PLA DE TREBALL

Pla de treball Mª Mercè Llopart Casas
Practicum II / Aula 7
Bloc 1 Definició del projecte / Fonamentació teòrica
1. Títol del projecte
L’aprenentatge estratègic com a eina educativa als CRAEs.
Com a eina de futur els menors d’un CRAE necessiten ser estratègics per cercar
recursos davant la seva situació sociofamiliar i personal. Per això des de els
CRAEs s’hauria de treballar des d’un aprenentatge estratègic a l’hora de millorar la
comprensió dels menors, amb la finalitat de garantir la capacitat d’aquests de
construir respostes adequades davant les diferents situacions d’aprenentatge del
seu dia a dia.
2. Descripció del tema del projecte
Aquest projecte es portarà a terme en un centre residencial d’acció educativa,
CRAE, que es troba emmarcat dins el camp d’aplicació de la intervenció
socioeducativa i comunitària en un context educatiu no escolar.
Els nens/es i joves que hi resideixen son menors tutelats per l’estat, que conviuen
amb altres menors amb la seva mateixa situació sociofamiliar i un grup
d’educadors/es. Molts d’ells veuen les seves famílies un cop al mes, en visites
d’una hora, a les qual a vegades els pares o família extensa no acudeixen. Tot
aquest esquema social en el que estan inserits, marca molt la seva conducta a
nivell social, emocional i educatiu. Son nens/es i joves, amb por a la vinculació, ja
que no volen tornar a perdre l’afecte, per això mostren accions disruptives al
CRAE i als centres educatius, per allunyar l’efecte que creuen no merèixer.
Aquesta situació i la manca de motivació i confiança en si mateixos, donada la
seva baixa autoestima, complica la seva integració als recursos educatius,
generant situacions de fracàs escolar, que produeixen moltes dificultats als
menors a nivell de compressió, ocasionant molts impediments en el seu
desenvolupament a nivell relacional, ja que no són capaços d’entendre allò que
se’ls demana, ni oralment, ni de manera escrita, ni a nivell visual. La seva
estructura cognitiva esta tant desdibuixada que no tenen on ancorar allò que
perceben. Ja que no són capaços de descifra-lo i construir-ho com un nou
coneixement dins dels seus esquemes cognitius i de coneixement.
Per això amb aquesta intervenció es vol donar resposta a les necessitats
educatives, a nivell de comprensió i construcció d’esquemes de coneixement, dels
adolescents del CRAE. Ja que són els que estan més propers a la vida adulta, on
hauran de saber descodificar els missatges que reben i donar-lis resposta. Amb la
finalitat de facilitar-lis estratègies educatives que els ajudin a descodificar allò que
perceben i construir un pensament propi. Per això en centrarem en un
ensenyament que treballi des de la realitat i els interessos dels menors, tot
garantint un aprenentatge significatiu i estratègic. Per mitja d’activitats
motivadores, centrades en la seva persona, on aprenguin a aprendre de manera
divertida i col·lectiva. La importància de l’aprenentatge de procediments és el com
els aprens. I amb aquest projecte volem que no sigui per mitja de exercicis
repetius, sinó per una practica on el control d’allò que es fa i es decideix fer el porti
el propi menor. Com ho farem? En un primer moment per mitja de l’elaboració
conjunta de mapes mentals i esquemes gràfics. Més endavant per mitja de les
preguntes de Que hem de fer?, Com ho podem fer? Per que ho fem així? Donant
entrada a nous procediments estratègics d’aprenentatge de manera individual i/o
grupal.
1

