1. PROJECTE TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU. NTICEDU
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS
Tal i com hem exposat en la introducció del projecte que hem presentat, la idea original de
crear la proposta d’intervenció va sorgir de converses informals que es van portar a terme en la
xerrada del 20 de novembre, entre una dels membres del treball i dues de les educadores del
Centre Obert del Portat Nou de Valls, a partir dels diferents exemples exposats durant el
transcurs de la mateixa xerrada.
Des del dia 15 de desembre ja formàvem un grup de treball a la UOC, i vam aprofitar aquesta
idea per portar-la a la pràctica des de la proposta que ens formulava l’assignatura aprofitant
que l’Anna és la Coordinadora/directora del Centre Obert.
Durant la setmana del 21 al 30 de novembre ens vam dedicar a buscar informació, projectes i
introduir-nos en el model de casos per tal de poder elaborar la Fitxa de Disseny que se’ns
demanava, i intentar ajustar el contingut segons les sessions i la organització del Centre Obert.
Des d’un primer moment sabíem que disposàvem de l’Espai Òmnia per a treballar mitjançant
les noves tecnologies la temàtica, però ens trobàvem amb dos handicaps importants:
- Treballar els valors com a continguts, ja que la necessitat sorgia més de les
observacions de les educadores i dels models familiars dels infants, que no pas d’una
necessitat dels propis alumnes, element clau en l’aprenentatge significatiu.
- La inexperiència de les educadores en el model constructivista i l’aprenentatge
significatiu, les educadores eren una peça fonamental en la consecució del projecte que
hem presentat, i si bé les dues membres de la UOC que presentàvem el projecte, portàvem
un semestre treballant amb la temàtica no passava el mateix amb les educadores del centre
obert, que coneixien teòricament els conceptes, però no des de la vessant pràctica que
nosaltres proposàvem. Calia doncs, transmetre molt bé la idea i objectius que preteníem
amb el projecte, per tal que realment fossin els propis alumnes els que creessin
l’aprenentatge a partir de les noves tecnologies i la connexió amb la seva realitat més
propera.
Per aquest motiu el dia 3 de desembre es fa una reunió amb les educadores del Centre
Obert del Portal Nou de Valls, responsables del grup amb el que es vol portar a terme el
projecte, les quals accepten de bon grat la proposta.
Durant la reunió es plantegen els objectius i intencions del projecte, es desenvolupen i
s’expliquen les activitats pensades, per tal de ser reprogramades tenint en compte el seu
coneixement sobre els nens.
En aquesta reunió s’exposen nocions del model constructivista, l’aprenentatge significatiu i les
TIC com a eines de creació de coneixement mitjançant els documents de la UOC que es
faciliten a les educadores del Centre, i d’aquesta manera minimitzar un dels handicaps que
havíem detectat.
Es crea el Calendari d’activitats sota una graella, per veure gràficament els dies i els espais
dels quals disposem, i apareix un nou problema: el temps i els espais.
El grup amb el que s’intervindrà té assignats els dimarts, els dijous al centre obert i els
divendres, a l’Espai Òmnia. Aquest més trobem ni més ni menys, que quatre festius que
coincideixen en les dates assignades i això ens planteja alguns canvis a nivell organitzatiu, com
reprogramar sessions tenint en compte la repartició dels espais ( Centre Obert i Òmnia) i
allargar una setmana més del previst el projecte per tal de compensar els festiu.
Durant la reunió es parlen directament dels exemples que es van exposar durant la xerrada,
per tal que mitjançant aquests poguem treballar els continguts amb els infants i crear la
necessitat en ells de poder resoldre aquests conflictes, adonant-se de la necessitat d’abordar la
problemàtica, connectar-la en el seu dia a dia, i fer-la més propera, per d’aquesta manera
poder minimitzar l’altre handicap que exposàvem anteriorment.
L’endemà mateix es realitza la primera activitat de presentació, ja amb els canvis elaborats.

2. PROJECTE TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU. NTICEDU
En un primer moment havíem pensat crear la necessitat de treballar la temàtica a partir de
l’anàlisi del catàleg de joguines, però en la reunió del dia anterior ens vam adonar que potser
seria una iniciativa una mica forçada, que segurament no crearia els efectes que nosaltres
esperàvem, així que ens guardem un as sota la màniga, per si això acabava passant.
Un dels exemples que les educadores havien exposat en relació amb els problemes de gènere
que es donaven, era en la repartició de les tasques domèstiques, on quedaven clarament els
rols definits, un fet que com a centre obert no podien tolerar i calia treballar. D’aquesta manera
aprofitant l’hora del berenar sorgeix el conflicte de recollir la taula, el qual aprofitem per generar
debat i poder introduir el tema dels rols de gènere i la proposta de treball.
En la primera sessió la Maria, no intervé, en la reunió passada, també es va acordar que
introduiríem la seva presència més endavant amb alguna excusa, per no trencar la naturalitat
de la dinàmica, i que els alumnes sentissin que estàvem realitzant algun tipuis “ d’exepriment,
per dir-ho d’alguna manera, amb ells.
