1. Anàlisi
d’aplicacions
interactives
Pràctica Final – Fonaments i Evolució de la Multimèdia

2. En el present estudi es valoraràn les següents pàgines de Facebook:
Pàgina corporativa del
producte de l’empresa
Nike : NIKEiD, una gama
de sabatilles esportives
100% personalitzables a
gust del consumidor.
Pàgina corporativa de
Pepsi USA
Pàgina corporativa de la
gama de producte
Originals de l’empresa
Adidas.
Pàgina 1

3. Estudi i valoració individual
NIKEiD : Nivell Alt
- Tipus de producte: Sabatilles d’esport personalitzades.
- Estructuració dels continguts: Tenen una estructura bastant clara i
ordenada, amb sub-pàgines per les noves línies iD (Kobe VII System i LeBron
9), apartat de fotografíes i vídeos, així com un localitzador de botigues físiques
a tot el món.
- Gestió de continguts: és adequat pel tipus de producte, hi ha un espaiat entre
les publicacions d’entre 1 i 3 dies, hi ha moltes imatges atractives dels diferents
models de sabatilles i alguns videos promocionals.
- Estratègies per fomentar la participació: hi ha un post en el què sol·liciten
als usuaris que escullin el nom per un model de sabatilles. Trobo a faltar mes
sorteigs i accions promocionals per incrementar la participació.
- Apps: tenen una app molt interessant, per poder dissenyar les teves
sabatilles personalitzades des del mateix Facebook, molt dinámica,
atractiva i de fàcil utilització que permet compartir els teus dissenys a la
xarxa.
- Suggerències de millora: fer més us de les enquestes per conèixer la
opinió dels usuaris i fer més sorteigs per incrementar la participació.
Pàgina 2

4. Pepsi: Nivell Mitjà
- Tipus de producte: refresc
- Estructuració dels continguts: és bastant clara, fa un bon us de les
sub-pàgines, amb la patrocinació del programa de la televisió nord-
americana X-Factor, la seva labor social amb el programa “Feeding
America”, i les ofertes de diferents establiments amb “Pepsi Deals”.
- Gestió de continguts: els continguts no són de gaire qualitat. Hi ha molt
de text a les publicacions i poca imatge o video en relació. Encara que hi
ha algunes publicacions de text que són simpàtiques, es troba a faltar
contingut propi, fan massa referència a continguts externs.
- Estratègies per fomentar la participació: publiquen fotografíes dels
“fans” i proven de fer preguntes del tipus “¿ja saps que voldràs aquest
Nadal?” i enquestes per intentar que la gent interactui.
- Apps: han integrat un videojoc Arcade d’Atari, dins de “Pepsi
Throwback”, amb un apartat en el què si deixes el correu electrònic
entres en el sorteig d’un iPad.
- Suggerències: millorar els continguts que es publiquen, que estiguin
més relacionats amb la marca, hi ha massa contingut relacionat amb
tercers, afegir més imatge i vídeo, i desenvolupar una app propia, pot ser
un joc similar a l’arcade, però si en lloc de marcianets o bolets, fóssin
llaunes de Pepsi quedaria més integrat.
Pàgina 3

5. Adidas Originals: Nivell Alt
- Tipus de producte: línea de roba i calçat urbà de la marca esportiva
Adidas.
- Estructuració dels continguts: està ben estructurat, amb localitzador
de botigues, línia de calçat, accés a les apps i altres continguts d’interès.
- Gestió de continguts: molt bona relació texte-imatge-vídeo, amb
continguts personalitzats com la felicitació nadalenca del raper
SnoopDog.
- Estratègies per fomentar la participació: sorteigs periòdics de
productes de la línea, iniciatives originals com “Paperkids”, on has de
crear i imprimir el teu “nen de paper” d’Adidas, fer una fotografia original i
enviar-la per guanyar un notebook i un USB Neo Label.
- Apps: GiftoftheDay, on has de buscar 20 imatges/ítems/personatges
relacionats amb la marca i si els encertes entres en el sorteig d’un regal
diari.
- Suggerències: més links a la botiga online
Pàgina 4

