a formar part de la família del marit i
quedava sotmesa jurídicament al marit i si el seu marit moria quedava sotmesa al seu
sogre. Aquest tipus de matrimoni va durar des de la monarquia fins a finals de la
república.
Es feia seguint diversos cerimonials:
 El primer era el nuvi i la novia anaven davant d’un sacerdot i portaven un pa
de pagès i el sacerdottallava el pa per la mitat i li donava a la novia i al nuvi.
 El segon cerimonial era de caràcter més civil, aquest matrimoni era com una
compra venda, el maritcomprava la dona amb monedes.
 El tercer tipus era el usus, no hi havia cerimònia, consistia en si una novia
dormia a casa d’un home es consideraven casats.
3.2. Matrimoni sine manu
Consistia en que la dona quan es casava seguia sent de la seva família depenia del seu
pare, dels seus germans, ja no era un traspàs al seu marit. Aquest matrimoni va
millorar la situació de la dona. Abans de casar-se els nuvis feien una festa, convidaven
als amics i els pares i el nuvi li donava un anell (anular). En aquella festa es pactava el
dot. La nit abans del casament la novia agafava totes les seves joguines i les hi oferia
als Déus. El dia de la boda es posava una túnica blanca i llarga amb un vel de color
taronja. La túnica s’agafava per un cordill (que feia de cinturó) que tenia uns nusos on
a la nit de noces el nuvi deslligava. El dia del casament el nuvi i els seus amics anaven a
buscar a la novia i després anaven al lloc on es feia la cerimònia. Abans de començar
feien un sacrifici a un animal. Quan acabava la cerimònia firmaven un contracte
matrimonial. Després anaven al banquet de boda i estaven tot el dia celebrant-ho fins
al capvespre on feien un simulacre del rapte de la novia i anaven a casa. Els amics del
nuvi agafen a la novia en braços i la passen de la porta perquè no trepitges el llindar de
la porta,per que donava mala sort.
3.3. Requisits
 Els nens 14 anys i les nenes 12 anys.
 Han de ser lliures i ciutadansromans.
 Consentiment de les parts.
3.4. El divorci
A Roma era possible divorciar-se. Sempre era culpa de la dona si no podien tenir fills.
Es feia un simpleavis per divorciar-se.Les causes del divorci eren:
 No poder fills (descendència).
 Adulteri de la dona.

Más contenido relacionado

Destacado

Política i dret romans
Política i dret romansPolítica i dret romans
Política i dret romansmariamarat
 
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològicMots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològicmariamarat
 
Arbre Genealògic
Arbre Genealògic Arbre Genealògic
Arbre Genealògic mariamarat
 
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romanamariamarat
 
Tots els camins porten a roma
Tots els camins porten a roma Tots els camins porten a roma
Tots els camins porten a roma mariamarat
 
Furia de titanes
Furia de titanesFuria de titanes
Furia de titanesmariamarat
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayomariamarat
 

Destacado (12)

Tempore
TemporeTempore
Tempore
 
Política i dret romans
Política i dret romansPolítica i dret romans
Política i dret romans
 
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològicMots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
 
Arbre Genealògic
Arbre Genealògic Arbre Genealògic
Arbre Genealògic
 
La casa romana
La casa romanaLa casa romana
La casa romana
 
Ciutats
Ciutats Ciutats
Ciutats
 
Tots els camins porten a roma
Tots els camins porten a roma Tots els camins porten a roma
Tots els camins porten a roma
 
Euskadi
Euskadi Euskadi
Euskadi
 
Amfiteatre
AmfiteatreAmfiteatre
Amfiteatre
 
El circ
El circEl circ
El circ
 
Furia de titanes
Furia de titanesFuria de titanes
Furia de titanes
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
 

Similar a Viure en família

Similar a Viure en família (13)

Marc cultural la vida quotidiana alumnes
Marc cultural la vida quotidiana alumnesMarc cultural la vida quotidiana alumnes
Marc cultural la vida quotidiana alumnes
 
La família
La famíliaLa família
La família
 
Matrimoni i vida familiar a Roma
Matrimoni i vida familiar a RomaMatrimoni i vida familiar a Roma
Matrimoni i vida familiar a Roma
 
Matrimoni i vida familiar a Roma
Matrimoni i vida familiar a RomaMatrimoni i vida familiar a Roma
Matrimoni i vida familiar a Roma
 
Stuació de la dona a l'antiga roma
Stuació de la dona a l'antiga romaStuació de la dona a l'antiga roma
Stuació de la dona a l'antiga roma
 
El matrimoni a roma
El matrimoni a romaEl matrimoni a roma
El matrimoni a roma
 
Els romans 4t
Els romans 4tEls romans 4t
Els romans 4t
 
Família romana
Família romanaFamília romana
Família romana
 
Els Romans i La Vida d'Ultratomba
Els Romans i La Vida d'UltratombaEls Romans i La Vida d'Ultratomba
Els Romans i La Vida d'Ultratomba
 
El matrimoni a roma
El matrimoni a romaEl matrimoni a roma
El matrimoni a roma
 
Naixement I Fills
Naixement I FillsNaixement I Fills
Naixement I Fills
 
Organització Familiar I Edificis
Organització Familiar I EdificisOrganització Familiar I Edificis
Organització Familiar I Edificis
 
