3. 4.1 Antecedents
La llanterna màgica
• Abans no aparegués el cinema com a tal,
s'havien provat molts sistemes per a jugar
amb les imatges i a la llum i provocar
sensacions en l'espectador. Faires amb
llanternes anaven de poble en poble
oferint els seus espectacles. Les imatges
es manipulaven en el projector de la
llanterna per a oferir sensació de
moviment. Una de les fórmules més
reeixides foren les FANTASMAGORIES.
4. • A finals del segle XVIII en aquella època,
presenciar un espectacle en el qual figures
espectrals sortien del no res era tot un
esdeveniment que molts cops s'escapava
a la raó dels assistents al show. Aquest
tipis d'espectacle significava una innovació
en el ram de l’entreteniment. Fins aquell
moment els espectacles visuals es
centraven principalment en les ombres
xineses i en espectacles mes
rudimentàries de llanterna màgica.
• En aquestes antigues, projeccions
s'explicaven històries, però segurament
fins l'arribada de les fantasmagories no
s'havia aconseguit un grau tan alt de
comunió entre l'espectacle i el públic.
5. • Es buscava crear l'ambient idoni per a que el resultat
de les projeccions aconseguís el seu propòsit, que no
eta altre que espantar als assistents. Sense espantar als
assistents. Sense aquesta ambientació, la suggestió del
públic no hagués tingut tanta força, i per tant no
hagués tingues tant èxit.
Les fantasmagories mes conegudes
van ser les que el belga Étiènne Gaspar
Robert, autodenominat Rebertson.
6. • L'aparell que projectava les
fantasmagories, anomenat fantascopi, va
ser fruit de les millores fetes per
Robertson sobre invents creats i
abandonats anteriorment per altres.
• El major mèrit va ser principalment la
incorporació de rodes a la llanterna
màgica. Amb aquesta simple adaptació,
Robertson va poder moure l'aparell a la
seva voluntat per tota la sala, i així va
poder modificar tant la mida i el
moviment de les fantasmes que es
projectaven per la sala, fent-los mes vius,
mes temibles.
• Això provocà que els projectors
s’escampessin per tot el món força
ràpidament. El seu èxit es va allargar força
en el temps, fins i tot 70 anys després de
la seva invenció es seguien fent
projeccions fantasmagòriques.
7. La cronografia
• Muybridge va ser el pioner en registrar el moviment
d’ésser vius. El 1872, va ser contractat per Leland
Stanford, per a demostrar que el cavall, quan galopa,
aixeca les quatre potes de terra. Per a demostrar-ho,
Muybridge va ubicar 12 càmeres al llarg de la pista de
la carrera. A l’obturador de cadascuna d’elles va
enganxar una corda que creuava la pista, que seria
tallada pel cavall, obtenint així fotografies en seqüència
de diferents moments de galop. Les seves experiències
van suposar un pont entre l’estàtica de la fotografia i la
dinàmica.
El 1882, Étienne-Jules Marey
inventa el fusell fotogràfic. Es
tracta d’un cronograf de placa fixa
que registra 12 imatges per
segon.
8. La percepció del
moviment
El 1824 el metge anglès Peter
Mark Roget, planteja el principi
de la persistència retiniana,
segons el qual, l’ull té la capacitat
de guardar l’última imatge que li
arriba, fent que un objecte sigui
percebut fins i tot quan no hi és.
Segons la tesi de Roget, podem
percebre la continuïtat de 24
imatges per segon.
9. LES JOGUINES ÒPTIQUES • Consisteix en un disc de cartró que porta un dibuix per
ambdós costats. A les vores té un llistó que quan gira
dóna la il·lusió de superposar les imatges.
TAUMÀTROP
(W. H. Fitton – Dr. Paris, Gran Bretanya
1825)
10. • Consisteix a fer girar la placa dels dibuixos de manera
que s’obtingui una sensació de moviment de les
imatges. Permet una gran varietat de dibuixos en
moviment ja que les plaques poden ser canviades.FENAQUISTOSCOPI
(Josep Plateau, Bèlgica 1832)
11. • Consisteix en un cilindre de metall amb ranures
verticals. A traves d’aquestes es miraven els dibuixos
que es formaven dins del cilindre. Els dibuixos eren
d’un mateix cos, en fer girar el cilindre es donava la
sensació d’estar en moviment.