3. Supòsits teòrics del projecte.
El paradigma criticoreflexiu va emmarcat la meva investigació-acció dins del centre
de pràctiques, durant el Practicum I i també ho farà en aquest Practicum II, ja que
aquest es fonamenta en un espiral autoreflexiu i un procés de retroalimentació, que
m’ha ajudat anar plantejant-me diferents dubtes i anar reconstruint aquest projecte.
Però si ens centrem en el projecte podem dir que podria respondre a diferents
enfocaments teòrics, ja que segons on es posi l’accent de la intervenció el
paradigma varia. Si posem l’accent en allò qualitatiu, estarem emmarcant el
projecte en un model naturalista, si pel contrari l’emmarquem en aspectes
quantitatius, el model serà racionalista, però encara en queda un altre punt de vista
on encabir el projecte, i és en aquest en el que es fonamentarà la intervenció, el
model sociocrític. Un model que té em compte tant els ítems qualitatius, com els
quantitatius, ja que es fonamenta en el pensament actiu de les persones en front
d’allò que aprenen. Fent d’aquest un projecte dinàmic i progressiu, on els canvis
vinguin donants per la realitat diària en el propi centre, tot cercant un projecte real i
eficaç. Aspectes que van de la mà de la concepció constructivista, marc conceptual
que l’emmarcarà la pràctica d’aquest projecte, ja que defensa que el procés
d’ensenyament-d’aprenentatge ha de ser dinàmic, progressiu i canviant. On el
models conceptuals construïts per mitja de la interacció entre els continguts, el
menor i educador, el triangle interactiu, generin canvis conceptuals significatius
pels menors. Generant un aprenentatge significatiu i estratègic. On la pràctica
formi part de la teoria i a l’inrevés. Així el procés d’E-A dels menors al llarg
d’aquesta intervenció, tal i com el defensa Jonassen, a de ser: actiu, constructiu,
col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu.
4. Raons de la seva tria, interès i prospectiva
El semestre passat ja vaig realitzar les practiques en aquest centre. I vaig poder
veure que el nivell de compressió dels adolescents és molt limitat, davant d’allò
que se’ls demana no entenen l’objectiu o la finalitat, per això no sabem com portar-
ho a terme, es a dir, quina resposta activar davant la demanda d’allò explicat.
L’adolescència és un moment de canvis i interrogants constants. Per això des del
model sociocrític vull donar resposta a la necessitat que tenen de crear la seva
pròpia identitat, i amb aquesta el seu propi pensament crític. Si partim d’allò que
els interessa i els mobilitza, podrem aconseguir que es motivin en l’altra part que
se’ls demana, la compressió.
5. Subjectes del projecte
Els subjectes de la intervenció seran menors de 12 a 15 anys del CRAE, però
també treballarem amb els equips educatius que conviuen amb ells. Així com
agents educatius tindrem els educadors/es, el grup d’iguals i la psicopedagoga. El
rol que adquirirà la psicopedagoga amb els grup d’adolescents serà de docent,
dinamitzadora i assessora i amb els equips educatius d’assessora i consultora.
El nivell de la pràctica educativa es centrarà amb els menors i de manera més
global en els educadors dels centre. Pel que fa a les variables, tindrem en compte
les següents:
2

Grup d’adolescents:
1. Variables del context;
o Anys d’internament al centre.
o Llar on viu.
2. Variables sociofamiliar:
o Necessitats educatives d’algun familiar
o Germans/es al centre
3. Variables personals;
o Motivació
o Atenció
o Capacitat d’esforç
o Temperament
4. Variables educatives;
o NEE
o Nivell de compressió
• Tipologia de comprensió que tenen
• Conseqüències d’un nivell de compressió baix
• Motiu del nivell de compressió baix
• Capacitat de descodificació dels estímuls que percep
Equips educatius:
1. Variables de context;
o Anys d’antiguitat al centre
o Llar on treballa
o Horari laboral
2. Variables personals;
o Capacitat de planificació
o Capacitat de lideratge
• Pressa de decisions
• Comunicació
o Compromís
o Motivació
3. Variables educatives;
o Nivell de coneixements sobre estratègies educatives a nivell de
compressió.
6. Bibliografia bàsica necessària i webgrafia.
o Jonassen, D. (2003). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva
constructivista. Barcelona: UOC
o Monereo,C. Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Mòdul
1 (pp 28-41). Barcelona: UOC.
o Monereo, C. (2003). L’assessorament en l’àmbit de les estratègies
d’aprenentatge. Barcelona: UOC
3