6. Comparativa
NIKEiD Pepsi Adidas Originals
Nº de fans 1.122.053 6.835.597 11.438.102
Persones que
parlen del 2.129 (2,15%) 62.249 (0,91%) 59.393(0,52%)
producte
Frequència
Entre 1 i 3 dies Diària Diària
d’actualització
Bona, quantitat Mitja, molt de text,
justa de text, molta poca imatge-video Bona, relació texte-
Qualitat dels fotografia de i hi ha molt imatge-video
continguts productes nous i contingut extern no bastant equilibrada,
personalitzacions i relacionat amb la continguts propis.
alguns vídeos. marca.
Linkejat a través de
Adidas Neo Lbel,
“Me gusta” amb
Pepsi Max, Diet, SLVR,
Nike Basket,
Gatorade, Pepsi Skateboaring,
Football, Action,
Films, Pepsi Basket, Running,
Sportswear,
Canadà, XFactor Football.
Altres pàgines a Generation, Air
Pepsi.
Facebook? Force 1, Baseball,
Linkejat a pàgines
Skate.
També a alguns de músics,
músics i pàgines de empreses, atletes,
També a alguns
contingut social. prensa i equips
atletes i una causa
esportius.
solidària (RED)
De vegades posen
algún post Fomenten molt la
participatiu (posa-li participació amb
De vegades posen
nom a unes diversos sorteigs,
fotografíes
sabatilles) però és apps, iniciatives
enviades pels fans,
Foment de la especialment com Paperkids, i
fan enquestes i un
participació interessant una app amb el motiu de les
sorteig d’un iPad
integrada a festes amb uns
entre els jugadors
Facebook per videos de felicitació
de una app d’Atari.
dissenyar les tevés del raper
sabatilles i Snoopdog.
compartir-les.
Presència a Twitter Twitter, Youtube,
Twitter, Youtube
altres xarxes Foursquare Tumblr
VALORACIÓ NIVELL ALT NIVELL MIG NIVELL ALT
Millor contingut
d’imatge i video,
Fer us de les
generar més Més links a la
enquestes i més
PROPOSTES DE contingut propi, i botiga online, per
sorteigs per
MILLORA desenvolupar una facilitar l’accés al
fomentar la
app propia que producte.
participació.
potenciï més la
marca.
Pàgina 5

7. És Facebook un element dels nous mitjans?
Les principals característiques d’un element dels nous mitjans es compleixen
majoritàriament a una xarxa social com Facebook, ja que els continguts són afegits ia
actualitzats constantment pels usuaris, pel què es tracta d’una estructura variable. A la
vegada, qualsevol element (fotografia, vídeo, etc.) continua tenint sentit per separat i
conserven la seva identitat.
Facebook també encaixa amb la lògica de la societat post-industrial: cada individu té
un perfil únic, que personalitza constantment. Es tracta d’expressar i compartir els teus
moments, gustos, idees i pensaments, i interaccionar amb l’objecte i amb altres
individus a través del mateix.
Es pot accedir a qualsevol contingut aleatòriament interactuant amb l’objecte en temps
real. És un objecte discret, representable numèricament i programable, pel què
comparteix el mateix codi amb la resta d’objectes dels nous mitjans, i per tant es pot
representar a través de l’ordinador.
Per veure d’una forma més clara i pràctica si els principis esmentats per en Lev
Manovich són aplicables a la xarxa social, veiem un exemple:
Aquest és el meu perfil a Facebook, on acabo de penjar una felicitació de Nadal.
Pàgina 6

8. Tot just acabo d’actualitzar el meu perfil, cosa que faig periòdicament. Junt amb
aquesta felicitació, he penjat un vídeo que he cercat prèviament a YouTube, el qual
he pogut trobar gràcies a què està emmagatzemat i distribuït a través de la xarxa per
mitjà d’hipervincles.
Totes aquestes accions són automatismes de baix nivel, ja que estic interactuant
amb els objectes digitalitzats a través de diversos software informàtics.
Aquest vídeo Facebook l’escala automàticament, mostrant-lo en un menor tamany a
la meva publicació al mur, però ampliant la seva mida i resolució al clicar per visionar-
lo.
I per últim, tot el meu perfil en si és una estructura modular, ja que el que fem al
compartir objectes al nostre perfil és agrupar una sèrie de objectes independents
amb sentit propi.
Pàgina 7