Ja a la següent setmana realitzem la segona activitat, en un primer moment havíem pensat
que la segona activitat fos una altra, però l’ordre programat es va veure alterat, ja que com que
havíem introduït la temàtica a treballar a partir del conflicte de recollir la taula, ens va semblar
oportú treballar les tasques de la llar, en la següent sessió per tal de donar continuïtat al
plantejament aportat.
L’activitat estava programada per a realitzar-la en dos grups de cinc però al disposar de 4
educadores valorem la possibilitat de dividir-nos en grups més reduïts. L’objectiu era a partir
identificar comportaments sexistes a partir de programes i anuncis que podíem trobar a la
xarxa. A l’explicar l’activitat als alumnes ens vam adonar que sovint quan programem activitats
ho fem pretenen abarcar el màxim possible, aconseguint el màxim d’exemples, el màxim de
fonts... però quan ens trobem a la realitat necessitem concretar, i centrar-nos en un contingut i
procediment més específic. En aquest cas concret teníem programat treballar l’activitat des
d’anuncis, programes de la televisió, sèries... un cop allà amb els nens, ens adonem que hem
d’escollir un element d’anàlisi, sinó podem perdre molta informació pretenent arribar a tanta.
D’aquesta manera en lloc de com havíem pensat en un inici, decidim decantar-nos només per
una font d’informació i escollim els anuncis de la televisió ja que ens sembla una manera més
divertida de treballar un element tant rutinari com les tasques de la llar.
Per a realitzar aquesta activitat amb les dues sessions, vam haver de reestructurar les sessions
següents, doncs vam canviar un dia de l’espai Òmnia amb un altre grup per tal de poder primer
treballar en petits grups la recerca a la xarxa i després introduir els conceptes i realitzar les
exposicions amb el grup total.
A continuació vam desenvolupar la tercera activitat, les professions. Ja que un dels problemes
que les educadores manifestaven que es trobaven durant l’espai del centre obert i on
s’evidenciaven més la temàtica dels rols de gènere eren en el moment de practicar algunes
activitats col·lectives que implicaven algun esport o realització de manualitats. Decidim incidir
en aquests aspecte mitjançant el treball de les professions i les habilitats que es desprenen
d’aquestes. Una activitat que estava pensada per resoldre en dues sessions, però en la qual
considerem oportú afegir una sessió més a l’activitat per tal d’introduir una pel·lícula que ens
sembla molt adient per tal d’enllaçar un hobby o activitat lúdica, en aquest cas el ballet i el que
pot suposar ésser una professió al futur. Doncs volem evidenciar d’alguna manera, que
escollirem una professió a priori segons allò que ens agradi i que sapiguem fer. A banda la
pel·lícula trenca i afronta un tòpic de gènere com és la dansa en el gènere masculí.

3. PROJECTE TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU. NTICEDU
Ja en aquesta tercera activitat introduïm el
personatge de la Maria, creiem que a
aquestes altures jo no trenca tant amb
l’activitat de l’aula, i la presentem, de forma
que es doni importància al treball que
realitzen, i com una figura de suport a la qual
li interessa la tasca que estem realitzant.
Un cop arribats en aquest punt, realitzem una
reunió per tal de valorar el funcionament
del nostre projecte, amb les educadores.
Parlem sobre la motivació i implicació dels
joves, i en traiem conclusions positives, doncs
els joves acudeixen a les deferents sessions i
s’ha creat un bon clima, on fins i tot entre ells
comencen a aparèixer bromes en relació als rols de gènere. Valorem que “frivolitzar”, per dir-ho
d’alguna manera i riure amb la temàtica també és un sinònim d’aprenentatge. En aquesta
reunió ens trobem que el dia 25 i el dia 1 ( tots dos en dimarts) són festius i decidim canviar les
sessions que tocaven aquests dies pel dia 24 i 31 ( dilluns), com que les educadores estaran
atenent al grup de petits les activitats les portaran a terme l’Anna i la Maria soles. Durant
aquesta reunió també ens plantegem la possibilitat d’eliminar alguna activitat, concretament la
de la pressió estètica, donat que comptàvem amb menys temps del que esperàvem i era una
activitat en la qual ens costava més trobar una relació directe a treballar amb els infants. Però
atenent a la realitat que d’aquí a ben poc entraran en l’edat adolescent i els canvis en els
cossos seran evidents, valorem que és un contingut que havíem d’abordar.
Conscients de que potser els infants no li atorgarien tan de sentit com nosaltres vam decidir
situar aquesta activitat just abans de l’activitat dels contes Disney, per tal de reforçar els
continguts treballats en aquesta sessió, en un material audiovisual, on a banda de treballar els
rols de gènere també podríem treballar el físic i aparença dels protagonistes. I així ho vam fer.
Per tant després d’aquesta i ja que ens trobem en ple període de vacances de Nadal la següent
activitat a realitzar és les princeses de conte.