o Castelló, M. i Monere, C. (2003). Programes per a ensenyar estratègies
d’aprenentatge. Mòdul 2. Barcelona: UOC
o Castelló Badia, M, Luque Lozano, A, Jiménez Lagares, I, Onrubia, J, Lago, J.R,
Pitarque, I, Monereo Font, C. (2003). Funcions i àmbits d’intervenció de
l’assessor psicopedagògic en les diferents etapes educatives. Mòdul 3 de
l’assignatura Models d’orientació i intervenció psicopedagògica.
o Isus, S. (2008). Mòdul didàctic 3. Concepte i funcions de l’orientador
professional. A Echeverría, B. (coord.), Orientació professional. Barcelona:
UOC. (pp. 1- 64).
o Isus, S. (2008). Mòdul didàctic 4. Orientació professional en l’àmbit acadèmic.
A Echeverría, B. (coord.), Orientació professional. Barcelona: UOC. (pp. 1- 62)
o Benito Echeverría Samanes. Competències i qualificacions. UOC
o Alonso Tapia, J. (1992). Motivar en la adolescencia: Teoría, evaluación e
intervención. Madrid: Universidad Autónoma.
o Alonso Tapia, J. (1997). Motivar para el aprendizaje. Teoría y estrategias.
Barcelona: Edebé.
o Díaz Aguado, M.J (1997). Programas de educación para la tolerancia y
prevención de la violencia en los jóvenes Madrid: Ministerio de Trabajo y
Asuntos sociales.
Webgrafia:
o www.xtec.catG
o Edualter. Xarxa de recursos en educació per la pau, el desenvolupament i la
interculturalitat promoguda per Sedupaz i Sodepau: ): http://www.edualter.org
o www.eduso.net/
o www.brujulaeducativa.com
o www.aula21.net/orientacion/enlaces.htm
Bloc 2 Proposta metodològica
El pla d’actuació es fonamentarà en un enfocament metodològic cooperatiu i
col·laboratiu. On visió de l’orientació serà estimuladora, ja que per mitja de
d’intervenció es vol possibilitar l’aparició d’habilitats, capacitats i aprenentatges a nivell
de comprensió, que per la pròpia realitat sociofamiliar i educativa dels adolescents
probablement no es donarien. Cercant un procés E-A dinàmic.
Per dur a terme la intervenció partirem de la seva realitat i interessos per elaborar el
material didàctic. Les estratègies educatives, es centraran en la practica i el treball
conjunt, on per mitja del treball amb el grup d’iguals, un agent educatiu important pels
adolescents, s’aniran treballant diferents maneres d’entendre allò que se’ns vol
4

explicar per mitja d’imatges, d’eslògans, d’anuncis, de lletres de musica, etc. Cercant
millorar la seva capacitat en termes de comprensió, a l’hora que despertem en ells un
esperit crític davant d’allò que els envolta. Donant-lis eines per descodificar la seva
realitat personal i poder afrontar-la, per mitja d’una comprensió interna del seu context
sociofamiliar i educatiu. Amb objectiu de poder millorar la seva futura inserció al món
dels adults, al arribar als divuit anys.
FASE 1: PLANIFICACIÓ DE LA INTERVENCIÓ
DATA: Del 16 Març del 2015 HORES: 15h
Objectius:
o Conèixer i analitzar la demanda
o Acordar conjuntament els objectius que s’han d’assolir
o Acordar l’actuació a seguir i els agents educatius a intervenir.
o Aconseguir conèixer els interessos i motivacions dels menors adolescents
de la llar.
Destinataris/Àrees: Grup d’adolescents d’un CRAE (de 12 a 15 anys) i equips
educatius.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
Tasques d’observació i recerca d’informació:
1. Coordinacions amb els equips educatius;
o Per conèixer la demanada i elaborar un pla d’actuació conjunt.
o Per delimitar i acordar el paper que tindrà cada un dels agents educatius.
2. Elaboració qüestionaris als adolescents per conèixer les seves
motivacions i interessos. Que marcaran les activitats a realitzar.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
1. Entrevistes i reunions amb els equips educatius i graelles d’observació
(actes), per escriure tot allò que es digui a les reunions
2. Qüestionaris als menors adolescents.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
Conèixer i analitzar la demanda:
1. Nombre de coordinacions realitzades.
2. El nombre de coordinacions realitzades amb els equips educatius ha estat
suficient?
3. La informació extreta de les coordinacions a millorat a nivell qualitatiu les
sessions?
4. Nombre d’assistència dels educadors/es.
5. Capacitat comunicativa dels equips educatius.
6. Capacitat de planificació i lideratge per part dels equips educatius
Acordar conjuntament els objectius que s’han d’assolir:
1. Nombre d’objectius acordats.
2. El nombre d’objectius acordats ha estat suficient?
3. Els objectius han estat fidels a la realitat dels destinataris?
7. Motivació per part del educadors/es ha esta adequada? Varia segons els
anys de treball al centre?
8. Els educadors/es han adquirit un compromís amb el pla de treball? Aquest
varia segons els anys de treball al centre?
5