9. Cadascú té el seu propi perfil, que a la vegada està relacionat amb el dels nostres
contactes, pel què són estructures modulars dins d’altres, que a la vegada estan dins
d’una estructura global que és la xarxa social en qüestió, que està en una modificació
constant per els continguts i les interaccions de les persones que l’integren, un clar
exemple d’interacció oberta.
Pel qual entenem que Facebook és clarament un objecte dels nous mitjans i compleix
els principis de representació numèrica, modularitat, variabilitat i automatització
esmentats per en Lev Manovich al seu llibre “El llenguatge dels nous mitjans de
comunicació”.
El principi de transcodificació, seria aplicable parcialment, ja que es tracta de traduir un
objecte a un altre format, però en aquest cas tota una sèrie d’objectes de formats
diferents (text, fotografia, vídeo, videojocs, aplicacions, etc) estan integrats i són
reproduïbles dins de la plataforma de la xarxa social, és potser la interfície de
Facebook qui s’ha adaptat o “transcodificat” per ser capaç de reproduir tots aquests
formats correctament.
Facebook com a interfície cultural i com a programari
En Lev Manovich defineix les interfícies culturals com a una mescla de les formes
culturals tradicionals i de la interfaç d’usuari.
Pot semblar una adaptació molt simple, però en realitat es tracta d’un canvi estructural
en la forma de comunicació de la societat.
A través de les interfícies culturals, estem evolucionant cap a una societat contributiva,
on els individus comparteixen objectes culturals, i d’altres els remesclen, deformen,
milloren, parodien o transformen lliurement, creant un flux d’expressions creatives,
gràcies a les noves tecnologies i formes de comunicació que han sorgit arran de les
mateixes, on ja no tenim límits de distàncies, horaris, cultures o ideals a través de la
xarxa.
Ja no és competència exclusiva dels mitjans tradicionals transmetre la informació i la
cultura, cadascú es converteix en narrador de la seva pròpia versió de la historia.
Per posar un exemple, quan hi havia una guerra, era el guanyador el que escrivia la
història i la resta de la població acabaven acceptant aquella informació com a bona, ja
que era difícil accedir a altres fonts diferents que ens permetessin contrastar fets per
formar-nos la nostra pròpia opinió.
Però, avui en dia, gràcies a les noves tecnologies i els nous mitjans, no tenim només
accés a la versió del guanyador de la guerra, sinó que tenim al nostre abast la versió
del derrotat, de la víctima, del soldat, del periodista, del polític o del què passava per
allà i s’ha trobat enmig.
Pàgina 8

10. Tenim una perspectiva de 360º, i a més també podem afegir la nostra versió.
Entre tots estem creant un nou llenguatge cultural, tan revolucionari i decisiu en la
nostra evolució com la impremta o el cinema. És la era de la teleacció i de la
telepresència.
I tot això sense haver de moure’ns de casa. Ara podem veure el món sencer des d’una
pantalla i, el que és encara més important, interactuar amb ell. Ja no mirem per la
finestra, mirem a través de la pantalla. Aquesta s’ha convertit en la nova finestra, on el
món virtual i real es fusionen, i a més deixem de ser espectadors passius al darrere
d’un vidre, ja que ara podem influir en el resultat final.
I resulta tan extremadament fàcil fer-ho… però, per què? La resposta és ben simple:
les metàfores. Les interfícies gràfiques utilitzen metàfores del nostre món quotidià per
facilitar-nos la identificació de funcions i interaccions que podem dur a terme a través
d’elles. El botó del play o l’escriptori amb carpetes de documents i són icones de fàcil
identificació visual i cognitiva per els integrants de la nostra societat.
A més hauríem d’afegir un nou concepte que també està influint molt poderosament: el
concepte de la mobilitat, característic dels nous mitjans. Si anem al cinema, hem de
desconnectar-nos completament del món exterior per anar a veure una pel·lícula en
una pantalla gegant, on estarem assentats durant ben bé un parell d’hores. Però amb
un ordinador o un dispositiu mòbil podem veure una pel·lícula, escoltar música o
navegar per la web sense haver de deixar-ho tot per unes hores i anar a un lloc
concret. Gràcies a la miniaturització dels dispositius, que cada vegada són més
portables, integrem les nostres interaccions digitals dins del món real, fent que la línia
divisòria entre aquests sigui cada vegada més fina.
En el món informàtic, fem servir les mateixes accions que al món real, ja que aquestes
són un reflex de la lògica social, i s’han pres a mode de metàfora per facilitar la creació
i l’ús dels objectes dels nous mitjans.
Copiar, enganxar o retallar són accions del nostre entorn físic que hem traspassat al
nostre entorn virtual, aquestes són el què anomenem operacions: les interaccions
entre l’ésser humà i el software informàtic per tal d’aconseguir un resultat determinat.
Segons en Lev Manovich, una de les principals característiques de les operacions, és
que es poden afegir plugins o filtres al software i ampliar la seva gamma d’operacions.
En aquest cas també és aplicable. Per un costat els programadors de Facebook fan
actualitzacions periòdiques que afegeixen noves funcions (operacions) que estan
disponibles al programa per què les puguem fer servir, moltes d’elles automatitzades.
Per exemple, arran d’una de les últimes actualitzacions, també podem “seguir” als
contactes que més ens interessin per tal de què les seves publicacions apareguin a
primera línia quan ens connectem a la xarxa social. Podem identificar els vincles que
tenim amb els nostres contactes : parella, mare, pare, germà, cosí, avi, millor amic,
etc. O crear subgrups dels nostres contactes al nostre gust per ordenar-los i decidir
amb qui compartir els continguts que penjem: feina, col·legi, amics, familiars, etc.
Facebook està en constant mutació.
Pàgina 9