• El zoòtrop va patir algunes modificacions per a
perfeccionar el seu funcionament. D’aquestes
modificacions sorgiren aparells com el praxinoscopi
d’Emile Reynaud.
EL ZOÒTROP
( Horner, Gran Bretanya, 1834)
12. • És el precursor, en certa manera, d’allò que seran els
dibuixos animats. Es tracta d’un tambor, a l’interior del
qual hi ha una roda i diversos miralls que reflecteixen
una imatge dibuixada en una tira de paper.
PRAXINOSCOPI
( Reynaud, França, 1877)
13. 4.2 L’origen del cinema
• La història del cinema tracta de l’evolució
tècnica i artística de l’art de les imatges en
moviment
• Les pel·lícules han passat de ser una
atracció curiosa a esdevenir un mitjà de
comunicació de masses. Aquestes han
tingut al llarg del segle XX un impacte
substancial en les arts, la tecnologia, la
política i la societat.
14. • A William K. Dickson, enginyer en cap dels
Laboratoris Edison, se li atribueix la
invenció d’un tipus de banda de cel·luloide
que pot contenir una seqüència d’imatges,
tot sent la base d’un mètode de
fotografiar i projectar imatges que es
mouen.
• Es tallaven trossos prims de cel·luloide i
s’eliminaven les marques dels talls amb
plaques de pressió escalfades. Després,
aquestes bandes es cobrien amb una
gelatina fotosensible que enregistrava les
variacions lumíniques.
15. EL QUINEMATÒGRAF
• L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE CHICAGO,
celebrada el 1893, va ser el lloc escollit
per l’inventor nord-americà Thomas Alba
Edison per presentar en públic dues
invencions basades en els descobriments
de Dickson: el kinetograph, la primera
càmera per captar imatges en moviment, i
el kinetoscope.
16. • Aquest tenia forma d’armari dins del qual un pel·lícula de cel·luloide, alimentada per un
motor elèctric, girava en bucle continu. La pel·lícula tenia una llum darrera i una lent
d’augment que servia de visor per a l’espectador. Aquest aparell primigeni era de consum
individual i l’espectador, per unes monedes, podia posar els ulls al visor i veure la
representació.
17. • Les sales de kinetoscope van arribar a Europa, però Edison no va patentar aquestes
invencions a l’altre costat de l’Atlàntic. Això va permetre que es desenvolupessin imitacions
com ara la càmera ideada per Robert William Paul, un fabricant de productes elèctrics i
científic anglès.
18. • Paul va tenir la idea de passar els quadres
en moviment a una audiència col·lectiva, i
va inventar un projector de pel·lícules. La
primera exposició pública va ser al 1895.
• Alhora, a França, Auguste i Louis Lumière
havien inventat el cinematògraf, un aparell
portàtil amb una triple funcionalitat:
càmera, impressora i projector.
• Van començar a exposar pel·lícules al
Boulevard des Capucines de París a finals
de desembre de 1895.
• Vist l’èxit d’aquesta curiositat científica, els
germans Lumière aviat van establi una
xarxa de reporters per tota Europa, els
quals enregistraven les anomenades
Actualités, predecessores dels
documentals.
19. • Entre les primeres pel·lícules Lumière, que
no sobrepassaven el minut de durada, hi
ha clàssics com ara la Sortida dels
treballadors de la fàbrica Lumière o
L’arribada d’un tren a l’estació.
20. • En aquells temps, les pel·lícules es veien
principalment com un acte més a la funció
de vodevil. Era conegut com el cinema
d’atracció. Els films solien durar menys
d’un minut i constar d’una sola escena
interrompuda, amb càmera fixa, la qual
podia ser tan realista, com planejada.
• Amb tot, en poc temps, el cinema es va
estendre per tot el món.
21. • Al 1910 Charles Pathé patenta el projector
Pathé, primer aparell amb motor per a la
projecció, amb creu de malta de 4 aspes i
corrent continua. Com Edison, Pathé serà un
dels primers promotors de la gran industria
cinematogràfica. El projector constava de:
• Focus intens i continu.
• Objectiu òptic per ampliar imatge nítidament.
• Tracció mecànica.
• Creu de malta.
• Lector de so a la banda lateral o magnètica.
22. 4.3 La recerca de nous productes
• Un cop la projecció de les pel·lícules s’havia convertit en un fet habitual, es van buscar nous
al·licients pel públic, com les gran pantalles anomenades PANORAMES que envoltaven el
públic.