La dona grega
La dona gregaLa dona grega
La dona grega
 

Viure en família

  • 1. VIURE EN FAMÍLIA 1. La Gens, la família, el paterfamilias, la materfamilias A Roma des de sempre hi ha hagut grups socials. El més important era la família. La família era un grup de persones que estaven sota la autoritat del paterfamílias (pare). El pare de família tenia el poder il·limitat sobre tots els membres (la dona, els fills, els fills casats i solters, els esclaus de la família) tenia tant poder que podia: decidir la vida i la mort dels seus familiars, quan naixia un fill decidia abandonar-lo o adoptar-lo a la família, podia vendre als seus fills com esclaus, si tenia un fill que havia comès un acte il·lícit, podia donar els seus fills a la persona que els havia denunciat per quedar lliures de responsabilitats, era el posseïdor de tots els béns de la família,podia desheretar als fillsquan volia. Les famílies s’agrupaven i un grup de famílies es deia Gens. Ets d’una Gens quan tens un avantpassatcomú. La materfamilia tenía cura de la casa, tenia els fills i els criava i feia la roba per la família. No tenia els mateixos drets que els homes, estaven discriminades, no podia fer els mateixos treballs que els homes, no podien participar en política, els matrimonis eren per conveniència. Si hi havia un divorci,els fillspassaven a la tutela del pare. 2. Els fills. El naixement Per els romans era molt important tenir fills i que fossin nens per assegurar la continuïtat de la família. Si no tenies fills, eres mal vist i es veia com un acte d’egoisme. Si no podien tenir fills, adoptaven. Quan naixia un fill, havia de ser reconegut pel pare, anaven al fòrum i allà hi havia una columna que es deia columna lactaria. La mare deixava el nen davant de la columna i si el pare agafa el nen, vol dir que se’l quedaven si no l’agafava,l’abandonaven. 2.1. Columna lactaria. Expositio. Quan naixia un nen o una nena havia de ser reconegut pel pare, se n’anaven al fòrum i al fòrum hi havia una columna que es deia lactaria, la mare exposava al nen davant de la columna i el pare si el reconeix l’agafa en braços. En cas de que no l’agafessin els feien esclaus o els abandonaven. El novè dia el nen i el vuitè la nena després d’haver nascut es feia el bateig: era una cerimònia on agafaven una bulla que era un sonall i servia d’amulet i li posaven el nom. El nom dels nens: praenomen (nom Antonius A.) nomen (cognom Tullius  família tullia) Cognomen (sobrenom “Cicero”) si eres adoptat et posaven un altre nom que era de la família d’on provenies (agnomen Emilianus). 2.2. Praenomen, nomen, cognomen, agnomen El dia nou després de néixer, es feia el bateig, feien una cerimònia en la qual li donaven el nom a la nena o al nen, agafaven una bulla (un sonall) queservia d’amulet. El nom dels nen: li posaven el Praenomen (nom: Antonius), el Nomen (el nostre cognom: Tullius), el Cognomen (un alias, sobrenom: Cicero) si eres adoptat et posaven el Agnomen (que era el cognom de la família dela qual provenia) Les nenes tenien el cognom de la família. 3. El matrimoni Durant la monarquia i la república romana els romans podien contreure matrimoni si els dos eren patricis. Hi havia una llei que prohibia que els patricis es poguessin casar amb algú inferior. Més tard van canviar la llei i van permetre que els patricis es poguessin casar amb ...... els esclaus no es podien casar 3.1. Matrimoni cum manu (confarreatio, coemptio, usus)
  • 2. Consistia en que la noia, quan es casava passava a formar part de la família del marit i quedava sotmesa jurídicament al marit i si el seu marit moria quedava sotmesa al seu sogre. Aquest tipus de matrimoni va durar des de la monarquia fins a finals de la república. Es feia seguint diversos cerimonials:  El primer era el nuvi i la novia anaven davant d’un sacerdot i portaven un pa de pagès i el sacerdottallava el pa per la mitat i li donava a la novia i al nuvi.  El segon cerimonial era de caràcter més civil, aquest matrimoni era com una compra venda, el maritcomprava la dona amb monedes.  El tercer tipus era el usus, no hi havia cerimònia, consistia en si una novia dormia a casa d’un home es consideraven casats. 3.2. Matrimoni sine manu Consistia en que la dona quan es casava seguia sent de la seva família depenia del seu pare, dels seus germans, ja no era un traspàs al seu marit. Aquest matrimoni va millorar la situació de la dona. Abans de casar-se els nuvis feien una festa, convidaven als amics i els pares i el nuvi li donava un anell (anular). En aquella festa es pactava el dot. La nit abans del casament la novia agafava totes les seves joguines i les hi oferia als Déus. El dia de la boda es posava una túnica blanca i llarga amb un vel de color taronja. La túnica s’agafava per un cordill (que feia de cinturó) que tenia uns nusos on a la nit de noces el nuvi deslligava. El dia del casament el nuvi i els seus amics anaven a buscar a la novia i després anaven al lloc on es feia la cerimònia. Abans de començar feien un sacrifici a un animal. Quan acabava la cerimònia firmaven un contracte matrimonial. Després anaven al banquet de boda i estaven tot el dia celebrant-ho fins al capvespre on feien un simulacre del rapte de la novia i anaven a casa. Els amics del nuvi agafen a la novia en braços i la passen de la porta perquè no trepitges el llindar de la porta,per que donava mala sort. 3.3. Requisits  Els nens 14 anys i les nenes 12 anys.  Han de ser lliures i ciutadansromans.  Consentiment de les parts. 3.4. El divorci A Roma era possible divorciar-se. Sempre era culpa de la dona si no podien tenir fills. Es feia un simpleavis per divorciar-se.Les causes del divorci eren:  No poder fills (descendència).  Adulteri de la dona.