Acordar l’actuació a seguir i els agents educatius a intervenir.
1. Nombre de sessions acordades en l’actuació.
2. Nombre d’agents educatius implicats.
3. La motivació per part del educadors/es durant el procés ha esta adequada?
Varia segons els anys de treball al centre?
4. Els educadors/es han adquirit un compromís amb el pla de treball? Aquest
varia segons els anys de treball al centre?
Aconseguir conèixer els interessos i motivacions dels menors adolescents
de la llar:
1. Nombre de interessos i motivacions dels adolescents d’entre 12 i 15 anys
d’un CRAE que es repeteixen.
2. Nombre de interessos i motivacions que apareixen de manera aïllada.
3. La informació extreta d’aquests qüestionaris a millorat a nivell qualitatiu les
sessions realitzades?
FASE 2: EXECUCIÓ DE LA INTERVENCIÓ
DATA: 30 de Març del 2015 HORES: 40h
Objectius
o Intervenció i implementació del pla
o Introduir estratègies didàctiques per millorar el nivell de compressió dels
adolescents.
o Despertar una actitud positiva dels menors en vers el seu procés E-A.
o Aprendre a aprendre per mitja d’activitats properes al menors. Cercant un
aprenentatge significatiu i estratègic.
o Generar situacions de confiança i diàleg per mitja de l’espai
d’aprenentatge, amb el grup d’iguals.
Destinataris/Àrees: Grup d’adolescents d’un CRAE (de 12 a 15 anys)
Construcció d’esquemes de compressió davant la interacció social dels
adolescents en el seu dia a dia:
1. Visió Fòrum de pel·lis, anuncis, videoclips, etc.
2. Resolució de conflictes. Per mitja de les visualitzacions emprades.
3. Jocs didàctics. Per treballar la compressió per mitja de l’elaboració de
mapes mentals en grups i esquemes gràfics grupals. I de la recerca de les
respostes a: Que hem de fer?, Com ho podem fer? Per que ho fem així?
4. Elaboració de les paraules clau. Abans i desprès del diàleg global, cada
un/a escriurà en una pagina allò que per ell/a sigui la paraula o concepte
clau de la pel·lícula, anunci, còmic, cançó, etc treballant.
5. Elaboració de qüestionaris d’avaluació de les sessions. Pel grup
d’adolescents.
1. Diari de classe o diari de pràctiques. Elaborat per mi. Posicionant-me
des d’una visió d’invetigació-acció del procés que duc a terme al centre.
2. Graelles d’observació de les sessions. Per indicar si el grup participa, es
cohesiona, avança en el nivell de compressió i la capacitat d’estructura
esquemes cognitius d’aprenentatge per mitja dels procediments emprats.
3. Entrevistes i reunions. Amb els equips educatius per treballar de manera
conjunta i esbrinar i han notat alguna diferència.
4. Brainstorming o pluja d’idees. Ho farem de manera conjunta amb tot el
grup. Per anar construint el mapa mental grupal.
6

5. La Philips 6.6. En grups de 6 adolescent i 6 minuts per elaborar un mapa
mental en petit grup d’allò que hem visionat o treballat a la sessió de
compressió. Aquest instruments s’utilitzarà quan el grup ja controli
l’elaboració de mapes mentals, i ho puguin treballar de manera grupal i
sense ajuda guiatge.
Intervenció i implementació del pla:
1. Nombre d’adolescents que participa en les seccions?
2. El nombre de sessions ha estat el correcte?
5. Nombre de sessions que han arribat a terme.
6. Nombre de sessions que no s’han aconseguit. Per què?
7. Nombre d’agents educatius o equips educatius que han acomplerts amb la
seva funció?
8. Dificultats per part dels agents educatius per acomplir la seva funció?
3. Dificultats per la implementació del pla.
Introduir estratègies didàctiques per millorar el nivell de compressió dels
adolescents.
1. La metodologia emprada per dur a terme les estratègies ha estat
l’adequada?
2. Els recursos didàctics emprats han estat encertats?
3. Els recursos didàctics emprats han estat suficients?
4. Han sorgit nous recursos didàctics no plantejats inicialment?
5. Els adolescents són capaços d’emprar l’estratègia educativa per si sols?
6. Quin nombre d’adolescents comprenen la funció i utilitat d’estratègia
educativa emprada?
7. Nombre d’adolescents que comprenen allò que analitzen en grup?
8. Nombre d’adolescents que comprenen allò que analitzen de manera
individual?
9. Les estratègies emprades varien segons el numero d’anys d’internament
dels menors?
10. Les estratègies emprades varien segons els antecedents sociofamiliars
dels menors?
11. Les estratègies emprades varien segons la llar on resideix el menor?
Despertar una actitud positiva dels menors en vers el seu procés E-A.
1. Quin nombre d’adolescents es mostren motivats davant la tasca al inici de
les sessions?
2. Quin nombre d’adolescents es mostren motivats davant la tasca al finalitzar
les sessions?
3. Quin nombre d’adolescents pregunta davant la tasca al inici de les
sessions?
4. Quin nombre d’adolescents pregunta davant la tasca al finalitzar les
sessions?
5. Quin nombre d’adolescents no verbalitza allò que pensa al inici de les
sessions?
6. Quin nombre d’adolescents no verbalitza allò que pensa al finalitzar les
sessions?
7. Nombre d’adolescents que han canviat el seva actitud en vers el seu
procés d’E-A.
8. La capacitat d’atenció i motivació varia segons els anys d’internament dels
menors?
7