11. Tot això es pot resumir en el què s’esmenta al capítol sobre menús, filtres i plugins:
[...]“Als usuaris dels nous mitjans, se’ls demana que seleccionin opcions a partir de
menús predefinits” [...]
Així que en realitat, totes aquestes suposades millores d’usabilitat, ens les podem
prendre com a que als usuaris se’ls facilita les cerques o classificació de continguts per
garantir una experiència òptima, o pel costat de que Facebook ens està redirigint a
realitzar les operacions que els caps pensants de la xarxa volen que fem.
Com a la societat de la informació en la que vivim actualment, on la feina i l’oci
normalment fem servir el mateix software i operacions. Facebook també compleix
aquest principi: podem fer-lo servir per estar en contacte amb els nostres amics i
familiars, però també per promocionar la nostra empresa a la xarxa i teleaccionar amb
els nostres clients i captar-ne de nous .
Conclusions
Propostes de millora
Encara que en el primer apartat he fet un petit resum de propostes de millora per cada
cas exposat perquè m’ha semblat una informació complementaria interessant, ara ens
centrarem en el cas de Pepsi, ja que clarament és qui més necessita millorar el seu
contingut corporatiu a la xarxa perquè la marca sigui més atractiva pels usuaris i
provocar una major resposta i fidelització dels mateixos.
1. Si no hi ha res a dir, és millor no dir res.
Tenen moltes publicacions de només texte, amb frases o preguntes de
poca transcendència per la marca i per els usuaris. És preferible
espaiar les actualitzacions si el contingut no és rellevant.
2. The Pepsi-Factor.
Pepsi patrocina un espai a la versió nord-americana del programa X-
Factor. És una molt bona acció publicitària ja que és un programa amb
molta audiència, però a l’hora de reflectir-ho a la xarxa es pot potenciar
més. Perquè no buscar el Pepsi-Factor a la xarxa? Poden crear una
base instrumental, i instar als usuaris a que li posin lletra i veu a la
cançó esmentant al menys una vegada el nom de la marca, i després
puguin penjar el seu vídeo a Facebook. Els més votats a la xarxa,
passaran a la fase final, que serà davant del jurat del programa. I el
guanyador o guanyadora cantarà la seva versió a la final del programa.
Pàgina 10

