Hi havia una vegada una mare cabreta que tenia set
cabretes, i sempre que se n'anava a pasturar els deia:
- La mare se'n v...
.

.
Però, un dia, el llop va sentir el que deia la mare i va pensar en ferse passar per ella per a poder-se menjar les set cab...
I el llop, tot enfadat, se'n va anar al molí i amb farina es va
blanquejar les potes.
I va tornar a casa de les cabretes, ...
El llop se'n va anar a una fonda i es va afinar la veu menjant molts
ous, i quan ja la tenia prou fina, va tornar cap a ca...
Quan va tornar la mare cabreta va cantar:
- Obriu, obriu cabretes ...
I va entrar la mare a casa, que en veure tot potes e...
I anant cap el riu la mare i la cabreta petita va arreplegar
pedres, pedres i més pedres i van omplir la cistella. En
arri...
I es va abocar per beure aigua del riu, i va caure-hi a
dins i es va ofegar!

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest c...
Les Set Cabretes i el Llop
Les Set Cabretes i el Llop
Les Set Cabretes i el Llop
Les Set Cabretes i el Llop
Les Set Cabretes i el Llop
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Les Set Cabretes i el Llop

784 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
784
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
259
Acciones
Compartido
0
Descargas
1
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Les Set Cabretes i el Llop

  1. 1. Hi havia una vegada una mare cabreta que tenia set cabretes, i sempre que se n'anava a pasturar els deia: - La mare se'n va a pasturar, mireu que hi ha un llop que és molt llest i si no espavileu us agafarà, tanqueu la porta amb pany i clau, i quan vingui la mare us cantarà: Obriu! Obriu cabretes,que vinc de pasturar amb les mamelletes plenes per donar-vos de mamar! i així sabreu que sóc jo.
  2. 2. . .
  3. 3. Però, un dia, el llop va sentir el que deia la mare i va pensar en ferse passar per ella per a poder-se menjar les set cabretes. El llop es va dirigir a la casa de les cabretes, va picar la porta i quan elles varen preguntar qui era va començar a cantar la cançó. de seguida les cabretes van començar a cridar: - És la mare! És la mare! - Però la més petita va protestar: - Espereu-vos! no correu tant! a veure ... Ensenya'ns la poteta per sota la porta. El llop la va ensenyar i la més petita es va adonar que no era la de la seva mare!, i va dir: - Tu no ets la meva mare! Ets el llop! que la meva mare té les potetes blanquetes!
  4. 4. I el llop, tot enfadat, se'n va anar al molí i amb farina es va blanquejar les potes. I va tornar a casa de les cabretes, tot cantant: - Obriu, Obriu ... I les cabretes en sentir la cançó digueren: - És la mare! però ara que ens ensenyi la poteta per sota de la porta! El llop la va ensenyar, però com que la duia enfarinada, les cabretes van començar a cridar: - Sí que és la mare! sí que és la mare! Però la més petita va dir: - No, no! espereu-vos! a veure si ens diu alguna cosa!I com que el llop té la veu ronca, la més petita el va descobrir! - Tu no ets la meva mare! que ets el llop! que la meva mare té la veu fina! I el llop, tot enfadat, va dir: - No patiu! Ja us agafaré ja!
  5. 5. El llop se'n va anar a una fonda i es va afinar la veu menjant molts ous, i quan ja la tenia prou fina, va tornar cap a casa de les cabretes tot cantant: - Obriu, obriu cabretes, ... I en sentir la cançó les cabretes van dir: - És la mare! És la mare! però que ensenyi la poteta per sota la porta i que digui alguna cosa. I el llop va ensenyar la poteta que encara duia enfarinada i va parlar amb la veu molt fina i les cabretes van pensar que era la seva mare, obrint la porta, i el llop va entrar i es va menjar les cabretes una darrera l'altra, però la més petita es va amagar darrera el rellotge. I com que el llop no la va trobar, se'n va anar.
  6. 6. Quan va tornar la mare cabreta va cantar: - Obriu, obriu cabretes ... I va entrar la mare a casa, que en veure tot potes enlaire va exclamar: -Ai! que els haurà passat a les meves cabretes! I la més petita va sortir del seu amagatall, tot cridant: - Mare! Mare! jo estic aquí! jo estic aquí!" I la mare, en veure-la, li va preguntar: - Què ha passat? I la cabreta més petita li va respondre: - Que el llop ens ha enganyat i s'ha menjat a les meves germanetes! Però la seva mare li va dir: - No t'amoïnis, agafa la cistella i el cosidor, que el llop sempre es posa allà a la vora del riu, a l'ombra d'un pi a fer la migdiada.
  7. 7. I anant cap el riu la mare i la cabreta petita va arreplegar pedres, pedres i més pedres i van omplir la cistella. En arribar-hi van trobar el llop dormint sota un arbre, la mare cabreta va agafar les tisores i li va tallar la panxa de dalt a baix. Va fer sortir totes les cabretes i li va omplir la panxa de pedres. El van tornar a cosir i el van deixar dormint. Quan el llop es va despertar, va dir: - Quina set que tinc, sembla com si hagués menjat pedres!
  8. 8. I es va abocar per beure aigua del riu, i va caure-hi a dins i es va ofegar! I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte, s'ha acabat!

×