9. La capacitat d’atenció i motivació varia segons el seu context sociofamiliar?
10. La capacitat d’atenció i motivació Varia segons la llar on viu el menor?
11. Al finalitzar les sessions els adolescents presentem més capacitat d’esforç
davant de la tasca a realitzar?
Aprendre a aprendre per mitja d’activitats properes al menors. Cercant un
aprenentatge significatiu i estratègic.
1. Nombre d’adolescents que han finalitzat totes les sessions?
2. Quin nombre d’adolescents és capaç de reflexionar i cercar la resposta
d’allò que se li demana al iniciar de les sessions?
3. Quin nombre d’adolescents és capaç de reflexionar i cercar la resposta
d’allò que se li demana al finalitzar les sessions?
4. Quin nombre d’adolescents és capaç plantejar noves preguntes sobre allò
treballat, al iniciar les seccions?
5. Quin nombre d’adolescents és capaç plantejar noves preguntes sobre allò
treballat, al finalitzar les seccions?
6. Els adolescents amb NEE han necessitat un suport especial? Quin?
Generar situacions de confiança i diàleg per mitja de l’espai d’aprenentatge.
1. El grup es mostra cohesionat?
2. Es donen situacions de diàleg i confiança?
3. Aprendre per mitja del grup d’iguals a facilitat l’aprenentatge de
adolescents amb NEE? O pel contrari la dificultat?
FASE 3: SEGUIMENT I AVALUACIÓ DE LA INTERVENCIÓ
DATA: 20 de Maig del 2015 HORES: 20h
Objectius:
o Avaluar el procés de treball seguit durant la consecució dels objectius i dels
resultats.
o Plantejar la continuïtat de la intervenció.
Destinataris/Àrees: Grup d’adolescents d’un CRAE (de 12 a 15 anys) i equips
educatius
Tasques de coordinació i avaluació de la intervenció:
1. Coordinacions amb els equips.
2. Coordinacions amb els adolescents.
3. Elaboració de qüestionaris d’avaluació de la intervenció. Per part dels
equips educatius i dels adolescents implicats.
1. Graelles d’observació de les reunions i entrevistes.
2. Qüestionaris. Als equips educatius i al grup d’adolescents.
3. Entrevistes i reunions. Als equips educatius i al grup d’adolescents.
Avaluar el procés de treball seguit durant la consecució dels objectius i dels
resultats.
1. Nivell d’assoliment del resultats esperants.
2. Resultats acadèmics dels adolescents sobre el nivell de comprensió en
termes de rendiment.
Plantejar la continuïtat de la intervenció.
1. Els adolescents mostren interès en la continuïtat de les sessions?
8

2. Els equips educatius mostren interès en la continuat de les sessions?
3. Es vol continuar el projecte d’actuació, però ampliar els destinataris?
4. Caldria fer canvis sobre el projecte inicial, per donar continuïtat a la
intervenció? Quins?
9

PLA DE TREBALL

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

La actualidad más candente (20)

Similar a PLA DE TREBALL

Similar a PLA DE TREBALL (20)

Último

Último (7)

PLA DE TREBALL