12. 3. Més contingut d’imatge i video i de millor qualitat.
S’utilitza molt material audiovisual extern, per exemple el vídeo de la
xemeneia virtual no té gaire sentit. Disfrutar d’una Pepsi davant de la llar
de foc? Normalment la imatge que es té d’aquest moment és prenent
alguna beguda calenta, no un refresc. Hauria sigut millor que enviessin
un reporter al carrer a cercar històries divertides prenent una Pepsi, i a
partir d’allà crear tota una sèrie de clips que es poden anar intercalant
amb altres publicacions i donar així una imatge divertida i refrescant de
la marca, i a la vegada donar a entendre que els interessen les
experiències dels consumidors.
4. No abusar del cross-marketing
De vegades és correcte fer un “intercanvi” amb altres empreses afins
per promocionar-se mútuament. O una menció a una causa social, ja
que dona una imatge humana i solidària de l’empresa o producte. Però
si publiquem massa contingut aliè estem desviant l’atenció del nostre
producte.
5. App Pròpia
La iniciativa del joc arcade d’Atari i el sorteig d’un iPad és interessant,
però se li pot treure encara més suc. Només que algun dels
personatges del joc (marcianets, bolets, etc) el canviessin per una
llauna o ampolla de Pepsi, reforçarien molt la imatge del producte, ja
que arriba un punt en què el jugador realment es concentra en el joc i si
no té un recordatori visual constant de la marca, aquesta passa a un
segon pla.
Reflexió final
Facebook és una clara adaptació de les formes culturals a les interfícies d’usuari que
ens ajuda a evolucionar cap a una societat contributiva, on cadascú és el protagonista
de la seva pròpia història i la pot narrar i compartir a la seva manera, i a la vegada pot
ser “enriquida” o contrastada per la resta de persones de la seva xarxa, mitjançant els
seus comentaris, opinions i respostes. Es tracta d’una conversació global on fusionem
el món real i el virtual.
Com a programari, està en constant evolució, ja que contínuament es afegeixen noves
possibilitats que ens permeten noves operacions, i per tant, noves formes d’interactuar
tant amb l’entorn del programa com amb els usuaris del mateix.
Pàgina 11

13. Fonts:
Manovich, Lev (2001). “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación.
Cambridge/ Massachussets: The MIT Press.
Kaudasch Ruiz, Marina (2011) “Mapa conceptual Evolució dels nous mitjans” [Data
de consulta 15 de desembre de 2011]
https://bubbl.us/?h=a8de1/13ff98/69YHxRdeyGd22
Bonastre, L., Zapata M. y Espino E. (2011). “Experiencia de usuario en Facebook
y Tuenti”. [Publicat el 28 de setembre de 2011] [Data de consulta: 12 de desembre
de 2011]. http://www.nosolousabilidad.com/articulos/facebook_tuenti.htm.
González, Paloma (diverses dates). Diversos posts sobre xarxes socials i el
control sobre els usuaris. [Data de consulta: 15 de desembre de 2011]
http://destapaelcontrol.blogspot.com/search/label/redes%20sociales.
Diversos autors (diverses dates). Diversos posts sobre les pàgines a Facebook.
Publicat en el blog mashable. [Data de consulta 14 de desembre de 2011].
http://mashable.com/follow/topics/facebook-pages/
Lavrusik, V. (2011) 7 “Ways News Media are Becoming More Collaborative.”
[Data de publicació: 29 de desembre de 2011] [Data de consulta: 16 de Desembre
de 2011] http://mashable.com/2009/12/29/7-ways-news-media-are-becoming-
more-collaborative
Imatges i material audiovisual:
Les fotografíes, continguts i aplicacions de les pàgines de Facebook de les marques
analitzades en el present estudi, són propietat intel·lectual de les mateixes i estàn
sotmeses als corresponents drets d’autor. En aquest informe es presenten algunes
captures de pantalla amb fins il·lustratius i/o d’aclaració, les quals han estat extretes
de les següents pàgines:
https://www.facebook.com/nikeid
http://apps.facebook.com/kobeviisystemid
https://www.facebook.com/pepsi?ref=ts
https://www.facebook.com/pepsithrowback
https://apps.facebook.com/originalsgetthegift/?ref=ts
http://paperkids.tumblr.com/page/3
22BassMann22 (2008) “White Christmas Cartoon Song” [Publicat el 9 de Novembre
de 2008 a Youtube] [ Data de consulta : 20 de Desembre de 2011]
http://www.youtube.com/watch?v=ddVZOK_9UUI
Pàgina 12