Vam deixar escollir als alumnes entre diferents pel·lícules i finalment vam escollir la Ventafocs,
per treballar el rol de la típica princesa dels contes, i més tard, les educadores vam escollir la
de brave, com la excepció a aquesta ideologia, tot i que entre nosaltres va sorgir força debat
entre aquesta i Shrek, finalment va guanyar la més actual. La resposta dels joves va ser molt
satisfactòria, tot i els dubtes que ens generava en un inici veure una pel·lícula de dibuixos
animats. Suposem que la preparació amb crispetes va ser de gran ajuda....
La següent activitat, la de reflexió, no estava
contemplada tampoc en la nostra
planificació, però arran de la reunió que vam
portar a terme el dia 19 amb les educadores,
vam considerar oportú fer un repàs de tots
els materials treballats i els diferents
conceptes abans d’afrontar l’activitat final de
realització del documental.
En aquest punt vam realitzar dues reunions
,més amb les educadores, que segurament a
hores d’ara deuen estar ben fartes de
nosaltres. La primera el dia 2 de gener per
tal d’introduir-nos totes en la eina que
havíem d’utilitzar per a realitzar el documental, instal·lant el programa als diferents ordinadors
portàtils que el punt òmnia ens facilitava. En aquesta reunió també vam decidir la línia
argumental del documental, que va quedar fixat en una línia cronològica de l’evolució dels
infants a partir dels vídeos inicials que havíem elaborat, de les diferents activitats amb els
exemples exposats i dels vídeos finals elaborats fruit de la reflexió del conflicte inicial. Durant la
reunió vam decidir la forma en què treballaríem ( petit grup) i es van realitzar proves de com
podríem enganxar els diferents treballs que els alumnes anaven realitzant en un mateix
document.

4. PROJECTE TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU. NTICEDU
L’endemà, la Maria i l’Anna, tot i que el projecte encara no ha finalitzat vam decidir que ens
seria útil fer una petita valoració de tot el projecte amb les educadores, que a banda també ens
serviria per recollir la opinió i realitzar la memòria i conclusions del treball. En aquesta reunió
sorgeix la idea, de poder realitzar una activitat on els joves presentin el vídeo que han realitzat
als diferents grups del centre obert i també als avis del centre cívic, amb els quals
comparteixen edifici. Però aquesta activitat encara queda a l’aire, i caldrà comprovar la
disponibilitat dels espais i de la l’organització de cada grup.
Ara els joves ja s’han iniciat al programa estudio 9, i han començat a realitzar el projecte amb
l’ajuda de les educadores i de l’Anna i la Maria. Les sensacions són bones, i tot i que no hem
pogut valorar encara el projecte definitivament acabat, creiem que tenim prous elements per a
valorar la seva viabilitat i els aprenentatges aconseguits.
Com s’ha pogut veure, existeixen clares diferències entre la tasca que havíem programat a la
fitxa inicial, i fins i tot canvis que s’han produït després de la primera reunió inicial, on a priori
semblava que tot quedava prefixat.
El fet de portar la idea a la pràctica fa que existeixin moltes modificacions a nivell d’horaris,
d’organigrama i d’organització dels espais. A banda el propi aprenentatge que van realitzant els
alumnes, fa que també ens haguem plantejat més d’una vegada la idoneïtat de les activitats
programades, per la qual moltes d’elles també en patit canvis durant tot el procés, com s’ha
anat explicant en aquest apartat.
Una de les modificacions que més evident s’ha fet, s’ha centrat en els continguts conceptuals,
doncs primerament, degut a la fonamentació teòrica amb la que ens vam basar, els continguts
a treballar giraven molt entorn a la societat del patriarcat, i finalment l’hora de dissenyar i portar
les activitats a la realitat, el contingut més treballat ha estat els rols de gènere. Un concepte que
estant estretament lligat amb el “concepte mare” del que partíem, és molt més fàcil d’evidenciar
en els comportament i les actituds dels joves i per tal facilita la seva comprensió.
Realitzant el projecte també ens hem adonat que en un principi, a nivell teòric volíem abarcar
molt de contingut, aportant gran quantitat d’exemples i de fonts, i fent de les activitats quelcom
molt elaborat. Quan en realitat, al portar-lo a la pràctica hem hagut de concretar molt els punts,
els exemples i les fonts, ja que essent més concrets els mateixos alumnes adquireixen millor
els aprenentatges i si afavorim la reflexió, ells mateixos són capaços de generalitzar els
continguts treballar i arribar per si sols on nosaltres planificavem.
Ja per acabar dir que a banda del projecte on més dificultats ens hem trobat ha estat en la
compartició dels materials entre els membres del grup.
Primerament vam utilitzar l’eina del wiki, ens vam fins i tot baixar vídeos per entendre el
funcionament, i poder utilitzar el seu potencial, però no ens en vam acabar d’ensortir. Els
documents no arribaven als consultors, ens costava trobar la informació que penjàvem, i la
nostra inexperiència, tot i els consells dels treballs en parelles, va poder amb nosaltres.
Finalment hem utilitzat el drive, que ens ah estat molt més fàcil i ens ha permès elaborar el
document que es presenta a continuació a través de la xarxa.

5. PROJECTE TIC I APRENENTATGE SIGNIFICATIU. NTICEDU