23. El cinema sonor
No fou fins al 1927, més de trenta
anys després del naixement del
cinema, que es realitzarà el
primer fils sonor de la història: “El
cantor de jazz”.
24. • Tot i així, el cinema fou sonor des dels
seus inicis. En molts casos la projecció
d’imatges s’acompanyava de música en viu
o d’un gramòfon.
• La musica accentuava l’acció de les
imatges i contribuïa a l’ambientació
general de la sala i l’atenció del públic.
• De fet, molts espectacles de projecció es
feien acompanyats de música
generalment en directe. El cinema
recollirà aquesta herència per a
consolidar-se com a espectacle de masses.
25. • La lenta integració del so sincronitzat en
les pel·lícules respongué a raons
econòmiques i al fet que les produccions
cinematogràfiques tenien prou èxit i ningú
es plantejava canvis. No fou fins que una
de les grans productores, la Warner Bross,
va provar de buscar quelcom nou: la
sonorització dels films.
• A partir del 1927, tota la industria
cinematogràfica es va convertir en sonora.
Les pel·lícules mudes, tot i el suport de
molts directors, actor i actrius, deixaren
ben aviat de fer-se.
26. • Mica en mica s’aniria experimentant en la
fusió entre els elements visuals i sonors
les seves possibilitats significatives i
expressives.
• Determinats elements sonors s’anaren
fent característics de cada un dels gèneres
convertint-se en elements prototípics. Per
exemple, el cinema de gàngsters era ple
de trets, sirenes, arrancades de cotxes... El
timbre i to de veu també s’anaren
convencionalitzant per a definir
determinats personatges.
27. • La sonorització es va començar a fer amb discos sincronitzats. La plena implantació del so es
va produir quan aquestes es va substituir per una banda de so incorporada a la cinta de la
pel·lícula, allò que s'anomenarà banda sonora, que integra tots els elements acústics de la
pel·lícula.
• Finalment, la generació electrònica de sons i, posteriorment, l’enregistrament digital del so,
han permès ampliar les possibilitats de generació, manipulació i barreja de sons obrint així
nous camps d’experimentació en l’àmbit audiovisual.
28. Nous formats
• A la dècada dels cinquanta, la productora
MetroGM va presentar el sistema
cinerama, que consistia en filmat amb tres
càmeres sincronitzades ni projectar una
imatge panoràmica, incrementant el seu
detall i mida, sobre una pantalla còncava
gegant.
• El cinerama presentava el problema de
que la imatge projectada contenia dues
línies on s’unien els tres panells que eren
difícils d’ocultar, cosa que era una
distracció per a l’audiència malgrat
l’extrema claredat de la resta de la imatge.
Degut al seu elevat cost, aquests sistema
s’abandona el 1963.
29. • El 1953 la Fox presenta el sistema
CINEMASCOPE, caracteritzat per l’ús
d’imatges àmplies en les preses de
filmació, assolides al comprimir una
imatge normal dintre del quadre
estàndard de 35mm, per a després
descomprimir-les durant la projecció
assolint una proporció que pot variar
entre 2.66 i 2,39 més ample que alta.
30. • Les pantalles sobre les quals inicialment es
projectaven eren més amplies i posseïen
una concavitat que permetia certes
distorsions pròpies dels sistema en els
seus començaments.
• La primera pel·lícula rodada en
cinemascope va ser la túnica sagrada,
produïda per la 20th Century Fox.
• Els seguiran altres formats de projecció
que tindran més o menys fortuna:
Vistavisió, Panavisió...
31. • El 1967, a l’exposició Universal de
Montréal, es presenta el sistema IMAX,
que ha donat lloc a l’aparició de cinemes
monumentals en les principals ciutats del
món. El 1976 apareix l’OMNIMAX i el
1986, a l’Expo de Vancouver, arriba l’IMAX
3D.
32. • La primera pel·lícula en IMAX 3D va ser
Space Station, encara que el verdader
boom comercial en 3D va ser The Polar
Express, un any després que Cameron
realitzés el llargmetratge Ghosts of the
Abyss.
33. • A partir de llavors hem viscut en una espiral contínua d’estrenes de cinema 3D, amb
pel·lícules d’animació com a principals protagonistes. L’últim i més mediàtic títol ha estat
Avatar, tota una experiència de cinema 3D ben realitzat, que ja es diu que marcarà un abans i
un després al món del cinema.
